Amb aquesta nova llei doncs, s’intenta evitar un ús abusiu de la personalitat jurídica que té com objectiu principal reduir improcedentment els tipus impositius aplicables o eludir obligacions fiscal, com per exemple: evitar que els rendiments obtinguts estiguin sotmesos a retenció o tributar rendiments per l’Impost de Societats evitant la progressivitat de l’IRPF.

És en aquest sentit que sorgeix la necessitat d’una regulació específica respecte les condicions d’aplicació en les operacions vinculades, per tal de no recaure en frau fiscal. Des d’una perspectiva de Dret Tributari és necessari dissenyar clàusules antiabús adhoc, més enllà de les categories generals de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, i un règim sancionador específic que respecti el principi de proporcionalitat i el perjudici efectivament causat a la Hisenda Pública com a unitat. L’AEAT ho regularitza a través de diferenciar entre:

• Operacions vinculades: en els casos en els que la societat està formada per una estructura i organització empresarial.
• Simulació: en aquests casos la societat és legal però inexistent a efectes tributaris.

Aquesta diferència es basa en els criteris que la LIS imposa i regula a l’art. 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, sobre l’Impost de Societats (d’ara en endavant LIS):

• Art. 18.1 LIS: la valoració d’operacions vinculades, que es consideren les transaccions entre parts vinculades, valorades a preu de mercat lliure i competitiu.
• Art. 18.2 LIS: descriu una definició de parts vinculades, la qual inclou relacions entre entitats i els seus socis, administradors, familiars propers, i altre entitats dins d’un mateix grup o amb participacions significatives creuades.
• Art. 18.3 LIS: les parts vinculades han de mantenir documentació que justifiqui la valoració de mercat de les seves operacions, amb l’avantatge que, per entitats amb una xifra de negocis menor de 45 milions d’euros, cal una documentació simplificada, excepte operacions complexes o significatives, mencionades a l’art. 10.1 de la mateixa llei.
• Art. 18.4 LIS: s’estableixen els mètodes de valoració, incloent comparacions amb operacions independents, cost incrementat, preu de revenda, distribució del resultat i marge net operacional. Caldrà triar el mètode més adequat segons la naturalesa de l’operació i la informació disponible.
• Art. 18.5 LIS: respecte les limitacions de les prestacions de serveis entre aquestes parts vinculades, es delimita que aquests serveis han de proporcionar un avantatge o utilitat al destinatari i, en cas de serveis conjunts, s’ha de distribuir la contraprestació de manera racional entre els beneficiaris.
• Art. 18.6 LIS: s’estableix que, un soci professional pot considerar que el valor convingut amb una entitat vinculada coincideix amb el valor de mercat si es compleixen certs requisits relacionats amb els ingressos de l’entitat i les retribucions dels socis. Per el que d’aquest apartat en sorgeix la norma “safe harbor” per a socis professionals, la qual, delimita la legalitat de les operacions vinculades.

D’acord doncs, amb l’art. 18.6 de la LIS, s’estableix com a norma de seguretat existent en el cas d’aquells socis que prestin serveis a societats professionals:

“1. […]

a) Que más del 75 por ciento de los ingresos de la entidad procedan del ejercicio de actividades profesionales y cuente con los medios materiales y humanos adecuados para el desarrollo de la actividad.

b) Que la cuantía de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios profesionales por la prestación de servicios a la entidad no sea inferior al 75 por ciento del resultado previo a la deducción de las retribuciones correspondientes a la totalidad de los socios-profesionales por la prestación de sus servicios.

c) Que las cuantías de las retribuciones correspondientes a cada uno de los socios profesionales cumplan los siguientes requisitos:

• Se determine en función de la contribución efectuada por estos a la buena marcha de la entidad, siendo necesario que consten por escrito los criterios cualitativos y/o cuantitativos aplicables.

• No sea inferior a 1,5 veces el salario medio de los asalariados de la entidad que cumplan funciones análogas a las de los socios profesionales de la entidad. En ausencia de estos últimos, la cuantía de las citadas retribuciones no podrá ser inferior a 5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples […]”

Així doncs, el port segur tracta de delimitar la legalitat de les operacions vinculades per a què els socis professionals que presten serveis a la societat, actuïn d’acord amb el Dret, i no recaiguin en frau fiscal, molts cops per ignorància. Així com per implementar  d’alguna manera l’antic règim de transparència fiscal en les societats en les que el seu màxim accionista sigui un professional.

En societats professionals doncs, si es compleixen els requisits establerts a la LIS, els socis no haurien de tenir problema al declarar els seus rendiments. Cal doncs una planificació fiscal per dissenyar el sistema de “port segur” o “safe harbor” i vigilar-ne el manteniment de les condicions a cada exercici.

L'entrada Port Segur o “Safe Harbor” ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que l’1 de gener de 2023 ha entrat en vigor el denominat mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI), una nova cotització d’aplicació tant per a l’empresa com per als seus treballadors que ja preveia la Llei 21/2021, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, i que ara recull la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2023.

T’expliquem tot el que cal saber d’aquest nou impost: de què es tracta i com afectarà cada treballador.  

Mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI)

El mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI) és un sistema que substitueix el factor de sostenibilitat aprovat en la reforma de les pensions de 2013 per a garantir el finançament de les pensions. 

Seguint el mandat de la disposició final 4a de la Llei 21/2021 de garantia del poder adquisitiu de les pensions regula que, a partir de l’1 de gener de 2023 (i fins a 2032), empreses i treballadors hauran d’ingressar a la TGSS una cotització extra del 0,6% (0,5% a càrrec de l’empresa i 0,1% a càrrec del treballador), corresponent al denominat MEI, aplicable sobre la base de cotització per contingències comunes en totes les situacions d’alta o assimilades a la d’alta en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social i que únicament no s’aplicarà a aquells col·lectius de treballadors exclosos de cotitzar per la contingència de jubilació (per exemple, jubilats actius o els qui desenvolupin programes de formació i pràctiques no laborals i acadèmiques).

Atenció. La llei assenyala que aquesta nova cotització començarà en 2023 i s’aplicarà durant un període de deu anys.

A qui no s’aplica?

El Butlletí de Notícies RED de la Seguretat Social de 28 de desembre de 2022 assenyala que no s’aplicarà a aquells col·lectius de treballadors exclosos de cotitzar per la contingència de jubilació, i no és aplicable, per tant, entre altres supòsits, en els següents casos:

• Treballadors obligats a cotitzar exclusivament per incapacitat temporal derivada de contingències comunes, contingències professionals i cotització per solidaritat (per exemple, jubilats actius).
• Col·lectius obligats a cotitzar exclusivament per contingències professionals.
• Alumnes de nou ingrés Ministeri de Defensa RDL 13/2010.
• Tampoc s’aplicarà als treballadors que desenvolupen programes de formació i pràctiques no laborals i acadèmiques.

Actuacions en l’àmbit de afiliació

Des de la Seguretat Social informen que no cal fer cap mena d’actuació específica per a la cotització al MEI.

Modificacions en l’àmbit de cotització

En relació amb el càlcul d’aquesta cotització s’ha decidit crear dos nous conceptes econòmics:

• 555- Mecanisme d’equitat inter-generacional MEI: quan existeix aportació obrera i empresarial.
• 557- Mecanisme d’equitat inter-generacional MEI empresarial: quan existeix únicament aportació empresarial.

Tal com indiquen des de la Seguretat Social, aquests conceptes es totalitzaran en el concepte 598 “Líquid de contingències comunes”, que es reflectirà en tots els rebuts.

El cost addicional per a l’empresa del 0,5% en la cotització (que suposaria uns 5 euros al mes per a un treballador que estigués cobrant l’actual SMI) podrà ser deduïble com a despesa de personal a l’efecte de l’impost sobre societats.

A manera de conclusió, l’aprovació del MEI suposa un intent que les pensions no es vegin minorades per les previsions d’increment de pensionistes i la reducció de treballadors.

El factor de sostenibilitat derogat suposava una reducció percentual de la pensió per l’augment de l’esperança de vida mentre que el MEI incrementa la pressió als qui cotitzen (empreses i treballadors) per a fer front a les pensions futures.

L'entrada Què és el nou mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI) que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2023 i quant incrementarà la cotització de la seva empresa? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El consumidor cedeix temporalment l’espai a la seva propietat (normalment una teulada) a canvi de poder adquirir l’energia produïda per la instal·lació a un preu inferior al de mercat.

Finalment, passat el termini estipulat en el contracte, la instal·lació esdevé propietat del consumidor.

Aquesta activitat és una bona oportunitat pel consumidor de rebaixar el cost de l’energia que consumeix sense invertir-hi res i finalment disposar d’una instal·lació que seguirà produint, sense cost, durant molts anys.

Pel desenvolupador renovable, és una oportunitat de fer un negoci a llarg termini en el que hi pot invertir recursos propis o bé captar capital aliè a canvi d’una rendibilitat estable.

Suposem que un consumidor té una propietat industrial amb una superfície de teulada, ben orientada, de 600 m² .

A l’hora, un desenvolupador renovable disposa de varis inversors que, interessats en obtenir una rendibilitat estable, estan disposats a finançar un projecte per una nova instal·lació. La instal·lació es finança amb el capital de varis inversors i una vegada posada en funcionament, el consumidor gaudeix d’un bon estalvi en la factura d’energia doncs el desenvolupador li ven amb un descompte respecte el preu de mercat. Passats x anys, quan el desenvolupador ha recuperat la seva inversió més el benefici desitjat, cedeix la instal·lació al consumidor que a partir d’aquell moment gaudeix de l’energia produïda de forma gratuïta.

És un negoci típicament win-win, en que ambdues parts, tres si considerem els inversors, hi surten guanyant.

