• Nou règim de visats: Es defineixen clarament les categories de visats, que inclouen:
  1. Visats de trànsit aeroportuari
  1. Visats d’estada de curta durada
  1. Visats de llarga durada
  1. Visat per a la recerca d’ocupació. Aquests visats tenen una durada màxima d’un any.

• Modificacions en les estades: Es redefineixen tant les estades de curta com de llarga durada. En destaca l’estada per estudis, que ara inclou mobilitat d’alumnes, serveis de voluntariat i activitats formatives, amb l’objectiu d’atraure i retenir talent. Les pràctiques no laborals i les activitats de recerca es regulen ara en la Llei d’emprenedors. En les cotitzacions de les persones amb estada per estudis autoritzades per treballar, no es cotitza per desocupació.

• Residència temporal: S’estableixen nous requisits i s’eliminen categories com la recerca, la Targeta Blava UE i les prestacions transnacionals de serveis, que ara es regulen en la Llei d’emprenedors. Es crea l’autorització de residència temporal per a familiars de persones de nacionalitat espanyola, destinada a estrangers sense nacionalitat d’un estat membre de la UE, EEE o Suïssa.

• Autorització de treball de durada determinada: Es regula com una especialitat dins les autoritzacions de residència i treball per compte d’altri inicial.

• Re-agrupació familiar: Es fixen nous criteris, com l’edat mínima de 18 anys per reagrupar cònjuges, la definició de “habitatge”, una clarificació dels membres de la família que poden reagrupar-se i canvis en el període de convivència requerit.

• Residència i treball per activitats de temporada: Es regulen les autoritzacions individuals amb una durada de quatre anys, permetent treballar per períodes màxims de nou mesos a l’any. En aquest règim no es cotitza per desocupació.

• Gestió col·lectiva de contractacions en origen: S’incrementa de 5 a 10 el nombre mínim de llocs de treball que han d’incloure les ofertes. També s’elimina la possibilitat de tramitar ofertes nominatives per a empreses del mateix grup quan la selecció es realitzi a l’exterior.

• Nous tipus d’arrelament: Es redefineixen en cinc modalitats:
  1. Arrelament de segona oportunitat
  1. Arrelament sociolaboral
  1. Arrelament social
  1. Arrelament socio-formatiu (abans anomenat “per formació”)
  1. Arrelament familiar La durada de les autoritzacions és d’un any, prorrogable un any més, excepte l’arrelament familiar, que és de cinc anys.

• Autoritzacions per circumstàncies excepcionals: Es mantenen les autoritzacions per raons humanitàries i altres circumstàncies, amb l’addició del delicte d’odi com a causa possible per concedir una autorització. A més, el treball irregular durant sis mesos en els dos anys anteriors a la denúncia pot donar dret a una autorització.

• Protecció a víctimes de violència sexual: Es desenvolupen autoritzacions de residència per a aquestes situacions.

• Residència de menors estrangers: Es modifiquen els criteris per millorar els procediments i la vigència de les autoritzacions, especialment en casos de desplaçament temporal de menors.

• Residència de llarga durada: S’introdueixen petits canvis procedimentals i es regula el còmput del període de residència legal per als titulars de la Targeta Blava UE.

• Modificació de la situació de les persones estrangeres: Es traslladen parcialment al dret espanyol parts de la Directiva 2024/1233/UE sobre el permís únic per a treballadors de tercers països.

• Normes de competència i procediment: Es regulen aspectes relatius a la presentació de sol·licituds, l’accés a la informació i els supòsits d’extinció de les autoritzacions.

• Infraccions i sancions: S’hi introdueixen canvis mínims.

• Terminis de resolució: Es fixa un termini màxim de tres mesos per notificar les resolucions en els diferents procediments.

• Silenci administratiu negatiu: Les sol·licituds s’entendran desestimades si no es resolen en el termini establert.

• Finalització de la via administrativa: Les resolucions sobre concessió o denegació de visats, estades, autoritzacions de residència i sancions posen fi a la via administrativa.

• Regularització de sol·licitants de protecció internacional: Si han passat sis mesos des de la sol·licitud i aquesta ha estat admesa a tràmit, es permetrà treballar a Espanya.

Aquest Reglament entrarà en vigor el dia u d’abril de 2025

L'entrada El nou Reglament d’Estrangeria 2025, principals novetats ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El dia 22 de desembre de 2022 es publicà al BOE la Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, també anomenada llei d’empreses emergents, que incorpora un conjunt de mesures fiscals, mercantils, civils i laborals, reduint els obstacles a la creació i creixement d’aquestes empreses emergents.

La norma va entrar en vigor el 23 de desembre; si bé les principals novetats fiscals i administratives no seran aplicable fins a l’1 de gener de 2023.

Concepte d’empresa emergent 

Es defineixen com a empreses emergents les persones jurídiques, incloses les empreses de base tecnològica, que reuneixin simultàniament els següents requisits:

• a. S’ha de tractar d’una empresa de nova creació o bé d’una empresa que des de la seva inscripció de constitució en el Registre Mercantil o en el Registre de Cooperatives competent no hagin transcorregut més de cinc anys (set anys en el cas d’empreses de biotecnologia, energia, industrials i altres sectors estratègics o que hagin desenvolupat tecnologia pròpia, dissenyada íntegrament a Espanya).
• b. L’empresa no ha de ser el resultat d’una fusió, escissió, transformació, concentració o segregació d’empreses que no tinguin la consideració d’empreses emergents.
• c. No s’han de distribuir ni haver distribuït dividends (retorns, en el cas de cooperatives).
• d. No han d’estar cotitzades en un mercat regulat.
• e. Han de tenir la seva seu social, domicili social o establiment permanent a Espanya.
• f. El 60% de la plantilla haurà de tenir un contracte laboral a Espanya. En les cooperatives es computaran dins de la plantilla, a l’efecte del citat percentatge, els socis treballadors i els socis de treball que la seva relació sigui de naturalesa societària.
• g. Han de desplegar un projecte d’emprenedoria innovadora que compti amb un model de negoci escalable segons es defineix en la llei.
• h. Si pertanyen a un grup d’empreses en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, el grup o cadascuna de les empreses que el componen ha de complir amb els requisits anteriors.

En qualsevol cas, els incentius que es preveuen per a empreses emergents i els seus inversors no es podran aplicar o es deixaran d’aplicar en els següents supòsits:

• a. Quan es deixi de complir qualsevol dels requisits anteriors i, en particular, al final dels 5 o 7 anys des de la creació de l’empresa.
• b. Quan s’extingeixi l’empresa abans d’aquest termini.
• c. Quan l’entitat sigui adquirida per una altra entitat que no sigui una empresa emergent.
• d. Quan el volum de negoci anual de l’empresa superi els 10 milions d’euros.
• e. Quan es dugui a terme una activitat que generi un mal significatiu al medi ambient de conformitat amb el Reglament (UE) 2020/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2020.
• f. Quan els socis titulars (directament o indirectament) d’almenys el 5% del capital o els administradors hagin estat condemnats per sentència ferma per algun dels delictes que s’indiquen a continuació com a causes d’exclusió del règim.

A més, no es podran acollir als beneficis de la norma les empreses emergents fundades o dirigides per si o per persona interposada, (i) que no estiguin al corrent de les obligacions tributàries i de Seguretat Social, (ii) que hagin estat condemnades per sentència ferma per administració deslleial, insolvència punible, delictes societaris, delictes de blanqueig o finançament del terrorisme, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, delictes de prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, fraus i exaccions il·legals o delictes urbanístics, que hagin estat condemnades a la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions; o (iii) que hagin perdut la possibilitat de contractar amb l’administració.

D’altra banda, la norma estableix que, si el notari que autoritzi l’escriptura o el registrador mercantil o responsable del Registre de cooperatives entenen que la societat ha estat constituïda en frau de Llei, informaran d’això a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública i a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (comunicant aquest trasllat d’informació a l’interessat). Conforme a això, es pot entendre que les societats constituïdes en frau de Llei tampoc podran accedir als beneficis de la norma.

La llei regula detalladament el procediment perquè l’Empresa Nacional d’Innovació SME, SA validi el compliment dels requisits per a ser considerada empresa emergent i per a la seva obligatòria inscripció en el Registre Mercantil o en el Registre de Cooperatives, segons correspongui.

Avantatges fiscals per a les empreses emergents

En aquesta llei es regulen diversos incentius tributaris per a les denominades “empreses emergents” i els seus inversors i treballadors, així com altres mesures amb abast divers, no relacionades amb aquesta mena d’entitats.

I. Impost sobre societats i impost sobre la renda de no residents (amb establiment permanent)

1. Tipus de gravamen de les empreses emergents

Es redueix el tipus impositiu en l’impost sobre societats i en l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment situat en territori espanyol), del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva i s’adquireixi i mantingui la condició d’empresa emergent.

2. Ajornament de la tributació d’una empresa emergent

Es permet l’ajornament del deute tributari de l’impost sobre societats o de l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment permanent situat en territori espanyol) en els dos primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos, respectivament, des de la finalització de termini d’ingrés en període voluntari del deute tributari corresponent als citats períodes impositius.

Requisits:

• Estar al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries en la data de la sol·licitud.
• Que l’autoliquidació es presenti dins del termini establert

Incompatibilitat:

• No es pot ajornar l’ingrés de les autoliquidacions complementàries.

3. Supressió de l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats

S’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents (que s’obtinguin rendes a través d’establiment permanent situat en territori espanyol), per a les empreses que tinguin la condició d’emergents en els dos anys posteriors a aquell en el qual la base imposable sigui positiva, sempre que en ells es mantingui la condició d’empresa emergent.

