1. Requisits i condicions (seran vigents a partir del 01/04/2025)

· Si la jubilació parcial es produeix abans de l’edat ordinària, l’empresa ha de contractar simultàniament un rellevista indefinit i a temps complet.

· Aquest contracte s’ha de mantenir durant dos anys després de l’extinció de la jubilació parcial.

· Si el contracte es rescindeix abans d’aquest període, l’empresa ha d’oferir un nou contracte de relleu en els mateixos termes o, en cas contrari, assumir el reintegrament de la pensió percebuda pel jubilat parcial.

· Es pot contractar una persona en atur o amb un contracte temporal previ a l’empresa.

· El lloc de treball pot ser igual o diferent, però ha d’existir una correspondència en les bases de cotització.

2. Durada del contracte

· Si la jubilació parcial es fa després de l’edat ordinària, el contracte de relleu no és obligatori i pot ser indefinit o temporal, però ha de durar almenys un any.

· Si la jornada reduïda del jubilat arriba al 75%, el contracte ha de durar dos anys més del temps que falti per a la jubilació ordinària.

3. Altres aspectes rellevants

· Formalització: El contracte ha de ser per escrit i incloure dades del treballador substituït i del lloc de treball.

· Condicions laborals: El rellevista pot treballar a temps complet o parcial, però com a mínim en la jornada reduïda pel jubilat parcial.

· Cotització mínima: La base de cotització del rellevista no pot ser inferior al 65% de la mitjana de cotització dels últims sis mesos del jubilat parcial.

· Drets del rellevista temporal: Té dret a 12 dies de salari per any treballat com a indemnització en finalitzar el contracte.

4. Sancions i responsabilitat empresarial

· Si l’empresa no substitueix el rellevista en 15 dies, ha de retornar a la Seguretat Social les pensions abonades.

· La contractació errònia d’una altra modalitat de contracte pot ser corregida sense sanció, però l’empresa és responsable del retard.

· No hi ha obligació de substitució en casos com EREs, subrogació empresarial o permisos retribuïts curts

L'entrada El contracte de relleu ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Sistema anterior: el sistema dual

Fins a l’entrada en vigor de la nova normativa, els contribuents disposaven de dues vies principals per rectificar les seves autoliquidacions:

1. Autoliquidacions complementàries (art. 122.2 LGT): Aquesta opció s’utilitza quan el contribuent detecta que ha ingressat menys diners a Hisenda dels que hauria d’haver ingressat o que se’n pot compensar menys dels que havia declarat inicialment. Per exemple, si en una autoliquidació d’IVA s’havia calculat una devolució de 300€, però en revisar-la s’observa que només en corresponien 150€, es presentaria una autoliquidació complementària.
2. Sol·licitud de rectificació d’autoliquidació (art. 120.3 LGT): Aquesta opció permet rectificar les autoliquidacions quan perjudiquen els interessos del contribuent, iniciant un procés administratiu que no produeix efectes immediats i que requereix l’espera de la resposta de l’administració, prèvia comprovació dels imports. Per exemple, si un contribuent havia declarat 1.750€ a pagar, però en realitat només n’havia de pagar 1.350€, s’havia d’explicar el cas mitjançant escrit a Hisenda de sol·licitud de rectificació d’autoliquidació i posterior sol·licitud de devolució per ingressos indeguts.

La nova figura de l’autoliquidació rectificativa

Amb la nova normativa, s’ha creat un sistema únic, l’autoliquidació rectificativa, que simplifica el procés de correcció de les autoliquidacions. Aquest mecanisme permet als contribuents corregir, complementar o modificar la seva declaració prèvia de manera immediata, sense necessitat de sol·licitar l’aprovació administrativa.

Aquesta simplificació redueix la càrrega administrativa i agilitza la resolució dels errors, ja que el procés es pot completar de manera automàtica, sempre que el tribut ho permeti.

Implementació gradual segons el tribut

Encara que la Llei 13/2023 introdueix la figura de l’autoliquidació rectificativa com a sistema general, la seva implementació serà progressiva. Per ara, s’espera que s’apliqui a tributs com l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats (IS), mentre que altres tributs, com l’Impost sobre el Patrimoni o l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, seguiran utilitzant el sistema dual fins que s’implementin les adaptacions necessàries.

