CONTRACTE EN FORMACIÓ  2018

L’objecte d’aquest contracte és la qualificació professional dels treballadors al mateix temps que realitzen una activitat laboral retribuïda i reben formació en el marc del sistema de formació professional per l’ocupació o del sistema educatiu.
La formació doncs,  va dirigida a la obtenció d’un certificat de professionalitat.
No es poden realitzar contractes per la formació quan el lloc de treball hagi estat realitzat amb anterioritat per el treballador en la mateixa empresa per temps superior als dotze mesos.

Aspectes  a tenir en compte abans de la formalització del contracte en formació:

1. Comprovar que l’activitat formativa del treball a realitzar estigui vinculada a un certificat de professionalitat.
2. Si el certificat és de nivell 2 o 3, verificar que el treballador compleix els requisits acadèmics necessaris:

3. Assegurar-se que el treballador té accés a internet i suficients habilitats tecnològiques bàsiques per realitzar la formació telemàtica.
4. Una vegada iniciada la relació laboral, supervisar que el treballador participa de la formació activament per tal d’obtenir el títol oficial.

Requisits dels treballadors:

1. Majors de 16 anys i menors de 25 anys. No obstant, fins que la taxa d’atur es trobi per sota del 15% es permet la contractació a menors de 30 anys (sense límit d’edat per treballadors amb disminució legalment reconeguda).
2. No tenir qualificació professional reconeguda per el sistema de formació professional per l’ocupació o del sistema educatiu requerida per un contracte en pràctiques.
3. Tenir el títol d’ E.S.O. en el cas que el contracte es realitzi per ocupacions de Nivell 2.
4. Trobar-se inscrits com a demandants d’ocupació, en el cas que l’empresa vulgui aplicar-se les bonificacions en les quotes a la Seguretat Social.

Requisits de les empreses:

1. Trobar-se al corrent de pagament en les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social.

Passos a seguir per la formalització del contracte en formació:

1. Sol·licitar al Servei d’Ocupació, una autorització d’inici de l’activitat formativa, amb dos-tres dies d’antelacióa la data d’inici del contracte.

El Servei d’Ocupació es qui concedeix l’autorització, en el termini de 2-3 dies.
És important tenir en compte que independentment de quan es comuniqui la resolució de l’autorització, el contracte no es podrà realitzar abans del dia posterior a la data de resolució.

2. Formalitzar la gestió de la formació amb un centre acreditat per el Servei d’Ocupació.
3. Tramitar l’alta del treballador a la Seguretat Social.
4. Formalitzar el contracte laboral.

Com es bonifica el contracte en formació

El contracte per a la formació i l’aprenentatge ofereix un benefici doble. D’una banda, cada mes l’empresa podrà bonificar-se el cost de la formació que rep el treballador i, de l’altra, podrà reduir les seves quotes a la Seguretat Social fins a un 100 %.
Al contracte de formació a més se sumen dues noves bonificacions: per sufragar els costos de la tutorització a l’empresa i per fomentar la contractació de joves inclosos al Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Reduccions en les quotes a la Seguretat Social

La cotització del contracte de formació el 2018 segueix sent fixa i reduïda, i ascendeix a 111,14 euros mensuals. Aquesta quantitat pot reduir-se al 100 % si l’empresa té menys de 250 treballadors (75 % si té 250 o més), està al corrent amb Hisenda i la Seguretat Social, i el treballador està inscrit com a demandant d’ocupació en el moment de signar el contracte, entre altres requisits.
Les empreses que no tinguin dret a reducció aplicaran la quota reduïda de 111,14 euros mensuals. 

Formació bonificada

La formació teòrica vinculada al contracte de formació i d’aprenentatge està totalment bonificada,  els costos de bonificació es calcularan segons la jornada màxima prevista en el conveni col·lectiu (o, si no n’hi ha, segons la jornada màxima legal).
No obstant això, els percentatges dedicats al treball efectiu i a la formació segueixen sent els mateixos (75 % i 25 % respectivament durant el primer any de contracte, i 85 % i 15 % el segon i tercer any). Aquests percentatges poden variar en funció de la categoria professional.

 Bonificació 2018 per tutorització

Cada treballador té assignats dos tutors: un dins de l’empresa i, l’altre, al centre de formació, que hauran de coordinar l’activitat formativa i fer-ne el seguiment.
Amb l’objectiu d’incentivar el treball del tutor assignat dins de l’empresa es rebrà una bonificació addicional d’entre 1,5 i 2 euros l’hora, segons la plantilla de l’empresa, i fins a un màxim de 40 hores mensuals.

