Notificacions electròniques E-NOTUM

Què és l’E-NOTUM?

L’E-Notum és el servei de notificacions telemàtiques que permet que des les Administracions Públiques es pugui notificar amb total garantia jurídica.
De conformitat amb l’article 14.2 i 14.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, és el procediment administratiu comú de les administracions públiques (Inspecció de Treball de Catalunya, Ajuntaments, Consells Comarcals, Generalitat de Catalunya).
En referència a la Inspecció de Treball, a partir del dia 18 de febrer de 2019, va iniciar les notificacions per via electrònica a través d’aquest servei.

Quines notificacions electròniques farà arribar?

• Citacions
• Requeriments
• Actes d’infracció

Com s’informarà que hi ha una notificació pendent?

Es rebrà a l’adreça de correu electrònic (informat a Seguretat Social), l’avís de posada a disposició de les teves notificacions a la seu electrònica, sens perjudici que la manca d’aquest avís no impedeix la plena validesa de la notificació.
Les notificacions electròniques s’entenen practicades en el moment en què s’accedeix al seu contingut i refusades quan han transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense haver accedit al seu contingut.

Com s’hi accedeix?

S’accedirà mitjançant certificat digital a la seu electrònica (E-Notum- Notificacions electròniques)
Al següent enllaç: https://usuari.enotum.cat

Quins efectes jurídics té la comunicació electrònica?

La comunicació electrònica s’ha dissenyat perquè jurídicament es pugui demostrar fefaentment la data i hora en què la comunicació s’ha posat a disposició de l’interessat.

Quin és el termini legal per acceptar o rebutjar una notificació?

10 dies naturals des del moment que la notificació ha estat dipositada, passat el termini corresponent sense que s’hagi fet cap acció, la notificació es considera rebutjada.

Estats d’una notificació

Els estats en què es pot trobar una notificació electrònica són:

• Dipositada. Estat inicial que es produeix quan l’Administració emet la notificació. Comença a comptar el termini de 10 dies naturals.
• Acceptada. La persona interessada ha accedit al seu contingut. S’entén com a practicada a tots els efectes legals i l’administració continua el procediment corresponent.
• Rebutjada sense accés. Si en el termini dels 10 dies la persona interessada no accedeix al seu espai, s’entén efectuat l’intent de notificació del tràmit i el seu rebuig, i pot continuar la tramitació. S’entén com a practicada a tots els efectes legals i l’administració continua el procediment corresponent.

Canvis normatius recents en l’impost sobre actes jurídics documentats

Al llarg de l’últim mes, un seguit de canvis normatius han afectat l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD), un tribut de titularitat estatal cedit d’acord amb la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. Aquest article presenta una síntesi dels principals canvis produïts durant aquest període i fins al dia d’avui.

Els pronunciaments judicials del Tribunal Suprem

El passat 16 d’octubre de 2018, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar la Sentència 1505/2018, en què decidia que era l’entitat financera que concedeix el préstec amb garantia hipotecària qui havia d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats i no la persona que el rep. Així, modificava la seva jurisprudència anterior i, interpretant el Text refós de la Llei sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu Reglament, concloïa que el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària no era el prestatari sinó el prestador, atès que és l’interessat a elevar la hipoteca a escriptura pública i a registrar-la. La Sentència, en conseqüència, anul·la l’article 68.2 del Reglament de l’AJD, aprovat pel Reial decret 828/1995, de 29 de maig, que establia que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari.
No obstant això, al cap de pocs dies, el 19 d’octubre, el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem acordava avocar al Ple els casos pendents de resoldre sobre aquest tema per tal que decidís si el gir jurisprudencial que representava la Sentència 1505/2018 s’havia de confirmar o no, atès el canvi radical que significava en el criteri jurisprudencial mantingut fins al moment i per la gran repercussió econòmica i social que se’n podia derivar.
La decisió del Ple no s’anuncia fins al 6 de novembre. Per 15 vots a favor i 13 en contra, el Ple desestima els recursos plantejats i recupera la doctrina anterior a la Sentència 1505/2018, en relació amb el subjecte passiu de l’impost, de manera que diu que ha de ser el prestatari i no pas el prestador (l’entitat financera) qui assumeixi el pagament de l’impost AJD vinculat a la signatura dels préstecs hipotecaris. La sentència no s’ha publicat fins a finals d’aquest mes de novembre: Sentencia núm. 1670/2018, de 27 de novembre, del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