Com es pot veure amb aquest exemple, no totes les instal·lacions de producció d’energia solar fotovoltaica s’han de destinar a la venda d’energia, que és el que va passar entre els anys 2006 i 2011 o a l’autoconsum que és el que està passant actualment, hi ha alternatives com la PPA que poden ser una solució interessant  tant per a instal·ladors, com consumidors i també per inversors.

L'entrada L’activitat PPA (POWER PURCHASE AGREEMENT), el contracte de compravenda d’energia a llarg termini. ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El dia 22 de desembre de 2022 es publicà al BOE la Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, també anomenada llei d’empreses emergents, que incorpora un conjunt de mesures fiscals, mercantils, civils i laborals, reduint els obstacles a la creació i creixement d’aquestes empreses emergents.

La norma va entrar en vigor el 23 de desembre; si bé les principals novetats fiscals i administratives no seran aplicable fins a l’1 de gener de 2023.

Concepte d’empresa emergent 

Es defineixen com a empreses emergents les persones jurídiques, incloses les empreses de base tecnològica, que reuneixin simultàniament els següents requisits:

• a. S’ha de tractar d’una empresa de nova creació o bé d’una empresa que des de la seva inscripció de constitució en el Registre Mercantil o en el Registre de Cooperatives competent no hagin transcorregut més de cinc anys (set anys en el cas d’empreses de biotecnologia, energia, industrials i altres sectors estratègics o que hagin desenvolupat tecnologia pròpia, dissenyada íntegrament a Espanya).
• b. L’empresa no ha de ser el resultat d’una fusió, escissió, transformació, concentració o segregació d’empreses que no tinguin la consideració d’empreses emergents.
• c. No s’han de distribuir ni haver distribuït dividends (retorns, en el cas de cooperatives).
• d. No han d’estar cotitzades en un mercat regulat.
• e. Han de tenir la seva seu social, domicili social o establiment permanent a Espanya.
• f. El 60% de la plantilla haurà de tenir un contracte laboral a Espanya. En les cooperatives es computaran dins de la plantilla, a l’efecte del citat percentatge, els socis treballadors i els socis de treball que la seva relació sigui de naturalesa societària.
• g. Han de desplegar un projecte d’emprenedoria innovadora que compti amb un model de negoci escalable segons es defineix en la llei.
• h. Si pertanyen a un grup d’empreses en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, el grup o cadascuna de les empreses que el componen ha de complir amb els requisits anteriors.

En qualsevol cas, els incentius que es preveuen per a empreses emergents i els seus inversors no es podran aplicar o es deixaran d’aplicar en els següents supòsits:

• a. Quan es deixi de complir qualsevol dels requisits anteriors i, en particular, al final dels 5 o 7 anys des de la creació de l’empresa.
• b. Quan s’extingeixi l’empresa abans d’aquest termini.
• c. Quan l’entitat sigui adquirida per una altra entitat que no sigui una empresa emergent.
• d. Quan el volum de negoci anual de l’empresa superi els 10 milions d’euros.
• e. Quan es dugui a terme una activitat que generi un mal significatiu al medi ambient de conformitat amb el Reglament (UE) 2020/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2020.
• f. Quan els socis titulars (directament o indirectament) d’almenys el 5% del capital o els administradors hagin estat condemnats per sentència ferma per algun dels delictes que s’indiquen a continuació com a causes d’exclusió del règim.

A més, no es podran acollir als beneficis de la norma les empreses emergents fundades o dirigides per si o per persona interposada, (i) que no estiguin al corrent de les obligacions tributàries i de Seguretat Social, (ii) que hagin estat condemnades per sentència ferma per administració deslleial, insolvència punible, delictes societaris, delictes de blanqueig o finançament del terrorisme, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, delictes de prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, fraus i exaccions il·legals o delictes urbanístics, que hagin estat condemnades a la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions; o (iii) que hagin perdut la possibilitat de contractar amb l’administració.

D’altra banda, la norma estableix que, si el notari que autoritzi l’escriptura o el registrador mercantil o responsable del Registre de cooperatives entenen que la societat ha estat constituïda en frau de Llei, informaran d’això a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública i a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (comunicant aquest trasllat d’informació a l’interessat). Conforme a això, es pot entendre que les societats constituïdes en frau de Llei tampoc podran accedir als beneficis de la norma.

La llei regula detalladament el procediment perquè l’Empresa Nacional d’Innovació SME, SA validi el compliment dels requisits per a ser considerada empresa emergent i per a la seva obligatòria inscripció en el Registre Mercantil o en el Registre de Cooperatives, segons correspongui.

Avantatges fiscals per a les empreses emergents

En aquesta llei es regulen diversos incentius tributaris per a les denominades “empreses emergents” i els seus inversors i treballadors, així com altres mesures amb abast divers, no relacionades amb aquesta mena d’entitats.

I. Impost sobre societats i impost sobre la renda de no residents (amb establiment permanent)

1. Tipus de gravamen de les empreses emergents

Es redueix el tipus impositiu en l’impost sobre societats i en l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment situat en territori espanyol), del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva i s’adquireixi i mantingui la condició d’empresa emergent.

2. Ajornament de la tributació d’una empresa emergent

Es permet l’ajornament del deute tributari de l’impost sobre societats o de l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment permanent situat en territori espanyol) en els dos primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos, respectivament, des de la finalització de termini d’ingrés en període voluntari del deute tributari corresponent als citats períodes impositius.

Requisits:

• Estar al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries en la data de la sol·licitud.
• Que l’autoliquidació es presenti dins del termini establert

Incompatibilitat:

• No es pot ajornar l’ingrés de les autoliquidacions complementàries.

3. Supressió de l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats

S’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment permanent situat en territori espanyol), per a les empreses que tinguin la condició d’emergents en els dos anys posteriors a aquell en el qual la base imposable sigui positiva, sempre que en ells es mantingui la condició d’empresa emergent.

II. Impost sobre la renda de les persones físiques

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, s’introdueixen les següents novetats en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF):

1. Rendiments del treball en espècie (lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent) exempts

El lliurament d’accions o participacions concedides als treballadors d’una empresa emergent està exempta en la part que no excedeixi de 50.000 euros anuals. L’oferta s’ha d’efectuar dins de la política retributiva general de l’empresa i contribuir a la participació dels treballadors en aquesta última.

Si el lliurament d’accions o participacions socials deriva de l’exercici d’opcions de compra sobre accions o participacions prèviament concedides als treballadors per l’empresa emergent, els requisits per a la consideració com a empresa emergent s’hauran de complir en el moment de la concessió de l’opció.

2. Regla especial de valoració dels rendiments del treball en espècie per accions o participacions concedides als treballadors d’empreses emergents

S’introdueix una regla especial de valoració de les accions o participacions concedides als treballadors d’empreses emergents, i s’estableix que serà el valor de les accions o participacions socials subscrites per un tercer independent en l’última ampliació de capital realitzada l’any anterior a aquell en què es lliurin les accions o participacions socials. Si no s’hagués produït l’ampliació, es valoraran pel valor de mercat que tinguessin les accions o participacions socials en el moment del lliurament al treballador.

3. Regla especial d’imputació temporal per a rendiments del treball en espècie derivats del lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent

Els rendiments del treball en espècie derivats del lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent que estiguin subjectes per excedir dels 50.000 euros s’imputaran en el període impositiu en el qual concorri alguna de les següents circumstàncies:

• Que el capital de la societat sigui objecte d’admissió a negociació en borsa de valors o en qualsevol sistema multilateral de negociació, espanyol o estranger.
• Que es produeixi la sortida del patrimoni del contribuent de l’acció o participació corresponent.

Límit: si en el termini de deu anys des del lliurament de les accions o participacions no s’ha produït alguna de les circumstàncies, cal imputar els rendiments del treball en el període impositiu en el qual s’hagi complert el citat termini de deu anys.

4. Rendiments del treball obtinguts per la gestió de fons vinculats a l’emprenedoria, a la innovació i al desenvolupament de l’activitat econòmica

Nova regulació dels gestors de fons de capital-risc a través de la incorporació en la LIRPF de la disposició addicional cinquanta-tresena.

Qualificació fiscal:

Es qualifiquen de rendiments del treball els obtinguts pels administradors, gestors o empleats de les entitats de capital-risc o de les seves entitats gestores o entitats del seu grup i que es deriven directament o indirectament de participacions, accions o altres drets, incloses comissions d’èxit, que atorguin drets econòmics especials en alguna de les següents entitats:

• Fons d’inversió alternativa de caràcter tancat, inclosos en alguna de les següents categories: entitats de capital-risc (art. 3 Llei 22/2014), fons de capital-risc europeus, fons d’emprenedoria social europeus i fons d’inversió a llarg termini europeus.
• Altres organismes d’inversió anàlegs als anteriors.

Tractament fiscal específic:

S’integraran en la base imposable en un 50% del seu import, sense que hi pugui haver exempció o cap reducció, quan es compleixin els següents requisits:

• a) Els drets econòmics especials d’aquestes participacions, accions o drets estiguin condicionats al fet que els restants inversors en l’entitat, obtinguin una rendibilitat mínima garantida definida en el seu reglament o estatut.
• b) Manteniment durant un període mínim de cinc anys de les participacions, accions o drets, tret que
  • Es produeixi la seva transmissió mortis causa,
  • Es liquidin anticipadament o quedin sense efecte o es perdin totalment o parcialment a conseqüència del canvi d’entitat gestora, i en aquest cas, s’hauran d’haver mantingut ininterrompudament fins que es produeixin aquestes circumstàncies. El que es disposa en aquesta lletra serà exigible, si escau, a les entitats titulars de les participacions, accions o drets.