Bonificació 2018 garantia juvenil

Si el treballador es troba inscrit al Sistema Nacional de Garantia Juvenil,  pot percebre una ajuda de 430€ mensuals durant 18 mesos, prèvia sol·licitud del propi empleat.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

Principals novetats per la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2017

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general
El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.
Regles particulars
Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil i, en conseqüència, estarà obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.

• Quan hi hagi un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.

• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.

• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.
Pel que fa a la meritació, l’impost sobre societats es reporta l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2017

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2017 s’han aprovat novetats importants que són objecte d’incorporació en el model de declaració.
L’exercici 2017, que hem de declarar ara el 2018, ve marcat per l’aprovació de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017 i el Reial decret-llei 3/2016 que introdueixen importants novetats i modificacions, fonamentalment en l’impost sobre societats. Entre altres novetats que hem de tenir en compte a la declaració de l’IS, destaquen: l’exempció per dividends, la reversió de les deterioracions de valor de participacions i la limitació a la compensació de bases imposables negatives, operacions vinculades i canvis en els pagaments fraccionats per grans empreses. A més, el 2016 va finalitzar el període especial d’adaptació, per tant el 2017 totes les societats civils amb objecte mercantil i que desenvolupin una activitat econòmica han de tributar exclusivament per l’impost sobre societats.

Què cal tenir present per presentar la declaració?

Comprovar ajustos fiscals. Cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporànies) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost.  
Societats civils. Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que tributaven en règim d’atribució de rendes, passen a ser contribuents de l’IS a partir del 2016. No es considera que tenen objecte mercantil, i per tant seguiran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals adaptades a la Llei 2/2007, de societats professionals.  
Amortitzacions. Cal comprovar els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per veure si són admesos per la norma fiscal. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements de l’immobilitzat material nous el valor unitari dels quals no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu, i els elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos edificis, afectes a R+D. Edificis afectes a R+D lineal en 10 anys.
Fons de comerç. Tot i que el fons de comerç s’amortitza en un termini de 10 anys (10 per 100), des del punt de vista fiscal només es permet una deducció màxima anual del 5 per 100 (20 anys). Aquesta diferència té la conseqüència d’haver de realitzar a la base imposable un ajustament positiu per la diferència entre l’amortització comptable i la fiscal.  
Pèrdues per deteriorament. Es limita la possibilitat de deduir els deterioraments comptables de l’immobilitzat i de renda fixa, com ja succeeix en l’actualitat amb la cartera de renda variable. Es manté la deducció fiscal de la deterioració dels crèdits per insolvències, amb algunes limitacions, així com el de les existències. Així mateix, és deduïble la deterioració de les existències de l’empresa. Comprovi si ha obtingut comptablement algun ingrés com a conseqüència de la reversió d’una deterioració o de la venda d’algun actiu la despesa del qual va ser fiscalment deduïble en el seu moment. Si la despesa per deterioració no va ser fiscalment deduïble tampoc serà ingrés fiscal la seva reversió. En cas que hagués deduït una deterioració en exercicis iniciats abans de l’1 de gener del 2013, comptabilitzats o no, n’haurà de revertir almenys 1/5, tret que la norma general l’obligui a incorporar-ne un de superior.
Operacions vinculades. S’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les realitzades entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Tingui present també la norma de seguretat per determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.
Despeses no deduïbles. Comprovi les despeses comptables no deduïbles fiscalment o que tenen limitada la seva deduïbilitat (retribució fons propis, donatius i liberalitats, despeses financeres, etc.). Les despeses per atencions a clients o proveïdors limiten la seva deducció a l’1% del volum net de la xifra de negocis del propi període impositiu. Seran deduïbles les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.
Despeses financeres. No són deduïbles les despeses derivades de deutes amb entitats del grup destinats a adquirir, a altres empreses del grup, participacions en fons propis o a aportar capital a entitats del grup. En la resta dels casos, la quantia deduïble de les despeses financeres es limita al 30% del benefici operatiu de l’exercici, amb un mínim d’1.000.000 €, i es pot traslladar la deducció de l’excés als exercicis següents, sense límit temporal, però sotmesos cada any, juntament amb les despeses del propi exercici, als límits quantitatius indicats.
Crèdits comercials i no comercials. Les despeses derivades de pèrdues per deterioració de crèdits comptabilitzades, solament seran deduïbles quan, a la data de meritació de l’impost, hagin transcorregut 6 mesos des que va vèncer l’obligació, tret que el deutor es trobi en algun dels següents casos, en els quals la despesa és deduïble: (i) declarat en situació de concurs; és suficient amb l’acte que ho declari; (ii) processat per delicte d’alçament de béns i és suficient que estigui processat per aquest delicte, encara que no hi hagi sentència judicial ferma; (iii) quan les obligacions hagin estat reclamades judicialment o són objecte d’un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu cobrament.
Reserves de capitalització i d’anivellació. Les societats que tributen al tipus general, així com les entitats parcialment exemptes i les de nova creació, poden utilitzar la reserva de capitalització, i reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys, excepte que tingui pèrdues comptables. D’altra banda, les empreses de reduïda dimensió (ERD) poden aplicar la reserva d’anivellació, consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any.
Compensació de bases imposables negatives (BIN). Recordi que tot i que s’ha eliminat el límit temporal, que era de 18 anys, per compensar les BIN, se segueix limitant la quantia a compensar en 1.000.000 €. Fins a aquesta quantia sempre es podran compensar sense restricció, però un cop superada només es podrà compensar fins al 70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització. La compensació es limitarà al 50% de la base imposable prèvia si l’import net de la volum de negoci (INVN)  és almenys de 20 milions d’euros i inferior a 60 milions d’euros. La compensació es limitarà al 25% de la base imposable prèvia quan l’INVN sigui d’almenys 60 milions d’euros.

Contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

Principales novedades para la declaración del impuesto sobre sociedades del ejercicio 2017

¿Cuál es el período impositivo y el devengo del Impuesto?

Regla general

El período impositivo, al cual se ha de referir la declaración del Impuesto sobre Sociedades, coincide con el ejercicio económico de cada entidad.

Reglas particulares

Aunque no haya finalizado el ejercicio económico, el período impositivo se entiende concluido en los siguientes casos:

• Cuando la entidad se extinga. Se entiende producida la extinción cuando tenga lugar el asiento de cancelación de la sociedad en el Registro Mercantil, estando, en consecuencia, obligada a presentar su declaración en el plazo de los 25 días naturales siguientes a los seis meses posteriores a dicho asiento de cancelación.

• Cuando tenga lugar un cambio de residencia de la entidad residente en territorio español al extranjero.

• Cuando se produzca la transformación de la forma jurídica de la entidad y ello determine la no sujeción al Impuesto sobre Sociedades de la entidad resultante.

• Cuando se produzca la transformación de la forma jurídica de la entidad y ello determine la modificación de su tipo de gravamen o la aplicación de un régimen tributario especial.

En ningún caso, el período impositivo puede exceder de doce meses.

Por lo que respecta al devengo, el Impuesto sobre Sociedades se devenga el último día del período impositivo.

 

Principales novedades para la declaración del ejercicio 2017

Con relación al Impuesto sobre Sociedades correspondiente al ejercicio 2017 se han aprobado novedades importantes que son objeto de incorporación en el modelo de declaración.

El ejercicio 2017, que debemos declarar ahora en 2018, viene marcado por la aprobación de la Ley 3/2017, de 27 de junio, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2017 y el Real Decreto-ley 3/2016 que introducen importantes novedades y modificaciones, fundamentalmente en el Impuesto sobre Sociedades. Entre otras novedades que debemos tener en cuenta en la declaración del IS, destacan: la exención por dividendos, la reversión de los deterioros de valor de participaciones y la limitación a la compensación de bases imponibles negativas, operaciones vinculadas y cambios en los pagos fraccionados para grades empresas. Además, en 2016 finalizó el periodo especial de adaptación por lo que en 2017 todas las sociedades civiles con objeto mercantil y que desarrollen una actividad económica tienen que tributar exclusivamente por el Impuesto sobre Sociedades.

 

¿Qué debemos tener en cuenta para presentar la declaración?

Chequear ajustes fiscales. Hay que analizar y revisar los criterios contables y las posibles diferencias (permanentes o temporarias) con los criterios fiscales de la normativa del Impuesto.

