En l’exercici de qualsevol activitat empresarial diària poden sorgir imprevistos que obliguin a l’empresari a modificar la factura emesa i com a conseqüència, sigui necessari modificar la base imposable i la quota d’IVA repercutida.  
D’acord amb la normativa aplicable, Llei 37/1992 de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) així com el seu reglament de desenvolupament, existeixen diferents supòsits, els quals detallem seguidament, pels quals es pot modificar la base imposable i la quota d’IVA repercutida:

• En l’import dels envasos i embalatges susceptibles de reutilització que hagin estat objecte de devolució
• En l’import corresponent als descomptes i bonificacions concedits amb posterioritat al moment en què la operació s’hagi realitzat sempre que estiguin degudament justificats.
• Quan per resolució ferma, judicial o administrativa o d’acord amb el dret, quedin totalment o parcialment sense efecte les operacions gravades o s’alteri el preu després d’efectuar-se l’operació.
• Quan el destinatari no hagi fet efectiu el pagament i amb posterioritat sigui declarat en concurs de creditors.
• Quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.  

D’altra banda, en quant a la repercussió regular de la quota d’IVA la llei estableix, a grans trets, que:

• Els subjectes passius han de repercutir íntegrament l’import de l’impost sobre aquell per a qui es realitzi l’operació gravada.  
• Mitjançant factura o document substitutiu en les condicions i amb els requisits determinats reglamentàriament.
• En el termini d’un any des de la data de la meritació.

La rectificació de les quotes repercutides quan es produeixin les causes de la rectificació assenyalades amb anterioritat s’ha d’efectuar quan s’adverteixi la causa, amb el límit de quatre anys des del moment en què es va reportar l’impost o, si escau, des que es van produir les circumstàncies al fet que es refereix la LIVA.
El Tribunal Suprem, en data de 5 de febrer de 2018, ha resolt el litigi suscitat per dues entitats que van signar una venda de parcel·les amb previsió de modificació del preu, a l’alça o a la baixa, en funció del futur dels plans urbanístics que les regien. En produir-se les circumstàncies que motiven una reducció del preu, existien dubtes dels terminis per emetre factura rectificativa.
Amb aquesta resolució judicial l’alt tribunal aclareix la confusió existent en relació als terminis que s’han de tenir en compte per a l’emissió de la factura rectificativa davant les circumstàncies que motiven una reducció de la base imposable i a conseqüència també, de la quota inicialment repercutida.

El termini per rectificar és d’un any o de quatre anys?

El TS, en aquesta sentència, assenyala que la base imposable de l’IVA, sobre la qual s’ha determinat les quotes repercutides, ingressades i deduïdes, pot ser objecte de modificació i la rectificació s’ha de fer en el termini de quatre anys comptats des que es van produir les circumstàncies que porten a la modificació.
Una vegada rectificada la quota, i no abans ni simultàniament, el subjecte passiu ha de regularitzar la seva situació tributària, però en aquest punt es poden donar dues situacions: si la rectificació implica un augment de les quotes inicialment repercutides, i no hi ha hagut requeriment previ, ha de realitzar l’ingrés en la liquidació declaració del període en què s’hagi d’efectuar la rectificació.
En canvi, si es genera la reducció de les quotes, el subjecte passiu pot optar entre sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts o regularitzar la seva situació en el termini d’un any.
Sorgeixen llavors dos terminis successius: el primer, per rectificar les quotes impositives repercutides, de quatre anys, amb independència de si la rectificació és a l’alça o a la baixa, i un segon, perquè el subjecte passiu regularitzi la seva situació tributària, en aquest cas, si la rectificació implica una minoració de les quotes repercutides i opta per dur a terme la regularització mitjançant declaració-liquidació, disposa d’un any per obtenir la devolució de les quotes ingressades a l’excés.
Així doncs, no és correcta la tesi que defensa que als apartats u i cinc de l’article 89 LIVA es regula un mateix termini, el de rectificació de les quotes impositives repercutides, establert amb caràcter general en quatre anys, i un altre termini especial, quan la rectificació és a la baixa, d’un any. Es rebutja per tant el criteri administratiu que reflecteix la consulta de la DGT, de 27 d’abril de 2005 que, d’altra banda, no vincula a aquest Tribunal.
El Suprem resol la qüestió en el sentit d’entendre que la rectificació de les quotes de l’IVA, repercutides com a conseqüència de la modificació de la base imposable, s’ha d’efectuar en el termini de quatre anys i solament una vegada produïda la rectificació, si suposa una modificació de les quotes repercutides a la baixa, sorgeix el termini d’un any per regularitzar la situació tributària, sense perjudici que s’opti per instar un procediment de devolució d’ingressos indeguts.
A Ramió Assessors ens formem i actualitzem constantment per poder-vos assessorar amb rigor i treballar plegats pel millor desenvolupament de la vostra activitat.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

