Si la societat paga una assegurança mèdica a un soci, està exempt en l’IRPF?

En plena campanya de la declaració de la renda 2017 és important recordar certs aspectes tributaris que ens poden ajudar a minorar l’import a pagar a l’Agència Tributària.
Amb el present volem recordar la següent casuística: si la seva societat compta per exemple amb dos socis administradors solidaris, que posseeixen el 50% de participació de la societat cadascun, i la societat paga una assegurança de salut a aquests dos socis, pot plantejar-se si aquest pagament de l’assegurança mèdica està exempta de l’IRPF.  

Retribució en espècie exempta

Cal tenir en compte que la Llei de l’IRPF estableix que estaran exempts com a rendiments del treball en espècie, les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits:

• Que la cobertura de malaltia afecti al propi treballador, i que també afecti al seu cònjuge i descendents.

• Que les primes o quotes satisfetes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna de les persones assenyalades en el paràgraf anterior o de 1.500 euros per a cadascuna d’elles amb discapacitat. L’excés sobre aquesta quantia constituirà retribució en espècie.

S’exigeix una relació laboral per aplicar aquesta exempció?  

Sí. Així ho ha manifestat la DGT, per exemple amb les consultes vinculants CV 1639-05 i 0391-18, que ha assenyalat que l’aplicació d’aquesta exempció exigeix l’existència d’una relació laboral.
En relació amb el requisit d’existència d’una relació laboral, la normativa laboral exclou de la relació laboral, als qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o que prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, quan en posseeixin el control efectiu, directe o indirecte. S’entendrà, en tot cas, que es produeix tal circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposin, almenys, la meitat (50%) del capital social.
Per tant:

• Si el soci té el control efectiu de la societat en la qual treballa i, per tant, cotitza en el RETA, l’assegurança mèdica no gaudirà d’exempció en el seu IRPF, i la societat haurà d’imputar-li les primes satisfetes com a retribució en espècie no exempta.  

• Ara bé, si no té el control efectiu i cotitza en el règim general de la Seguretat Social, cal entendre que la seva relació amb l’empresa és laboral, i per tant, en aquest cas sí que podrà aplicar els mateixos incentius fiscals que la resta de treballadors.

Contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

És durant aquests mesos en què ens trobem immersos en plena campanya de la RENDA i PATRIMONI 2017 quan hem d’aclarir quins són els criteris legals a tenir en compte per confeccionar les declaracions de conformitat amb la llei, la jurisprudència i la doctrina administrativa. És aquest el moment en què ens hem de preguntar: els pagaments de FOGASA, en quin exercici els hem de declarar?
Quan una empresa deu salaris i el treballador cobra del FOGASA, es pot plantejar el dubte sobre a quin període impositiu s’hauran d’imputar en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) els rendiments del treball percebuts com a conseqüència de pagaments satisfets pel FOGASA, reportats en períodes anteriors.
Doncs bé, tant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en una recent Resolució per a unificació de criteri en l’àmbit administratiu, de 2 de novembre de 2017, com la Direcció General de Tributs en diverses consultes (com per exemple, la CV3191-17 de 13-12-2017), han aclarit que s’han de respectar les següents regles:

• En general, s’han d’imputar a l’any en què les rendes impagades van ser exigibles. Per tant, els pagaments s’hauran d’imputar al corresponent període de la seva exigibilitat, mitjançant la presentació de la corresponent autoliquidació complementària, i es té de termini per a la presentació fins al final del període que correspongui a les declaracions d’IRPF de l’any fiscal en el qual es percep el rendiment del treball.

• Però si el retard en el cobrament es deu a l’existència d’un procés judicial (per exemple, si es discutia si l’afectat tenia dret al cobrament), en cas de guanyar, els salaris s’imputen en l’IRPF de l’any en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

En cap dels dos supòsits anteriors s’aplicarà sanció, recàrrec ni interessos de demora.
Cal tenir present que en el cas que l’import percebut del FOGASA s’hagués d’imputar a diversos exercicis, i, en el cas que l’import satisfet per FOGASA en concepte de salaris va ser, per aplicació dels límits previstos en la normativa, inferior al que es deu als treballadors per la seva empresa, sense especificar-se les quantitats que corresponen a cadascun dels exercicis fiscals, el treballador, en les seves autoliquidacions, haurà d’imputar els rendiments percebuts a cada exercici segons la quantitat que proporcionalment correspongui a la quantitat deguda en cada any respecte al seu total.

Necessites assessorament en la declaració de pagaments FOGASA? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

El passat 5 d’abril es va iniciar la campanya de renda i patrimoni de l’exercici 2017 la qual finalitzarà el proper 2 de juliol de 2018.
Com cada any les presentacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques així com l’Impost sobre el Patrimoni amb resultat positiu i respecte les quals es pretén domiciliar l’import que s’haurà d’ingressar tindran com a termini màxim de presentació el dia 27 de juny de 2018.
 