Sociedades civiles. Las sociedades civiles con personalidad jurídica y objeto mercantil, que venían tributando en régimen de atribución de rentas, pasan a ser contribuyentes del IS a partir de 2016. No se considera que tienen objeto mercantil, y por lo tanto seguirán tributando por el IRPF, las sociedades civiles que realicen actividades agrícolas, ganaderas, forestales, pesqueras, mineras, así como las profesionales adaptadas a la Ley 2/2007, de Sociedades Profesionales.

Amortizaciones. Debemos comprobar los métodos y porcentajes de amortización utilizados en contabilidad para ver si son admitidos por la norma fiscal. Se podrán amortizar libremente, por todas las entidades, los elementos del inmovilizado material nuevos cuyo valor unitario no exceda de 300€, con un límite de 25.000€ por período impositivo, y los elementos de inmovilizado material e intangible, excluidos edificios, afectos a I+D. Edificios afectos a I+D lineal en 10 años.

Fondo de comercio. Aunque el fondo de comercio se amortiza en un plazo de 10 años (10 por 100), desde el punto de vista fiscal solo se permite una deducción máxima anual del 5 por 100 (20 años). Esta diferencia tiene la consecuencia de tener que realizar en la base imponible un ajuste positivo por la diferencia entre la amortización contable y la fiscal.

Pérdidas por deterioro. Se limita la posibilidad de deducir los deterioros contables del inmovilizado y de renta fija, como ya ocurre en la actualidad con la cartera de renta variable. Se mantiene la deducción fiscal del deterioro de los créditos por insolvencias, con algunas limitaciones, así como el de las existencias. Asimismo, es deducible el deterioro de las existencias de la empresa. Compruebe si ha obtenido contablemente algún ingreso como consecuencia de la reversión de un deterioro o de la venta de algún activo cuyo gasto fue en su día fiscalmente deducible. Si el gasto por deterioro no fue fiscalmente deducible tampoco será ingreso fiscal la reversión del mismo. En caso de que hubiera deducido un deterioro en ejercicios iniciados antes de 1 de enero de 2013, contabilizados o no, deberá revertir al menos 1/5 del mismo, salvo que la norma general le obligue a incorporar uno superior.

Operaciones vinculadas. Se han de valorar obligatoriamente a valor de mercado determinadas operaciones como las que se realizan entre socios con el 25% o más de participación y las sociedades, entre la sociedad y los administradores (pero no respecto a las retribuciones percibidas por el ejercicio de sus funciones), entre la sociedad y los parientes (hasta tercer grado) o cónyuges de los socios y administradores y la sociedad, dos entidades del mismo grupo contable, etc. Tenga presente también norma de seguridad para determinadas operaciones vinculadas entre socios profesiona
les y sus sociedades profesionales

Gastos no deducibles. Compruebe los gastos contables no deducibles fiscalmente o que tienen limitada su deducibilidad (retribución fondos propios, donativos y liberalidades, gastos financieros, etc.). Los gastos por atenciones a clientes o proveedores se limitan su deducción al 1% del importe neto de la cifra de negocios del propio periodo impositivo. Serán deducibles las retribuciones a los administradores por el desempeño de funciones de alta dirección, u otras funciones derivadas de un contrato de carácter laboral con la entidad.

Gastos financieros. No son deducibles los gastos derivados de deudas con entidades del grupo destinados a adquirir, a otras empresas del grupo, participaciones en fondos propios o a aportar capital a entidades del grupo. En el resto de los casos, la cuantía deducible de los gastos financieros se limita al 30% del beneficio operativo del ejercicio, con un mínimo de 1.000.000€, pudiendo trasladar la deducción del exceso a los ejercicios siguientes, sin límite temporal, pero sometidos cada año, junto con los gastos del propio ejercicio, a los indicados límites cuantitativos.

Créditos comerciales y no comerciales. Los gastos derivados de pérdidas por deterioro de créditos contabilizadas, solo serán deducibles cuando, a la fecha de devengo del Impuesto, hayan transcurrido 6 meses desde que venció la obligación, salvo que el deudor se encuentre en alguno de los siguientes casos, en los que el gasto es deducible: (i) declarado en situación de concurso, siendo suficiente con el auto que lo declare; (ii) Procesado por delito de alzamiento de bienes, siendo suficiente que simplemente esté procesado por dicho delito, aunque no haya sentencia judicial firme; (iii) Cuando las obligaciones hayan sido reclamadas judicialmente o son objeto de un litigio judicial o procedimiento arbitral de cuya solución dependa su cobro.