II. Impost sobre la renda de les persones físiques

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, s’introdueixen les següents novetats en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF):

1. Rendiments del treball en espècie (lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent) exempts

El lliurament d’accions o participacions concedides als treballadors d’una empresa emergent està exempta en la part que no excedeixi de 50.000 euros anuals. L’oferta s’ha d’efectuar dins de la política retributiva general de l’empresa i contribuir a la participació dels treballadors en aquesta última.

Si el lliurament d’accions o participacions socials deriva de l’exercici d’opcions de compra sobre accions o participacions prèviament concedides als treballadors per l’empresa emergent, els requisits per a la consideració com a empresa emergent s’hauran de complir en el moment de la concessió de l’opció.

2. Regla especial de valoració dels rendiments del treball en espècie per accions o participacions concedides als treballadors d’empreses emergents

S’introdueix una regla especial de valoració de les accions o participacions concedides als treballadors d’empreses emergents, i s’estableix que serà el valor de les accions o participacions socials subscrites per un tercer independent en l’última ampliació de capital realitzada l’any anterior a aquell en què es lliurin les accions o participacions socials. Si no s’hagués produït l’ampliació, es valoraran pel valor de mercat que tinguessin les accions o participacions socials en el moment del lliurament al treballador.

3. Regla especial d’imputació temporal per a rendiments del treball en espècie derivats del lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent

Els rendiments del treball en espècie derivats del lliurament d’accions o participacions d’una empresa emergent que estiguin subjectes per excedir dels 50.000 euros s’imputaran en el període impositiu en el qual concorri alguna de les següents circumstàncies:

• Que el capital de la societat sigui objecte d’admissió a negociació en borsa de valors o en qualsevol sistema multilateral de negociació, espanyol o estranger.
• Que es produeixi la sortida del patrimoni del contribuent de l’acció o participació corresponent.

Límit: si en el termini de deu anys des del lliurament de les accions o participacions no s’ha produït alguna de les circumstàncies, cal imputar els rendiments del treball en el període impositiu en el qual s’hagi complert el citat termini de deu anys.

4. Rendiments del treball obtinguts per la gestió de fons vinculats a l’emprenedoria, a la innovació i al desenvolupament de l’activitat econòmica

Nova regulació dels gestors de fons de capital-risc a través de la incorporació en la LIRPF de la disposició addicional cinquanta-tresena.

Qualificació fiscal:

Es qualifiquen de rendiments del treball els obtinguts pels administradors, gestors o empleats de les entitats de capital-risc o de les seves entitats gestores o entitats del seu grup i que es deriven directament o indirectament de participacions, accions o altres drets, incloses comissions d’èxit, que atorguin drets econòmics especials en alguna de les següents entitats:

• Fons d’inversió alternativa de caràcter tancat, inclosos en alguna de les següents categories: entitats de capital-risc (art. 3 Llei 22/2014), fons de capital-risc europeus, fons d’emprenedoria social europeus i fons d’inversió a llarg termini europeus.
• Altres organismes d’inversió anàlegs als anteriors.

Tractament fiscal específic:

S’integraran en la base imposable en un 50% del seu import, sense que hi pugui haver exempció o cap reducció, quan es compleixin els següents requisits:

• a) Els drets econòmics especials d’aquestes participacions, accions o drets estiguin condicionats al fet que els restants inversors en l’entitat, obtinguin una rendibilitat mínima garantida definida en el seu reglament o estatut.
• b) Manteniment durant un període mínim de cinc anys de les participacions, accions o drets, tret que
  • Es produeixi la seva transmissió mortis causa,
  • Es liquidin anticipadament o quedin sense efecte o es perdin totalment o parcialment a conseqüència del canvi d’entitat gestora, i en aquest cas, s’hauran d’haver mantingut ininterrompudament fins que es produeixin aquestes circumstàncies. El que es disposa en aquesta lletra serà exigible, si escau, a les entitats titulars de les participacions, accions o drets.

Excepció a aquest tractament fiscal específic: no s’aplica quan els drets econòmics especials procedeixin directament o indirectament d’una entitat resident en un país o territori qualificat de jurisdicció no cooperativa o amb el qual no existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d’intercanvi d’informació tributària.

5. Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació:

Són diverses les modificacions que s’introdueixen en aquesta deducció, regulada en l’article 68.1 de la LIRPF:

• S’incrementa del 30% al 50% el percentatge de deducció.
• S’augmenta la base màxima de deducció de 60.000 a 100.000 euros.
• Amb caràcter general, s’eleva de 3 a 5 anys el termini per a subscriure les accions o participacions, a comptar des de la constitució de l’entitat, i fins a 7 per a les empreses emergents.

6. Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (règim d’impatriats)

En aquest règim especial, regulat en l’article 93 de la LIRPF, s’introdueixen les següents novetats:

• Es minora el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de 10 a 5 anys.
• S’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim als treballadors per compte d’altri, en permetre la seva aplicació a treballadors que, sigui o no ordenat per l’ocupador, es desplacin a territori espanyol per a treballar a distància utilitzant exclusivament mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, així com a administradors d’empreses emergents amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat.
• S’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per tributar per l’impost de la renda de no residents, als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina que sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin les següents condicions:
  • Que es desplacin a territori espanyol amb el contribuent o en un moment posterior, sempre que no hagués finalitzat el primer període impositiu en el qual a aquest li resulti d’aplicació el règim especial.
  • Que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya.
  • Que no hagin estat residents a Espanya durant els 5 períodes impositius anteriors a aquell en què es produeixi el seu desplaçament a territori espanyol i que no hagin obtingut rendes que es qualifiquin d’obtingudes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol, excepte a conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica qualificada d’activitat emprenedora i d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presenti serveis a empreses emergents, o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
  • Que la suma de les bases liquidables totals d’aquests altres contribuents (fills, cònjuge o progenitor) que es desplacen a Espanya amb el contribuent que origina l’aplicació del règim especial, sigui inferior a la base liquidable d’aquest últim contribuent.

Aquest règim especial resultarà aplicable durant els successius períodes impositius en els quals, complint-se aquestes condicions, el mateix resulti també d’aplicació al contribuent que origina l’aplicació del règim especial.

III. Impost sobre la renda de no residents sense establiment permanent

Rendes exemptes

Es recollia en l’article 7 que les rendes exemptes (art. 7 LIRPF) per als contribuents de l’IRPF també ho són per als no residents persones físiques. Ara també es recull expressament que estan exempts de l’IRNR els rendiments del treball en espècie (art. 42.3 LIRPF) que estiguin exempts en l’IRPF.

IV. Altres modificacions d’índole fiscal

1. Beneficis fiscals d’interès públic

Es modifiquen els següents esdeveniments que es qualifiquen d’excepcional interès públic:

• Beneficis fiscals aplicables al Programa «VIII Centenari de la Catedral de Burgos 2021». Es modifica la durada del programa de suport a aquest esdeveniment: abastarà des de l’1 de desembre de 2018 fins al 31 de desembre de 2022 (anteriorment era fins al 30 de novembre de 2021).
• Beneficis fiscals aplicables al Programa «Alacant 2021. Sortida Volta al Món a Vela». Es modifica la durada del programa de suport a aquest esdeveniment: serà des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2024 (anteriorment era fins al 31 de desembre de 2023).

2. Obligació d’informar sobre l’impost sobre societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals

Es transposa la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost sobre societats per part de determinades empreses i sucursals.

La Directiva regula l’obligació d’elaborar i publicar un informe relatiu a l’impost sobre societats, o impostos de naturalesa idèntica o anàloga amb l’objectiu de fomentar la transparència i responsabilitat empresarial en relació amb l’impost sobre societats abonat per empreses multinacionals que exerceixen activitats a la Unió Europea. La transposició de la Directiva es duu a terme a través de la modificació de la Llei d’auditoria de comptes, concretament, s’introdueix una nova disposició addicional, rubricada Obligació d’informar sobre l’impost de societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals, i es modifica l’article 5 perquè l’informe d’auditoria indiqui si en l’exercici previ a l’exercici per al qual es van preparar les declaracions financeres auditades, l’empresa tenia l’obligació de publicar un informe relatiu a l’impost sobre societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga i, en cas afirmatiu, si es va publicar aquest informe de conformitat amb el que es disposa en la citada disposició addicional que s’incorpora.

Aquesta disposició addicional es divideix en cinc apartats:

• Empreses i sucursals obligades a informar: la societat dominant última d’un grup i les empreses que no formin part d’un grup, en tots dos casos quan estiguin subjectes al dret espanyol, hauran de fer públic un informe relatiu a l’impost sobre societats quan, durant dos exercicis consecutius, hagin superat els 750 milions d’euros d’ingressos. Aquesta obligació cessarà quan aquests ingressos deixin de superar la quantia de referència durant dos exercicis consecutius. En el cas de les filials i de les sucursals subjectes al dret espanyol, de societats dominants últimes o d’empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre, l’informe es referirà a la societat matriu o a la societat que hagi constituït la sucursal, quan aquestes compleixin els requisits d’ingressos esmentats en el paràgraf anterior.
• Contingut de l’informe relatiu a l’IS; impostos de naturalesa idèntica o anàloga: l’informe recollirà una breu descripció de la naturalesa de les activitats, el nombre d’empleats, els seus ingressos, l’import dels beneficis o pèrdues abans d’aplicar l’impost sobre societats i l’import de l’impost sobre societats reportat durant l’exercici de què es tracti, calculat com les despeses fiscals corrents reconegudes sobre els beneficis o pèrdues imposables de l’exercici per les empreses i sucursals en el territori fiscal de què es tracti, així com l’import de les reserves al final de l’exercici que es tracti. La informació s’haurà de presentar per separat per a cada estat membre on l’entitat subjecta desenvolupi la seva activitat.
• Publicació i accessibilitat: l’informe s’aprovarà i publicarà en un termini de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici al qual es refereixi i es dipositarà en el Registre Mercantil juntament amb els documents que integrin els comptes anuals. A més, s’haurà de publicar a la pàgina web en un termini de sis mesos i haurà de ser accessible de manera gratuïta per un termini almenys de cinc anys consecutiu.
• Responsabilitat de l’elaboració, publicació, dipòsit i accessibilitat de l’informe relatiu a l’IS o impostos de naturalesa idèntica o anàloga: els membres dels òrgans d’administració de la societat obligada seran col·lectivament responsables de garantir que l’informe relatiu a l’impost sobre societats s’elabori, publiqui, dipositi i faci accessible.
• Data d’inici de la presentació de l’informe relatiu a l’IS o impostos de naturalesa idèntica o anàloga: per als exercicis econòmics que s’iniciïn a partir del 22 de juny 2024.