A data d’avui, l’IVA ja permet l’ús de l’autoliquidació rectificativa per a liquidacions trimestrals a partir del tercer trimestre de 2024, i per a liquidacions mensuals a partir de setembre de 2024, segons l’Ordre HAC/819/2024, de 30 de juliol.

La previsió és que aquesta figura s’incorpori progressivament a altres tributs, com l’IRPF i l’Impost de Societats, a partir de la campanya de 2025, per a la declaració de l’exercici fiscal de 2024. A mesura que la seva implementació s’estengui, es preveu que esdevingui la via preferent per corregir errors en les autoliquidacions tributàries.

Casos d’exclusió i particularitats

Tot i que la nova figura suposa una millora en la gestió d’errors, hi ha casos en què no es podrà utilitzar, com ara les rectificacions de quotes indegudament repercutides a altres obligats tributaris o operacions especials, com les vendes a distància. En aquests casos, es manté el sistema dual.

Exemples pràctics

Per entendre millor com funciona aquest nou sistema, considerem un exemple pràctic. Imaginem que un contribuent presenta la seva autoliquidació trimestral d’IVA i paga 4.000 €. Més tard, s’adona que ha duplicat una factura emesa que contenia un IVA de 6.500 €. Abans, hauria d’haver presentat una sol·licitud de rectificació davant Hisenda, explicant l’error i esperant la seva resolució. Ara, només caldrà presentar una autoliquidació rectificativa a través del model 303, indicant l’error, i la devolució dels 6.500€ de la factura duplicada serà automàtica.

La nova figura de l’autoliquidació rectificativa marca un pas endavant en la simplificació i agilització dels tràmits fiscals. Amb aquest nou sistema, els contribuents podran corregir els seus errors de manera més ràpida i eficient, sense la càrrega administrativa d’esperar una resposta d’Hisenda. Tot i que encara hi ha certs tributs que continuen amb el sistema anterior, aquesta reforma suposa una millora significativa per a la majoria dels contribuents.

L'entrada La nova autoliquidació rectificativa ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Aquest impost ja permet un fraccionament en el pagament de forma automàtica i sense interessos. Es pot pagar el 60% del resultat el dia 30 de juny i el 40% restant el dia 6 de novembre de 2023.

Però què passa si aquest ajornament no fos suficient?

Pot passar que per alguna raó, el pagament de l’IRPF sigui impossible fins i tot amb el fraccionament que la mateixa llei permet, llavors queda el recurs de sol·licitar un ajornament general. En aquest cas, l’ajornament ja no és gratuït, es pagarà un interès del 4,0625% anual.

Quin és el termini màxim que es pot demanar per aquest ajornament?

Es podrà ajornar el pagament de l’IRPF fins a un màxim de 24 mesos.

Cal aportar garanties?

Si l’import ajornat (juntament amb altres deutes amb hisenda) no superen els 50.000€ no caldrà aportar cap garantia.

Quines garanties es poden aportar?

Es poden aportar diversos tipus de garanties com:

• Garantia hipotecària.
• Aval bancari
• Altres

En cas d’aportar com a garantia l’aval bancari, el tipus d’interès de l’ajornament serà del 3,75% i es podrà ajornar el pagament fins a 5 anys.

Si tens dubtes de si podràs pagar el deute per la teva declaració de renda el proper mes de juny, contacta amb nosaltres.

L'entrada Es pot ajornar el pagament de l’IRPF? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Falta només el darrer tràmit al Senat i l’aprovació definitiva, prevista per a finals d’aquest mes de maig i la seva publicació en el BOE, per tenir una nova llei d’habitatge que introdueix noves mesures pel control dels lloguers en les zones que es declarin tenses, un nou índex de referència per a actualitzar les rendes i la reducció de la declaració de gran tenidor a cinc pisos en aquestes àrees de preu limitat.

La nova Llei d’habitatge també regularà els desnonaments, els ajuts a l’accés a l’habitatge, la creació d’un parc públic d’habitatge assequible, els immobles buits o la limitació dels preus del lloguer, entre altres qüestions.