Reservas de capitalización y de nivelación. Las sociedades que tributan al tipo general, así como las entidades parcialmente exentas y las de nueva creación, pueden utilizar la reserva de capitalización, y reducir su base imponible en un 10% del importe del incremento de sus fondos propios en la medida que este incremento se mantenga durante un plazo de 5 años y se dote una reserva por el importe de la reducción, debidamente separada e indisponible durante estos 5 años, excepto que tenga pérdidas contables. Por otro lado, las empresas de reducida dimensión (ERD) pueden aplicar la reserva de nivelación, consiste en una reducción de la base imponible de hasta el 10% de su importe con un máximo absoluto de un millón de euros en el año.

Compensación de bases imponibles negativas (BIN). Recuerde que aunque se ha eliminado el límite temporal, que era de 18 años, para compensar las BIN, se sigue limitando la cuantía a compensar en 1.000.000€. Hasta esa cuantía siempre se podrán compensar sin restricción, pero a partir de la misma sólo se podrá compensar hasta el 70% de la base imponible previa a la aplicación de la reserva de capitalización. La compensación se limitará al 50% de la base imponible previa si el importe neto de la cifra de negocio (INCN)  es al menos de 20 millones de euros e inferior a 60 millones de euros. La compensación se limitará al 25% de la base imponible previa cuando el INCN sea de al menos 60 millones de euros.

 

Contacta con nuestra asesoría en Girona y te asesoraremos.

Els administradors d’una societat han d’assistir a la Junta General?

La Llei de societats de capital estableix de forma imperativa que els administradors hauran d’assistir a les juntes generals. Aquest deure té la seva justificació en què en la junta es desenvolupen funcions essencials per al correcte funcionament de la societat. En primer lloc, la funció controladora o fiscalitzadora que té la junta general respecte del propi òrgan d’administració, que difícilment es pot donar si els administradors no hi són. En segon lloc, és en la junta general on pot exercitar-se una de les facetes del dret d’informació dels socis el compliment dels quals correspon als administradors, per la qual cosa la seva falta d’assistència pot impossibilitar l’exercici del dret d’informació en aquest acte.
El Tribunal Suprem rebutja (per exemple, en la seva sentència de 19 d’abril de 2016) la possibilitat que els administradors puguin ser representats vàlidament per altres persones en la seva condició d’administradors (sí que podrien ser representats, si escau com a socis), perquè l’assistència dels administradors a les juntes forma part de les competències orgàniques, que no són delegables.
Al llarg dels anys els tribunals han establert possibles conseqüències per la manca d’assistència a la junta general per part de l’administrador. El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 19 d’abril de 2016, estableix, com a regla general, que l’absència dels administradors no ha de comportar la nul·litat de la junta, (com havien establert tribunals d’instància) ja que, sense perjudici de les responsabilitats que podrien derivar-se de l’incompliment del seu deure, els administradors podrien limitar-se a no assistir a les juntes per impedir l’expressió de la voluntat dels socis (o fins i tot  la seva pròpia separació per acord de la junta).
No obstant això, com a excepció a la regla general, el TS considera que, quan com a conseqüència de l’absència de tots els administradors, quedi completament retallat el dret d’informació dels socis (aspecte fàctic a enjudiciar cas per cas), llavors sí que cal declarar la nul·litat de la junta.  
Per tant, si l’administrador no assisteix a la pròxima junta, algun soci podria intentar impugnar-la al·legant que no va poder sol·licitar-li aclariments o informacions sobre els comptes i que, per tant, no ha pogut votar amb la informació necessària. Per evitar aquest risc, cal deixar constància de la presència de tots els administradors en l’acta de la reunió, i cal recollir la signatura de tots ells.

Contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

Los administradores de una sociedad ¿deben asistir a la Junta General?