Mesures en relació amb el foment i promoció del treball autònom

1. Bonificació de quotes per a treballadors autònoms d’empreses emergents en situació de pluriactivitat.

Els beneficiaris seran els treballadors inclosos en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms (RETA) per posseir el control efectiu, directe o indirecte, d’una empresa emergent que, de manera simultània, treballin per compte d’altri per a un altre ocupador.

La bonificació serà del 100% de la quota corresponent a la base mínima establerta, a cada moment, amb caràcter general en el RETA i el temps del seu gaudi, sempre que persisteixi la situació de pluriactivitat, serà com a màxim dels tres primers anys comptats des de la data de l’alta que es produeixi a conseqüència de l’inici de l’activitat autònoma per la dedicació a l’empresa emergent.

S’haurà de tenir present que aquest benefici s’extingirà quan cessi la situació de pluriactivitat i que no es reiniciarà en el cas que es produeixi una nova situació de pluriactivitat.

2. Mesures per a atreure i retenir el talent estranger: teletreball internacional

Es modifica la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització i se’n destaca la creació d’una nova categoria de visat i d’autorització de residència per als treballadors nòmades: el visat per a teletreballadors de caràcter internacional.

Conforme a la nova regulació, es trobaran en situació de residència per teletreball de caràcter internacional els nacionals d’un tercer estat autoritzats a romandre a Espanya per a exercir, mitjançant l’ús exclusiu de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, una activitat:

• Laboral, tenint en compte que el titular de l’autorització només podrà treballar per a empreses radicades fora del territori nacional.
• Professional, i en aquest cas es podrà treballar per a una empresa situada a Espanya, sempre que el percentatge d’aquesta feina no sigui superior al 20% del total de la seva activitat professional.

Així mateix, podran sol·licitar el visat o autorització de teletreball els professionals qualificats que acreditin ser graduats o postgraduats d’universitats de reconegut prestigi, formació professional i escoles de negocis de reconegut prestigi o bé amb una experiència professional mínima de tres anys.

Els requisits específics que s’hauran de complir (a més dels generals de l’art. 62 de la Llei 14/2013) són els següents:

• Que l’empresa o grup d’empreses amb la qual el treballador manté relació laboral o professional porti duent a terme la seva activitat de manera real i continuada durant almenys un any.
• Que s’acrediti documentalment que la relació laboral o professional es pot fer en remot.
• En el supòsit d’una relació laboral, que s’acrediti la seva existència entre el treballador i l’empresa no localitzada a Espanya durant, almenys, els últims tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud, i que es presenti la documentació que validi que aquesta empresa permet al treballador dur a terme l’activitat laboral a distància.
• En el supòsit de l’existència d’una relació professional, que s’acrediti que el treballador té relació mercantil amb una o diverses empreses no localitzades a Espanya durant, almenys, els 3 últims mesos, així com la documentació que acrediti els termes i condicions en els quals exercirà l’activitat professional a distància.

El visat per al teletreball de caràcter internacional permet entrar i residir a Espanya durant un màxim d’un any mentre que els seus titulars treballen per a si mateixos o per a ocupadors en qualsevol lloc del món. A més, els estrangers que es trobin a Espanya de manera regular (per ex. aquells que estan estudiant a Espanya) o que hagin accedit mitjançant el visat per al teletreball de caràcter internacional (i que, per ex., estiguin a punt d’esgotar aquest any de residència i vulguin continuar a Espanya), podran sol·licitar una autorització de residència per un període màxim de tres anys, renovable per períodes de dos anys, podent obtenir la residència permanent a cinc anys.

A més de l’anterior, i amb el propòsit d’atreure i retenir talent, s’amplia de dos a tres anys la vigència de les autoritzacions de residència per a inversors i per a recerca fixant-se en tres anys la vigència de la residència per a emprenedors i per a trasllats intraempresarials.

D’altra banda, es modifica el procediment i la definició d’activitat emprenedora prevista en el Capítol III de la Secció 2a de la Llei 14/2013, a fi de millorar i flexibilitzar el procediment de la tramitació d’autoritzacions de residència per a aquest col·lectiu i es permet que el passaport sigui document acreditatiu suficient per a donar-se d’alta en la Seguretat Social durant els primers sis mesos de residència o estada en les categories regulades per la Secció 2a de la Llei 14/2013.

Per concloure, es modifiquen les disposicions addicionals dissetena i divuitena de la Llei 14/2013 per a ampliar, d’una banda, de 12 a 24 mesos l’autorització de residència concedida a l’estudiant que hagi aconseguit com a mínim l’acreditació de graduat perquè busqui una ocupació adequada en relació amb el nivell dels estudis finalitzats o perquè emprengui un projecte empresarial. Per una altra, per a augmentar de sis mesos a un any el període de validesa de l’autorització de residència per a pràctiques i d’un any a dos el període total resultant de la suma de l’autorització inicial i la seva pròrroga.

L'entrada Quins incentius fiscals, laborals i administratius inclou la nova a Llei d’empreses emergents? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Es publiquen tant:

• Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
• Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar-les o substituir-les per altres (que per tradició els siguin pròpies).
• Dues seran triades per cada ajuntament.
• Vuit seran de caràcter obligatori i no substituïbles per les comunitats autònomes:

7 d’abril (Divendres Sant), divendres.

1 de maig (Dia del Treball), dilluns.

15 d’agost (Assumpció), dimarts.

12 d’octubre (Festa nacional), dijous.

1 de novembre (Tots Sants), dimecres.

6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres.

8 de desembre (La Immaculada Concepció), divendres.

25 de desembre (Nadal), dilluns.

Amb caràcter addicional a aquests festius de caràcter nacional, les comunitats autònomes fixen altres dies festius, que figuren en el calendari annex a la resolució (entre ells, el 6 de gener que ha estat establert per totes les comunitats autònomes). A aquests festius s’afegiran els festius de caràcter local que seran fixats pels ajuntaments.

Així, a més d’aquestes vuit festivitats nacionals no substituïbles (comunes), les comunitats autònomes podran substituir els següents:

• 2 de gener [Cap d’Any, el dia 1 de gener cau en diumenge i es podrà traslladar al dilluns següent (dia 2)].
• 6 de gener (Epifania), divendres.
• 20 de març [Sant Josep cau en diumenge i es podrà traslladar al dilluns següent (dia 20) o substituir-se pel 25 de juliol (Sant Jaume), dimarts].
• 6 d’abril (Dijous Sant), dijous.

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2023. Descarregui l’arxiu relacionat: https://www.boe.es/boe/dias/2022/10/14/pdfs/BOE-A-2022-16755.pdf

Posa’t en contacte amb el nostre despatx de professionals per qualsevol dubte o aclariment.

L'entrada Publicat el calendari de festes laborals per a l’any 2023 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que el passat 30 de març de 2022 es va publicar el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març (RDL 6/2022), pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, que va entrar en vigor el 31 de març i que haurà de ser convalidat pel Congrés en el termini de trenta dies, on es recull un paquet d’importants mesures per protegir els sectors i ciutadans més afectats pels efectes de la invasió a Ucraïna.

A continuació, t’oferim un breu resum de les principals mesures que inclou el RDL 6/2022 de suport al teixit econòmic i empresarial, mesures en l’àmbit energètic i dels transports, i altres mesures de suport a treballadors i col·lectius vulnerables.

Mesures en matèria energètica

Mesures fiscals

La norma prorroga fins al 30 de juny de 2022 els tipus reduïts d’IVA i de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. A més, regula la devolució mensual en lloc de trimestral de les quotes de l’impost sobre hidrocarburs.

Mesures fiscals per rebaixar la factura de la llum

• Aplicació del 10 % d’IVA des del 26 de juny de 2021 fins al 30 de juny de 2022 per a tots els consumidors amb potència contractada fins a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista de l’electricitat estigui per sobre dels 45 euros per MWh.
• Aplicació del 10 % d’IVA a tots els consumidors perceptors del bo social d’electricitat i que tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social, des del 26 de juny de 2021 fins al 30 de juny de 2022, amb independència de la seva potència contractada i del preu del mercat.
• Suspensió del 7 % de l’IVPEE (impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica) durant el tercer trimestre i quart trimestre de 2021 i el primer i segon trimestre de 2022, la qual cosa implica modificar el còmput de la base imposable i dels pagaments fraccionats regulats en la normativa d’aquest tribut.
• Reducció del tipus impositiu de l’IIE (impost especial sobre l’electricitat) del 5,11269632 % al 0,5 %, fins al 30 de juny de 2022.