A continuació veiem de forma resumida les principals novetats que incorpora la nova Llei d’habitatge, a l’espera de veure si es produeixen modificacions durant la resta de la seva tramitació parlamentària.

Principals novetats

1. Limitacions al preu dels lloguers d’habitatges

1.1 Eliminació de l’IPC com a mecanisme de revisió de l’actualització anual de la renda

Actualment, es troba en vigor, i fins al 31 de desembre de 2023, la renovació dels contractes de lloguer que no pot superar el 2% d’increment. Doncs bé, la nova llei estableix que durant el 2024 en els contractes d’arrendament d’habitatge en els quals sigui procedent actualitzar la renda, l’increment no podrà superar el 3% en el cas de grans tenidors (persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 immobles d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters).

En els supòsits en els quals l’arrendador no fos un gran tenidor, l’increment serà el pactat entre les parts i, a falta de pacte, no podrà ser més del 3%.

Així mateix, s’habilita a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a definir, abans del 31 de desembre de 2024, un nou índex de referència que s’aplicarà, en lloc de l’IPC. Això suposarà la fi de l’IPC com a referència per als contractes de lloguer.

Aquestes mesures afectaran les actualitzacions de renda de tots els contractes d’arrendament d’habitatge, amb independència que els habitatges estiguin situats o no en una zona de mercat residencial tensat.

1.2 Els contractes no podran excloure l’aplicació de la Llei d’habitatge

S’eliminen les clàusules que permetien la no aplicació de les mesures que conté la Llei d’existir un acord entre les parts.

A més, es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els inquilins a abonar despeses de comunitat, taxes d’escombraries o qualsevol altre no atribuïble que no estiguessin acordades prèviament en el contracte.

1.3 Declaració de zona tensa de lloguer

Les autoritats competents en habitatge, comunitats autònomes i ajuntaments, podran declarar zones de mercat de lloguer tens si es compleix un d’aquests dos requisits:

• Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars.
• Que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi augmentat en aquesta zona, en els últims cinc anys, almenys 3 punts per sobre de l’IPC autonòmic corresponent.

El compliment de qualsevol de les condicions previstes no comportarà que la zona afectada sigui considerada automàticament zona de mercat residencial tens sinó que caldrà que l’administració competent la declari expressament. La vigència inicial de la declaració serà de tres anys, que es pot prorrogar anualment.

La declaració d’una zona de mercat residencial tens permetrà modificar el règim de pròrrogues dels contractes d’arrendaments d’habitatges, en establir que una vegada finalitzat el període de pròrroga obligatòria o de pròrroga tàcita, l’arrendatari podrà sol·licitar una pròrroga extraordinària per terminis anuals, amb un màxim de tres anys, durant la qual es continuaran aplicant les mateixes condicions del contracte en vigor.

L’arrendador, sigui gran tenidor o no, estarà obligat a acceptar la pròrroga tret que s’hagin fixat altres termes o condicions per acord entre les parts o l’arrendador hagi comunicat en els terminis legals la necessitat d’ocupar l’habitatge arrendat per destinar-lo a habitatge permanent per a ell o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial; o se subscrigui un nou contracte amb les limitacions de renda.

Si se signen contractes nous les implicacions seran diferents en funció de si l’arrendador és un gran tenidor o no.

Si l’arrendador no és un gran tenidor, la renda no podrà excedir la del contracte anterior, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual, excepte determinats supòsits en els quals es podrà incrementar en un màxim del 10%. Així mateix, no es podrà repercutir a l’arrendatari quotes o despeses que no estiguessin previstes en el contracte anterior.

Si l’arrendador és un gran tenidor la renda del nou contracte no podrà excedir del límit màxim del preu aplicable conforme al sistema d’índexs de preus de referència que es publiqui en un futur. Aquesta regulació s’aplicarà als contractes que es formalitzin a partir de l’entrada en vigor del projecte de llei, una vegada estigui aprovat el sistema d’índexs.