L’entrada al domicili, finques o locals de negoci per la inspecció tributària en l’àmbit de les persones jurídiques

L’article 140 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT) atribueix als òrgans d’inspecció la facultat d’investigar i comprovar tots els elements amb transcendència tributària del subjecte passiu, considerant als funcionaris que realitzen aquestes tasques com a agents de l’autoritat. Així mateix, els articles 141 i 142 LGT atribueixen a la inspecció dels tributs la facultat d’entrar a finques, locals de negoci i altres establiments o llocs en els quals es desenvolupen activitats o explotacions sotmeses a gravamen. L’apartat segon de l’article 141 LGT estableix que quan el propietari de la finca o de l’edifici o la persona responsable del mateix s’oposi a l’entrada dels inspectors, no es podrà efectuar l’entrada sense la prèvia autorització de l’autoritat administrativa corresponent. Així mateix, quan en l’exercici de les actuacions inspectores sigui necessari entrar en el domicili constitucionalment protegit de l’obligat tributari, l’Administració Tributària haurà d’obtenir el consentiment del mateix o l’oportuna autorització judicial  (article 113 LGT) a càrrec dels jutjats contenciosos administratius. L’òrgan judicial valorarà les circumstàncies concretes de cada supòsit i apreciarà, si és precís, concedir el tràmit d’audiència previ a l’interessat. L’autorització judicial haurà de limitar el període de temps pel qual es concedeix.
L’autorització sol·licitada pels inspectors als propietaris és una autorització per a dur a terme la pràctica d’actuacions administratives centrades en l’examen de documentació amb transcendència tributària de les quals en resultaran una sèrie de circumstàncies quantitatives i subjectives.
Segons nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem en aquest estat del procediment, l’autorització d’entrada té per objecte una inspecció tributària que pot, o no, donar lloc a una posterior investigació penal; no obstant això, l’objectiu de l’entrada en el domicili i/o establiment no és altra que estudiar si el contribuent ha comès o no alguna infracció tributària.
Dit això, i fora els casos en què s’obté el consentiment exprés del propietari del domicili, establiment o local de negoci per a l’entrada i registre, hem d’entendre que el que distingeix i determina si és necessària l’obtenció de l’autorització judicial és l’àmbit espacial protegit de conformitat amb l’article 18 de la Constitució Espanyola (CE).
Es tracta d’un tema polèmic, tant pel que fa a la delimitació del que s’ha d’entendre com a domicili constitucionalment protegit com quan la protecció s’estén a les persones jurídiques.
El Tribunal Constitucional va determinar que la delimitació de l’àmbit espacial de protecció domiciliària no només és aplicable a les persones físiques sinó també a les persones jurídiques; per tant, aquestes últimes també són titulars del dret regulat en l’article 18 de la CE. En aquest sentit s’indica que hi ha determinats espais que com a conseqüència de l’activitat que es desenvolupa en els mateixos requereix d’una protecció enfront la intromissió aliena. Es considera, per tant, que aquest espai constitueix el centre de direcció de la societat o d’un establiment dependent de la mateixa o bé perquè serveix d’espai de custòdia dels documents o d’altres suports (informàtics, per exemple) de la vida diària de la societat.
En canvi, no són objecte de protecció els establiments oberts al públic o en els quals es porti a terme una activitat laboral o comercial per compte de la societat mercantil que no estigui vinculada amb la direcció de la societat, d’un establiment o bé no sigui espai de custòdia de la documentació. Seria el cas de magatzems, botigues, dipòsits o similars i fins i tot oficines en les quals només s’exhibeixin productes comercials.