Devolució mensual de l’impost sobre hidrocarburs pel gasoil d’ús professional

• Amb efectes de l’1 d’abril de 2022, es modifica el procediment per a la devolució parcial de l’impost sobre hidrocarburs per consum de gasoil professional, regulat en l’Ordre HAP/290/2013, de 19 de febrer, que passa a ser mensual.
• A partir d’aquesta data, a la finalització de cada mes natural, l’òrgan competent acordarà, si escau, la devolució de les quotes corresponents, i s’executarà mitjançant transferència bancària al compte indicat pel beneficiari en la sol·licitud d’inscripció en el cens.
• El termini de presentació de les sol·licituds de devolució per part de l’empresari o professional serà el mes natural següent a la finalització del mes sobre el qual se sol·licita la devolució.
• Aquestes sol·licituds, que seran remeses mitjançant correu certificat en suport paper a l’òrgan competent previst per a la inscripció en el cens de beneficiaris a través d’aquesta opció, juntament amb còpies de les factures d’adquisició de gasoil pel qual sol·liciten la devolució, hauran de contenir almenys les següents dades:
  • 1. Número d’identificació a l’efecte de l’IVA previst en la Directiva sistema comú de l’impost sobre el valor afegit, i nom o raó social del sol·licitant.
  • 2. Mes natural sobre el qual se sol·licita la devolució.
  • 3. Identificació dels vehicles pel consum de gasoil dels quals se sol·licita devolució, i els litres de gasoil consumits en el període pels quals se sol·licita la devolució.

Altres mesures en matèria energètica

• S’actualitza el règim retributiu regulat de renovables, cogeneració i residus.
• S’estableix un procediment simplificat de tramitació de projecte de renovables de baixa afecció ambiental.
• Extensió del mecanisme de minoració de la retribució de les instal·lacions no emissores de gasos d’efecte d’hivernacle, incorporant també modificacions en relació amb els contractes bilaterals.
• Flexibilització dels contractes de subministrament de gas natural i augment de les obligacions de reserves de seguretat.
• Es regula la instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants en domini públic hidràulic.
• Extensió del bo social elèctric. El RDL 6/2022 manté la protecció als consumidors vulnerables en prorrogar fins al 30 de juny de 2022, els descomptes aplicables al bo social per als consumidors vulnerables i vulnerables severs situats, respectivament, en el 60 % i el 70 % del PVPC. La norma estableix a més diverses mesures complementàries rellevants per reforçar la protecció social, com la simplificació del procés de sol·licitud del bo social o la incorporació al sistema de nous beneficiaris.

Mesures en matèria de taxes i cànons

Bonificació de taxes de vaixells: entre l’1 d’abril i el 30 de juny de 2022, s’aplicarà una bonificació addicional del 80 % de la quota tributària final, resultant d’aplicar-li altres bonificacions que siguin pertinents, liquidada per les Autoritats Portuàries de Ceuta, Melilla, Balears, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife en concepte de taxa del vaixell (T-1) i taxa a la mercaderia (T-3), per a aquelles línies i serveis marítims que uneixin la península amb els ports gestionats per aquestes Autoritats Portuàries.

Exempció de taxes de pesca: s’estableix l’exempció de la taxa de la pesca fresca (T-4) durant un període de sis mesos, des del 31 de març de 2022, per a l’armador del vaixell o embarcació pesquera, i el seu substitut, en el cas que la pesca fresca accedeixi al port per via marítima.

Exempció de cànons d’aqüicultura: s’estableix una exempció del cànon d’utilització dels béns del domini públic hidràulic per a instal·lacions d’aqüicultura continental, durant un període de sis mesos, per als titulars d’instal·lacions d’aqüicultura continental.

Mesures sociolaborals

Prohibició d’acomiadament objectiu

A la possibilitat d’acudir als ERTO de l’article 47 de l’ET, es dona la possibilitat de complementar amb altres mesures complementàries que són les següents:

• a) Les empreses beneficiàries dels ajuts directes previstos en aquesta norma (dirigits a pal·liar els efectes perjudicials d’aquesta crisi energètica) no podran justificar acomiadaments objectius basats en l’augment dels costos energètics fins al 30 de juny de 2022. L’incompliment d’aquesta obligació comportarà el reintegrament de l’ajut rebut. En concret, aquesta limitació afectarà, per exemple, a les empreses de la indústria intensiva en consum de gas, a les del sector del transport per carretera i ferrocarril, a les productores de llet o a les empreses dels sectors agraris i pesquer, que accedeixin als ajuts directes regulats en aquest nou RDL 6/2022.
• b) Les empreses que s’acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades en l’article 47 de l’ET per causes relacionades amb la invasió d’Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per fer acomiadaments.

Atenció. La norma (RDL 6/2022) no aclareix aspectes importants d’aquestes limitacions a l’acomiadament, com ara la qualificació que correspon a l’acomiadament que es produeixi incomplint aquesta limitació, o què s’ha d’entendre per “suport públic” a aquest efecte.

Ingrés mínim vital

• S’estableix que els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV) tindran un increment del 15 % en les mensualitats d’abril, maig i juny de 2022. Aquest increment també serà aplicable, en els mateixos termes, a les sol·licituds d’aquesta prestació que hagin estat presentades a la data de l’entrada en vigor d’aquest RDL 6/2022, però no hagin estat resoltes, així com a aquelles que es presentin amb posterioritat, sempre que els efectes del seu reconeixement no siguin posteriors a l’1 de juny de 2022. L’increment s’efectuarà sobre el conjunt de la nòmina, és a dir, inclòs el complement d’ajut a la infància, vigent des de l’1 de gener i que estableix un ajut de 100 euros per fill menor de tres anys, 70 euros per a menors entre 3 i 6 anys i 50 euros per a fill menor d’entre 6 i 18 anys, per a les llars que el perceben.
• A més, s’inclou un tractament especial per a les dones víctimes de tràfic de persones, a les quals es facilitarà l’accés a l’IMV i la derivació als recursos assistencials.
• S’estableix que els beneficiaris de l’IMV que vulgui sol·licitar el bo social hauran de presentar la documentació necessària davant la comercialitzadora atès que encara no existeix l’aplicació telemàtica que comprova automàticament això.
• Es regulen els efectes transitoris del règim d’obligacions aplicable a les prestacions d’ingrés mínim vital causades des de l’1 de juny de 2020.

Quotes a la Seguretat Social per a empreses

S’estableixen mesures per reforçar la liquiditat de les empreses i treballadors, en línia amb les aprovades durant la pandèmia mitjançant ajornaments a un interès molt reduït. En concret, es tracta de mesures de liquiditat per a empreses de diversos sectors afectats per la conjuntura actual, com són els ajornaments especials de les quotes a la Seguretat Social a un interès molt reduït, del 0,5 %, set vegades inferior a l’habitual, en aquests sectors:

• Empreses amb treballadors en alta en el règim general de la Seguretat Social i els treballadors inclosos en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, que desenvolupin la seva activitat en el sector del transport urbà i per carretera (CNAE 4931, 4932, 4939, 4941 i 4942), que la meritació es faci entre els mesos d’abril a juliol de 2022, en el cas d’empreses, i entre els mesos de maig a agost de 2022, en el cas de treballadors autònoms.
• Les empreses i treballadors inclosos en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar i els treballadors per compte propi inclosos en el mateix règim, que sol·licitin un ajornament en el pagament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta la meritació de la qual tingui lloc entre els mesos de març a juny de 2022 en unes condicions més favorables que les contemplades amb caràcter general per a l’aplicació d’aquesta figura, ateses les dificultats que travessa el sector marítim-pesquer.
• Així mateix, s’estenen un mes més aquests ajornaments per a les empreses adscrites al sistema especial agrari (de març a juny) i per a autònoms pertanyents al sistema especial per a treballadors per compte propi (SETA), d’abril a juliol.

Altres mesures d’interès

Rebaixa de 0,20 euros per litre de combustible repostat, entre ells, gasoil, gasolina, gas i AdBlue

• S’aprova una bonificació extraordinària i temporal en el preu de venda al públic de determinats productes energètics i additius, en concret, el gasoil, gasolina, gas i AdBlue. La bonificació tindrà un import de 0,20 euros i s’aplicarà sobre el preu de venda al públic per cadascuna de les següents unitats de mesura:
  • Per cada litre de gasoil, gasolina i AdBlue.
  • Per cada quilogram de gas, liquat o comprimit liquat.
• Els subministradors de carburants i combustibles podran sol·licitar mensualment la devolució dels descomptes que implica aquesta bonificació i també tindran la possibilitat de demanar un avançament a l’Agència Tributària.

Aquesta reducció del preu té caràcter temporal des del dia 1 d’abril de 2022 fins al 30 de juny del mateix any.

Limitació de l’actualització anual del lloguer d’habitatge

• Dins del període comprès entre el 31 de març de 2022 i el 30 de juny de 2022, en els contractes d’arrendament d’habitatge en els quals escaigui actualitzar la renda per complir-se l’anualitat de vigència, l’increment no serà el fixat en el contracte (habitualment l’IPC que a març de 2022 ascendeix al 9,8 %) sinó el que resulti del nou pacte entre l’arrendador i l’arrendatari. Si les parts no assolissin un acord, l’increment no podrà excedir del resultat d’aplicar a la renda l’últim índex de garantia i competitivitat (“IGC”) que estigués publicat en la data d’actualització del contracte (a març de 2022, l’última dada publicada és la de gener de 2022 i ascendeix a un 2,02 %).
• En el cas d’arrendadors grans tenidors (persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda de més de 1500 m² d’ús residencial, exclosos garatges i trasters) el nou pacte entre les parts no podrà implicar un increment superior a la variació anual de l’IGC.

Així, per un contracte de lloguer d’habitatge de 600 euros, l’aplicació de la nova mesura podria suposar un estalvi de més de 33 euros mensuals.