Atenció. S’introdueix en la Llei estatal una definició de caràcter general del concepte de “gran tenidor”, com la persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m², també d’ús residencial, exclosos en tots dos casos, garatges i trasters. No obstant això, la nova Llei permet expressament que, en les zones de mercat residencial tensat, les comunitats autònomes puguin disminuir el llindar a 5 immobles o més.

2. El propietari pagarà les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte

La nova Llei estableix que les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador/propietari de l’immoble.

3. Mesures fiscals per a incentivar als propietaris d’habitatges

3.1 IRPF

S’estimularà fiscalment el lloguer d’habitatge habitual a preus assequibles, a través de la modulació de la reducció del rendiment net del lloguer d’habitatge habitual (només per als rendiments del capital immobiliari, però no afecta els que realitzin arrendaments que tinguin la consideració d’activitat econòmica en els termes de la LIRPF). Aquestes noves reduccions començaran a aplicar-se a partir de l’1 de gener de 2024.

En concret, la nova Llei preveu les següents reduccions incompatibles entre elles i que s’apliquen en el següent ordre:

• Reducció incrementada del 90% quan s’hagués formalitzat pel mateix arrendador un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tens, en el qual la renda inicial s’hagués rebaixat en més d’un 5% en relació amb l’última renda de l’anterior contracte d’arrendament.
• Reducció incrementada del 70% quan l’arrendador hagués llogat per primera vegada l’habitatge, sempre que es trobi en una zona de mercat residencial tens i l’arrendatari tingui una edat compresa entre 18 i 35 anys i es tracti d’habitatges arrendats a l’administració o a entitats sense fins lucratius i es destini al lloguer social amb una renda mensual inferior a l’establerta en el programa d’ajuts al lloguer del pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica o quan l’habitatge estigui acollit a algun programa públic d’habitatge o qualificació en virtut del qual l’administració limiti la renda del lloguer.
• Reducció incrementada del 60% per als casos en què s’haguessin efectuat obres de rehabilitació en els dos anys anteriors a la signatura del contracte d’arrendament.

El contribuent podrà aplicar la més gran de les reduccions que li correspongui entre les indicades, i sempre queda la possibilitat d’aplicar la reducció del 50%. Totes aquestes reduccions esdevenen inaplicables si s’incompleixen les normes (previstes en la LAU) sobre increment de rendes dins d’una zona de mercat residencial tens.

3.2. Recàrrecs en l’IBI per a habitatges buits o desocupats

En la nova Llei es defineix un habitatge buit com aquell que romangui desocupat, de forma continuada, per un termini superior a dos anys excepte determinades causes justificades. Aquesta situació de desocupació es declararà mitjançant un procediment administratiu amb audiència del contribuent.

Per a promoure la seva sortida al mercat, s’ofereix als ajuntaments la possibilitat d’establir un recàrrec de fins al 150% (ara està en el 50%) en la quota líquida de l’impost sobre béns immobles (IBI), que afectaria els habitatges que s’hagin mantingut desocupats durant més de dos anys, sense causa justificada, per a propietaris amb un mínim de quatre habitatges.

Si l’immoble fa tres anys que és buit, el recàrrec podrà arribar al 100%.

Finalment, hi ha l’opció d’incrementar un altre 50% el recàrrec (entre 100% i fins al 150%) quan els immobles pertanyin a titulars de dos habitatges desocupats o més en el mateix municipi.

Desnonaments i execucions hipotecàries

Es contemplen millores en el procediment de desnonament que pugui afectar l’habitatge habitual de llars vulnerables per a garantir una comunicació efectiva i ràpida entre l’òrgan judicial i els serveis socials a través d’un requeriment perquè aquests avaluïn la situació i, si és el cas, atenguin ràpidament les persones en situació de vulnerabilitat econòmica o social.

S’assegura que els serveis socials puguin oferir solucions residencials als afectats, evitant situacions de desemparament a conseqüència del desallotjament. Mentre aquestes solucions es produeixen, s’incrementen els terminis de suspensió dels llançaments en aquestes situacions de vulnerabilitat, d’1 a 2 mesos quan el propietari és persona física, i de 3 a 4 quan és persona jurídica. A més, s’introdueixen en el procediment criteris objectius per a definir les situacions de vulnerabilitat econòmica.