En definitiva, el mateix Tribunal Constitucional estableix que respecte el concepte de domicili i dels titulars del dret a la seva inviolabilitat s’ha de tenir present que qualsevol local no disposa de la consideració de domicili constitucionalment protegit. La raó que impedeix aquesta extensió és que el dret fonamental esmentat no pot confondre’s amb la protecció de la propietat dels immobles ni d’altres titularitats reals o obligacionals relatives a aquests béns que puguin atorgar una facultat d’exclusió als tercers.
Cal destacar que la diferència principal en quant al domicili constitucionalment protegit per les persones físiques i jurídiques rau en què en les primeres el domicili abasta al nucli essencial de la intimitat personal i familiar. En canvi, en el cas de les persones jurídiques els espais no gaudeixen, en sentit estricte, d’una vinculació en l’àmbit de la intimitat en el sentit originari; és a dir, el que fa referència a la vida quotidiana, personal i familiar el qual només és aplicable a les persones físiques. Per tant, la protecció del domicili en el cas de les societats mercantils només s’estén als espais físics que són indispensables per tal que desenvolupin la seva activitat sense intromissions alienes, per constituir el centre de direcció de la societat o d’un establiment dependent de la mateixa o com espai de custòdia de documents essent totalment independent el fet que l’espai en qüestió es trobi en el domicili fiscal, en la seu principal o secundària.
De conformitat amb el que hem esmentat anteriorment, cal puntualitzar que quan els actuaris de la inspecció tributaria vulguin accedir a qualsevol domicili particular d’un ciutadà espanyol o estranger així com en qualsevol espai físic d’una persona jurídica que siguin considerats constitucionalment protegits, l’Administració Tributària haurà d’obtenir el consentiment de l’interessat o del seu representant i, davant la negativa de la inspecció o registre, haurà d’obtenir l’oportuna autorització judicial sense la qual no podrà actuar.
Aquesta situació és excepcional atès que la major part de les inspeccions es porten a terme en les oficines de l’Administració Tributària prèvia notificació de la comunicació d’inici les actuacions; assenyalant dia i hora en què l’obligat tributari ha de comparèixer. No obstant això, els òrgans d’inspecció tenen la potestat de decidir i actuar en les oficines o instal·lacions dels obligats tributaris objecte d’inspecció. Aquesta circumstància es produirà en aquells casos en què la mateixa Administració disposi d’indicis suficients per entendre que l’inspeccionat ha comès una o varies infraccions tributàries o fins i tot delicte fiscal i, per la magnitud del fet o per les circumstàncies cal actuar amb celeritat i discreció sense posar en antecedents a l’obligat tributari per evitar la destrucció de proves.
Amb l’entrada al domicili o instal·lacions, l’autoritat tributària pot precintar o confiscar aquelles proves documentals, sistemes informàtics o altres proves que puguin ajudar en les actuacions de comprovació i investigació.
La gestió correcta i controlada per assessors especialitzats pot ser un factor determinant pel bon desenvolupament de les inspeccions i per l’obtenció de resultats favorables pels interessats.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Els impostos es paguen en terminis determinats, de forma general, les obligacions trimestrals -IVA, pagaments a compte de l’IRPF, retencions d’arrendaments, de professionals de préstecs, etc.- es presenten i els liquiden de l’1 al 20 de gener, abril, juliol i octubre. Fins al dia 15 es pot escollir l’opció de domiciliar-ho en compte i del 15 al 20 demanant l’NRC a l’entitat bancaria. Hi ha altres impostos com ara: la renda, l’Impost de societats, etc., que es presenten en terminis diferents.

I si no tenim liquiditat per fer front als impostos?