Els establiments comercials podran racionar la compra de determinats productes

• Excepcionalment, des del 31 de març de 2022, quan existeixin circumstàncies extraordinàries o de força major que ho justifiquin, els establiments comercials podran suspendre amb caràcter temporal la prohibició de limitar la quantitat d’articles que puguin ser adquirits per cada comprador. Aquestes mesures hauran d’estar justificades i s’adoptaran de manera proporcionada quan sigui necessari per impedir el desproveïment i garantir l’accés dels consumidors en condicions equitatives.

Mesures per la garantia dels etiquetatges dels aliments

• Les empreses podran reetiquetar productes la composició dels quals s’hagi reformulat mentre la disponibilitat de determinats recursos estigui compromesa per raons d’aprovisionament. Els operadors podran, per tant, utilitzar etiquetes o adhesius, impressió per injecció.
• Les empreses alimentàries podran reetiquetar els seus envasos prèviament fabricats. A més, les companyies hauran d’anul·lar la declaració de l’ingredient que hagi estat substituït, tant en la denominació de venda com en la llista d’ingredients. Així mateix, continuarà sent obligatori reportar en totes les etiquetes la presència d’al·lergògens.
• Els operadors i detallistes podran utilitzar instruments complementaris a la sobreimpressió de les etiquetes (com ara codis QR, pàgines web o cartells en l’establiment de venda) per transmetre quina informació s’ha modificat. Aquests mitjans complementaris en cap cas substituiran la informació obligatòria facilitada en l’etiquetatge.

Mesures en el refinançament d’operacions amb aval COVID-19 i nova línia d’avals

Es regulen un nou conjunt de mesures relatives a la regulació de les línies d’avals per al finançament concedides per l’Estat en el marc de la crisi sanitària de la COVID-19, introduint ajustos en la regulació d’aquestes Línies d’avals COVID i es crea una nova línia d’avals amb la finalitat de pal·liar les tensions de liquiditat generades per l’increment dels preus de l’energia i d’altres matèries primeres. 

Línies d’avals COVID

Després de l’aprovació del RDL 6/2022, el Consell de Ministres va adoptar un acord, publicat mitjançant Resolució de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa de 29 de març, de desenvolupament d’uns certs aspectes del RDL 6/2022 relatius a les Línies d’avals COVID.

Entre les novetats, podem destacar les següents:

• Deixa de requerir-se que la facturació del deutor hagi caigut un mínim del 30 % en 2020 respecte a 2019 per poder-se beneficiar de les mesures del codi de bones pràctiques. Amb la supressió d’aquest requisit s’espera un increment rellevant dels potencials beneficiaris d’aquestes mesures.
• Les petites i mitjanes empreses i autònoms pertanyents als sectors amb CNAE 01, 03, 493 i 494 (corresponents als sectors d’agricultura, ramaderia, pesca i transport per carretera) que sol·licitin l’extensió del venciment a l’empara del codi de bones pràctiques (o que hagin obtingut el venciment màxim previst) tindran dret a una suspensió de sis mesos en el pagament de principal del finançament avalat (moratòria) o una ampliació del termini de carència de sis mesos.
• Es manté la possibilitat que les entitats financeres i els deutors acordin voluntàriament una ampliació dels períodes de carència de les operacions avalades (amb l’obligació de comunicar, si escau, aquesta ampliació abans de l’1 de juny de 2022).
• Es reajusten els terminis durant els quals les institucions financeres adherides al codi de bones pràctiques es comprometen a mantenir les línies de circulant; en particular, les concedides als deutors beneficiaris de les mesures del RDL 5/2021 i del codi de bones pràctiques.

Nova línia de 10.000 milions en avals ICO

• Es crea a més una nova línia d’avals per garantir finançament concedit per institucions financeres a empreses i autònoms, amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de liquiditat o inversions.
• L’import de la línia ascendeix a 10.000 milions d’euros i estarà disponible fins al 31 de desembre de 2022.
• Com en el cas de les Línies d’avals COVID, les condicions aplicables i requisits d’elegibilitat de la línia s’establiran mitjançant acords del Consell de Ministres.
• S’estableix que s’aplicarà a la nova línia el mateix règim de recuperació i cobrança de les Línies d’avals COVID.

Ajuts per al sector ramader, agrari i pesquer

• S’inclou un paquet d’ajuts per als sectors agrari i pesquer dotat amb més de 430 milions d’euros.
• El Govern posarà a la disposició dels productors de llet 169 milions d’euros en ajuts directes, ja que és un dels més afectats per l’increment dels costos pel preu de l’electricitat, els pinsos d’alimentació animal i els combustibles provocat per la invasió russa d’Ucraïna. D’aquesta quantitat, 124 milions d’euros són per al sector productor de llet de vaca (210 euros per vaca fins a un màxim de 40 animals per beneficiari, 145 euros per animal entre 41 i 180 caps; i 80 euros per més de 180 vaques), 32,3 milions d’euros per als productors de llet d’ovella (15 euros per animal) i 12,7 milions d’euros per als de llet de cabra (10 euros per cap).
• Els ajuts directes de l’Estat per a vaixells i empreses armadores pesqueres per compensar l’increment, sobretot, del preu del combustible sumaran 18,18 milions d’euros i oscil·laran entre els 1.550,52 euros per vaixell (amb un tonatge brut de menys de 25) fins a un màxim de 35.000 euros per als vaixells a partir de 2.500 de tonatge brut.
• També es recull la modificació normativa per la qual s’eximeix als agricultors de l’obligació de deixar en guaret un 5 % de les seves superfícies de cultiu i es flexibilitza el requisit de diversificació. Amb això, es podran mobilitzar més de 600.000 hectàrees declarades com a superfícies d’interès ecològic, així com 2,16 milions d’hectàrees declarades per complir el requisit de diversificació de cultius. D’aquesta manera, el sector agrari comptarà amb més superfície per produir cereals i oleaginoses i millorar el subministrament d’aquests productes a Espanya.

Mesures en el sector del transport

Dins de les mesures aprovades en el RDL 6/2022 es troben aquelles relatives al transport que pretenen solucionar els problemes que han enfrontat els professionals del sector i que ha provocat la vaga de les últimes setmanes.

Serveis o activitat mínima en ports: les Autoritats Portuàries podran eliminar o reduir motivadament els trànsits mínims exigits per a l’any 2022, que es trobin establerts en els corresponents títols concessionals, en aquells casos en els quals no sigui possible aconseguir aquesta activitat o trànsit mínim compromesos per causa de l’afectació de la recent situació d’increment dels costos energètics a l’activitat de les seves concessions. Així mateix, les Autoritats Portuàries podran eliminar o reduir motivadament els trànsits mínims exigits per a l’any 2022 que es trobin establerts en els corresponents títols concessionals quan no sigui possible aconseguir aquesta activitat o trànsit mínim compromesos a les concessions que operin trànsits que s’hagin vist afectats per tenir origen o destinació Ucraïna. Durant l’exercici de 2022 no s’aplicaran les penalitzacions per incompliments d’activitat o trànsits mínims atribuïbles a les causes indicades anteriorment.

Línia d’ajuts directes a empreses i professionals del transport per carretera i ferrocarril: s’estableix un sistema d’ajuts directes, corresponent a l’exercici 2022, per a la concessió de suport financer a empreses privades i treballadors autònoms l’activitat dels quals s’enquadri entre les compreses en els següents codis de la Classificació nacional d’activitats econòmiques:

Els ajuts seran de la següent quantia:

La sol·licitud es presentarà a la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, emplenant el formulari electrònic que a aquest efecte posi a disposició l’Agència Estatal d’Administració Tributària i en el qual per força, haurà de figurar el compte bancari en el qual desitgi que se li realitzi l’abonament.

El termini de presentació del formulari finalitzarà el 30 d’abril de 2022.

Per agilitar la tramitació, els òrgans competents del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana remetran a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, en el termini de tres dies a partir de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei, un fitxer informàtic, en format compatible amb les bases de dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, en el qual es determinin NIF/CIF del transportista, tipus de llicència de la qual és titular i vehicles que té a la seva disposició.

Línia d’ajuts directes a empreses ferroviàries privades afectades per l’augment dels preus dels carburants i l’energia de tracció: l’import per empresa de l’ajut es determinarà atenent el nombre de locomotores de tracció dièsel explotades per cada beneficiari, amb la següent quantia d’ajut per locomotora, sense que en cap cas l’import resultant pugui superar la quantitat de 400.000 euros per empresa. La quantia es determinarà en funció de:

L'entrada Guia de les principals mesures aprovades pel Govern contra les conseqüències de la guerra a Ucraïna ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Nuestro despacho fue pionero al 2007 en el diseño e implementación de un sistema de archivo documental a disposición de los clientes y, posteriormente, fue totalmente renovado y bautizado con el nombre de VIRTUALDOC. Nombre que le puso en Joan Ramió Martín, quien participó muy activamente en su desarrollo.

Actualmente en el archivo hay más de 70.000 documentos –sí, ¡ más de 70.000!- y el cliente que tiene el récord de documentos archivados tiene 1.305.

Ramió Assessors

VIRTUALDOC es accesible desde la web www.ramioassessors.com y nació para poner orden en la acumulación y dispersión de documentos que comportó la digitalización de los despachos profesionales. A menudo los clientes no sabían dónde se habían guardado sus impuestos o necesitaban encontrar las nóminas de un mes concreto o el contrato de arrendamiento de su negocio. Con VIRTUALDOC esto quedó concentrado en un único lugar, accesible tanto desde un ordenador como desde una tablet o móvil.

El acceso a VIRTUALDOC es valorado por nuestros clientes como un servicio más y obtiene siempre una nota muy alta cuando hemos hecho una encuesta de satisfacción.