Quan el demandant tingui la condició de gran tenidor i la demanda de desnonament afecti persones en situació de vulnerabilitat, s’haurà d’acreditar l’aplicació d’un procediment de conciliació o intermediació.

L'entrada Quines són les principals novetats de la pròxima Llei d’habitatge? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Hisenda ha elevat de 30.000 € a 50.000 € el límit exempt de l’obligació d’aportar garanties en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes tributaris. Aquest nou import afecta els deutes derivats de drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública Estatal i només afectarà les sol·licituds d’ajornament i fraccionament que se sol·licitin a partir del 15 d’abril de 2023.

El límit establert anteriorment de 30.000 euros s’ha considerat obsolet i insuficient tenint en compte la situació socioeconòmica actual, marcada per la invasió russa a Ucraïna, l’escalada dels preus de l’energia, les seqüeles de la crisi de la COVID-19, unit al transcurs de més de set anys des de la seva aprovació.

Per tot això, i per donar facilitats a l’obligat en el pagament de les seves obligacions la present Ordre eleva fins als 50.000 euros l’exempció de l’obligació d’aportar garanties per a poder accedir al pagament fraccionat o ajornat.

Quan entrarà en vigor el canvi?

S’aplicarà als ajornaments presentats a partir del 15 d’abril de 2023.

Les sol·licituds d’ajornament i fraccionament que es trobin en tramitació a 15 d’abril de 2023 es continuaran regint pel que s’estableix en la normativa vigent a la data de presentació de la corresponent sol·licitud, és a dir, amb el límit de 30.000€.

Quins deutes es poden ajornar i fraccionar?

Els deutes derivats de drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública Estatal gestionats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària i altres òrgans de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes autònoms, excepte els següents:

• Els deutes a què es refereix el Reglament (UE) núm. 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 d’octubre de 2013, pel qual s’estableix el codi duaner de la Unió, que es regularan pel que es disposa en aquest Reglament, excepte els que es contreguin en aplicació de l’article 105, apartat 4, d’aquest.
• Els deutes i sancions tributàries estatals a què es refereix la disposició addicional onzena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes del Dret de societats (Directiva sobre reestructuració i insolvència).

Quins deutes no es veuen afectats per la modificació?

Ara com ara, no s’han inclòs els tributs propis de les autonomies, però normalment adopten el criteri estatal. Així que, estarem pendents de les possibles novetats en aquest àmbit per a informar-te  puntualment.

Com es determinarà l’import del deute?

S’acumularan, en el moment de la sol·licitud, tant els deutes a què es refereix la mateixa sol·licitud, com qualssevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt l’ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, tret que estiguin degudament garantits.

Els deutes acumulables seran aquells que constin en les bases de dades de l’òrgan de recaptació competent, sense que sigui necessària la consulta als altres òrgans o organismes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordre a l’efecte de determinar-ne el conjunt. No obstant això, els òrgans competents de recaptació computaran aquells altres deutes acumulables que, no constant en les seves bases de dades, els hagin estat comunicats per altres òrgans o organismes.

Cal recordar que les retencions (del treball, de lloguers, de rendiments del capital mobiliari, ingressos a compte, etc.), encara són inajornables.

Quin és el tipus d’interès aplicable als ajornaments?

Pel 2023 el tipus d’interès és el 4,0625% anual.

Fins a quin termini es poden ajornar els deutes tributaris?

Persones jurídiques: fins a 12 terminis mensuals.

Persones físiques: fins a 24 terminis mensuals.

L'entrada S’incrementa de 30.000€ fins els 50.000€ el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament. ha aparegut primer a Ramió Assessors.

NOVETATS RENDA 2022

EXEMPCIONS

– Complement d’ajut a la infància per a beneficiaris de l’ingrés mínim vital:

El complement d’ajuda per a la infància que estableix l’article 11.6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, té la naturalesa d’ingrés mínim vital i per això estarà exempt de l’IRPF d’acord amb allò establert a l’article 7. i ) de la Llei de l’IRPF.