La Ley de Sociedades de Capital establece de forma imperativa que los administradores deberán asistir a las juntas generales. Dicho deber encuentra su justificación en que en la junta se desarrollan funciones esenciales para el correcto funcionamiento de la sociedad. En primer lugar, la función controladora o fiscalizadora que tiene la junta general respecto del propio órgano de administración, que difícilmente puede tener lugar si los administradores están ausentes. En segundo lugar, es en la junta general donde puede ejercitarse una de las facetas del derecho de información de los socios cuya cumplimentación corresponde a los administradores,  por lo que su falta de asistencia puede imposibilitar el ejercicio del derecho de información en dicho acto.
El Tribunal Supremo rechaza (por ejemplo, en su sentencia de 19 de abril de 2016) la posibilidad de que los administradores puedan ser representados válidamente por otras personas en su condición de tales (sí podrían ser representados, en su caso como socios), porque la asistencia de los administradores a las juntas forma parte de las competencias orgánicas, que no son delegables.
Con el transcurso de los años, los tribunales han establecido posibles consecuencias por la falta de asistencia a la junta general por parte del administrador. El Tribunal Supremo, en su sentencia de 19 de abril de 2016, establece, como regla general, que la ausencia de los administradores no debe conllevar la nulidad de la junta, (como habían establecido tribunales de instancia), pues, sin perjuicio de las responsabilidades que podrían derivarse del incumplimiento de su deber, los administradores podrían limitarse a no asistir a las juntas para impedir la expresión de la voluntad de los socios (o incluso  su propia separación por acuerdo de la junta).
No obstante, como excepción a la regla general, el TS considera que, cuando como consecuencia de la ausencia de todos los administradores, quede completamente cercenado el derecho de información de los socios (aspecto fáctico a enjuiciar caso por caso), entonces sí cabe declarar la nulidad de la junta.
Por tanto, si el administrador no asiste a la próxima junta, algún socio podría intentar impugnarla alegando que no pudo solicitarle aclaraciones o informaciones sobre las cuentas y que, por tanto, no ha podido votar con la información necesaria. Para evitar ese riesgo, se debe dejar constancia de la presencia de todos los administradores en el acta de la reunión, y recoger la firma de todos ellos.

Contacta con nuestra asesoría en Girona y te asesoraremos.

El termini màxim de durada del procediment d’inspecció tributària ha estat sempre, i segueix essent, una qüestió polèmica i que ha comportat un gran nombre de litigis, amb nombrosos pronunciaments dels jutjats i tribunals.
Per això us informem del termini màxim de durada de les actuacions inspectores de comprovació i investigació tributària així com els possibles supòsits, regulats per la llei, mitjançant els quals es pot ampliar el termini del procediment d’inspecció.

Terminis del procediment inspector

Hem de començar assenyalant que, amb caràcter general, el termini de resolució del procediment d’inspecció serà de 18 mesos, comptats des de la notificació de la comunicació d’inici.
No obstant això, el termini podrà ser de 27 mesos, quan concorri alguna de les següents circumstàncies, en qualsevol de les obligacions tributàries o períodes objecte de comprovació:

• Que la xifra de negocis de l’obligat tributari sigui igual o superior al requerit per auditar els seus comptes (5.700.000 euros).  

• Que l’obligat tributari estigui integrat en un grup sotmès al règim de consolidació fiscal o al règim especial de grup d’entitats que estigui sent objecte de comprovació inspectora.  

Quan es realitzin actuacions inspectores amb diverses persones o entitats vinculades d’acord amb l’establert en l’article 18 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats, la concurrència de les circumstàncies anteriors en qualsevol d’ells determinarà l’aplicació d’aquest termini als procediments d’inspecció seguits amb tots ells.
El termini del procediment inspector comptarà des de la data de notificació de la comunicació d’inici a l’obligat tributari fins que es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu que en resulti. A l’efecte d’entendre complerta l’obligació de notificar i de computar el termini de resolució, segons estableix l’article 104.2 LGT, serà suficient acreditar que s’ha realitzat un intent de notificació que contingui el text íntegre de la resolució. Així mateix, els subjectes obligats o que s’han adherit voluntàriament al règim de recepció de notificacions a través de mitjans electrònics, hauran de tenir present que l’obligació de notificar dins el termini màxim de duració del procediment s’entendrà complerta amb la posada a disposició de la notificació en la direcció electrònica habilitada.  
En la comunicació d’inici del procediment inspector s’informarà a l’obligat tributari del termini que li resulti aplicable. No obstant això, segons estableix l’últim paràgraf de l’apartat segon de l’article 104 LGT, els períodes d’interrupció justificada que s’especifiquen reglamentàriament, les dilacions en el procediment per causa no imputable a l’Administració Tributària, i els períodes de suspensió del termini que es produeixin conforme al que estableix en l’apartat tercer de l’article 150 LGT no s’inclouran en el còmput del termini de resolució.

Supòsits d’ampliació dels terminis

Els terminis es poden ampliar si la seva empresa presenta la informació o documentació amb retard, de conformitat amb el que estableix l’article 150.5 LGT.