Novetats en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Supòsit de no subjecció (clàusula terra)
Es manté el tractament fiscal previst en la disposició addicional quaranta-cinquena de la Llei de l’IRPF per a les devolucions derivades d’acords signats amb entitats financeres, en efectiu o a través d’altres mesures de compensació, juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzadors, de les quantitats prèviament satisfetes a aquestes últimes en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs (la denominada “clàusula terra”).
Aquestes devolucions no s’integraran a la base imposable de l’IRPF del contribuent, però comporten, segons els casos, la regularització d’exercicis anteriors quan aquestes quantitats haguessin format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions establertes per la comunitat autònoma o haguessin tingut la consideració de despesa deduïble.
En el primer cas el contribuent haurà de sumar a la quota líquida estatal i autonòmica, reportada en l’exercici en el qual s’hagués signat l’acord amb l’entitat financera, exclusivament les quantitats indegudament deduïdes en exercicis anteriors, sense inclusió d’interessos de demora. En el segon haurà de presentar autoliquidació complementària de l’exercici que correspongui, sense sanció, ni interessos de demora, ni cap recàrrec.
Cal recordar que aquest tractament fiscal és igualment aplicable quan la devolució de quantitats sigui conseqüència de l’execució o compliment de sentències judicials o laudes arbitrals.
 
Despeses d’estudi per a la capacitació o reciclatge del personal que no constitueixen retribució en espècie
Es modifica l’article 44 del Reglament de l’IRPF per aclarir que, dins de les despeses d’estudi per a la capacitació o reciclatge del personal que no constitueixen retribució en espècie, es troben també aquells que són finançats per altres empreses o entitats diferents de l’ocupador, sempre que aquestes empreses o entitats comercialitzin productes pels quals resulti necessari disposar d’una adequada formació per part del treballador.
D’aquesta forma, la formació rebuda pels treballadors tampoc tindrà la consideració de renda del treball en espècie per a aquests últims, encara que sigui un tercer el que, per les raons apuntades, financi la realització d’aquests estudis.
 
Activitats econòmiques en estimació objectiva (mòduls)
L’Ordre HFP/1823/2016, de 25 de novembre, manté per a l’exercici 2017 la quantia dels signes, índexs o mòduls.

• Magnituds excloents de caràcter general: per a l’exercici 2017 s’apliquen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva previstos en la disposició transitòria trentena-segona de la Llei de l’IRPF: tant els relatius al volum de rendiments íntegres l’any immediat anterior derivat de l’exercici d’activitats econòmiques (250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals i 125.000 euros per a les operacions en les quals existeixi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari), com al volum de compres en béns i serveis (250.000 euros, excloses les adquisicions d’immobilitzat).Per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals s’aplica el límit excloent previst en l’article 31 de la Llei de l’IRPF per al volum de rendiments íntegres l’any immediat anterior (250.000 euros anuals, per al conjunt de les seves activitats agrícoles, ramaderes i forestals desenvolupades pel contribuent) i, per al volum de compres en béns i serveis, el previst en la disposició transitòria trentena-segona en la Llei per a l’exercici 2017.

• Magnituds excloents específiques: per a les activitats de transport de mercaderies per carretera (epígraf 722) i els serveis de mudances (epígraf 757) el límit s’estableix en 4 vehicles qualsevol dia de l’any.

Cal incidir en què s’exclouen dels mòduls les activitats incloses en les divisions 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l’IAE subjectes a retenció de l’1% (és a dir, les activitats relacionades amb fabricació i construcció fonamentalment: obra de paleta, lampisteria, instal·ladors, fusteria, serralleria, pintura, etc.).
Finalment, es redueixen, amb caràcter estructural, els índexs de rendiment net aplicables a l’activitat de servei de cria, guarda i engreix de bestiar.
 
Guanys i pèrdues patrimonials. Transmissió de drets de subscripció
S’unifica el tractament fiscal derivat de la transmissió de drets de subscripció tant si es tracta de drets procedents de valors admesos a negociació com no admesos a negociació.
A partir de l’1 de gener de 2017 l’import obtingut per la transmissió de drets de subscripció procedents dels valors admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors definits en la Directiva 2004/39/CE tindrà la qualificació fiscal de guany patrimonial pel transmitent en el període impositiu en què es realitzi la transmissió, sense que es computi, en aquests casos, un valor d’adquisició d’aquests drets i es prendrà com a període de permanència el comprès entre el moment de l’adquisició del valor del qual procedeixi el dret i el de la transmissió d’aquest últim.
S’estableix, així mateix, una norma transitòria per determinar el valor d’adquisició dels valors admesos a negociació, deduint l’import obtingut per les transmissions de drets de subscripció realitzades fins al 31 de desembre de 2016, amb l’excepció de l’import d’aquests drets que hagués tributat com a guany patrimonial.
 