Excepció a aquest tractament fiscal específic: no s’aplica quan els drets econòmics especials procedeixin directament o indirectament d’una entitat resident en un país o territori qualificat de jurisdicció no cooperativa o amb el qual no existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d’intercanvi d’informació tributària.

5. Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació:

Són diverses les modificacions que s’introdueixen en aquesta deducció, regulada en l’article 68.1 de la LIRPF:

• S’incrementa del 30% al 50% el percentatge de deducció.
• S’augmenta la base màxima de deducció de 60.000 a 100.000 euros.
• Amb caràcter general, s’eleva de 3 a 5 anys el termini per a subscriure les accions o participacions, a comptar des de la constitució de l’entitat, i fins a 7 per a les empreses emergents.

6. Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (règim d’impatriats)

En aquest règim especial, regulat en l’article 93 de la LIRPF, s’introdueixen les següents novetats:

• Es minora el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de 10 a 5 anys.
• S’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim als treballadors per compte d’altri, en permetre la seva aplicació a treballadors que, sigui o no ordenat per l’ocupador, es desplacin a territori espanyol per a treballar a distància utilitzant exclusivament mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, així com a administradors d’empreses emergents amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat.
• S’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per tributar per l’impost de la renda de no residents, als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina que sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin les següents condicions:
  • Que es desplacin a territori espanyol amb el contribuent o en un moment posterior, sempre que no hagués finalitzat el primer període impositiu en el qual a aquest li resulti d’aplicació el règim especial.
  • Que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya.
  • Que no hagin estat residents a Espanya durant els 5 períodes impositius anteriors a aquell en què es produeixi el seu desplaçament a territori espanyol i que no hagin obtingut rendes que es qualifiquin d’obtingudes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol, excepte a conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica qualificada d’activitat emprenedora i d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presenti serveis a empreses emergents, o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
  • Que la suma de les bases liquidables totals d’aquests altres contribuents (fills, cònjuge o progenitor) que es desplacen a Espanya amb el contribuent que origina l’aplicació del règim especial, sigui inferior a la base liquidable d’aquest últim contribuent.

Aquest règim especial resultarà aplicable durant els successius períodes impositius en els quals, complint-se aquestes condicions, el mateix resulti també d’aplicació al contribuent que origina l’aplicació del règim especial.

III. Impost sobre la renda de no residents sense establiment permanent

Rendes exemptes

Es recollia en l’article 7 que les rendes exemptes (art. 7 LIRPF) per als contribuents de l’IRPF també ho són per als no residents persones físiques. Ara també es recull expressament que estan exempts de l’IRNR els rendiments del treball en espècie (art. 42.3 LIRPF) que estiguin exempts en l’IRPF.

IV. Altres modificacions d’índole fiscal

1. Beneficis fiscals d’interès públic

Es modifiquen els següents esdeveniments que es qualifiquen d’excepcional interès públic:

• Beneficis fiscals aplicables al Programa «VIII Centenari de la Catedral de Burgos 2021». Es modifica la durada del programa de suport a aquest esdeveniment: abastarà des de l’1 de desembre de 2018 fins al 31 de desembre de 2022 (anteriorment era fins al 30 de novembre de 2021).
• Beneficis fiscals aplicables al Programa «Alacant 2021. Sortida Volta al Món a Vela». Es modifica la durada del programa de suport a aquest esdeveniment: serà des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2024 (anteriorment era fins al 31 de desembre de 2023).

2. Obligació d’informar sobre l’impost sobre societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals

Es transposa la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost sobre societats per part de determinades empreses i sucursals.

La Directiva regula l’obligació d’elaborar i publicar un informe relatiu a l’impost sobre societats, o impostos de naturalesa idèntica o anàloga amb l’objectiu de fomentar la transparència i responsabilitat empresarial en relació amb l’impost sobre societats abonat per empreses multinacionals que exerceixen activitats a la Unió Europea. La transposició de la Directiva es duu a terme a través de la modificació de la Llei d’auditoria de comptes, concretament, s’introdueix una nova disposició addicional, rubricada Obligació d’informar sobre l’impost de societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals, i es modifica l’article 5 perquè l’informe d’auditoria indiqui si en l’exercici previ a l’exercici per al qual es van preparar les declaracions financeres auditades, l’empresa tenia l’obligació de publicar un informe relatiu a l’impost sobre societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga i, en cas afirmatiu, si es va publicar aquest informe de conformitat amb el que es disposa en la citada disposició addicional que s’incorpora.

Aquesta disposició addicional es divideix en cinc apartats:

• Empreses i sucursals obligades a informar: la societat dominant última d’un grup i les empreses que no formin part d’un grup, en tots dos casos quan estiguin subjectes al dret espanyol, hauran de fer públic un informe relatiu a l’impost sobre societats quan, durant dos exercicis consecutius, hagin superat els 750 milions d’euros d’ingressos. Aquesta obligació cessarà quan aquests ingressos deixin de superar la quantia de referència durant dos exercicis consecutius. En el cas de les filials i de les sucursals subjectes al dret espanyol, de societats dominants últimes o d’empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre, l’informe es referirà a la societat matriu o a la societat que hagi constituït la sucursal, quan aquestes compleixin els requisits d’ingressos esmentats en el paràgraf anterior.
• Contingut de l’informe relatiu a l’IS; impostos de naturalesa idèntica o anàloga: l’informe recollirà una breu descripció de la naturalesa de les activitats, el nombre d’empleats, els seus ingressos, l’import dels beneficis o pèrdues abans d’aplicar l’impost sobre societats i l’import de l’impost sobre societats reportat durant l’exercici de què es tracti, calculat com les despeses fiscals corrents reconegudes sobre els beneficis o pèrdues imposables de l’exercici per les empreses i sucursals en el territori fiscal de què es tracti, així com l’import de les reserves al final de l’exercici que es tracti. La informació s’haurà de presentar per separat per a cada estat membre on l’entitat subjecta desenvolupi la seva activitat.
• Publicació i accessibilitat: l’informe s’aprovarà i publicarà en un termini de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici al qual es refereixi i es dipositarà en el Registre Mercantil juntament amb els documents que integrin els comptes anuals. A més, s’haurà de publicar a la pàgina web en un termini de sis mesos i haurà de ser accessible de manera gratuïta per un termini almenys de cinc anys consecutiu.
• Responsabilitat de l’elaboració, publicació, dipòsit i accessibilitat de l’informe relatiu a l’IS o impostos de naturalesa idèntica o anàloga: els membres dels òrgans d’administració de la societat obligada seran col·lectivament responsables de garantir que l’informe relatiu a l’impost sobre societats s’elabori, publiqui, dipositi i faci accessible.
• Data d’inici de la presentació de l’informe relatiu a l’IS o impostos de naturalesa idèntica o anàloga: per als exercicis econòmics que s’iniciïn a partir del 22 de juny 2024.

Mesures en relació amb el foment i promoció del treball autònom

1. Bonificació de quotes per a treballadors autònoms d’empreses emergents en situació de pluriactivitat.

Els beneficiaris seran els treballadors inclosos en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms (RETA) per posseir el control efectiu, directe o indirecte, d’una empresa emergent que, de manera simultània, treballin per compte d’altri per a un altre ocupador.

La bonificació serà del 100% de la quota corresponent a la base mínima establerta, a cada moment, amb caràcter general en el RETA i el temps del seu gaudi, sempre que persisteixi la situació de pluriactivitat, serà com a màxim dels tres primers anys comptats des de la data de l’alta que es produeixi a conseqüència de l’inici de l’activitat autònoma per la dedicació a l’empresa emergent.

S’haurà de tenir present que aquest benefici s’extingirà quan cessi la situació de pluriactivitat i que no es reiniciarà en el cas que es produeixi una nova situació de pluriactivitat.

2. Mesures per a atreure i retenir el talent estranger: teletreball internacional

Es modifica la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització i se’n destaca la creació d’una nova categoria de visat i d’autorització de residència per als treballadors nòmades: el visat per a teletreballadors de caràcter internacional.

Conforme a la nova regulació, es trobaran en situació de residència per teletreball de caràcter internacional els nacionals d’un tercer estat autoritzats a romandre a Espanya per a exercir, mitjançant l’ús exclusiu de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, una activitat:

• Laboral, tenint en compte que el titular de l’autorització només podrà treballar per a empreses radicades fora del territori nacional.
• Professional, i en aquest cas es podrà treballar per a una empresa situada a Espanya, sempre que el percentatge d’aquesta feina no sigui superior al 20% del total de la seva activitat professional.

Així mateix, podran sol·licitar el visat o autorització de teletreball els professionals qualificats que acreditin ser graduats o postgraduats d’universitats de reconegut prestigi, formació professional i escoles de negocis de reconegut prestigi o bé amb una experiència professional mínima de tres anys.

Els requisits específics que s’hauran de complir (a més dels generals de l’art. 62 de la Llei 14/2013) són els següents:

• Que l’empresa o grup d’empreses amb la qual el treballador manté relació laboral o professional porti duent a terme la seva activitat de manera real i continuada durant almenys un any.
• Que s’acrediti documentalment que la relació laboral o professional es pot fer en remot.
• En el supòsit d’una relació laboral, que s’acrediti la seva existència entre el treballador i l’empresa no localitzada a Espanya durant, almenys, els últims tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud, i que es presenti la documentació que validi que aquesta empresa permet al treballador dur a terme l’activitat laboral a distància.
• En el supòsit de l’existència d’una relació professional, que s’acrediti que el treballador té relació mercantil amb una o diverses empreses no localitzades a Espanya durant, almenys, els 3 últims mesos, així com la documentació que acrediti els termes i condicions en els quals exercirà l’activitat professional a distància.