• Ampliació de 3 mesos. Es produeix si la seva empresa manifesta que no té o no aportarà la informació sol·licitada (o no l’aporta després de 3 requeriments), però l’aporta després, quan ja han transcorregut almenys 9 mesos des de l’inici del procediment.

Si hi ha retard però la documentació s’aporta abans del transcurs de 9 mesos, no hi haurà ampliació.

• Ampliació de 6 mesos. Quan l’aportació tardana es realitza una vegada s’ha formalitzat l’acta i, com a conseqüència de la nova documentació, la Administració Tributaria acorda la pràctica d’actuacions complementàries.

• Estimació indirecta. També es produeix una ampliació de 6 mesos quan la inspecció considera que es donen les circumstàncies per aplicar l’estimació indirecta (perquè no disposa de dades per efectuar la liquidació) i posteriorment s’aporten documents relacionats amb aquestes circumstàncies.

La suspensió pels dies de cortesia

El termini d’inspecció també es pot ampliar, segons estableix l’article 150.4 LGT, si la seva empresa sol·licita els denominats “dies de cortesia”, durant els quals la inspecció se suspèn i no es poden realitzar actuacions.  
A aquests efectes:

• En el seu conjunt, aquests períodes no poden excedir de 60 dies naturals, i no tenen per què ser consecutius (es tracta de 60 dies de lliure disposició durant la inspecció).

• S’han de sol·licitar amb almenys 7 dies naturals d’antelació a la data en què comenci el període de cortesia, i cada període ha de ser també d’almenys 7 dies naturals.

Contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

El proper 26 de maig de 2018 entra en vigor el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades que va ser aprovat el 26 de maig de 2016; el Consell Europeu va elaborar un nou reglament, en aquesta matèria, per adaptar la Directiva de l’any 1995 a la gran evolució del món de la informació digital.

Quines són les principals novetats del nou Reglament?

• Aplicació de nous principis: el principi de transparència així com el de rendició de comptes s’afegeixen als principis de qualitat, informació, deure de secret i consentiment amb els quals ja comptava l’anterior reglament.

• Tractament de dades de menors: el tractament de dades de menors de menys de tretze anys requeriran del consentiment previ del pare, mare o tutor/a.

• Nous drets dels ciutadans: entre d’altres qüestions importants destaquem que es regula el dret a l’oblit; és a dir, la possibilitat que es puguin suprimir les dades facilitades perquè ja no són necessàries d’acord amb la finalitat o objectiu per les quals havien estat recollides.

• Notificació de bretxes de seguretat a l’autoritat de control així com a l’interessat en aquells casos en què hi hagi afectació.

• Delegat de protecció de dades: la regulació d’aquesta figura atorga a l’esmentat subjecte les funcions de supervisar l’aplicació de polítiques internes; la formació del personal;  la informació dels interessats així com de les peticions presentades en l’exercici dels seus drets; vetllar per la conservació de la documentació; inspeccionar el desenvolupament de l’avaluació d’impacte i actuar com a punt de contacte per a l’autoritat de control.

• Avaluació d’impacte: actuació que es realitzarà de forma prèvia a l’inici del tractament de les dades de tal manera que permetrà que les mesures que s’introdueixin tinguin l’objectiu d’evitar la pèrdua de dades, els accessos i cessions no autoritzats.

En el mateix sentit, amb la modificació de la normativa es pretén millorar l’àmbit de la protecció de dades des del punt de vista burocràtic, reduint els tràmits als quals s’enfronten les empreses, sobretot autònoms i pimes, a partir del moment en què tenen coneixement que han de complir amb el que estableix la LOPD.
Igualment, s’estableix un criteri de proporcionalitat entre el tipus de dades personals que s’hagin de tractar i les obligacions imposades a les empreses respecte les dades personals que es troben sota el seu poder. Per tant, les obligacions de les empreses seran majors en funció de la naturalesa, el tractament, el risc i fins i tot per aquells casos en què hi hagi la possibilitat d’un accés no autoritzat de tercers a les dades personals a disposició de l’empresa que les custodia.
Ens trobem doncs, davant d’una matèria que per la seva complexitat requereix d’una valoració i anàlisi del cas concret. El nostre col·laborador PROTECDATUS us informarà i assessorarà amb la rigorositat que exigeix la normativa de protecció de dades.

Ramió Assessors, gestió i assessorament d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.