Integració i compensació de rendes a la base imposable general i de l’estalvi
Per 2017, el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 20% (el 2016 era del 15%) d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 20% (el 2016 era del 15%) d’aquest saldo positiu. En tots dos casos si després d’aquestes compensacions quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents.
La mateixa compensació i amb el mateix límit conjunt, s’efectuarà amb els saldos negatius dels rendiments de capital mobiliari i dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi dels exercicis 2015 i 2016 pendents de compensar a 1 de gener de 2017, una vegada efectuada la compensació indicada en el paràgraf anterior.
 
Mínim per descendents
Es modifica el Reglament de l’IRPF en relació amb el mínim familiar per descendents per procedir a estendre’n l’assimilació als qui tinguin atribuïda per resolució judicial la seva guarda i custòdia. D’aquesta manera es dóna resposta a múltiples situacions existents en l’actualitat en què, per violència de gènere o qualsevol altre motiu, un jutge atribueix la guarda i custòdia d’un menor a un tercer, i en aquests casos es permet que, per raons de justícia tributària i adequació del gravamen a la capacitat econòmica del contribuent, aquest últim tingui dret al mínim per descendents respecte d’aquest menor.
 
Retencions i ingressos a compte
Cal recordar que des de l’01-01-2016 s’aplica una nova escala de retencions per a rendiments del treball els tipus marginals que oscil·len entre el 19% i el 45%. En el cas d’endarreriments, el tipus de retenció es fixa en el 15%. El tipus de retenció per a administradors i membres del consell d’administració es fixa en el 35%), i es redueix al 19% quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net del volum de negocis inferior a 100.000 €.
S’estableix el percentatge de retenció i ingrés a compte per als rendiments del treball derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació, en el 15%.
S’estableix el percentatge de retenció per als rendiments d’activitats professionals en el 15% (en cas de professionals de nou inici, l’any d’inici i en els dos següents, el tipus és del 7%). També s’estableix en el 19% el percentatge de retenció aplicable sobre els rendiments del capital mobiliari (en el cas de rendiments derivats de la cessió del dret d’explotació de drets d’imatge, sempre que no siguin en el desenvolupament d’una activitat econòmica, el 24%) i rendiments del capital immobiliari (arrendament o subarrendament de béns immobles urbans), així com sobre els guanys patrimonials.
 
Deducció per donatius

• Fins a 150 euros de donacions realitzades en conjunt pel contribuent es procedeix a aplicar un percentatge de deducció incrementat del 75% (en activitats prioritàries del mecenatge el 80%).

• A l’excés a partir de 150 euros del conjunt de donacions realitzades li correspon un percentatge de deducció diferent (30, 35 o 40 per 100), depenent de si la donació a la mateixa entitat no ha estat inferior a la dels dos anys anteriors (recurrència: donació 2015 ≤ Donació 2016 ≤ Donació 2017) i de si l’activitat de l’entitat té la consideració o no d’activitat prioritària del mecenatge.

S’entén per recurrència que les donacions realitzades a la mateixa entitat en els dos períodes impositius immediats anteriors hagin estat per quantia igual o superior a la de l’exercici precedent.
Per tant, els percentatges de deducció aplicables en el 2017 als contribuents de l’IRPF que hagin realitzat donatius es fixen en funció de l’import del donatiu, de si hi ha o no recurrència en la donació i de si l’activitat és o no considerada com a prioritària del mecenatge.

Import donació	Activitat no prioritària mecenatge	Activitat prioritària mecenatge
Fins a 150 €	75%	80%
Excés sobre 150 €	30%	35%
Excés sobre 150 € i recurrència	35%	40%

Novetats en l’Impost sobre Patrimoni

En referència a l’Impost sobre el Patrimoni cal destacar que estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €.
No obstant això als efectes del còmput del valor dels béns i/o drets, es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en règim de guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €.
La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no n’hagués aprovat cap, la base imposable es reduirà en 700.000€. En el cas de Catalunya s’ha aprovat com a quantia del mínim exempt l’import de 500.000€.
Per acabar, cal fer esment que a diferència amb l’IRPF, les persones mortes l’any 2017 abans del 31 de desembre, no tenen l’obligació de declarar per l’Impost sobre el Patrimoni.
 

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Comença la campanya de declaració de la renda 2016. Vols conèixer tots els detalls? En aquest article hi trobaràs tot que necessites saber.
 
A Ramió Assessors t’hem preparat un resum en el que hi trobaràs tots els detalls importants a tenir en compte com:
1– Qui està obligat a presentar la declaració de renda de 2016?
2– Què et cal per a la confecció de la declaració de renda?
3– Quines són les principals novetats en la declaració de renda de 2016?
4– Les deduccions de la renda a Catalunya.
5–  Els terminis de presentació de la declaració de renda.
 
I altres qüestions que poden ser del teu interès per la seva confecció. En vols saber més? Consulta els següents articles: Campanya de Renda i Patrimoni 2016, Novetats en la campanya de Renda i Patrimoni primera part i segona.
 