Aquest complement d’ajuda per a la infància substitueix, a més, l’assignació per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, que es regulava al Capítol I del títol VI del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, i que queda suprimida, si bé temporalment existiran supòsits en què es permet mantenir la percepció d’aquesta assignació econòmica (principalment per a aquells beneficiaris que la percebien abans d’1 de juny de 2020 i no compleixen els requisits per gaudir del complement d’ajuda per a la infància).

Per a aquests casos (assignació per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100) l’assignació estarà exempta d’acord amb allò establert a l’article 7. h) de la Llei de l’ IRPF.

– Indemnitzacions percebudes en concepte de responsabilitat civil per danys personals pels familiars de les víctimes de l’accident de vol GWI9525:

Amb efectes des de 31 de març de 2022 i exercicis anteriors no prescrits, el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, va declarar exemptes les indemnitzacions percebudes en concepte de responsabilitat civil per danys personals pels familiars de les víctimes de l’accident del vol GWI9525 de la companyia aèria alemanya Germanwings, esdevingut als Alps francesos el 24 de març de 2015, així com els ajuts satisfets per aquesta companyia aèria o per una entitat vinculada a aquesta última.

-Exempció per les ajudes per danys personals ocasionats pels incendis que van tenir lloc a les comunitats autònomes relacionades a l’annex de l’Acord del Consell de Ministres 23 d’agost de 2022:

Estan exemptes, d’acord amb el que disposa el Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre (BOE de 28 de desembre), els ajuts previstos a la Llei 17/2015, de 9 de juliol, per danys personals ocasionats pels incendis forestals que van tenir lloc en determinades comunitats autònomes, relacionades a l’Annex de l’Acord del Consell de Ministres, de 23 d’agost de 2022.

-Exempció per les subvencions i ajuts concedits per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis:

L’article 1.Tres de la Llei 10/2022, del 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (BOE de 15 de juny), va modificar l’apartat 4 de la disposició addicional cinquena de la Llei de l’IRPF, per ampliar l’àmbit dels ajuts i les subvencions concedits per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis. Com a conseqüència, no s’integraran a la base imposable de l’IRPF en l’exercici 2021 i següents aquelles que hagin estat concedides en virtut dels diferents programes establerts als Reials Decret 691/2021, 737/2020, 853/2021 i 477/2021.

RENDIMENTS DEL TREBALL

-Les retribucions derivades de relacions laborals de caràcter especial:

Pel que fa als artistes d’espectacles públics, el Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, pel qual s’adapta el règim de la relació laboral de caràcter especial de les persones dedicades a les activitats artístiques, així com a les activitats tècniques i auxiliars necessàries per al seu desenvolupament, i es milloren les condicions laborals del sector, ha modificat tant l’article 2.1 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre ( BOE de 24 d’octubre), com el Reial Decret 1435/1985, de 1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics.

RENDIMENT DE CAPITAL IMMOBILIARI

-Arrendament d’immobles destinats a habitatges amb fins turístics

S’ha restablert l’obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb fins turístics prevista a l’article 54 ter del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació els tributs, aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que va ser anul·lat i deixat sense efecte per la Sentència del Tribunal Suprem 1106/2020, de 23 de juliol de 2020. En desenvolupament de la mateixa s’ha dictat l’Ordre HAC /612/2021, de 16 de juny, per la qual s’aprova el nou model 179 “Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb fins turístics” i estableix les condicions i el procediment per a la presentació.

RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES

-Activitats econòmiques en estimació objectiva:

Renúncia: excepcionalment per a l’exercici 2022 s’ha permès exercitar la renúncia o revocació de la renúncia a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva fins al 30 de gener del 2022. Ara bé, les renúncies o revocacions presentades per a l’any 2022, durant el mes de desembre del 2021 es van entendre presentades en període hàbil.

Conseqüències de la renúncia: els contribuents que van renunciar a l’aplicació a l’exercici 2021 del mètode d’estimació objectiva, d’acord amb el que disposa l’article 10 del Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, han pogut a l’exercici 2022 tornar a determinar el rendiment net d’acord amb aquest mètode, sense subjecció al termini mínim de tres anys de vinculació obligatòria al mètode d’estimació directa.