La modificació normativa del Govern de l’Estat

Dos dies després, el 9 de novembre, el Govern de l’Estat du a terme una modificació normativa, amb l’aprovació del Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
Aquesta modificació normativa afecta el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures de préstec amb garantia hipotecària. Així, l’article únic del RDL 17/2018 estableix que, quan es tracta de préstecs amb garantia hipotecària formalitzats a partir del 10 de novembre del 2018 —data de l’entrada en vigor d’aquest RDL—, el subjecte passiu és el prestador (l’entitat financera). Aquesta norma no té efectes retroactius; en conseqüència, per als préstecs formalitzats fins al 9 de novembre del 2018 (inclòs) es considera que el subjecte passiu és la persona prestatària (qui rep els diners).

El Govern de la Generalitat aprova el Decret llei 6/2018, que suprimeix els tipus reduïts de l’AJD

El Govern de la Generalitat, amb la voluntat de dotar de seguretat jurídica el tribut i aclarir els tipus impositius que hi són aplicables, després de les diverses sentències del Tribunal Suprem i del canvi normatiu efectuat pel Govern de l’Estat, d’acord amb el qual són les entitats financeres i no les persones prestatàries els subjectes passius de l’AJD, aprova el Decret llei 6/2018, de 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l’atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, el qual entra en vigor a partir del 16/11/2018.
El Decret aprovat pel Govern de la Generalitat suprimeix les lletres a) i d) de l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, les quals fixaven uns tipus impositius reduïts de l’impost AJD, aplicables en la formalització de préstecs amb garantia hipotecària en determinats supòsits.
En aquest sentit, en l’exercici de la competència normativa de què disposa en matèria de tributs cedits per aprovar els tipus impositius, la Generalitat havia establert diferents tipus reduïts de gravamen: per formalitzar préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges declarats protegits (0,1%); i, en el cas de contribuents de 32 anys o menys (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%), per formalitzar préstecs hipotecaris per a la compra de l’habitatge habitual.
En tots aquests supòsits la voluntat del legislador era reduir la càrrega fiscal per a determinats contribuents, en atenció a la seva capacitat econòmica i per facilitar-los l’accés a l’habitatge. Ara, però, es considera que aquesta finalitat ha quedat desvirtuada des del moment en què ha esdevingut contribuent del tribut l’entitat prestadora.
A partir d’ara, després de la supressió d’aquests tipus impositius reduïts, tots els documents que formalitzin l’atorgament de préstecs amb garantia hipotecària estan subjectes al tipus general del gravamen —quota gradual, actes jurídics documentats—, que és de l’1,5%.

Contacta amb l’equip de Ramió Assessors per un assessorament més personalitzat.

El passat 19 de desembre de 2018, va entrar en vigor el Reial Decret-llei 21/2018 de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i arrendament. Aquesta reforma introdueix modificacions significatives en la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), destacant, com a més rellevants, les següents:

• Torna la durada mínima de cinc anys quan l’arrendador sigui persona física, amb la novetat que seran set si és persona jurídica. Les renovacions seran anuals i sempre fins el termini, llevat que l’arrendatari manifesti la seva voluntat de no renovar. El termini començarà a comptar des de la posada a disposició de l’habitatge a l’arrendatari. Per tal que l’arrendador pugui ocupar el seu habitatge per necessitats pròpies o familiars, cal que ho comuniqui amb dos mesos d’antelació.

• La prorroga tàcita (termini pel qual s’amplia el contracte un cop transcorregut el termini mínim legal) serà prorrogable any a anys fins un màxim de 3 anys, i amb la impossibilitat de que el propietari rescindeixi el contracte per substitució fideïcomís, alienació forçosa derivada d’una execució hipotecaria o de sentència judicial o l’exercici del dret d’opció de compra.

• Es manté la llibertat de la renda i la possibilitat que el pagament, durant un temps determinat, es compensi amb la realització d’obres de reforma o rehabilitació de l’immoble. En casos de conflictes apareix la nova figura de “el pèrit diriment”.