Com hem d’actuar si preveiem que en el venciment de l’impost no tindrem prou líquid per pagar-lo?
Els autònoms i les empreses tenen diferents possibilitats pel pagament dels impostos, a excepció de les retencions que no es poden ajornar.
Opció 1: sol·licitar ajornament a Hisenda
Imports fins a 30.000 euros

	SOCIETATS	PERSONES FÍSIQUES
Interessos	3,75%	3,75%
Garanties	No calen garanties	No calen garanties
Màxim nombre de terminis	6 terminis mensuals	12 terminis mensuals

Imports superiors a 30.000 euros
En aquest cas l’administració exigeix justificació i garanties havent d’aportar:
Garanties: Aval personal, hipoteca Inmobiliària o hipoteca mobiliària, etc.
Pla de viabilitat o similar: S’ha d’aportar documentació per tal que hisenda valori la seva   situació econòmica.
Relació de factures emeses no cobrades (i justificació de que no han estat cobrades)
Relació de factures rebudes acreditant el seu pagament i els mitjans utilitzats per fer-ho.
Còpia de les reclamacions de les factures impagades.
En aquest cas es pot obtenir un termini màxim de l’ajornament entre 12 i 36 mensualitats.
Opció 2: sol·licitar un préstec especial per impostos a l’entitat bancaria
El préstec especial pel pagament d’impostos, es un préstec a curt termini destinat a finançar els impostos derivats de l’activitat empresarial. Es troben disponibles dins dels períodes de pagament estipulats (gener, abril, juliol i octubre) els avantatges són: Poder pagar les obligacions tributàries sense necessitat d’utilitzar recursos propis, planificar amb temps els fluxos de tresoreria i reduir la càrrega financera.
Quines conseqüències puc tenir si no pago els impostos, però tampoc demano ajornament?

• Sancions
• Diligències d’embargament de crèdit: es poden embargar els saldos pendents de cobrament de clients o devolucions tributàries pendents.
• Embargaments d’immobles, comptes bancaris, accions… etc.

Quines conseqüències puc tenir si no pago l’ajornament o una part d’ell?
Si no es compleixen els terminis de pagament, hisenda ens notificarà donant-nos un nou termini per liquidar la quota impagada, el deute avançarà per via executiva de la següent manera:
1) Recàrrec executiu, abans no arribi la notificació de providència de constrenyiment: 5%
2) Recàrrec de constrenyiment reduït, quan ja ha arribat la primera notificació i fem el pagament quan aquesta ens indica: 10%
3) Recàrrec de constrenyiment ordinari: Quan es realitza el pagament fora de termini: 20% més els interessos de demora que corresponguin.
En cada situació cal demanar assessorament d’experts per poder optar per la millor de les opcions reduint el cost al mínim possible.
 
 

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Ramió Assessors t’expliquem les novetats de la nova llei d’autònoms

El treballador autònom

És la persona física que realitza de forma habitual, personal, directa per compte pròpia i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte aliena; aquest grup no s’inclou al Règim General sinó al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Llei 6/2017, de 24 d’octubre (BOE 25 d’octubre)

La nova llei d’autònoms va ser aprovada per unanimitat en el Congrés dels diputats fa unes setmanes, aquesta llei ha entrat finalment en vigor després que el Senat la ratifiqués i es publiqués al BOE.
L’inici de la seva vigència va ser el 26 d’Octubre de 2017, tot i que hi ha canvis que s’iniciaran a partir del 2018.