Per ajudar-te en la recopilació de documents per a la confecció de la teva renda i patrimoni hem elaborat aquesta llista de comprovació, descarrega-la aquí: Plantilla per a la documentació de la renda 2016
 
I no oblidis que la declaració de renda és l’obligació tributària més important de les persones. Per això cal confiar-la a un professional que t’eviti problemes en el futur i que pugui defensar els teus interessos davant hisenda.
 
La teva renda quedarà arxivada a VIRTUALDOC, accessible sempre des del nostre web,  així sempre sabràs on la tens.

A partir del 5 d’abril i fins el proper 30 de juny de 2017 s’inicia la CAMPANYA DE RENDA I PATRIMONI de l’exercici 2016. Aquesta incorpora importants novetats fruit de la última reforma fiscal de 2015.
 
Aquest any, la principal novetat és la desaparició definitiva del Programa d’Ajuda de Renda (PADRE). Com a conseqüència, queda substituït definitivament per la Renda Web. Fins ara, aquest programa servia d’ajuda a la confecció de la declaració de renda. Ja es va eliminar l’any passat per a la majoria de contribuents. Únicament va quedar relegat als declarants d’activitats econòmiques, és a dir, bàsicament als treballadors autònoms.
 

El sistema Renda Web es generalitza a tots els contribuents, independentment de la naturalesa de les seves rendes

 
Aquest any, per segona campanya de renda, els contribuents tindran al seu abast el sistema Renda Web. A partir d’ara es generalitza a tots els declarants, independentment de la naturalesa de les seves rendes -sigui del treball, capital o activitats econòmiques-. Aquest sistema, com ja hem anunciat, ha vingut a substituir el Programa PADRE i l’esborrany de l’I.R.P.F. Es podria dir que es tracta d’una barreja d’ambdós.
 
Quant al sistema Renda Web, s’accedirà des de la seu electrònica de l’AEAT. A la pràctica suposarà una proposta de declaració més senzilla que l’esborrany i ampliada a tots els contribuents.
 
A continuació t’oferim un resum de les principals novetats a tenir compte per a la presentació de les declaracions de Renda i Patrimoni 2016.
 

Impost sobre la renda de les persones físiques

Amb caràcter general, estan obligats a declarar tots els contribuents persones físiques residents a Espanya que hagin obtingut el 2016 rendes subjectes a l’Impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben exclusivament les següents rendes:
 

1. Rendiments del treball

• Límit de 22.000 € anuals, amb caràcter general.
• Límit de 12.000 € anuals, en els següents supòsits:  
  • Quan la renda procedeixi de més d’un pagador.

 
No obstant, el límit serà 22.000 € anuals en els següents supòsits:

• Quan, procedint de més d’un pagador, la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, no superin en el seu conjunt el 1.500 € anuals.
• Quan es tracti de pensionistes les rendes dels quals consisteixin en prestacions passives. És a dir, pensions de la Seguretat Social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives. Així com mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència. Quan aquestes procedeixin de dos o més pagadors, sempre que l’import de les retencions practicades per aquests hagi estat determinat per la AEAT, prèvia sol·licitud del contribuent a l’efecte mitjançant la presentació del model 146.
  • Quan el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
  • Quan el rendiment correspongui a pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes.
  • Quan el pagador dels rendiments del treball no tingui obligació de retenir.
  • Quan es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció.

 
Important. En cas de tributació conjunta, s’hauran de tenir en compte els mateixos límits quantitatius assenyalats anteriorment. No obstant, a efectes de determinar el nombre de pagadors, s’atendrà a la situació de cada un dels membres de la unitat familiar individualment considerat. Per exemple, una declaració conjunta d’ambdós cònjuges, cadascun dels quals percep les seves retribucions d’un únic pagador. El límit determinant de la obligació de declarar és de 22.000 euros anuals.
 

2. Rendiments de capital mobiliari i guanys patrimonials

Rendiments de capital mobiliari i guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 € anuals.
 
S’exclou el límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en les quals la base de retenció no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar a la base imposable.
 
Important. Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar a la base imposable. El guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no podrà computar-se com a guany patrimonial sotmès a retenció. Tampoc com ingrés a compte a efectes dels límits excloents de l’obligació de declarar.
 

3. Altres rendiments

Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu taxat, amb el límit conjunt de 1.000 € anuals.
 

4. Tampoc existeix l’obligació de declarar:

Quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials. Amb el límit conjunt de 1.000 € anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.
 
 
Atenció: A l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment assenyalats, no es tindran en compte les rendes exemptes d’I.R.P.F. Tampoc les rendes subjectes al Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes.
Cap de les quanties o límits s’incrementarà o ampliarà en cas de tributació conjunta d’unitats familiars.

