El Tribunal Suprem anul·la l’obligació del registre d’hores de la jornada laboral

El Tribunal Suprem (TS) ha tombat l’obligació que les empreses duguin un registre diari de les hores treballades per cada treballador. Aquesta va ser establerta per l’Audiència Nacional (AN) en una sentència del 4 de desembre de 2015.  La sentència es va dictar el 23 de març de 2017 pel Ple de la Sala Social del TS. Afirma que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el seu compliment. Així com que l’Estatut dels Treballadors (ET) només obliga a comptabilitzar les hores extres realitzades. D’aquesta manera, la sentència raona que l’obligació de l’empresari d’anotar – o de registrar – s’estén només a les hores extraordinàries realitzades.

 

Només s’imposa la necessitat de dur a terme un registre de les jornades especials

 

Aprofundim un mica més…

L’Alt Tribunal considera que, tal com recull de forma literal l’article 35.5 ET, el deure de registrar la jornada laboral es refereix exclusivament a la regulació de les hores extraordinàries. I no ho fa al còmput de la jornada laboral ordinària, prevista a l’article 34 de la mateixa norma.

Segons el parer del TS, no es pot fer una interpretació extensiva de l’article 35.5 ET. D’aquesta manera, l’obligació de registrar les hores registre hores extresdiàries dels treballadors només està prevista per a les hores extres. No ho està per a les ordinàries. I és que, de ser així, i si la intenció del legislador hagués estat aquesta, també hauria inclòs l’obligació de registrar a l’article 34 ET i, al contrari, no ho ha fet. Per tant, només s’imposa la necessitat de dur a terme un registre de les jornades especials, però no de les jornades ordinàries.

Així que en la sentència del TS es fa una interpretació diferent de l’article 35.5 ET a la realitzada per l’Audiència Nacional en la seva sentència del 4 de desembre de 2015. Aquesta establia que les empreses han de mantenir un control diari de les hores que treballen els seus empleats. Així es pot determinar si es treballen hores extraordinàries.

A més, el TS argumenta que imposar el registre horari a les empreses limita el principi de llibertat d’empresa. Aquest deriva de l’article 38 de la Constitució Espanyola. A més a més,  és reconegut, pel Tribunal Constitucional, com a imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva.  

Ara bé, per al TS aquesta sentència d’anul·lació no deixa indefens al treballador. Quan aquest hagi de demostrar que efectivament ha realitzat hores extraordinàries, l’empresa li haurà de notificar el nombre total d’hores extres realitzades a final de cada mes. En aquest sentit, la normativa europea sobre jornada laboral també recull únicament la necessitat de portar un registre quan se sobrepassa l’horari ordinari.

 

Conclusió

La sentència de 23/03/2017 dictada pel Ple de la Sala Social del TS anul·la expressament l’obligació de dur a terme el registre horari dels treballadors de les hores diàries. És així perquè considera que no es pot fer una interpretació extensiva de l’art. 35.5 ET i, alhora, imposar obligacions que limiten un dret com és el principi de llibertat d’empresa.

 

Coneixes els teus drets com a empresari? Des de Ramió Assessors t’ajudem en la gestió de la teva empresa perquè sigui el més rendible possible. En parlem?