Mesures que van entrar en vigor el 26 d’octubre

1. Treballadors amb pluractivitat. La devolució de l’excés de cotització dels treballadors autònoms en règim de pluriactivitat es realitzarà per la TGSS abans de l’1 de maig, sense necessitat de sol·licitar-la. Aquesta mesura també serà d’aplicació als treballadors per compte propi inclosos en el grup primer de cotització en el RETMAR.
2. Bonificació de la quota per contingències. S’incrementa de 7 a 12 anys l’edat dels menors a càrrec que permet aplicar la bonificació de la quota per contingències comunes als treballadors per compte propi per conciliació de la vida professional i familiar vinculada a la contractació prevista en l’art.30 de la Llei 20/2007. La bonificació també serà d’aplicació als treballadors per compte propi inclosos en el grup primer de cotització en el RETMAR.
3. Bonificacions a les treballadores autònomes. Noves bonificacions a les treballadores autònomes que es reincorporin a la feina en determinats supòsits. Les treballadores incloses en el RETA o com a treballadores per compte propi en el grup primer de cotització del RETMAR que tornin a realitzar una activitat per compte propi en els dos anys següents a la data de finalització de la seva activitat per maternitat, adopció, guarda amb fins d’adopció, acolliment i tutela, tindran dret a una bonificació en la quota per contingències comunes.
Serà de 50 euros mensuals durant 12 mesos, sempre que optin per cotitzar per la base mínima, o una bonificació del 80% quan optin per una base de cotització superior a la mínima.

La cobertura per contingències professionals dels treballadors autònoms inclou l’accident de treball in itinere

4. Bonificació per la contractació de familiars. Nova bonificació per la contractació de familiars del treballador autònom. La contractació indefinida per part del autònom com a treballadors per compte d’altre del seu cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclòs, donarà dret a una bonificació en la quota empresarial per contingències comunes del 100 % durant un període de 12 mesos, sempre que es compleixin determinats requisits.
5. Pensió per jubilació compatible. La quantia de la pensió de jubilació compatible amb el treball per compte propi serà del 100% quan es tingui contractat, almenys, un treballador per compte d’altre.
6. Accident de treball in tinere. La cobertura per contingències professionals dels treballadors autònoms inclou l’accident de treball in itinere. És el sofert en anar o en tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica o professional. A aquests efectes, s’entendrà com a lloc de la prestació l’establiment on el treballador autònom exerceixi habitualment la seva activitat. Sempre que no coincideixi amb el seu domicili i es correspongui amb el local, nau o oficina declarat com afecte a l’activitat econòmica a efectes fiscals.

Mesures que entren en vigor a partir del gener de 2018

• Redueix a un 10 % el recàrrec aplicable si el pagament de les quotes es produeix dins el primer mes natural següent al del venciment del termini per al seu ingrés.

• L’afiliació i fins a tres altes dins de cada any natural tindran efectes des del dia en què concorrin en la persona de què es tracti els requisits i condicions determinants de la seva inclusió en el RETA. Fins a tres baixes dins de cada any natural tindran efectes des del dia en què el treballador autònom hagués cessat en l’activitat. En aquest supòsits, el període de liquidació de l’obligació de cotitzar al RETA, comprendrà els dies de prestació efectiva de l’activitat i no tot el mes complet. També s’aplicarà als treballadors per compte propi del RETMAR.

• Els treballadors inclosos en el RETA podran canviar fins a quatre vegades a l’any la base de cotització, triant una altra base dins dels límits mínim i màxim que el resultin aplicables en cada exercici. També serà d’aplicació als treballadors per compte propi inclosos en el grup primer de cotització en el RETMAR.
  • La sol·licitud formulada entre l’1 de gener i el 31 de març tindrà efectes l’1 d’abril.
  • La sol·licitud formulada entre l’1 d’abril i el 30 de juny tindrà efectes l’1 de juliol.
  • La sol·licitud formulada entre l’1 de juliol i el 30 de setembre tindrà efectes l’1 d’octubre.
  • La sol·licitud formulada entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre tindrà efectes l’1 de gener de l’any següent.

• El pagament de les quotes del RETA o del RETMAR, en el cas de treballadors per compte propi, s’ha d’efectuar obligatòriament mitjançant el sistema de domiciliació en compte.