Novetats principals de la declaració de l’IRPF 2016

Respecte a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents. La majoria d’elles són fruit de la última reforma fiscal de 2015. A continuació, et presentem les principals novetats per a la declaració de renda 2016:
 

Clàusules sòl

 

• Supòsits de no subjecció

1. No s’integrarà a la base imposable de l’I.R.P.F. la devolució derivada d’acords celebrats amb entitats financeres. Sigui en efectiu o a través d’altres mesures de compensació. Es farà amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, de les quantitats prèviament satisfetes a aquestes últimes en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules sòl.
 
2. En la mesura en que aquesta devolució no genera renda gravable a l’I.R.P.F. S’estableix el tractament fiscal de les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules sòl. El tractament comporta, segons els casos, la regularització d’autoliquidacions d’exercicis anteriors. Això passaria quan aquestes quantitats haguessin format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual. Així com de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma o haguessin tingut la consideració en exercicis anteriors de despesa deduïble.
 
3. Les regularitzacions que, en el seu cas, procedeixi dur a terme es limitaran únicament als exercicis en què no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació.
 
4. Aquest tractament fiscal és igualment aplicable quan la devolució de quantitats sigui conseqüència de l’execució o compliment de sentències judicials o laudes arbitrals.
 
 

Rendiments del treball en espècie exempts

En l’exempció per primes o quotes satisfetes per l’empresa a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia del propi treballador. Així com el seu cònjuge i descendents, sempre i quan aquestes siguin persones amb discapacitat. S’incrementa des de l’1 de gener de 2016 el límit d’exempció a 1.500 €.
 

Rendiments del capital mobiliari

Societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil. Quan haguessin dut a terme comptabilitat ajustada al Codi de Comerç durant els exercicis 2014 i 2015. I que passen a tenir la consideració de contribuents de l’Impost sobre Societats a partir de l’1 de gener de 2016. La distribució dels seus beneficis obtinguts en períodes impositius en què hagi sigut d’aplicació el règim d’atribució de rendes. No s’integren a la base imposable pel perceptor que sigui contribuent de l’I.R.P.F., ni estan subjectes a retenció o ingrés a compte.
 

Rendiments del capital immobiliari

Les quantitats que, per l’aplicació de les clàusules sòl, haguessin estat satisfetes pel contribuent l’any 2016. Quan s’aconsegueixi l’acord de devolució de les mateixes amb l’entitat financera o com a conseqüència de sentència. O com a laude arbitral abans de finalitzar el termini de presentació d’autoliquidació de l’I.R.P.F. per aquest exercici. No tindran la consideració de despesa deduïble en l’exercici 2016.
 

Rendiments d’activitats econòmiques

 

• Activitats econòmiques en estimació directa

S’eleva a 1.500 € la despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en estimació directa. Així com per les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent en la part corresponent a la seva pròpia cobertura. També a la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell. Sempre i quan es tracti de persones amb discapacitat.
A partir de l’1 de gener de 2016 desapareix la distinció entre immobilitzat intangible amb vida útil definida o indefinida. I tots els immobilitzats intangibles son amortitzables d’acord amb els criteris establerts la L.I.S.
L’amortització dels elements d’immobilitzat intangible quan la vida útil mateixa no pugui estimar-se de manera fiable així com del fons de comerç. Serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import (el 5%).
 

• Activitats econòmiques en estimació objectiva:

Ordre HAP/2430/2015, de 12 de novembre que desenvolupa el mètode d’estimació objectiva per al 2016. Exclou del seu àmbit d’aplicació les activitats incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques. Aquests estan subjectes a retenció de l’1% en l’exercici 2015.
Per als exercicis 2016 i 2017 s’eleva amb caràcter transitori. Això succeeix respecte a les previstes a l’article 31.1 de la llei de l’I.R.P.F. L’import de les determinades magnituds excloents del mètode d’estimació objectiva. Les relatives al volum de rendiments íntegres durant l’any anterior per al conjunt de les seves activitats econòmiques, a excepció de les agrícoles, ramaderes i forestals i al volum de compres.
En les magnituds màximes de les activitats de transport de mercaderies per carretera i de serveis de mudança. Es redueix de 5 a 4 el número de vehicles en qualsevol dia de l’any.
Es mantenen la reducció general del 5% i la reducció del 20% del rendiment net per a activitats econòmiques. Seran les desenvolupades en el terme municipal de Lorca (Murcia).
Es mantenen per a l’exercici 2016 els índex de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes. Excepte els aplicables al cultiu de patata i la ramaderia de boví de llet. Els índex d’aquests es redueixen.
Es redueixen els índex de rendiment net aplicables a l’activitat de servei de criança, guarda i engreixament de bestiar.
 

Guanys i pèrdues patrimonials

A partir del 30 de setembre de 2016 pot començar a aplicar-se l’exempció dels guanys patrimonials. Se centra en els que es posin de manifest amb motiu de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació. Sempre i quan l’import obtingut es reinverteixi en l’adquisició d’accions o participacions en una altra entitat de nova o recent creació.
 