El visat per al teletreball de caràcter internacional permet entrar i residir a Espanya durant un màxim d’un any mentre que els seus titulars treballen per a si mateixos o per a ocupadors en qualsevol lloc del món. A més, els estrangers que es trobin a Espanya de manera regular (per ex. aquells que estan estudiant a Espanya) o que hagin accedit mitjançant el visat per al teletreball de caràcter internacional (i que, per ex., estiguin a punt d’esgotar aquest any de residència i vulguin continuar a Espanya), podran sol·licitar una autorització de residència per un període màxim de tres anys, renovable per períodes de dos anys, podent obtenir la residència permanent a cinc anys.

A més de l’anterior, i amb el propòsit d’atreure i retenir talent, s’amplia de dos a tres anys la vigència de les autoritzacions de residència per a inversors i per a recerca fixant-se en tres anys la vigència de la residència per a emprenedors i per a trasllats intraempresarials.

D’altra banda, es modifica el procediment i la definició d’activitat emprenedora prevista en el Capítol III de la Secció 2a de la Llei 14/2013, a fi de millorar i flexibilitzar el procediment de la tramitació d’autoritzacions de residència per a aquest col·lectiu i es permet que el passaport sigui document acreditatiu suficient per a donar-se d’alta en la Seguretat Social durant els primers sis mesos de residència o estada en les categories regulades per la Secció 2a de la Llei 14/2013.

Per concloure, es modifiquen les disposicions addicionals dissetena i divuitena de la Llei 14/2013 per a ampliar, d’una banda, de 12 a 24 mesos l’autorització de residència concedida a l’estudiant que hagi aconseguit com a mínim l’acreditació de graduat perquè busqui una ocupació adequada en relació amb el nivell dels estudis finalitzats o perquè emprengui un projecte empresarial. Per una altra, per a augmentar de sis mesos a un any el període de validesa de l’autorització de residència per a pràctiques i d’un any a dos el període total resultant de la suma de l’autorització inicial i la seva pròrroga.

L'entrada Quins incentius fiscals, laborals i administratius inclou la nova a Llei d’empreses emergents? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Com ja hem estat informant, amb l’aprovació de la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empresa, s’estableix la regla general de l’obligació de tots els empresaris i professionals d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. L’obligació s’exigeix a totes les seves operacions amb independència del sector en el qual desenvolupin la seva activitat.

Atenció. Totes les empreses i professionals -amb independència de la seva mida o plantilla- hauran d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals.

Fins ara, aquesta obligació només existia en uns casos concrets en els quals el destinatari era una administració pública. Si es tractava d’un empresari, era voluntari i calia obtenir primer l’autorització del destinatari.

Particulars. Així mateix, s’ha aprovat que les empreses que prestin serveis d’especial transcendència econòmica el destinatari dels quals sigui el públic en general (serveis bancaris, assegurances, subministraments, transports, comerç al detall, etc.) també estaran subjectes a aquesta obligació quan el client sigui un particular i aquest accepti el format electrònic o el sol·liciti expressament. En el cas de les agències de viatge, transport i comerç al detall, només existirà aquesta formalitat si la contractació es duu a terme per mitjans electrònics.

Entrada en vigor

Encara es desconeix quan entrarà en vigor aquesta norma. Abans s’ha d’aprovar el desenvolupament reglamentari de la nova obligació i, una vegada això es produeixi:

• En el cas de les empreses i professionals que facturen més de vuit milions d’euros anuals, ha de transcórrer un any des que s’aprovi aquest reglament.
• Per a la resta, aquesta nova obligació els serà exigible transcorregut un termini de dos anys.

No obstant això, l’entrada en vigor d’aquesta novetat està supeditada a l’obtenció de l’excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’IVA.

És a dir, perquè aquesta norma sigui aplicable, també cal que la Unió Europea accepti la seva implementació (tal com s’ha sol·licitat), ja que contravé el reglament europeu que permet emetre les factures en paper, així com la normativa que supedita l’enviament de factures electròniques a la seva prèvia acceptació pel destinatari.

Requisits de les factures electròniques

Les factures electròniques s’hauran d’emetre a través de solucions tecnològiques i plataformes d’empreses especialitzades. Entre altres aspectes, aquestes solucions ha de garantir la interconnexió i la inalterabilitat, a més de proporcionar informació sobre l’estat de les factures i permetre descarregar-les, copiar-les o imprimir-les. Ja no n’hi haurà amb remetre-les en PDF per correu electrònic.

• Hauran de complir, en tot cas, el que es disposa en la normativa específica sobre facturació.
• Tant el destinatari com l’emissor de les factures han d’informar sobre els estats de les factures.
• Els destinataris podran sol·licitar-ne, durant un termini de quatre anys des de l’emissió de les factures electròniques, còpia sense incórrer en costos addicionals.
• El receptor de la factura no podrà obligar al seu emissor a la utilització d’una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat.

Requisits de les solucions i plataformes de facturació electrònica

• Les solucions tecnològiques i plataformes ofertes per empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica als empresaris i professionals hauran de garantir la seva interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.
• Les solucions i plataformes de facturació electrònica pròpies de les empreses emissores i receptores hauran de complir els mateixos criteris d’interconnexió i interoperabilitat gratuïta amb la resta de solucions de facturació electrònica.
• Els sistemes i programes informàtics o electrònics que gestionin els processos de facturació i conservin les factures electròniques hauran de respectar els requisits als quals es refereix l’article 29.2.j) de la LGT i el seu desenvolupament reglamentari, això és, hauran de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els seus sistemes.

Termini per a consultar les factures electròniques

En cas de resolució de contracte amb l’empresa o de revocar el consentiment per a rebre factures electròniques, el període dels últims tres anys que el client pot consultar les seves factures per mitjans electrònics no sofreix alteració. Tampoc caduca per aquesta causa el seu dret a accedir a les factures emeses amb anterioritat.

Règim sancionador

Seran sancionades amb advertiment o una multa de fins a 10.000 euros:

• Les empreses que, obligades a això, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés a les seves factures als qui han deixat de ser clients. La determinació i graduació de la sanció seguirà els criteris establerts en l’article 2.2. de la Llei reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança.
• Les empreses que prestin serveis al públic en general d’especial transcendència econòmica que no compleixin les altres obligacions previstes en l’article 2.1. El titular de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial és el competent per a imposar aquesta sanció.

Procediment d’acreditació de la interconnexió i la interoperabilitat de les plataformes

S’estableix que es determinarà reglamentàriament. D’acord amb el que diu la llei, el Reglament s’ha de publicar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la publicació d’aquesta Llei (BOE, 29 de setembre de 2022).

Recomanació

És recomanable que vagis adaptant la facturació de la teva empresa per a complir amb aquestes exigències. A l’espera del desenvolupament reglamentari, si l’empresa no disposa d’un programa per a generar factures electròniques, pots contactar amb el nostre i t’informarem.

L'entrada La factura electrònica serà obligatòria per a les pimes i autònoms ha aparegut primer a Ramió Assessors.

• S’inicia el termini per poder contractar sota les condicions d’aquest programa el 1-10-2022 i finalitza el 1-6-2023.
• La persona que es contracti ha d’estar desocupada i tenir trenta anys o més.
• Poden optar a la subvenció: les empreses, així definides en el dret mercantil, els autònoms, les societats civils privades i les entitats i institucions sense afany de lucre que prèviament han d’estar seleccionades per les entitats promotores (ajuntaments, entitats locals, associacions empresarials…).
• Pressupost del programa: 14.906.455,85€
• Quantia de l’ajut a l’empresa que contracta : 1.166,67 euros/mes per jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial prevista, pels mesos de durada del contracte fins a un màxim de 9 mesos

La norma legal:

DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA RESOLUCIÓ EMT/2766/2022, de 29 d’agost, per la qual s’obre la convocatòria anticipada per a l’any 2023 per a la concessió de subvencions corresponents a la Línia 2, Entitats contractants del Programa 30 Plus per a la inserció de persones desocupades de 30 i més anys (SOC–30 Plus) 

• Article 1 Objecte Aquesta Resolució té per objecte obrir la convocatòria anticipada per a l’any 2023 de les subvencions corresponents a la Línia 2. Entitats contractants previstes a l’apartat d) de la base 2.1 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització del Programa 30 Plus per a la inserció de persones desocupades de 30 i més anys, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 2 d’agost, DOGC núm. 7677, modificada per l’Ordre EMT/128/2021, de 14 de juny de 2021, publicada el 17 de juny, DOGC núm. 8436. 

• Article 2 Actuacions subvencionables És subvencionable l’actuació d’Experiència professional mitjançant un contracte laboral, prevista a la base 2.1, lletra d), de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

• Article 3 Entitats beneficiàries
  • 3.1 Les entitats beneficiàries de les subvencions que preveu aquesta Resolució són les que recull la base 3.3 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.
  • 3.2 Les entitats contractants han de ser seleccionades prèviament per les entitats promotores, associades o vinculades previstes a la base 3.2 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, i han de subscriure junt amb aquestes, el conveni de col·laboració que preveu la base
  • 3.3 de l’annex 1 de l’esmentada Ordre.

• Article 4 Requisits per obtenir la condició d’entitat beneficiària Els requisits per obtenir la condició d’entitat beneficiària estan recollits a les bases 3 i 4 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

• Article 5 Persones destinatàries Les persones destinatàries de les subvencions que preveu aquesta Resolució són les que recull la base 6 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, i que hagin estat seleccionades com a participants del programa per les entitats promotores, associades o vinculades. 