• La durada de la quota reduïda de la Seguretat Social per als autònoms que emprenguin o tornin a emprendre una activitat per compte propi, l’anomenada “tarifa plana” de cotització de 50€ mensuals, s’amplia de 6 a 12 mesos, i redueix de 5 a 2 anys el període sense cotitzar al RETA exigit als que tornin a emprendre una activitat per poder beneficiar-se de la reducció, que serà de 3 anys en el cas d’haver gaudit de la tarifa plana en el seu anterior període d’alta.
  Aquestes modificacions també són d’aplicació a la reducció del 80% sobre la quota prevista per als autònoms que opten per una base de cotització superior a la mínima que els correspongui. Les esmentades bonificacions i reduccions també s’aplicaran als treballadors per compte propi inclosos en el grup primer de cotització en el RETMAR.

En l’àmbit de l’IRPF, es clarifica la deduïbilitat de les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecta l’activitat econòmica i de les despeses de manutenció produïdes en el desenvolupament de l’activitat, per a poder determinar el rendiment net en estimació directa.
En els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior.
Les despeses de manutenció del propi contribuent produïdes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors, que amb caràcter general, són 26,67 o 48,08 € diaris, segons es tracti de desplaçament dins del territori espanyol o a l’estranger, respectivament. Quantitats que es dupliquen si com a conseqüència del desplaçament de pernocta.
La ATA (Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms) i la UPTA(Unió de Professionals de Treballadors Autònoms) preveuen que aquesta modificació de la llei d’autònoms augmenti els llocs de treball, ja que, en la nova legislació s’han produït canvis positius i aquest fet pot derivar a un creixement d’empresaris en aquest règim.

Els recàrrecs per ingressos fora de termini

Si s’ha presentat o comunicat les dades de liquidació:

• 10%  el primer mes de demora
• 20% a partir del segon mes

Si no s’ha presentat o comunicat:

• 20% Abans del termini  de la reclamació
• 35% a partir de la finalització.

Com seran les bonificacions per als autònoms? (Tarifa plana – Article 31)

Els beneficiaris de les bonificacions seran els autònoms que s’incorporin al RETA i que per tant es tracti d’una alta inicial, i els que no hagin estat en aquest règim els últims dos anys.
La quantia i la duració de les bonificacions és de:

• Si opten per la base mínima: En els primers 12 mesos d’activitat: 50 euros al mes com a quota de seguretat social.
• Si opten per la base superior: 80% de la Base mínima durant 12 mesos.
• Transcorreguts els 12 mesos i amb independència de la base escollida fins a un màxim de 24 mesos:
  • 50% de la base mínima durant 6 mesos.
  • Reducció del 30% de la base mínima durant 3 mesos
  • Bonificació del 30% de la base mínima durant 3 mesos.

• Joves de menys de 30 anys o dones de menys de 35 anys, que reuneixin els requisits esmentats -alta inicial o no alta en els últims 2 anys-: 30% de la base mínima durant 12 mesos més. Màxim 36 mesos.
• Reinici de l’activitat: Podran tornar a gaudir d’aquesta bonificació si reprenen l’activitat al RETA transcorreguts 3 anys des de la finalització de la bonificació.

Conciliació de la vida laboral i familiar en el RETA (Article 30)

Durant el termini de 12 mesos, els treballadors autònoms donats d’alta podran tenir una bonificació del 100% -de la base mitjana que tingués el treballador en els 12 mesos previs, o la mitjana del temps que fa que estigui al RETA si no arriba als 12 mesos-.
Els familiars que donen dret a aquesta bonificació són:

• Tenir a càrrec a persones menors de 12 anys.
• Tenir a càrrec un familiar fins a 2n grau en situació de dependència.
• Tenir a càrrec un familiar fins a 2n grau amb paràlisis cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual igual a superior al 33% o discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. (sense desenvolupar cap activitat remunerada).

Requisits:

• Ha de romandre en el RETA durant el gaudi de la bonificació.
• Ha de contractar a un treballador a temps parcial o complert durant la bonificació durant un mínim de 3 mesos.
• Si s’extingeix la relació laboral, ha de contractar a un altre en el termini de 30 dies.
• Si contracte al treballador a temps parcial; mínim al 50% la bonificació també serà añ 50%.
• En finalitzar la bonificació ha de seguir dins el RETA mínim 6 mesos. En el cas d’incompliment s’haurà de reintegrar tota la bonificació.