Règims especials

• Les societats civils

Societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil a què se’ls aplicava el règim d’atribució de rendes de l’I.R.P.F. A partir de l’1 de gener de 2016 deixen de tributar per aquest règim i estan subjectes a l’Impost sobre Societats.
S’estableixen determinades regles especials en el cas de transmissió d’accions i participacions per socis de societats civils. Sempre i quan aquestes hagin passat a ser contribuents de l’Impost sobre Societats a partir de l’1 de gener de 2016. Es distingeix entre els socis de societats civils que haguessin dut a terme comptabilitat ajustada al Codi de Comerç en els exercicis 2014 i 2015 i els que no.
Per a les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil que a partir de l’1 de gener de 2016 compleixen els requisits per passar a ser contribuent de l’Impost sobre Societats i no desitgin tributar per aquest impost, s’estableix un règim transitori especial per a la seva dissolució i liquidació.
 
 

Integració i compensació de rendes

• Per al 2016, el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15% d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera, el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15% d’aquest saldo positiu.

• Es manté el procediment especial per a la compensació de rendes negatives. Sempre i quan siguin derivades de deute subordinat o de participacions preferents generades abans de l’1 de gener de 2015.

 

Però aquestes no són les úniques novetats. Al següent article n’expliquem més!

Novetats principals de la declaració de l’IRPF 2016. 1ª part

Respecte a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents. La majoria d’elles són fruit de la última reforma fiscal de 2015. A continuació, et presentem les principals novetats per a la declaració de renda 2016:
 

Determinació de les quotes íntegres (càlcul de l’Impost)

• Gravamen de les bases liquidables

Escales i tipus de gravamen. Al 2016 són aplicables noves escales per a la determinació de la quota íntegra estatal. És la de la base liquidable general i la de la base liquidable de l’estalvi. Així com els tipus de gravamen de l’estalvi autonòmic.
Totes les Comunitats Autonòmiques tenen aprovades les seves corresponents escales aplicables a la base liquidable general.
 

S’inclouen noves deduccions en l’àmbit empresarial vinculades a determinats esdeveniments d’excepcional interès públic

 

Deduccions en la quota íntegra

• Deduccions per inversió empresarial

Es manté la possibilitat d’aplicar al 2016 la deducció per inversions de l’antic article 37 del T.R.L.I.S. Seran als contribuents que inverteixin en aquest exercici els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu 2014. En elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries. Hauran de complir els requisits previstos en el citat article, d’acord amb el que disposa la Disposició Transitòria 24a de la L.I.S.
Contribuents de l’I.R.P.F., socis de societats civils a les que hagués resultat d’aplicació el règim d’atribució de rendes i adquireixin la condició de contribuents de l’Impost de Societats. Podran seguir aplicant a la seva quota íntegra les deduccions per inversió en activitats econòmiques de la Llei de l’I.R.P.F. que estiguessin pendents d’aplicació a 1 de gener de 2016. Sempre que es compleixin les condicions i requisits establerts en la Llei de l’Impost sobre Societats.
S’inclouen noves deduccions en l’àmbit empresarial vinculades a determinats esdeveniments d’excepcional interès públic.
 

• Deduccions per donatius i altres aportacions

S’eleven els percentatges aplicables durant el període impositiu 2016 a la base del conjunt dels donatius i donacions. Aquestes han de ser a Entitats beneficiàries del mecenatge (que no pot superar el 10% de la base liquidable de l’exercici). I amb un tipus incrementat per reiteració de les donacions a una mateixa entitat.
Els percentatges d’escala i el tipus incrementat s’eleven 5 punts percentuals. Ho fan en el cas de donatius, donacions i aportacions a les activitats prioritàries de mecenatge.
 

• Deduccions per obres de millora en l’habitatge

Aquesta deducció únicament resulta aplicable a la declaració de l’I.R.P.F. de 2016 a les quantitats satisfetes el 2012. Aquestes han de ser per obres realitzades entre el 7 de maig de 2011 i el 31 de desembre de 2012. I en qualsevol habitatge propietat del contribuent (excepte que es tracti d’habitatges afectes a activitats econòmiques). O a l’edifici en la que aquesta es trobi, que no van poder ser deduïdes en les declaracions dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015 per excedir de la base màxima anual de deducció.
 
 

Regularització de situacions tributàries

• Increment de les quotes líquides, estatal i autonòmica, per pèrdua del dret a deduccions d’exercicis anteriors

Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en aplicació de les clàusules sòl objecte de la devolució. S’hauran de regularitzar incrementant les quotes líquides estatal i autonòmica en els termes de l’article 59 del Reglament de l’I.R.P.F. Però sense incloure interessos de demora. I quan aquestes quantitats haguessin format part, en exercicis anteriors, de la base de deducció per inversió en habitatge habitual. O de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma i la devolució de les mateixes es realitzi en efectiu. Aquesta regularització afectarà exclusivament a les quantitats indegudament deduïdes en els exercicis respecte dels que no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació.
 