• Article 6 Aplicació pressupostària i import convocat
  • 6.1 L’import màxim estimat destinat a la concessió d’aquestes subvencions és de 14.906.455,85 euros, amb càrrec a les partides D/470000121/331L/0000, D/481000121/331L/0000, D/482000121/331L/0000, D/484000121/331L/0000 del pressupost del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya de l’any 2023. ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 2/6 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8755 – 19.9.2022 CVE-DOGC-A-22258037-2022 Si escau, es faran els tràmits corresponents per redistribuir els crèdits entre les partides pressupostàries per tal d’imputar correctament les entitats beneficiàries de les subvencions, d’acord amb la seva naturalesa econòmica, a l’estructura econòmica del pressupost del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per a l’any 2023. Així mateix, si la convocatòria té identificats pressupostàriament els imports per cada actuació o línia, aquestes quantitats poden ser flexibles entre elles, per tant, la distribució inicial d’imports de cada partida pressupostària pot ser modificada en atenció al desenvolupament i les necessitats de cada programa, sempre sense superar l’import de la convocatòria. D’acord amb l’article 21.1 de la Llei 1/2021, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, en les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes i afectats, tant si es tracta d’ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d’acord amb el que estableix l’article 9.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés en la tresoreria corresponent.
    • 6.1.1 Aquests imports es poden ampliar mitjançant resolució de la persona titular de la Direcció del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
    • 6.1.2 La concessió de les subvencions previstes en aquesta Resolució, així com l’efectivitat de la quantia addicional esmentada, resten condicionades a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment previ a la resolució de la concessió de la subvenció.
  • 6.2 El finançament de les actuacions que preveu aquesta Resolució ha d’anar a càrrec dels programes acordats en la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers Laborals del Ministeri de Treball i Economia Social que s’aprovin per a l’any 2023.
    • 6.2.1 Els ajuts que preveu aquesta Resolució tenen la consideració d’ajuts de mínimis, d’acord amb el Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l’aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de mínimis. La quantitat total d’ajuts de mínimis que pot rebre una entitat, no pot superar els 200.000,00 euros, en el termini de tres exercicis fiscals; l’exercici fiscal en curs i els dos anteriors. I en el cas d’empreses que operen en el sector del transport per carretera, l’ajut té un límit que es fixa en 100.000 euros. Els ajuts de mínimis no es poden acumular amb un altre ajut estatal per a les mateixes despeses subvencionables, si aquesta acumulació dóna lloc a una intensitat superior a les establertes al Reglament general d’exempció per categories o en una decisió de la Comissió.
  • 6.3 En el supòsit que després de dictar la resolució d’atorgament de subvencions s’hagin produït renúncies, revocacions o reintegraments, es poden assignar nous atorgaments de sol·licituds que no han obtingut subvenció perquè s’ha exhaurit el pressupost disponible, sempre que compleixin els requisits per obtenir la subvenció que disposa aquesta convocatòria. Es fa seguint l’ordre de prelació d’acord amb la data de l’assentament de registre de les sol·licituds.
  • 6.4 L’atorgament de les subvencions està supeditat a la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva d’atorgament, a conseqüència de les restriccions que se’n derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 

• Article 7 Quanties
  • 7.1 La quantia de la subvenció a atorgar a les entitats contractants per desenvolupar l’actuació d’experiència professional mitjançant contracte laboral prevista a l’apartat d) de la base 2.1 i a la base 8.2 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, és de 1.166,67 euros/mes per jornada completa o la part proporcional en funció de la jornada parcial prevista, pels mesos de durada del contracte fins a un màxim de 9 mesos.
  • 7.2 D’acord amb el que preveu la lletra ii) de la base 21.3.2 de l’annex 1 de l’Ordre EMT/128/2021, de 14 de juny, de modificació de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, la quantia del mòdul econòmic diari és de 38,36 euros.

• Article 8 Sol·licituds i termini de presentació
  • 8.1 El termini de presentació de sol·licituds s’inicia l’1 d’octubre de 2022 i finalitza, com a màxim, l’1 de juny ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 3/6 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8755 – 19.9.2022 CVE-DOGC-A-22258037-2022 de 2023. Les entitats contractants disposaran del termini de 2 mesos des de la data d’inici del contracte de treball per presentar la sol·licitud, dins del marc establert en el paràgraf anterior. Si una mateixa sol·licitud inclou diversos contractes, l’entitat contractant disposa del termini de dos mesos a comptar des de la data d’inici del darrer contracte.
  • 8.2 Les sol·licituds s’han de presentar als llocs i pels mitjans indicats a la base 10 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, cercant el tràmit: Subvencions per a la realització del Programa 30 Plus per a la inserció laboral de persones desocupades de 30 i més anys /Sol·licitar la subvenció. Línia 2: Entitats contractants. Convocatòria anticipada 2023.
  • 8.3 Els requisits per presentar sol·licituds i la manera d’acreditar-los estan recollits en les bases 4 i 10 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol. 

• Article 9 Documentació de sol·licitud La documentació que cal presentar amb la sol·licitud és la que s’indica a la base 11 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

• Article 10  Requisits per obtenir la subvenció Els requisits per obtenir la subvenció estan recollits a la base 13 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

• Article 11 Procediment de concessió El procediment de concessió de les actuacions subvencionades corresponents a la Línia 2 – entitats contractants, és el de concurrència no competitiva d’acord amb el que s’estableix a la base 14.2.1 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.

• Article 12 Òrgan competent, resolució dels ajuts i recursos
  • 12.1 L’òrgan competent per a la instrucció del procediment de concessió de subvencions es regula a les bases 14.2 i 15.2 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.
  • 12.2 L’òrgan competent per dictar la resolució, el mitjà de notificació i el règim de recursos es regula a la base 15.2.1 de l’annex 1 de l’Ordre EMT/132/2018, de 30 de juliol. 12.3 D’acord amb la base 15.2.2 de l’annex 1 de l’Ordre EMT/132/2018, de 30 de juliol, el termini màxim per emetre la resolució i notificar-la és de 6 mesos, a comptar des de la data de publicació d’aquesta resolució.

• Article 13 Termini d’execució
  • 13.1 D’acord amb el que s’estableix a la base 16 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol i en concordança amb l’article 14 de la Resolució EMT/1790/2022, de 3 de juny el programa té una durada de 12 mesos i s’inicia com a màxim l’1 d’octubre de 2022 i finalitza com a màxim el dia 30 de setembre de 2023.
  • 13.2 D’acord amb l’article 14 de la Resolució EMT/1790/2022, de 3 de juny, els contractes de treball previstos a la base 5.2 Línia 2. Entitats contractants, de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, s’han de ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 4/6 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8755 – 19.9.2022 CVE-DOGC-A-22258037-2022 subscriure a partir de l’1 d’octubre de 2022.
  • 13.3 Atès que el període subvencionable dels contractes de treball s’ha de realitzar dins el termini d’execució del programa, la data màxima per subscriure aquests contractes va en funció d’aquest període. 

• Article 14 Termini, modalitat i documentació de justificació Les entitats que hagin rebut subvencions d’acord amb aquesta Resolució han de presentar la justificació en els terminis i les condicions que estableix la base 21.3.2 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol. 

• Article 15 Indicadors D’acord amb la base 29 de l’annex 1 de l’Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, obté els indicadors necessaris mitjançant la documentació que les entitats beneficiàries presenten juntament amb la sol·licitud i la justificació.

• Article 16 Mesures de seguretat En compliment dels deures en matèria preventiva, les entitats beneficiàries han d’adoptar les actuacions i mesures necessàries per garantir la seguretat en la salut de les persones treballadores i usuàries. Aquestes mesures cal consultar-les o acordar-les quan escaigui, seguint els procediments legalment previstos, amb els comitès de seguretat i salut, o amb la participació dels delegats i delegades de prevenció, sens perjudici dels temes que afectin les relacions laborals, que han de ser canalitzats cap als òrgans de participació i representació legals. El Consell de Relacions Laborals de Catalunya ha acordat i publicat un document de recomanacions de mesures preventives i organitzatives per dur a terme aquesta planificació https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/el_crl/activitat/activitat/mesurescoronavirus/. En aquest sentit, les entitats beneficiàries han de presentar una declaració responsable amb el model normalitzat disponible al Catàleg d’impresos https://empresa.extranet.gencat.cat/impresos/AppJava/downloadFile.html?idDoc=G146NIA-390-00.pdf, indicant el compromís de dur a terme les mesures que detalla l’apartat I del document de recomanacions esmentat.

L'entrada Nova convocatòria del programa 30 Plus per a la contractació de persones desocupades de 30 anys o més. ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Com cotitzen ara els autònoms?

Fins a finals de 2022 el sistema de cotització a la seguretat social dels autònoms es basa en que l’autònom tria voluntàriament la base de cotització que vol amb independència dels seus ingressos o rendiments,  entre una base mínima i una base màxima que estableix la llei per cada any.

Com cotitzaràn els autònoms a partir de 2023?

A partir de l’1 de gener de 2023 l’autònom cotitzarà a la seguretat social en funció dels seus rendiments nets. Per tant, si un autònom té uns rendiments nets baixos tindrà una base de cotització baixa i pagarà menys i si els seus rendiments nets són més elevats la base de cotització serà més elevada i pagarà més.

Aquest nou sistema tindrà un període de transició de 9 anys i durant els tres primers (de 2023 a 2025) els valors aplicables a cadascun dels 15 trams anirà variant. A partir del proper mes de gener la quota mínima serà de 230€ i la màxima de 500€

Per la determinació del que ha de pagar un autònom, la llei estableix 15 trams de quotes (230€ de quota  pel primer tram i 500€ de quota pel darrer). A cada autònom li correspondrà un tram en funció del rendiment net del conjunt de les seves activitats.

A qui s’aplica aquesta reforma?