Algunos detalles más sobre VIRTUALDOC:

• ¿Sabes cuántos accesos se han hecho durante el mes de julio? Más de 500.
• ¿Sabes cuál es el documento más antiguo? Un modelo 347 de 2003 de un cliente de activo.

Si todavía no conoces VIRTUALDOC entra y, si tienes dudas, contacta con nosotros. Te ayudaremos.

Ramió Assessors

L'entrada VIRTUALDOC. Tu archivo documental ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El nostre despatx va ser pioner al 2007 en el disseny i implementació d’un sistema d’arxiu documental a disposició dels clients i posteriorment va ser totalment renovat i batejat amb el nom de VIRTUALDOC. Nom que li va posar en Joan Ramió Martín que va participar molt activament en el seu desenvolupament.

Actualment a l’arxiu hi ha més de 70.000 documents -sí, més de 70.000!- i el client que té el rècord de documents arxivats en té 1.305.

Ramió Assessors

VIRTUALDOC és accessible des de la pàgina web www.ramioassessors.com i va néixer per posar ordre en l’acumulació i dispersió de documents que va comportar la digitalització dels despatxos professionals. Sovint els clients no sabien on s’havien desat els seus impostos o necessitaven trobar les nòmines d’un mes concret o el contracte d’arrendament del seu negoci. Amb VIRTUALDOC això va quedar concentrat en un únic lloc, accessible tant des d’un ordinador com des d’una tauleta o mòbil.

L’accés a VIRTUALDOC és valorat pels nostres clients com un servei més i obté sempre una nota ben alta quan hem fet una enquesta de satisfacció.

Alguns detalls més sobre VIRTUALDOC: 

• Saps quants accessos s’hi han fet durant el mes de juliol? Més de 500.
• Saps  quin és el document més antic? Un model 347 de 2003 d’un client actiu.

Si encara no coneixes VIRTUALDOC entra-hi i, si tens dubtes, contacta amb nosaltres. T’hi ajudarem.

Ramió Assessors

L'entrada VIRTUALDOC. El teu arxiu documental ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural.

L’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per l’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.

Calendari

– 1 de maig: publicació del padró provisional
– 4 de juny: data límit per presentar al·legacions (sol·licituds de modificació)
– 1 de setembre: publicació del padró definitiu
– A partir del 15 de setembre, inici del període de pagament

L’import que correspon a cada vehicle per a l’exercici 2020 es publica en el padró provisional a partir de l’1 de maig del 2021 en aquesta seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya. 

Podeu fer la consulta a través del següent enllaç:

https://atc.gencat.cat/ca/tributs/impost-emissions-vehicles/acces-padro

Subjectes passius

Són subjectes passius de l’impost:

• a) Les persones físiques que siguin titulars del vehicle i tinguin el domicili fiscal a Catalunya.
• b) Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle i que tinguin el domicili fiscal a Catalunya.
• c) Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle i no tinguin el domicili fiscal a Catalunya però hi tinguin un establiment, una sucursal o una oficina, per als vehicles que, d’acord amb les dades que consten en el Registre de vehicles, estiguin domiciliats a Catalunya.

Als efectes del que estableix aquest article, s’entén per titular del vehicle la persona identificada amb aquesta condició en el Registre de vehicles.

En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l’impost referit a tot el període impositiu qui en sigui titular en la data de meritació, sens perjudici dels pactes privats que hi hagi entre les parts.

Fet imposable

Constitueixen el fet imposable de l’impost les emissions de diòxid de carboni dels vehicles aptes per a circular per les vies públiques inclosos dins les categories següents:

• a) Vehicles de les categories M1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de persones i llur equipatge, que tinguin com a màxim vuit seients com a màxim, a més del seient del conductor, sense espais per a viatgers drets) i N1 (vehicles de motor concebuts i fabricats principalment per al transport de mercaderies amb una massa màxima no superior a 3,5 tones).
• b) Vehicles de les categories L3e (motocicletes de dues rodes), L4e (motocicletes de dues rodes amb sidecar), L5e (tricicles de motor) i L7e (quadricicles pesats).

A l’efecte d’aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles següents:

• Els vehicles matriculats en els registres públics corresponents, mentre no n’hagin estat donats de baixa definitiva o temporal per robatori.
• Els vehicles proveïts de permisos temporals.

Suposits de no subjecció

No estan subjectes a l’impost els vehicles que, havent estat donats de baixa en el Registre de vehicles per l’antiguitat del model, puguin ésser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d’exhibicions, certàmens o curses limitades a vehicles d’aquesta naturalesa.

Nota: els vehicles que no generen emissions de diòxid de carboni, com és el cas dels vehicles 100% elèctrics, no estan subjectes a l’impost.

Exempcions

Resten exempts de l’impost:

1. Els vehicles oficials de l’Estat, de les comunitats autònomes i dels ens locals exempts de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica.

2. Els vehicles amb matrícula del cos diplomàtic o d’oficina consultar i del seu personal tècnic administratiu, d’acord amb el que disposa l’annex XVIII del Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament general de vehicles.

3. Els vehicles amb matrícula d’organització internacional i del seu personal tècnic administratiu, d’acord amb el que disposa l’annex XVIII del Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament general de vehicles.

4. Els vehicles que correspongui per l’aplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals.

5. Els vehicles incorporats en els registres públics corresponents amb els codis de classificació per criteri d’utilització número 43 (ambulància), 44 (servei mèdic) i 45 (funerari) de l’annex II del Reglament general de vehicles.

6. Els vehicles incorporats en els registres públics corresponents amb el codi de classificació per criteri d’utilització número 01 (persones de mobilitat reduïda) de l’annex II del Reglament general de vehicles, amb el benentès que els subjectes beneficiaris d’aquesta exempció no en poden gaudir per a més d’un vehicle simultàniament.

Base imposable: Quota tributaria i nonificació

La base imposable de l’impost està constituïda per les emissions de diòxid de carboni dels vehicles inclosos en les categories incloses en el fet imposable, mesurades en grams de diòxid de carboni per quilòmetre.

La quota tributària s’obté d’aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d’acord amb les taules vigents.

Quan el període impositiu no coincideixi amb l’any natural l’import s’ha de prorratejar per dies.

Bonificació:

1. Els vehicles amb matrícula de vehicle històric, d’acord amb el que disposa l’annex XVIII del Reglament general de vehicles, gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra.
2. Per la domiciliació de pagament dels rebuts a què es refereix l’article 47 de la Llei, s’aplica una bonificació del 2% de la quota íntegra. En el supòsit de la liquidació corresponent a l’alta en el padró, l’aplicació d’aquesta segona bonificació està condicionada, també, al fet que el subjecte passiu opti, sense estar-hi obligat amb caràcter general, per rebre les notificacions de l’Agència Tributària de Catalunya per mitjans electrònics, i mantingui aquesta opció fins a la data de notificació de la liquidació corresponent a l’alta en el padró. La domiciliació s’ha de sol·licitar en el termini de dos mesos, a comptar des de la finalització del període d’exposició del padró provisional. L’aplicació d’aquesta bonificació queda condicionada al cobrament efectiu del rebut o liquidació mitjançant la domiciliació del seu pagament, i queda sense efecte si aquest cobrament no s’ha pogut efectuar per causa no imputable a l’Administració, i també en el cas de sol·licitud d’ajornament o fraccionament del deute.
3. Els vehicles clàssics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra.

Té la consideració de vehicle clàssic el que compleix tots els requisits següents:

• Antiguitat mínima de 30 anys en la data de meritació.
• El seu tipus específic, definit en la legislació nacional o comunitària corresponent, s’ha deixat de produir.
• El seu estat de manteniment és correcte des d’un punt de vista històric, resta en el seu estat original i no s’han modificat de forma substancial les característiques tècniques dels seus components principals.

4. Per gaudir de la bonificació, el o la contribuent ha d’aportar un certificat d’idoneïtat emès pel club o associació automobilística corresponent. Per obtenir el certificat el o la contribuent ha d’aportar al club o associació la documentació següent:

• Permís de circulació del vehicle, llevat que el vehicle no en disposi per estar exposat en un museu.
• Fotografies actuals de l’exterior, de l’interior i del motor del vehicle.
• Document acreditatiu del compliment dels requisits de l’apartat 3.1, signat per la persona que sigui responsable de la inspecció ocular esmentada en el club o associació al qual pertany el propietari o propietària del vehicle.

Aquest certificat d’idoneïtat l’ha de validar la Federació Catalana de Vehicles Històrics amb caràcter previ a la presentació a l’Administració tributària. El certificat té una validesa de 10 anys, si no hi ha canvi de titularitat del vehicle, supòsit en el qual l’ha de renovar la nova persona titular.
El director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya ha d’aprovar, mitjançant resolució, el model del certificat d’idoneïtat i la forma de presentar-lo a l’Agència Tributària de Catalunya

Periode impositiu i meritació

El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte en els següents casos en què el període impositiu és inferior a l’any natural:

• a) Primera adquisició del vehicle en una data posterior a l’1 de gener. S’assimila a la primera adquisició del vehicle l’entrada d’aquest al territori en què és aplicable l’impost per trasllat del domicili fiscal del seu titular a Catalunya, o per l’adquisició per part d’una persona amb domicili fiscal a Catalunya d’un vehicle de titularitat d’una persona sense domicili fiscal a Catalunya. En aquests supòsits, el període impositiu s’inicia el dia del canvi de domicili fiscal o el dia d’adquisició del vehicle.
• b) Baixa definitiva del vehicle o baixa temporal per robatori. S’assimila a la baixa definitiva del vehicle la sortida d’aquest del territori en què és aplicable l’impost per trasllat del domicili fiscal del seu titular fora de Catalunya, o per l’adquisició per part d’una persona sense domicili fiscal a Catalunya d’un vehicle de titularitat d’una persona amb domicili fiscal a Catalunya. En aquests supòsits, el període impositiu finalitza el dia anterior al del canvi de domicili fiscal o el dia anterior al d’adquisició del vehicle.