En el model d’autoliquidació de 2016 s’ha incorporat un apartat específic per sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació

 
Declaracions complementàries. Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en aplicació de les clàusules sòl objecte de la devolució que van tenir la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors. S’hauran de regularitzar respecte els exercicis pels quals no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació a través de la presentació d’autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora, ni cap mena de recàrrec per la presentació de les mateixes.
Rectificació d’autoliquidacions de l’I.R.P.F. En el model d’autoliquidació de 2016 s’ha incorporat un apartat específic per sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació. S’ha fet de forma que si el contribuent marca la casella 127 de sol·licitud de rectificació, la presentació d’autoliquidació fa les funcions d’escrit d’aquesta sol·licitud. D’acord amb el que disposa l’article 126 del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs. Tot això aprovat mitjançant Real Decret 1065/2007, de 27 de juliol.
 
 

Autoliquidació de l’impost

 
El termini de presentació de la declaració de la renda de l’exercici 2016, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:
Si la declaració es presenta per via telemàtica, des del dia 5 d’abril al dia 30 de juny. No obstant això, si es domicilia el pagament, només es podrà presentar fins el dia 26 de juny de 2017.
S’ha de tenir especial compte amb el fet que, si es confecciona i es presenta la declaració de la renda a partir del dia 26 de juny, per a poder fer el pagament mitjançant el banc, serà necessari obtenir un codi NRC de l’entitat bancària.
 

Possibilitats de pagament de l’import de la declaració

• Si es paga tot l’import a un venciment la data de cobrament serà el dia 30/06/2017.
• Si es paga l’import en dos terminis, el primer cobrament serà del 60% el dia 30/06/2017 i el 40% restant el dia 6/11/2016.
• Si es vol sol·licitar l’ajornament de tot l’import s’ha de sol·licitar abans del dia 30/06/2017.

 
El cobrament de la devolució l’ha de fer Hisenda abans del dia 31 de desembre de 2017. Sempre i quan la quantia sigui a retornar.
 
 

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Estaran obligats a presentar declaració per aquest Impost els subjectes passius la quota tributària.  Estiguin per obligació personal o per obligació real. I dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’Impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar. O quan el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros. Sempre i quan no es doni la circumstància anteriorment esmentada.
 

La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la Comunitat Autònoma

 

Declaració de l’Impost sobre el Patrimoni 2016

Pel que fa a la declaració de l’Impost sobre el Patrimoni per aquest exercici 2016, hem de tenir present les següents qüestions:
Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar. O quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000€.
La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la Comunitat Autònoma. En el cas de Catalunya està fixat en 500.000 euros.
 

Autoliquidació de l’impost

La presentació, i en el seu cas, ingrés de l’impost sobre el patrimoni s’haurà de realitzar a partir del dia 5 d’abril fins el dia 30 de juny d’enguany. Ara bé, si es domicilia el pagament, es podrà presentar des del 6 d’abril  fins el dia 26 de juny de 2017.
La presentació d’aquest impost només es podrà fer per via electrònica.
 
 

Tens dubtes sobre els documents que has de presentar a l’hora de fer la declaració de la renda? Te’ls expliquem en el següent article.

La recent sentència del Tribunal Constitucional diu que no existeix plusvàlua en els casos en què l’immoble o el terreny transmès hagi perdut valor. Aquells supòsits en què la suposada capacitat econòmica gravada pel tribut (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, IIVTNU) no és potencial sinó inexistent, virtual o fictícia. Per tant, no es pot cobrar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU). La sentència deixa oberta la porta a les reclamacions dels que s’hagin vist afectats per aquest impost.

Com ja han difós els mitjans de comunicació, la configuració actual de l’IIVTNU -més conegut com l’impost de “plusvàlua municipal”- pot tenir els dies comptats. Aquest tribut de caràcter local i que recapten els ajuntaments grava, teòricament, l’increment de valor dels immobles o terrenys  al moment de la venda -basant-se en el valor del terreny-. No obstant això, la seva fórmula de càlcul provoca que s’exigeixi el seu pagament fins i tot quan es registren pèrdues. Precisament per agafar com a referència el valor del terreny segons consta al rebut de l’IBI i no el preu de transmissió o d’adquisició.

 

La norma foral de Guipúscoa disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant el valor del terreny

 

El Tribunal Constitucional es va pronunciar el passat 16 de febrer de 2017 sobre la inconstitucional de determinats articles de la norma foral de Guipúscoa, 16/1989. Disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant al valor del terreny -agafat del rebut de l’IBI-. Un percentatge que, alhora, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment. És a dir, una fórmula que no té res a veure amb el potencial increment o decrement real del seu valor. Tot i referir-se al règim foral de Guipúscoa, la normativa segueix les mateixes regles que la comuna i les altres comunitats autònomes.

