Durant l’exercici 2015 a Espanya s’han trencat 303 matrimonis al dia, un cada 4,7 minuts o el que és el mateix, 13 per hora. Aquesta situació es troba lligada, en quatre de cada deu divorcis, a la necessitat d’endinsar-se en un procediment judicial amb la única finalitat que el Jutge determini com es portarà a terme la dissolució del matrimoni, les adjudicacions dels béns, les possibles pensions i la custòdia dels fills en cas que n’hi hagi.

Precisament l’adjudicació dels béns comuns generats durant el matrimoni és un dels termes fiscalment més importants que s’han de tenir en compte en les dissolucions matrimonials; podent obtenir una fiscalitat més favorable si s’arriba a un acord entre els cònjuges en el moment de negociar un possible conveni regulador que arribant a un judici contenciós en el qual el Jutge, òbviament, no calcularà quina forma d’adjudicació dels béns és més rentable pels litigants.

Tanmateix, l’adjudicació dels béns comuns no és la única conseqüència d’un divorci que pot influir en la declaració de la renda dels cònjuges que es troben en la crisi matrimonial. La normativa civil i tributària vigent i aplicable en l’àmbit de les compensacions econòmiques a favor dels cònjuges com per exemple, la pensió compensatòria o la compensació econòmica per raó de treball a favor del cònjuge, i fins i tot, la pensió d’aliments a favor del cònjuge o dels fills comuns també tindrà incidència en la declaració de la renda.

A conseqüència de tot plegat, és de vital importància que els cònjuges abans no iniciïn els tràmits de negociació del futur conveni regulador, tinguin en compte tots els impostos que podrien meritar-se en una determinada operació; d’aquesta manera podran negociar, de conformitat amb els seus interessos, la situació més òptima a nivell fiscal.