L’impost es merita el darrer dia del període impositiu.

Si el període impositiu no coincideix amb l’any natural, l’import de la quota tributària es prorrateja per dies.

En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l’impost referit a tot el període impositiu qui en sigui titular en la data de meritació, sens perjudici dels pactes privats que hi hagi entre les parts.

Padró

L’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per l’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.

Dades i elements tributaris que configueren el padró

Les dades i els elements tributaris que configuren el padró de l’impost són les referenciades a el 31 de desembre de cada any, i recullen la situació corresponent a la data de meritació.

El padró ha de contenir, per a cada subjecte passiu, les dades següents:

• a) Noms i cognoms o raó social de la persona o entitat titular del vehicle.
• b) Número d’identificació fiscal.
• c) Dades d’identificació del vehicle.
• d) Nombre de dies del període impositiu.
• e) Base imposable.
• f) Quota íntegra.
• g) Bonificació de la quota tributària, si escau.
• h) Quota tributària.
• i) Número del compte corrent en què s’ha de practicar, si escau, la domiciliació de l’ingrés.

Padró provisional i periode d’exposició

Amb caràcter previ a l’elaboració definitiva del padró, el cap o la cap de l’Oficina Central de Gestió Tributària de l’Agència Tributària de Catalunya elabora un padró provisional, que té, per a cadascuna de les persones interessades, el caràcter de proposta de liquidació, i que s’exposa al públic de l’1 al 15 de maig de l’any natural posterior al de meritació, per mitjà de la publicació a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta exposició pública ha d’ésser objecte d’anunci previ per mitjà d’un edicte publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Un cop finalitzat el tràmit d’exposició al públic, els interessats disposen d’un termini de 15 dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta de liquidació.

Padró definitiu i període d’exposició

El padró definitiu és aprovat pel cap o la cap de l’Oficina Central de Gestió Tributària, i s’exposa al públic de l’1 al 15 de setembre de l’any natural posterior al de meritació, per mitjà de la publicació a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.

Aquesta exposició pública ha d’ésser objecte d’anunci previ per mitjà d’un edicte publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que ha d’incloure les dades següents:

• a) Període de cobrament.
• b) Modalitats de pagament admeses
• c) En el cas de domiciliació del pagament, dates en què es farà el càrrec en el compte dels rebuts i, si escau, de les liquidacions corresponents a l’alta en el padró.
• d) Llocs en què es pot efectuar el pagament.
• e) Advertiment que, una vegada transcorregut el termini de pagament sense que aquest s’hagi produït, s’inicia el període executiu i els deutes són exigits mitjançant el procediment de constrenyiment amb els corresponents recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i, si escau, les costes que se’n deriven.
• f) Recursos que escauen contra les liquidacions.
• g) Òrgans competents per a resoldre’ls.
• h) Terminis per a la interposició dels recursos.

No s’han d’incloure en el padró definitiu:

• a) Els vehicles exempts de l’impost.
• b) Els vehicles que meritin una quota líquida inferior a la quantia que s’aprovi de conformitat amb el que disposa l’article 26.4 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de setembre. Aquesta regla de no-inclusió no s’aplica respecte dels vehicles que són de la titularitat d’un mateix subjecte passiu, sempre que la suma de les quotes líquides meritades per tots els vehicles superi la quantia esmentada.

En el cas d’alta en el padró, l’exposició al públic del padró definitiu té l’efecte de notificació de la inclusió en el padró, i la liquidació corresponent a aquesta alta s’ha de notificar al contribuent de manera individual. En els exercicis successius l’exposició al públic del padró definitiu té, per a cadascuna de les persones interessades, l’efecte de notificació de les liquidacions que s’hi comprenen.

Les liquidacions contingudes al padró definitiu són susceptibles de recurs de reposició potestatiu davant del cap o la cap de l’Oficina Central de Gestió Tributària o de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Tributs de Catalunya.

Pagament i domiciliació:

A partir de l’1 de setembre de 2021 a través de la seu electrònica de l’ATC, des de les pantalles de consulta del padró definitiu, es podrà accedir a fer el pagament. I a partir del mes d’octubre, en cas que no s’hagi realitzat ja el pagament, es rebrà una notificació al domicili del titular amb l’import a pagar i els terminis d’ingrés.

Quan es publiqui el padró provisional, l’1 de maig de 2021, es podrà domiciliar el pagament sempre que s’hagi accedit a la consulta del padró amb identificació digital i s’opti, sense estar-hi obligat, per rebre les notificacions de l’Agència Tributària de Catalunya per mitjans electrònics. En aquest cas, la quota per al 2020 i per als anys successius quedarà domiciliada amb una bonificació del 2% del deute. La domiciliació per aquest primer exercici es podrà fer fins al dia 15 de juliol. La domiciliació queda condicionada, també, al fet que el subjecte passiu, en el període esmentat, opti, sense estar-hi obligat amb caràcter general, per rebre les notificacions de l’Agència Tributària de Catalunya per mitjans electrònics, i mantingui aquesta opció fins a la data de notificació d’aquella liquidació. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a aquesta data tenen efectes per als exercicis següents.

La domiciliació del pagament dels exercicis futurs també es pot sol·licitar en el moment d’efectuar l’ingrés del deute a les entitats financeres col·laboradores.

Normativa de l’impost:

Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic (DOGC núm. 7426, de 03.08.2017)

Llei 9/2019, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, pel que fa a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica (DOGC 8032, de 30/12/2019)

DECRET LLEI 14/2020, de 28 d’abril, pel qual s’adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en l’àmbit tributari i social, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d’adopció d’altres mesures urgents amb el mateix objectiu (DOGC núm. 8123, de 29.4.2020)

DECRET LLEI 33/2020, de 30 de setembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i de l’impost sobre les estades en establiments turístics, i en l’àmbit pressupostari i administratiu (DOGC núm. 8238, d’1.10.2020)

L'entrada Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica ha aparegut primer a Ramió Assessors.

L'entrada Noves mesures contra la COVID-19 a Catalunya ha aparegut primer a Ramió Assessors.

El subsidi serà de 200.000 euros com a màxim, per a autònoms i empreses que hagin perdut un 30% o més de la seva facturació al 2020.

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial, que mobilitza 11.000 milions d’euros en ajudes directes a les empreses i autònoms, mitjançant subvencions, reducció de costos i reforç ament del seu capital.

L’allargament de la crisi sanitària i els efectes en l’economia de les normes adoptades per frenar la seva expansió han fet necessari aprovar noves fórmules per reforçar la solvència i evitar un deteriorament patrimonial en empreses viables.

Per poder beneficiar-se d’aquests ajuts les empreses i autònoms:

CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR:

• Haver patit una caiguda dels ingressos del 30% o superior al 2020
• Mantenir la seva activitat fins al 30 de juny de 2022
• Estar al corrent de pagament tant a Hisenda com a la Seguretat Social.
• Tenir una activitat inclosa en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l’annex del decret.

NO PODRAN:

• Tenir domicili fiscal a un paradís fiscal
• Repartir dividends ni pujar els salaris dels seus equips directius en un termini de 2 anys • Estar sotmeses a un procediment concursal
• Haver cessat en la seva activitat en el moment de la sol·licitud

Primera línia d’ajuts. 7.000 m€

Es crea una nova Línia Covid per reduir l’endeutament subscrit a partir de març de 2020 per empreses i autònoms amb una activitat afectada negativament per la pandèmia. La dotació d’aquesta línia és de 7.000 M€.

DESTÍ QUE ES POT DONAR A AQUESTS FONS:

Els fons es poden fer servir per a cobrir despeses fixes (salaris, arrendaments, subministrament d’energia, canvi de potència …) i reduir deute amb proveïdors sempre que aquestes obligacions: • S’haguessin generat entre l’1 de març del 2020 i el 31 de maig de 2021 i
• Procedeixin de contractes anteriors a el 13 de març de 2021, data d’entrada en vigor d’aquest nou Reial decret llei

QUANTIA:

Els empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques podran demanar un màxim de 3.000€, mentre que per a la resta dels autònoms i empreses l’ajuda no podrà ser inferior a 4.000€ ni superior a 200.000€.

LIMITS:

Empresaris i professionals amb una caiguda d’ingressos de més d’un 30% al 2020 respecte el 2019, l’ajut màxim que es concedirà serà del:

• El 40% de la caiguda del volum d’ingressos en l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi el 30%, en el cas d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació directa en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, així com les entitats i establiments permanents que tinguin un màxim de 10 treballadors.

• El 20% de l’import de la caiguda del volum d’operacions en l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi dit 30%, en el cas d’entitats i empresaris o professionals i establiments permanents que tinguin més de 10 treballadors.

Exemple (empresa de menys de 10 empleats):

Ingressos 2019: 300.000€

Ingressos 2020: 150.000€

Caiguda d’ingressos: 150.000€ que són el 50%, (superior al 30%), per tant l’empresa tindria dret a l’ajut.

Càlcul de l’ajut: 40% de la davallada, descomptant el 30% inicial.

150.000€ – 30% (150.000€) = 105.000€

40% sobre 105.000€

Ajut: 42.000€

DE QUINS SECTORS HAN DE SER LES EMPRESES QUE PODEN DEMANAR L’AJUT?