• La norma diferencia entre els arrendaments “temporals” i els arrendaments “turístics”. Defineix arrendaments turístics com aquells que donen uns serveis similars als establiments hotelers i per una durada temporal inferior a 15 dies, deixant el marc normatiu en mans de l’administració pertinent.

• Quan l’arrendador sigui persona jurídica, les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec d’aquests.

• Es limita l’actualització de la renda a l’IPC general. Només es pot sobrepassar si es fan obres de millora, un cop han transcorregut 5 anys i existeix un acord previ entre les dues parts. A més a més les despeses generals no es poden incrementar més que el doble de l’IPC.

• Només es pot renunciar al dret de tanteig i retracte una vegada han transcorregut 5 anys.

• Exempció del pagament d’ITPAJD(Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats) en contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent.

• Els contractes d’arrendament formalitzats, a l’empara de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret-Llei, continuaran regint-se per l’esmentada Llei, sense perjudici, que per acord de les parts els contractes preexistents puguin adaptar-se a la reforma en qüestió.

Fiança

• Es manté el dret d’exigir una mensualitat de fiança en arrendament d’habitatge i dos a ús diferent.
• Durant la durada obligada del contracte, de cinc o set anys (depenent si l’arrendador és persona física o jurídica), no hi haurà actualització de la fiança, però sí en els supòsits de pròrroga en el cas que hi hagi pacte entre les parts.
• Quan l’arrendament excedeixi de cinc o set anys, la revisió de la fiança es regirà per l’estipulat per les parts al respecte. En cas falta de pacte, en la mateixa proporció que l’actualització de la renda.
• La fiança serà retornada en el termini màxim d’un mes des del lliurament de claus; si no es produeix, meritarà l’interès legal.
• Es permet qualsevol garantia complementària que no sigui en metàl·lic. En els arrendaments d’habitatge de cinc o set anys de durada, el valor no pot excedir de dues mensualitats de renda.

Llei reguladora de les hisendes locals 

• S’elimina l’obligació de repercutir l’IBI a l’arrendatari en el lloguer d’immoble d’ús residencial amb renda limitada per una norma jurídica.
• Es fixa un recàrrec del 50% de la quota de l’IBI per a immobles d’ús residencial que es troben desocupats amb caràcter permanent. 
• Es defineix el concepte d’habitatge desocupat. S’habilita als ajuntaments la possibilitat d’establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat.

Contacta amb l’equip de Ramió Assesors per un assessorament més extens i personalitzat. Disposem d’una àmplia experiència en matèria d’Arrendaments Urbans.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

L’arrendatari d’un local, té dret a cobrar de l’arrendador o propietari una indemnització al final del contracte si es compleixen una sèrie de requisits, entre d’altres, si durant els últims cinc anys ha realitzat una activitat comercial de venda al públic. Pot evitar aquest risc pactant la renúncia a aquesta indemnització.
L’article 34 de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) estableix que, si no existeix pacte en contra en el contracte, l’arrendatari tindrà dret a una indemnització per extinció de l’arrendament de local de negoci (no aplicable a habitatges), sempre que es donin els requisits que descriu la llei.

Requisits per cobrar la indemnització per clientela

Transcorregut el termini estipulat del contracte d’arrendament, finalitzarà, llevat que s’hagués pactat una prorroga automatitzada. Per aquest cas i excepte renúncia, la llei preveu que l’extinció del contracte donarà dret a l’arrendatari a rebre una indemnització de l’arrendador sempre que: 

• S’hagi exercit una activitat comercial de venda al públic en els últims cinc anys. Els contractes d’arrendament d’ús diferent al d’habitatge, objecte del qual hagi estat el lloguer de  magatzems, oficines, etc. en queden exclosos, doncs no s’hi desenvolupa una activitat “comercial de venda al públic”.
• L’arrendatari, quatre mesos abans de l’expiració del termini, hagi manifestat a l’arrendador la seva voluntat de renovar el contracte per un mínim de cinc anys més i per una renda de mercat. (Es considerarà renda de mercat la que a aquest efecte, determini l’àrbitre designat per les parts).
• L’arrendador o un tercer exerceixin en el local dins dels sis mesos següents a la finalització de l’arrendament, un activitat igual o similar a la es desenvolupava l’arrendatari.

Com es determina la quantia de la indemnització?