Conseqüències de l’incompliment d’aquests requisits:

• Retornar la bonificació gaudida.
• Excepcions. En el cas d’acomiadament objectiu o disciplinari declarat o reconegut com a procedent: dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent del treballador o resolució durant el període de prova.

Els autònoms tenen dret a una prestació per cessament de l’activitat?

Per tal que una persona que treballi per compte propi tingui el dret de rebre una prestació, en el suposat cas que tanqui el seu negoci, ha de complir els següents requisits:

• Estar donat d’alta a la Seguretat Social i al corrent de pagament de totes les quotes.
• Haver cotitzat, com a mínim, els dotze mesos immediats al tancament del negoci.
• No haver arribat a l’edat de jubilació.
• Tenir un compromís de l’activitat -participar en formacions que l’estat li ofereixi, tenir una actitud activa buscant oportunitats laborals…-.
• No tenir cap incompatibilitat de les previstes a l’article 342 del TRLGSS (Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social).
• Que els motius pels quals es dóna de baixa l’activitat es justifiquin degudament -en el cas de pèrdues econòmiques, hauran de mostrar-se documents en què es puguin demostrar que són superiors al 10%-.

Quina quantitat podrà cobrar?
El treballador per compte propi disposarà d’un mes a partir del dia que finalitza el negoci per sol·licitar la prestació -a la mútua en la que tingui la cobertura la contingència de prestació per cessament de l’activitat-.
La quantia que percebran són:
70% de la base reguladora, es calcularà en funció de les bases per les que hagi cotitzat en els últims 12 mesos, com a mínim serà entre el 107% i el 80% de l’IPREM -Indicador Públic de la Renda d’Efectes Múltiples- el càlcul de la quantia també dependrà de si l’autònom te fills o no.
Com a màxim la prestació que percebrà el treballador serà del 175% de l’IPREM, si té un fill serà del 200% i si en té dos o més del 225%.
La duració de la prestació es calcula en funció de l’edat i dels mesos que hagi cotitzat, just abans de cessar l’activitat.
Si ha cotitzat

• 12 mesos: 2 mesos de prestació
• Entre 18 i 23 mesos: De 3 a 4 mesos de prestació.
• Entre 24 i 29 mesos: De 4 a 6 mesos de prestació.
• Entre 30 i 35 mesos: De 5 a 8 mesos de prestació.
• Entre 36 i 42 mesos: De 6 a 10 mesos de prestació.
• Entre 43 i 47 mesos: De 8 a 11 mesos de prestació.
• 48 mesos o més: Tindrà dret a 12 mesos de prestació (és el màxim).

Poden haver-hi algunes variacions per desocupació de l’autònom en el cas de tenir entre 60 i 64 anys.

Els autònoms podran deduir-se l’IRPF fins a 26,67€ al dia per manutenció

La manutenció dels autònoms

Els autònoms que per motius laborals s’han vist obligats a realitzar els àpats fora de casa, podran deduir-se al IRPF fins a 26,67€ al dia per manutenció, una quantia que es pot augmentar fins els 48,08€ si s’han de desplaçar a l’estranger. La llei aprovada en el Congrés també contempla que aquesta quantia de la deducció es pugui duplicar si, com a conseqüència del desplaçament, l’autònom hagués de passar la nit fora de la seva residència.
Aproximadament, tindrà un ingrés extra de 1.200€ anuals per dietes. L’autònom estarà obligat a guardar les factures de manutenció i realitzar el pagament per mitjans electrònics -no s’admetran despeses en metàl·lic-.

L’autònom pot accedir a la jubilació anticipada?

Sí. Tot treballador per compte propi, si compleix els següents requisits, té dret a una jubilació anticipada.

• Ha d’haver cotitzat com a mínim 36 anys.
• Com a mínim tenir dos anys menys de l’edat legal de jubilació.
• Justificar que, al menys dos anys de la cotització han estat treballats dins dels quinze immediatament anteriors al moment de sol·licitar la jubilació anticipada.

L’edat anticipada de jubilació haurà ascendit als 67 anys per l’any 2027.