A tots els autònoms, per tant els que cotitzen al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms), inclosos els societaris (aquells que treballant en una societat tinguin el control efectiu).

Què pretén la reforma?

La reforma introduïda al RDL13/2022 pretén acostar la cotització dels autònoms als ingressos reals. Actualment un 80% dels autònoms cotitzen per la base mínima. A partir de 2023, la cotització dependrà dels rendiments nets. D’aquesta forma es pretén una aproximació entre les cotitzacions (i en conseqüència les prestacions) entre els treballadors que cotitzen al RG (Règim General) i el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms). Actualment les prestacions dels  autònoms estan un 43% per sota de les prestacions d’aquells que cotitzen al règim general.

Des del nostre despatx sempre hem aconsellat als nostres clients autònoms que les seves bases de cotització no fossin inferiors a les dels seus treballadors pel que aquests percentatges entre els nostres clients són diferents.

Quins són els trams que determinaran la base de cotització durant els tres primers anys (2023 a 2025)?

A les tres taules següents s’indiquen les bases de cotització que correspondran per cadascun dels tres propers anys (2023, 2024 i 2025) a cada tram de rendiments nets. 

Dins de cada tram es podrà escollir entre la base mínima indicada al tram que li pertoca i la  base màxima.

Això vol dir que un autònom que al 2023 obtingui uns rendiments nets pel conjunt de totes les seves activitats entre 1.700€ i 1.850€ mensuals de mitjana, li correspon una base de cotització mínima de 1.013,07€ mensuals i màxima de 1.850€ mensuals.

A aquesta base (sigui la mínima o la màxima o qualsevol entre les dues) se li aplicarà els percentatges de cotització per contingències comunes i professionals, atur i cessament d’activitat que li correspongui, determinant així la quota a pagar.

Com es determinarà el rendiment net?

Tal com disposa l’article 308 de la llei general de la seguretat social, el rendiment net que s’utilitzarà per la determinació de la base de cotització es calcularà d ela forma següent:

Una vegada l’autònom hagi comunicat a l’AEAT (Agència estatal de l’Administració Tributària) el rendiment net del conjunt de les seves activitats, aquesta ho comunicarà a la TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social). Els rendiments nets inclouran tant els obtinguts per compte pròpia pel desenvolupament d’una activitat professional o empresarial com els obtinguts mitjançant societats, com autònom societari.

El rendiment net s’haurà calculat segons les normes de l’IRPF i amb les especialitats següents:

• Autònom que determini el rendiment en el règim d’estimació directa (normal o simplificada): és la diferència entre els ingressos computables menys les despeses deduïbles en cada règim  més l’import de les quotes de la seguretat social i aportacions a mutualitats alternatives del titular.
• Autònom que determini el rendiment en el règim d’estimació objectiva: serà el rendiment net previ minorat en cas d’activitats agràries, forestals i ramaderes. En la resta d’activitats serà el rendiment net previ.
• Autònom que percep els seus rendiments procedents d’una entitat en règim d’atribució de rendes (per exemple una societat civil professional o una comunitat de béns), el rendiment serà el rendiment net que li atribueix l’entitat i en el cas d’activitats en règim d’estimació objectiva el rendiment previ minorat per les activitats agràries, forestals i ramaderes i el rendiment net previ per la resta.
• Als autònoms societaris se’ls aplicarà la mateixa norma, determinant el rendiment net de la forma següent:  es computaran la totalitat de rendiments íntegres (dineraris o en especies) derivats de la participació en els fons pròpies de l’entitat així com els rendiments del treball procedents de l’entitat.
• Socis treballadors de les cooperatives de treball associat inclosos al RETA: als rendiments obtinguts per la seva activitat econòmica hi hauran de sumar els rendiments íntegres del treball o del capital mobiliari (dineraris o en especies) derivats de la seva condició de socis. També aplicable als socis industrials de societats regulars col·lectives o comanditàries, comuners de comunitats de béns, socis de societats civils irregulars i socis de societats laborals.

Una vegada determinat el rendiment segons el que s’indica als paràgrafs anteriors es deduiran els imports següents en concepte de despeses generals:

• 7% en general.
• 3% per autònoms societaris (de societats de capital o laborals).

Quan es podrà canviar la base de cotització?

Es podrà demanar fins a 6 vegades durant l’any un canvi de base de cotització en les dates següents:

En el moment de demanar el canvi de base de cotització caldrà fer una declaració de l’estimació dels rendiments nets mensuals que s’esperen obtenir.

Cal regularitzar les quotes si els rendiments canvien?

L’autònom ha de demanar el canvi de base de cotització en funció de l’estimació d’ingressos que tindrà. Ho pot fer fins a 6 vegades l’any. A més, la Seguretat Social regularitzarà d’ofici anualment les quotes ingressades, liquidant o tornant les diferències quan hagi rebut la informació de l’administració tributària per cada treballador autònom.

Aplicació transitòria

Tant pels autònoms com pels treballadors del grup 1 del règim especial de treballadors del mar a 31 de desembre de 2022, mentre no optin pel nou sistema seguiran cotitzant a partir de 2023 per la base que els correspondria amb les modificacions que plantegi la llei de pressupostos generals per l’Estat.

Què passa amb els autònoms que actualment paguen per la base màxima?

A la disposició transitòria sisena de la llei s’estableix que aquells autònoms que a 31 de desembre de 2022 estiguin cotitzant per una base superior a la que els correspondria segons els seus rendiments nets podran mantenir aquella base o una inferior, encara que per aplicació del nou sistema els correspongui una base inferior.

Quota reduida per inici d’activitat:

L’inici d’activitat com a treballador per compte propi tindrà un ajut en forma de quota reduïda. Amb una durada inicial de dotze mesos la nova norma contempla una quota de 80 euros mensuals. Aquesta durada es pot ampliar per un altre any, si l’autònom registra ingressos inferiors a l’SMI durant el primer any d’activitat com a treballador per compte propi

L'entrada El nou sistema de cotització dels autònoms ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Quines entitats poden sol·licitar aquestes subvencions?

Totes aquelles empreses del mercat de treball ordinari i amb establiment operatiu a Catalunya que hagin contractat durant l’any 2022 a jornada completa i un mínim de 6 mesos a persones amb discapacitat, situació de risc o exclusió social, o beneficiaris de la renda garantida de ciutadania.

Quin tipus de treballadors cal haver contractat?

• Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, degudament certificat pel Departament de Drets Socials, o resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i que no percebin pensions.
• Persones en situació o risc d’exclusió social que hagin estat contractades prèviament per empreses d’inserció i que aquestes s’hagin beneficiat d’ incentius a la contractació.
• Persones beneficiàries de la renda garantida de ciutadania, en el moment de la contractació.

Quin termini hi ha per presentar les sol·licituds dels ajuts?

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre del 2022 a les 15:00h. 

Quina és la quantia de l’ajut?

L’import de l’ajut serà de 7.000€ per contractació de 12 mesos a jornada completa.

L’import de l’ajut serà de 3.500€ per contractació de 6 mesos a jornada completa.  

L’atorgament de les subvencions està condicionat a l’existència de disponibilitats pressupostàries per a aquesta finalitat.

L'entrada Convocatòria de l’any 2022 per a la concessió d’ajuts a la contractació de persones vulnerables en el mercat ordinari ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que el passat 30 de març de 2022 es va publicar el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març (RDL 6/2022), pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, que va entrar en vigor el 31 de març i que haurà de ser convalidat pel Congrés en el termini de trenta dies, on es recull un paquet d’importants mesures per protegir els sectors i ciutadans més afectats pels efectes de la invasió a Ucraïna.

A continuació, t’oferim un breu resum de les principals mesures que inclou el RDL 6/2022 de suport al teixit econòmic i empresarial, mesures en l’àmbit energètic i dels transports, i altres mesures de suport a treballadors i col·lectius vulnerables.

Mesures en matèria energètica

Mesures fiscals

La norma prorroga fins al 30 de juny de 2022 els tipus reduïts d’IVA i de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. A més, regula la devolució mensual en lloc de trimestral de les quotes de l’impost sobre hidrocarburs.

Mesures fiscals per rebaixar la factura de la llum

• Aplicació del 10 % d’IVA des del 26 de juny de 2021 fins al 30 de juny de 2022 per a tots els consumidors amb potència contractada fins a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista de l’electricitat estigui per sobre dels 45 euros per MWh.
• Aplicació del 10 % d’IVA a tots els consumidors perceptors del bo social d’electricitat i que tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social, des del 26 de juny de 2021 fins al 30 de juny de 2022, amb independència de la seva potència contractada i del preu del mercat.
• Suspensió del 7 % de l’IVPEE (impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica) durant el tercer trimestre i quart trimestre de 2021 i el primer i segon trimestre de 2022, la qual cosa implica modificar el còmput de la base imposable i dels pagaments fraccionats regulats en la normativa d’aquest tribut.
• Reducció del tipus impositiu de l’IIE (impost especial sobre l’electricitat) del 5,11269632 % al 0,5 %, fins al 30 de juny de 2022.