Si després de reunir tots els requisits anteriors, l’arrendador comunica la seva intenció de no prorrogar el contracte d’arrendament, l’arrendatari tindrà dret a la indemnització, que variarà quan:

• L’arrendatari dins dels sis mesos següents a la finalització del contracte, inici de nou la seva activitat en la mateix a localitat, la indemnització comprèn les despeses de trasllat i els perjudicis per la pèrdua de la cartera de clients.
• Si no s’inicia cap activitat o es dedica a una activitat diferent, i l’arrendador o un tercer desenvolupen en el local una activitat igual o similar, la indemnització serà, una mensualitat per any de duració de contracte (màxim divuit mensualitats).

En cas de desacord sobre la quantia de la indemnització, es fixarà per un àrbitre designat per les parts.
Si ets propietari i llogues un local  per tal que l’arrendatari realitzi una activitat comercial, inclou la renúncia de l’arrendatari a cobrar una indemnització per clientela. En cas contrari, podrien exigir-te aquesta indemnització al final del contracte si es compleixen determinats requisits exigits per la Llei d’Arrendaments Urbans.
Contacta amb l’equip de Ramió Assesors per un assessorament més extens, disposem d’una àmplia experiència en matèria d’Arrendaments Urbans.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

El Tribunal Suprem declara que la prestació per maternitat i paternitat està exempta de tributar per IRPF

La sentència de la secció segona de la Sala Contenciosa – Administrativa del Tribunal Suprem, estableix com a doctrina legal que les prestacions públiques per maternitat i paternitat, que abona la Seguretat Social durant la baixa posterior al part o a l’adopció, estan totalment exemptes de tributar per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Quin ha estat el motiu d’aquest canvi de criteri?

La decisió està fomentada per el Tribunal Suprem, en el fet de que les prestacions per maternitat i paternitat, es poden regir en el supòsits establerts en l’article 7.h de la llei de IRPF, que textualment exposa:
“(…) Igualment estaran exemptes la resta de prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció fills a càrrec o orfandat.
També estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes per les Comunitats Autònomes o entitats locals .”

De la Sentència del Tribunal Suprem es generen dues situacions efectives:

1.-  Les prestacions futures estaran exemptes  de tributació en la declaració de renda.
2.- Tots els contribuents que van rebre la prestació en períodes anteriors, podran sol·licitar a l’administració, la devolució de les quanties ingressades en concepte retencions a l’Agència Tributària, dels exercicis no prescits: 2014, 2015, 2016 i 2017.

I si sóc autònoma?

Les dones autònomes que hagin rebut la prestació també podran reclamar les retencions, sempre que, estiguin afiliades i en situació d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms i estiguin al corrent del pagament de les quotes mensuals de la Seguretat Social.

I si vaig ser mare o pare abans de l’exercici 2014?

Segons la llei, el dret  reclamar prescriu als 4 anys, per tant, les persones que van rebre la prestació amb anterioritat al 2014 no podien optar per aquesta devolució. No obstant, aquelles persones que estiguin en tràmit judicial o de reclamació oberta per recuperar aquestes quanties, encara que siguin anteriors a l’exercici 2014, també podran  reclamar.

 Quin és el termini per reclamar?

Per sol·licitar la devolució a l’administració de l’exercici 2014 el termini és fins el 30 de juny de 2019.

I si no vaig presentar la declaració?

Els pares i mares que durant els exercicis 2014-2017 no van presentar la declaració de renda per falta d’obligació, ara la podran presentar si els surt un resultat a tornar.
D’altra banda, no podran sol·licitar la devolució aquells contribuents que tinguin liquidacions fermes.

A quantes persones afecta?

Els tècnics del ministeri d’hisenda calculen que l’exempció de l’IRPF a les prestacions públiques per maternitat i paternitat percebudes de la Seguretat Social tindrà 1.085.000 beneficiaris a tot Espanya. Segons UGT, aquesta mesura podria suposar un cost de més de 1.300 milions per l’estat i es deixarien d’ingressar més de 250 milions a l’any en les declaracions de la renda.
En quant a les autonomies, Andalusia i Catalunya són les que concentren el nombre més gran de beneficiaris, aproximadament de 195.000 a 196.000 contribuents respectivament.
A les comarques Gironines, uns 20.000 contribuents que van incloure la prestació a les seves declaracions d’ IRPF, podran reclamar.
Contacta amb l’equip de Ramió Assessors, interposarem les al·legacions i/o recursos necessaris per aconseguir que l’Agència Tributària resolgui  de forma favorable les teves pretensions, i es procedeixi el més aviat possible la devolució de l’ IRPF, per ingressos indeguts.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

Lletrat assessor: quines empreses requereixen els seus serveis?