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Són deduïbles per les empreses les despeses nadalenques o els regals a clients?

Per Nadal, és habitual que les empreses facin regals als seus treballadors i a determinats clients. La despesa és deduïble però amb limitacions. Des de Ramió Assessors, assessoria a Girona, t’expliquem la deducció dels regals de Nadal i paneres per part de les empreses.

La reforma fiscal del 2015 va limitar la deducció per les despeses d’atenció a clients a l’1% de la xifra de negoci. Per tant, les empreses hauran d’ajustar aquesta partida si volen que totes les seves despeses de representació siguin deduïbles fiscalment. En cas que els regals de Nadal a clients superin l’1% de la xifra de negoci, l’excés no serà deduïble.

Els obsequis a treballadors actuen sense limitació. Així doncs, podrà seguir lliurant paneres de Nadal als empleats. I és que, d’acord amb la legislació, si els usos i costums de l’empresa són aquests, no es consideren liberalitats i en conseqüència són deduïbles.

 

Quins són els requisits per la deducció de les despeses?

Els requisits que, amb caràcter general, ha de reunir una despesa perquè sigui deduïble fiscalment es concreten en els següents:

• La despesa ha d’estar enregistrada a la comptabilitat. Si no s’enregistra a la comptabilitat,  aquesta despesa no es pot deduir fiscalment.
• Cal disposar del justificant de la despesa, normalment la factura (poden ser altres documents). Sense justificant no hi ha despesa.
• La despesa s’ha d’imputar a l’exercici al qual correspon. Aquesta és una regla general que pot tenir excepcions.
• Que la despesa tingui correlació amb els ingressos. Ha d’existir una relació directa o indirecta, present o futura, de la despesa amb l’obtenció dels ingressos de l’empresa.

El lliurament de la panera de nadal als empleats s’ha de tractar com a una retribució en espècie que ha de quedar reflectida en nòmina i ingressar el pagament a compte de l’IRPF. Només així l’empresa es podrà deduir fiscalment l’import regalat als empleats per aquesta mena d’obsequis.

 

L’IVA de les paneres de Nadal i el dels dinars o sopars d’empresa en aquestes festes, no és deduïble

 

I l’IVA, és deduïble?

L’article 96 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) estableix que no poden considerar-se com a deduïbles les quotes suportades en l’adquisició de béns o serveis per clients, assalariats o tercers. Per tant, l’IVA per les paneres de Nadal no és deduïble com tampoc ho és l’IVA del dinar o sopar que en períodes de festes les empreses puguin celebrar amb els seus empleats.

 

Cotitza a la seguretat social l’entrega de la panera de Nadal?

Doncs sí. Les entregues als empleats de les paneres de Nadal són retribució en espècie que cotitza pel seu valor. I ho són des de les modificacions introduïdes per la reforma del 2012.

 

Loteria de la Grossa

Les entregues efectuades per l’empresa de loteria de la Grossa per treballadors, són retribució en espècie. Per tant, subjectes a l’ingrés a compte i en conseqüència deduïbles de l’impost de societats.

En el cas de la loteria de Nadal lliurada a clients o proveïdors és deduïble com una despesa de relacions públiques sotmesa a les limitacions comentades.

Els regals publicitaris -com ara clauers, calendaris bolígrafs, etc.- són deduïbles per tractar-se de despeses per promocionar les vendes. Ara bé, s’ha d’acreditar que en aquests regals s’inclou el nom i/o el logotip de l’empresa i que no superin els valors establerts a la llei.

En l’IRPF la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgravaran en la declaració de la renda.

 

Com s’enregistren a la comptabilitat els regals de Nadal a empleats

El procediment correcte per tal de comptabilitzar les paneres de Nadal és al compte (649) corresponent a «Altres Despeses Socials».

Cal observar que amb la consideració de retribució en espècies dels regals de Nadal, aquests perden atractiu per l’empleat, doncs tenen un cost fiscal i de seguretat social. Cal valorar cada cas per veure quina pot ser la repercussió.

 

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.