Hi podran accedir totes les empreses i autònoms de el sector de l’hostaleria i la restauració, els sectors amb accés als ERTO ampliats que estableix el Reial decret llei 2/2021, i altres especialment afectats per la pandèmia, com les activitats de la indústria manufacturera relacionades amb el comerç i l’hostaleria; comerç a l’engròs i minorista; sectors auxiliars a el transport; manteniment aeronàutic, i activitats relacionades amb la cultura i les activitats esportives. En total, són prop d’un centenar les activitats a les quals podran arribar els recursos.

TERMINIS PER DEMANAR ELS AJUTS

Aquests ajuts trigaran a arribar un mes i mig aproximadament. Una vegada el gobierno tingui formalitzada l’ordre de repartiment a les comunitats autònomes., seran aquestes les que les hauran de canalitzar.
Tot sembla indicar que al mes de maig les comunitats podrien iniciar la seva distribució.

GESTIÓ DELS AJUTS

Aquest nou fons serà gestionat per les comunitats autònomes, si bé l’Agència Tributària controlarà els requisits exigits per obtenir les prestacions i Balears i Canàries tindran una partida especial de 2.000 milions per l’impacte especial en el sector turístic.

Segona línia d’ajuts. 3.000 m€

3.000 milions d’euros per reestructuració de deute financer

Aquesta segona via comptarà amb una dotació de 3.000 milions d’euros que es destinaran a reestructurar els 121.000 milions en crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Es tracta de mesures addicionals de flexibilització dels préstecs dotats amb aval públic, per permetre que aquest finançament s’incorpori als processos de refinançament i reestructuració pactats entre els bancs i els seus clients.

ABAST DE LA MESURA

Sobre la base de l’anàlisi que faci cada entitat financera, es podrà acordar:
• Estendre per un període addicional el termini de venciment dels préstecs amb aval públic.

• Convertir els préstecs amb aval públic en préstecs participatius, mesura que reforçarà els recursos propis de les empreses beneficiàries al tenir aquests préstecs un tractament equivalent al capital a efectes mercantils.

• Concedir (com a últim recurs i amb caràcter excepcional) ajudes directes per reduir el finançament amb aval públic sol·licitada durant la pandèmia.

BENEFICIARIS

Els ajuts es poden destinar a les empreses que compleixin els criteris d’elegibilitat que s’establiran en un proper Acord de Consell de Ministres, dins d’un procés de re-negociació en el qual les entitats financeres hauran d’assumir la part proporcional de la reducció del préstec que els correspongui.

CODI DE BONES PRÀCTIQUES

Igualment, mitjançant Acord de Consell de Ministres es desenvoluparà el contingut d’un Codi de Bones Pràctiques, que podrà ser subscrit voluntàriament pels bancs per assegurar una adequada resposta de el sector financer davant aquesta excepcional situació econòmica.

Serà un protocol similar a l’existent en l’àmbit hipotecari, per afavorir una actuació “coordinada i eficient” de les entitats de crèdit en suport d’empreses viables amb problemes puntuals de solvència.

IMPAGAMENTS

S’encomana a les entitats financeres els procediments de recuperació dels avals impagats, obviant la regulació establerta en la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària. Tot això sense perjudici dels sistemes de control i gestió que puguin implementar-se per prevenir l’existència de conflictes d’interès.

ARANZELS NOTARIALS

Els drets aranzelaris notarials i registrals derivades de la formalització i inscripció d’aquestes operacions es bonificaran en un 50 per cent.

Tercera línia d’ajuts. 1.000 m€

1.000 milions d’euros per a un fons de re-capitalització d’empreses

En tercer lloc, i per als casos en què les mesures anteriors no hagin estat suficients es crea un fons de re-capitalització d’empreses de mesura mitjana que serà gestionat a través de la Companyia Espanyola de Finançament de al Desenvolupament (Cofides) i comptarà amb una dotació de 1.000 milions d’euros, a repartir de manera similar a el fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques que gestiona des de juliol la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

Els fons s’atorgaran en forma d’instruments financers, com préstecs ordinaris, préstecs participatius, capital o altres.

Recordeu que aquestes mesures se sumen a d’altres ja vigents, com les moratòries per al pagament d’impostos i cotitzacions a la Seguretat Social i altres pròrrogues regulades per la

devolució dels crèdits públics, crèdits hipotecaris i préstecs sense garantia hipotecària amb entitats financeres, o de lloguers en el cas d’autònoms o persones vulnerables.
Ampliació dels terminis d’execució i justificació de projectes industrials beneficiaris d’ajudes

Amb la finalitat de reforçar la solvència de les empreses, aportant una major flexibilitat en el compliment dels projectes subvencionats, es permet, a instància de l’beneficiari i de forma extraordinària, l’ampliació dels terminis d’execució i justificació de projectes industrials beneficiaris d’ajudes o finançament de la Secretaria General d’Indústria i de la PIME que ja hagin estat objecte d’extensió del termini d’execució amb anterioritat, sempre que s’al·leguin circumstàncies sobrevingudes directament vinculades als estats d’alarma derivats de la crisi de la COVID-19.

És a dir, els beneficiaris de concessions de préstecs a projectes industrials atorgats per la Secretaria General d’Indústria i de la PIME podran sol·licitar modificacions de el quadre d’amortització de la mateixa durant el termini de dos anys i mig comptats des de l’entrada en vigor de Reial Decret 463 / 2020, de 14 de març; sempre que la crisi sanitària provocada pel COVID-19 hagi provocat períodes d’inactivitat de beneficiari, reducció en el volum de les seves vendes o interrupcions en el subministrament a la cadena de valor

MORATÒRIES I ALTRES MESURES CONCURSALS

A més, també s’ha aprovat una nova pròrroga de la moratòria concursal vigent des de març de 2020 fins a finals de 2021.

JUNTES TELEMÀTIQUES

La norma regula també, la possibilitat que totes les societats de capital i la resta de persones jurídiques de Dret privat (societats civils, societats cooperatives i associacions) que no hagin pogut modificar els seus estatuts socials per permetre la celebració de la junta general o assemblees d’associats o de socis per mitjans telemàtics, puguin seguir utilitzant aquests mitjans durant l’exercici 2021, garantint així els drets dels associats o socis minoritaris que no poguessin desplaçar-se físicament fins al lloc de celebració de la junta o l’assemblea.

AJORNAMENT DE DEUTES TRIBUTÀRIS

Es concedirà l’ajornament de l’ingrés del deute tributari corresponent a totes aquelles declaracions-liquidacions i autoliquidacions el termini de presentació i ingrés finalitzi des del dia 1 d’abril fins al dia 30 d’abril de 2021, ambdós inclosos.
Serà requisit necessari per a la concessió de l’ajornament que el deutor sigui una persona o entitat amb volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 euros l’any 2020.

Les condicions de l’ajornament seran les següents:

• a) El termini serà de sis mesos (no de fins a sis mesos, sis mesos justos).
• b) No es meriten interessos de demora durant els primers quatre mesos, els dos restants es pagarà l’interès del 3’75%.

L'entrada Mesures extraordinaries de recolzament a la solvència de les empreses ha aparegut primer a Ramió Assessors.

No es poden establir noves externalitzacions de l’activitat ni concertar noves contractacions, siguin directes o indirectes, durant l’aplicació dels ERTOS. Tanmateix, la prohibició quedaria sens efecte el supòsit què les persones regulades i que presten serveis al centre de treball afectat per les noves contractacions, directes o indirectes, o externalitzacions, no puguin, per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades, desenvolupar les funcions encomanades. En aquest cas caldria informació prèvia per part de l’empresa a la representació legal dels treballadors.

En cas d’incompliment per part de l’empresa d’aquestes limitacions, podria derivar en sancions imposades per la inspecció de treball.
El decret 2-2021 manté vigents els límits i excepcions en relació amb la realització d’hores extraordinàries, noves contractacions i externalitzacions de l’activitat que preveu l’article 7 de RD-llei 30-2020, fins el 31 de maig de 2021 i a més, resultaran igualment d’aplicació a tots els expedients autoritzats.

Una empresa que té un ERTO vigent no pot acomiadar, de fet es manté fins el 31 de maig de 2021, la denominada “prohibició” d’acomiadar.

Les empreses que, d’acord amb el que preveu la llei, gaudeixin d’exoneracions en les quotes a la Seguretat Social, quedaran compromeses, en base a l’aplicació d’aquestes mesures excepcionals, a un nou període de sis mesos de salvaguarda de l’ocupació.

Aquest compromís s’entendrà incomplert si es produeix l’acomiadament o extinció dels contractes de qualsevol de les persones afectades inclòs l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció vinculades al COVID- 19.

No es considera incomplert aquest compromís quan el contracte de treball s’extingeixi per acomiadament disciplinari declarat com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa de la persona treballadora, ni per la fi de la crida de les persones amb contracte fix discontinu, en particular, en el cas de contractes temporals el compromís de manteniment de l’ocupació no s’entén incomplert quan el contracte s’extingeixi per expiració del temps convingut o la realització de l’obra o servei que constitueix el seu objecte o quan no pugui realitzar-se de forma immediata l’activitat objecte de contractació.

Tampoc es considerarà incomplert el compromís de manteniment dels llocs de treball quan l’empresa estigui en situació de risc concursal (DA6 RDL 8-2020).

Així mateix, es prorroga l’art. 5 RDL 9/2020, i amb això el següent: la suspensió dels contractes temporals (inclosos els formatius, de relleu i interinitat) per ERTO suposarà la interrupció del còmput, tant de la durada dels contractes com dels períodes de referència equivalents al període suspès, en cada modalitat, respecte de les persones afectades.

L'entrada Es pot contractar o acomiadar si l’empresa esta en erto? ha aparegut primer a Ramió Assessors.