Què és un lletrat assessor?

El lletrat assessor és un advocat col·legiat en exercici. Per llei, aquesta persona ha de ser present en certes empreses per tal que assessori l’administrador o el consell d’administració. Concretament la seva figura en les societats mercantils té cabuda en la normativa espanyola des de l’aprovació de la Llei 39/75 i del seu reglament de desenvolupament Reial decret 2288/1977. Aquesta llei ha de regular que els administradors rebin l’adequat assessorament jurídic. És a dir, vetllar perquè les decisions i acords adoptats pels òrgans socials, respectin la normativa legal i els estatuts socials. L’incompliment d’aquesta llei pot tenir conseqüències negatives.

Per què es penalitza no tenir aquesta figura?

En el cas que s’incompleixi l’obligació jurídica de tenir un lletrat assessor, les empreses mercantils rebran una sanció. Aquesta serà objecte d’expressa valoració en tot procés sobre responsabilitat derivada dels acords o decisions de l’òrgan administrador. Això pot tenir especial importància considerant l’increment de delictes societaris que actualment es pot constatar.
Deixant de banda les sancions i l’obligació de la llei, és molt important que els òrgans socials d’una empresa disposin d’un lletrat assessor. A la reforma del codi penal de l’any 2010 les persones jurídiques es van convertir en subjectes del dret penal susceptibles a cometre delictes. És a dir, que les persones físiques d’una societat poden ser condemnades a importants multes econòmiques i fins i tot a la dissolució.

En quins casos les empreses mercantils han de disposar d’un lletrat assessor?

• Quan el seu capital sigui igual o superior a tres-cents mil euros (300.000 euros).
• Quan el volum normal dels seus negocis, segons el balanç i la documentació comptable corresponent a l’últim exercici fiscal, arribi a la xifra de sis-cents mil euros (600.000 euros).
• Quan la plantilla del seu personal fix superi els cinquanta treballadors.

Les societats domiciliades a l’estranger:

• Quan el volum de les seves operacions o negocis en les sucursals o establiments que tinguin a Espanya sigui igual o superior a tres-cents mil euros (300.000 euros).
• Quan la seva plantilla de personal fix superi els cinquanta treballadors.

Quines són les funcions del lletrat assessor?

El lletrat que es designi a una empresa ha de formar part del col·legi d’advocats on la societat tingui el seu domicili (o on desenvolupi les seves activitats). Si en el lloc triat no existeix col·legi d’advocats, el lletrat haurà d’estar incorporat al col·legi que correspongui.
En aquest cas, el lletrat assessor haurà de desenvolupar les funcions del seu càrrec assignades pels estatuts de la societat. També haurà d’assessorar en dret sobre la legalitat dels acords i decisions que s’adoptin per l’òrgan que exerceixi l’administració. I si escau, sobre les deliberacions a les quals assisteixi. A més, en la documentació social de l’empresa haurà de constar la seva intervenció professional.
La figura i les funcions del lletrat assessor són diferents i independents a les pròpies del secretari del consell d’administració. El secretari és l’encarregat d’aixecar l’acta de les reunions del consell i no cal que sigui lletrat. No obstant això, la llei permet que si una empresa obligada tingui algun secretari o algun membre que sigui advocat en exercici, aquest podrà assumir les funcions atribuïdes al lletrat assessor.
Les seves principals funcions són:

• Control, assessorament i assistència. Si també és secretari, formalització, de les juntes generals de socis o accionistes de la societat i de les decisions d’administradors o de les sessions del consell d’administració.
• Redacció, revisió i assessorament sobre contractes mercantils i civils.
• Assessorament sobre l’estructura del capital social i gestió empresarial.
• Gestió del llibre registre de socis.
• Gestió del llibre d’actes.
• Formalització i inscripció d’acords en el Registre Mercantil.
• Control de dipòsit de comptes.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.