Es pot donar la circumstància que el propietari d’un terreny o immoble el vengui a un preu inferior al de compra.  Però que, tot i així, hagi d’abonar l’IIVTNU no havent-se produït cap increment de valor del terreny. Casos així han succeït en els anys de crisi econòmica i immobiliària

El Tribunal deixa clar que l’IIVTNU no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució en la seva configuració actual. I, per tant, valida que gravi la capacitat econòmica derivada de la venda d’un terreny o immoble amb guanys.  Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica. Aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió. Operacions en les quals el terreny o immoble transmès ha generat una pèrdua de valor en el patrimoni del transmitent.

 

Quins contribuents poden reclamar? Només els contribuents de Guipúscoa o els afectats de qualsevol part del territori espanyol?

Encara que Hisenda especifica que aquesta sentència es limita a la normativa de Guipúscoa -i si bé la sentència fa referència a una norma foral- l’efecte de la seva decisió serà generalitzat. I és que la mateixa norma que ara ha tombat el TC apareix en la Llei d’hisendes locals, com a normativa estatal.

Atenció. La sentència del Tribunal Constitucional només afecta els residents al territori foral guipuscoà, però no a la resta dels contribuents espanyols. Tot i que els articles anul·lats són exactament iguals que els inclosos en la Llei d’hisendes locals.

El Tribunal Constitucional insta al legislador, a partir de la publicació de la sentència, per dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost. Totes les que permetin no sotmetre a tributació aquestes situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Per tant, el Govern estatal haurà d’abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal perquè no actuï en operacions en què s’hagin produït pèrdues. Haurà de decidir si modifica la normativa estatal a la vista d’aquesta doctrina constitucional o espera al fet que el Tribunal torni a dictaminar. Aquesta vegada ho farà sobre la legislació de règim comú.

 

Com s’ha de reclamar?

La sentència del Tribunal Constitucional no aclareix com s’ha d’acreditar la inexistència d’aquest increment de valor. Tampoc defineix l’horitzó temporal per a la reclamació. Si només poden iniciar el tràmit els contribuents que hagin abonat l’impost en els últims quatre anys -període general de reclamació per ingressos indeguts- o si aquest període s’estén més enllà.

Actualment, els Ajuntaments es poden enfrontar a una allau de sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts. Aquestes les faran aquells que els vulguin reclamar la devolució dels diners pagats per l’impost de plusvàlua. Això passarà en els casos en què, en aquests anys de crisi, van vendre per sota del preu de compra. Així com els que van perdre un immoble per no poder pagar la seva hipoteca, ja que aquesta sentència del Tribunal Constitucional suposarà un important suport als qui encara no ho hagin fet.

 

Una vegada s’ha efectuat el pagament de l’impost, el primer pas és reclamar davant l’Ajuntament recaptador, fent constar l’import satisfet

 

La corporació haurà de concedir un termini per recórrer. Després es podrà reclamar al Tribunal Econòmic Administratiu corresponent, esgotant la via administrativa. Si no s’ha aconseguit la devolució dels diners, s’obre la via judicial, en la qual els jutges hauran de valorar la inconstitucionalitat decretada pel TC en el cas concret.

 

Poden reclamar també els qui es van veure obligats a pagar una plusvàlua després de
perdre la seva casa per no haver pogut fer front al pagament d’una hipoteca?

Un decret llei del 2014 va establir una exempció del pagament de l’impost per a aquells que van perdre el seu habitatge perquè no havien pogut fer front al pagament d’una hipoteca -bé en una execució hipotecària o en una dació en pagament-. Ara bé, aquesta exempció només afecta als casos en els quals l’immoble fos l’habitatge habitual i no es disposés de més béns. I no a les segones residències o als locals i oficines. En aquests casos, els amos sí que havien de pagar l’impost i, si no ho feien, incorrien en un deute amb l’ajuntament. En el segon supòsit, els afectats podrien presentar una reclamació.

 

Pot tenir conseqüències fiscals la reclamació?

La declaració de renda dels contribuents afectats per l’import pagat en concepte d’IIVTNU haurà incrementat la pèrdua. Sempre aquesta pèrdua hagi compensat guanys posteriors. En la nostra opinió afecta de forma que la compensació dels guanys posteriors s’haurà de reduir en la mesura de l’import de la devolució de l’impost pagat prèviament (IIVTNU). Ens podem trobar també que, en el moment de rebre l’import pagat de forma inconstitucional, els exercicis en què s’hagués compensat aquesta pèrdua ja estiguin prescrits. Per tant no caldrà aplicar cap modificació.

S’hauran de veure les característiques particulars de cada cas per saber com actuar.

 

A Ramió Assessors et podem ajudar a recuperar el pagat per la plusvàlua en casos de transmissió amb pèrdua. Contacta’ns!