Devolució mensual de l’impost sobre hidrocarburs pel gasoil d’ús professional

• Amb efectes de l’1 d’abril de 2022, es modifica el procediment per a la devolució parcial de l’impost sobre hidrocarburs per consum de gasoil professional, regulat en l’Ordre HAP/290/2013, de 19 de febrer, que passa a ser mensual.
• A partir d’aquesta data, a la finalització de cada mes natural, l’òrgan competent acordarà, si escau, la devolució de les quotes corresponents, i s’executarà mitjançant transferència bancària al compte indicat pel beneficiari en la sol·licitud d’inscripció en el cens.
• El termini de presentació de les sol·licituds de devolució per part de l’empresari o professional serà el mes natural següent a la finalització del mes sobre el qual se sol·licita la devolució.
• Aquestes sol·licituds, que seran remeses mitjançant correu certificat en suport paper a l’òrgan competent previst per a la inscripció en el cens de beneficiaris a través d’aquesta opció, juntament amb còpies de les factures d’adquisició de gasoil pel qual sol·liciten la devolució, hauran de contenir almenys les següents dades:
  • 1. Número d’identificació a l’efecte de l’IVA previst en la Directiva sistema comú de l’impost sobre el valor afegit, i nom o raó social del sol·licitant.
  • 2. Mes natural sobre el qual se sol·licita la devolució.
  • 3. Identificació dels vehicles pel consum de gasoil dels quals se sol·licita devolució, i els litres de gasoil consumits en el període pels quals se sol·licita la devolució.

Altres mesures en matèria energètica

• S’actualitza el règim retributiu regulat de renovables, cogeneració i residus.
• S’estableix un procediment simplificat de tramitació de projecte de renovables de baixa afecció ambiental.
• Extensió del mecanisme de minoració de la retribució de les instal·lacions no emissores de gasos d’efecte d’hivernacle, incorporant també modificacions en relació amb els contractes bilaterals.
• Flexibilització dels contractes de subministrament de gas natural i augment de les obligacions de reserves de seguretat.
• Es regula la instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants en domini públic hidràulic.
• Extensió del bo social elèctric. El RDL 6/2022 manté la protecció als consumidors vulnerables en prorrogar fins al 30 de juny de 2022, els descomptes aplicables al bo social per als consumidors vulnerables i vulnerables severs situats, respectivament, en el 60 % i el 70 % del PVPC. La norma estableix a més diverses mesures complementàries rellevants per reforçar la protecció social, com la simplificació del procés de sol·licitud del bo social o la incorporació al sistema de nous beneficiaris.

Mesures en matèria de taxes i cànons

Bonificació de taxes de vaixells: entre l’1 d’abril i el 30 de juny de 2022, s’aplicarà una bonificació addicional del 80 % de la quota tributària final, resultant d’aplicar-li altres bonificacions que siguin pertinents, liquidada per les Autoritats Portuàries de Ceuta, Melilla, Balears, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife en concepte de taxa del vaixell (T-1) i taxa a la mercaderia (T-3), per a aquelles línies i serveis marítims que uneixin la península amb els ports gestionats per aquestes Autoritats Portuàries.

Exempció de taxes de pesca: s’estableix l’exempció de la taxa de la pesca fresca (T-4) durant un període de sis mesos, des del 31 de març de 2022, per a l’armador del vaixell o embarcació pesquera, i el seu substitut, en el cas que la pesca fresca accedeixi al port per via marítima.

Exempció de cànons d’aqüicultura: s’estableix una exempció del cànon d’utilització dels béns del domini públic hidràulic per a instal·lacions d’aqüicultura continental, durant un període de sis mesos, per als titulars d’instal·lacions d’aqüicultura continental.

Mesures sociolaborals

Prohibició d’acomiadament objectiu

A la possibilitat d’acudir als ERTO de l’article 47 de l’ET, es dona la possibilitat de complementar amb altres mesures complementàries que són les següents:

• a) Les empreses beneficiàries dels ajuts directes previstos en aquesta norma (dirigits a pal·liar els efectes perjudicials d’aquesta crisi energètica) no podran justificar acomiadaments objectius basats en l’augment dels costos energètics fins al 30 de juny de 2022. L’incompliment d’aquesta obligació comportarà el reintegrament de l’ajut rebut. En concret, aquesta limitació afectarà, per exemple, a les empreses de la indústria intensiva en consum de gas, a les del sector del transport per carretera i ferrocarril, a les productores de llet o a les empreses dels sectors agraris i pesquer, que accedeixin als ajuts directes regulats en aquest nou RDL 6/2022.
• b) Les empreses que s’acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades en l’article 47 de l’ET per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per fer acomiadaments.

Atenció. La norma (RDL 6/2022) no aclareix aspectes importants d’aquestes limitacions a l’acomiadament, com ara la qualificació que correspon a l’acomiadament que es produeixi incomplint aquesta limitació, o què s’ha d’entendre per “suport públic” a aquest efecte.

Ingrés mínim vital

• S’estableix que els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV) tindran un increment del 15 % en les mensualitats d’abril, maig i juny de 2022. Aquest increment també serà aplicable, en els mateixos termes, a les sol·licituds d’aquesta prestació que hagin estat presentades a la data de l’entrada en vigor d’aquest RDL 6/2022, però no hagin estat resoltes, així com a aquelles que es presentin amb posterioritat, sempre que els efectes del seu reconeixement no siguin posteriors a l’1 de juny de 2022. L’increment s’efectuarà sobre el conjunt de la nòmina, és a dir, inclòs el complement d’ajut a la infància, vigent des de l’1 de gener i que estableix un ajut de 100 euros per fill menor de tres anys, 70 euros per a menors entre 3 i 6 anys i 50 euros per a fill menor d’entre 6 i 18 anys, per a les llars que el perceben.
• A més, s’inclou un tractament especial per a les dones víctimes de tràfic de persones, a les quals es facilitarà l’accés a l’IMV i la derivació als recursos assistencials.
• S’estableix que els beneficiaris de l’IMV que vulgui sol·licitar el bo social hauran de presentar la documentació necessària davant la comercialitzadora atès que encara no existeix l’aplicació telemàtica que comprova automàticament això.
• Es regulen els efectes transitoris del règim d’obligacions aplicable a les prestacions d’ingrés mínim vital causades des de l’1 de juny de 2020.

Quotes a la Seguretat Social per a empreses

S’estableixen mesures per reforçar la liquiditat de les empreses i treballadors, en línia amb les aprovades durant la pandèmia mitjançant ajornaments a un interès molt reduït. En concret, es tracta de mesures de liquiditat per a empreses de diversos sectors afectats per la conjuntura actual, com són els ajornaments especials de les quotes a la Seguretat Social a un interès molt reduït, del 0,5 %, set vegades inferior a l’habitual, en aquests sectors:

• Empreses amb treballadors en alta en el règim general de la Seguretat Social i els treballadors inclosos en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, que desenvolupin la seva activitat en el sector del transport urbà i per carretera (CNAE 4931, 4932, 4939, 4941 i 4942), que la meritació es faci entre els mesos d’abril a juliol de 2022, en el cas d’empreses, i entre els mesos de maig a agost de 2022, en el cas de treballadors autònoms.
• Les empreses i treballadors inclosos en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar i els treballadors per compte propi inclosos en el mateix règim, que sol·licitin un ajornament en el pagament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta la meritació de la qual tingui lloc entre els mesos de març a juny de 2022 en unes condicions més favorables que les contemplades amb caràcter general per a l’aplicació d’aquesta figura, ateses les dificultats que travessa el sector marítim-pesquer.
• Així mateix, s’estenen un mes més aquests ajornaments per a les empreses adscrites al sistema especial agrari (de març a juny) i per a autònoms pertanyents al sistema especial per a treballadors per compte propi (SETA), d’abril a juliol.

Altres mesures d’interès

Rebaixa de 0,20 euros per litre de combustible repostat, entre ells, gasoil, gasolina, gas i AdBlue

• S’aprova una bonificació extraordinària i temporal en el preu de venda al públic de determinats productes energètics i additius, en concret, el gasoil, gasolina, gas i AdBlue. La bonificació tindrà un import de 0,20 euros i s’aplicarà sobre el preu de venda al públic per cadascuna de les següents unitats de mesura:
  • Per cada litre de gasoil, gasolina i AdBlue.
  • Per cada quilogram de gas, liquat o comprimit liquat.
• Els subministradors de carburants i combustibles podran sol·licitar mensualment la devolució dels descomptes que implica aquesta bonificació i també tindran la possibilitat de demanar un avançament a l’Agència Tributària.

Aquesta reducció del preu té caràcter temporal des del dia 1 d’abril de 2022 fins al 30 de juny del mateix any.

Limitació de l’actualització anual del lloguer d’habitatge

• Dins del període comprès entre el 31 de març de 2022 i el 30 de juny de 2022, en els contractes d’arrendament d’habitatge en els quals escaigui actualitzar la renda per complir-se l’anualitat de vigència, l’increment no serà el fixat en el contracte (habitualment l’IPC que a març de 2022 ascendeix al 9,8 %) sinó el que resulti del nou pacte entre l’arrendador i l’arrendatari. Si les parts no assolissin un acord, l’increment no podrà excedir del resultat d’aplicar a la renda l’últim índex de garantia i competitivitat (“IGC”) que estigués publicat en la data d’actualització del contracte (a març de 2022, l’última dada publicada és la de gener de 2022 i ascendeix a un 2,02 %).
• En el cas d’arrendadors grans tenidors (persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda de més de 1500 m² d’ús residencial, exclosos garatges i trasters) el nou pacte entre les parts no podrà implicar un increment superior a la variació anual de l’IGC.

Així, per un contracte de lloguer d’habitatge de 600 euros, l’aplicació de la nova mesura podria suposar un estalvi de més de 33 euros mensuals.

Els establiments comercials podran racionar la compra de determinats productes

• Excepcionalment, des del 31 de març de 2022, quan existeixin circumstàncies extraordinàries o de força major que ho justifiquin, els establiments comercials podran suspendre amb caràcter temporal la prohibició de limitar la quantitat d’articles que puguin ser adquirits per cada comprador. Aquestes mesures hauran d’estar justificades i s’adoptaran de manera proporcionada quan sigui necessari per impedir el desproveïment i garantir l’accés dels consumidors en condicions equitatives.

Mesures per la garantia dels etiquetatges dels aliments

• Les empreses podran reetiquetar productes la composició dels quals s’hagi reformulat mentre la disponibilitat de determinats recursos estigui compromesa per raons d’aprovisionament. Els operadors podran, per tant, utilitzar etiquetes o adhesius, impressió per injecció.
• Les empreses alimentàries podran reetiquetar els seus envasos prèviament fabricats. A més, les companyies hauran d’anul·lar la declaració de l’ingredient que hagi estat substituït, tant en la denominació de venda com en la llista d’ingredients. Així mateix, continuarà sent obligatori reportar en totes les etiquetes la presència d’al·lergògens.
• Els operadors i detallistes podran utilitzar instruments complementaris a la sobreimpressió de les etiquetes (com ara codis QR, pàgines web o cartells en l’establiment de venda) per transmetre quina informació s’ha modificat. Aquests mitjans complementaris en cap cas substituiran la informació obligatòria facilitada en l’etiquetatge.

Mesures en el refinançament d’operacions amb aval COVID-19 i nova línia d’avals

Es regulen un nou conjunt de mesures relatives a la regulació de les línies d’avals per al finançament concedides per l’Estat en el marc de la crisi sanitària de la COVID-19, introduint ajustos en la regulació d’aquestes Línies d’avals COVID i es crea una nova línia d’avals amb la finalitat de pal·liar les tensions de liquiditat generades per l’increment dels preus de l’energia i d’altres matèries primeres. 

Línies d’avals COVID

Després de l’aprovació del RDL 6/2022, el Consell de Ministres va adoptar un acord, publicat mitjançant Resolució de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa de 29 de març, de desenvolupament d’uns certs aspectes del RDL 6/2022 relatius a les Línies d’avals COVID.

Entre les novetats, podem destacar les següents:

• Deixa de requerir-se que la facturació del deutor hagi caigut un mínim del 30 % en 2020 respecte a 2019 per poder-se beneficiar de les mesures del codi de bones pràctiques. Amb la supressió d’aquest requisit s’espera un increment rellevant dels potencials beneficiaris d’aquestes mesures.
• Les petites i mitjanes empreses i autònoms pertanyents als sectors amb CNAE 01, 03, 493 i 494 (corresponents als sectors d’agricultura, ramaderia, pesca i transport per carretera) que sol·licitin l’extensió del venciment a l’empara del codi de bones pràctiques (o que hagin obtingut el venciment màxim previst) tindran dret a una suspensió de sis mesos en el pagament de principal del finançament avalat (moratòria) o una ampliació del termini de carència de sis mesos.
• Es manté la possibilitat que les entitats financeres i els deutors acordin voluntàriament una ampliació dels períodes de carència de les operacions avalades (amb l’obligació de comunicar, si escau, aquesta ampliació abans de l’1 de juny de 2022).
• Es reajusten els terminis durant els quals les institucions financeres adherides al codi de bones pràctiques es comprometen a mantenir les línies de circulant; en particular, les concedides als deutors beneficiaris de les mesures del RDL 5/2021 i del codi de bones pràctiques.

Nova línia de 10.000 milions en avals ICO

• Es crea a més una nova línia d’avals per garantir finançament concedit per institucions financeres a empreses i autònoms, amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de liquiditat o inversions.
• L’import de la línia ascendeix a 10.000 milions d’euros i estarà disponible fins al 31 de desembre de 2022.
• Com en el cas de les Línies d’avals COVID, les condicions aplicables i requisits d’elegibilitat de la línia s’establiran mitjançant acords del Consell de Ministres.
• S’estableix que s’aplicarà a la nova línia el mateix règim de recuperació i cobrança de les Línies d’avals COVID.

Ajuts per al sector ramader, agrari i pesquer

• S’inclou un paquet d’ajuts per als sectors agrari i pesquer dotat amb més de 430 milions d’euros.
• El Govern posarà a la disposició dels productors de llet 169 milions d’euros en ajuts directes, ja que és un dels més afectats per l’increment dels costos pel preu de l’electricitat, els pinsos d’alimentació animal i els combustibles provocat per la invasió russa d’Ucraïna. D’aquesta quantitat, 124 milions d’euros són per al sector productor de llet de vaca (210 euros per vaca fins a un màxim de 40 animals per beneficiari, 145 euros per animal entre 41 i 180 caps; i 80 euros per més de 180 vaques), 32,3 milions d’euros per als productors de llet d’ovella (15 euros per animal) i 12,7 milions d’euros per als de llet de cabra (10 euros per cap).
• Els ajuts directes de l’Estat per a vaixells i empreses armadores pesqueres per compensar l’increment, sobretot, del preu del combustible sumaran 18,18 milions d’euros i oscil·laran entre els 1.550,52 euros per vaixell (amb un tonatge brut de menys de 25) fins a un màxim de 35.000 euros per als vaixells a partir de 2.500 de tonatge brut.
• També es recull la modificació normativa per la qual s’eximeix als agricultors de l’obligació de deixar en guaret un 5 % de les seves superfícies de cultiu i es flexibilitza el requisit de diversificació. Amb això, es podran mobilitzar més de 600.000 hectàrees declarades com a superfícies d’interès ecològic, així com 2,16 milions d’hectàrees declarades per complir el requisit de diversificació de cultius. D’aquesta manera, el sector agrari comptarà amb més superfície per produir cereals i oleaginoses i millorar el subministrament d’aquests productes a Espanya.

Mesures en el sector del transport

Dins de les mesures aprovades en el RDL 6/2022 es troben aquelles relatives al transport que pretenen solucionar els problemes que han enfrontat els professionals del sector i que ha provocat la vaga de les últimes setmanes.

Serveis o activitat mínima en ports: les Autoritats Portuàries podran eliminar o reduir motivadament els trànsits mínims exigits per a l’any 2022, que es trobin establerts en els corresponents títols concessionals, en aquells casos en els quals no sigui possible aconseguir aquesta activitat o trànsit mínim compromesos per causa de l’afectació de la recent situació d’increment dels costos energètics a l’activitat de les seves concessions. Així mateix, les Autoritats Portuàries podran eliminar o reduir motivadament els trànsits mínims exigits per a l’any 2022 que es trobin establerts en els corresponents títols concessionals quan no sigui possible aconseguir aquesta activitat o trànsit mínim compromesos a les concessions que operin trànsits que s’hagin vist afectats per tenir origen o destinació Ucraïna. Durant l’exercici de 2022 no s’aplicaran les penalitzacions per incompliments d’activitat o trànsits mínims atribuïbles a les causes indicades anteriorment.

Línia d’ajuts directes a empreses i professionals del transport per carretera i ferrocarril: s’estableix un sistema d’ajuts directes, corresponent a l’exercici 2022, per a la concessió de suport financer a empreses privades i treballadors autònoms l’activitat dels quals s’enquadri entre les compreses en els següents codis de la Classificació nacional d’activitats econòmiques:

Els ajuts seran de la següent quantia:

La sol·licitud es presentarà a la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, emplenant el formulari electrònic que a aquest efecte posi a disposició l’Agència Estatal d’Administració Tributària i en el qual per força, haurà de figurar el compte bancari en el qual desitgi que se li realitzi l’abonament.

El termini de presentació del formulari finalitzarà el 30 d’abril de 2022.

Per agilitar la tramitació, els òrgans competents del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana remetran a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, en el termini de tres dies a partir de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei, un fitxer informàtic, en format compatible amb les bases de dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, en el qual es determinin NIF/CIF del transportista, tipus de llicència de la qual és titular i vehicles que té a la seva disposició.

Línia d’ajuts directes a empreses ferroviàries privades afectades per l’augment dels preus dels carburants i l’energia de tracció: l’import per empresa de l’ajut es determinarà atenent el nombre de locomotores de tracció dièsel explotades per cada beneficiari, amb la següent quantia d’ajut per locomotora, sense que en cap cas l’import resultant pugui superar la quantitat de 400.000 euros per empresa. La quantia es determinarà en funció de:

L'entrada Guia de les principals mesures aprovades pel Govern contra les conseqüències de la guerra a Ucraïna ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El nostre despatx va ser pioner al 2007 en el disseny i implementació d’un sistema d’arxiu documental a disposició dels clients i posteriorment va ser totalment renovat i batejat amb el nom de VIRTUALDOC. Nom que li va posar en Joan Ramió Martín que va participar molt activament en el seu desenvolupament.

Actualment a l’arxiu hi ha més de 70.000 documents -sí, més de 70.000!- i el client que té el rècord de documents arxivats en té 1.305.

Ramió Assessors

VIRTUALDOC és accessible des de la pàgina web www.ramioassessors.com i va néixer per posar ordre en l’acumulació i dispersió de documents que va comportar la digitalització dels despatxos professionals. Sovint els clients no sabien on s’havien desat els seus impostos o necessitaven trobar les nòmines d’un mes concret o el contracte d’arrendament del seu negoci. Amb VIRTUALDOC això va quedar concentrat en un únic lloc, accessible tant des d’un ordinador com des d’una tauleta o mòbil.

L’accés a VIRTUALDOC és valorat pels nostres clients com un servei més i obté sempre una nota ben alta quan hem fet una enquesta de satisfacció.

Alguns detalls més sobre VIRTUALDOC: 

• Saps quants accessos s’hi han fet durant el mes de juliol? Més de 500.
• Saps  quin és el document més antic? Un model 347 de 2003 d’un client actiu.

Si encara no coneixes VIRTUALDOC entra-hi i, si tens dubtes, contacta amb nosaltres. T’hi ajudarem.

Ramió Assessors

L'entrada VIRTUALDOC. El teu arxiu documental ha aparegut primer a Ramió Assessors.