Per això, els contribuents han d’haver revocat la renúncia anterior, bé de forma expressa durant el mes de gener de 2022, bé de forma tàcita mitjançant la presentació en termini de la declaració corresponent al pagament fraccionat del primer trimestre de l’exercici 2022 de la forma disposada per al mètode d’estimació objectiva (és a dir, presentant el model 131).

Límits excloents: L’article 60 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 ( BOE de 29 de desembre) ha modificat, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, la disposició transitòria trenta-dosena de la Llei de l’IRPF, per ampliar al període impositiu 2022 l’aplicació dels mateixos límits quantitatius excloents fixats per als exercicis 2016 a 2021: tant els relatius al volum de rendiments íntegres l’any immediatament anterior derivat de l’exercici d’activitats econòmiques (250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals i 125.000 euros per a les operacions en què hi hagi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari) com al volum de compres en béns i serveis (250.000 euros, excloses les adquisicions d’immobilitzat, per a totes les activitats en estimació objectiva -compreses també les activitats agrícoles, ramaderes i forestals-).

Per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals s’aplica el límit excloent previst a l’article 31 de la Llei de l’IRPF per al volum de rendiments íntegres l’any immediatament anterior (250.000 euros anuals, per al conjunt de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals desenvolupades pel contribuent) i, per al volum de compres en béns i serveis, la quantitat de 250.000 euros, excloses les adquisicions d’immobilitzat, per a totes les activitats en estimació objectiva, prevista a la disposició transitòria trenta-dosena a la Llei de l’IRPF i l’aplicació s’amplia a l’exercici de 2022.

Determinació del rendiment net previ: L’Ordre HFP /1335/2021, d’1 de desembre (BOE de 2 de desembre) manté per a l’exercici 2022 la quantia dels signes, índexs o mòduls de l’exercici anterior.

Determinació del rendiment net minorat: Per a les activitats agrícoles i ramaderes, amb la finalitat de compensar l’increment dels costos s’estableix la possibilitat d’aplicar sobre el rendiment net previ, abans de l’amortització de l’immobilitzat material i intangible, les reduccions següents:

• Reducció del 35 per 100 del preu d’adquisició del gasoil agrícola.
• Reducció del 15 per 100 del preu d’adquisició dels fertilitzants.

En ambdós casos, les adquisicions han de ser necessàries per al desenvolupament de les activitats esmentades, s’han d’haver efectuat l’exercici 2022 i han de figurar documentades en factures emeses en aquest període que compleixin els requisits que preveu el Reial decret 1619/2012, de 30 de desembre. Novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.

Determinació del rendiment net de mòduls: L’índex corrector per pinsos adquirits a tercers s’estableix en el 0,50 per 100 i l’índex per cultius a terres de regadiu que utilitzin, a aquest efecte, energia elèctrica es fixa al 0,75 sobre el rendiment procedent dels cultius realitzats a terres de regadiu per energia elèctrica.

Per aplicar aquest índex s’elimina a més el requisit que el consum elèctric diari mitjà, en termes d’energia facturada en kWh, de la factura del mes del període impositiu amb més consum sigui, almenys, 2,5 vegades superior al corresponent a la de dos mesos del mateix període impositiu.

Determinació del rendiment net de l’activitat: reduccions aplicables: Reducció general: s’eleva del 5 al 15 per 100 la reducció general aplicable sobre el rendiment net de mòduls obtinguts en el període impositiu 2022 pels contribuents en estimació objectiva.

Aquesta reducció, s’aplica a totes les activitats econòmiques que determinin el rendiment net al mètode d’estimació objectiva, incloses les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS

-Guanys o pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives:

Transmissions o reemborsaments d’accions o participacions en institucions d’inversió col·lectiva regulades a la Llei 35/2003: La Llei 11/2021, del 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, amb efectes des de l’1 de gener del 2022, modifica l’article 94 de la Llei de l’IRPF per tal d’homogeneïtzar el tractament de les inversions en determinades Institucions d’Inversió Col·lectiva, conegudes com a fons i societats d’inversió cotitzats (ETF, per les sigles en anglès), amb independència del mercat, nacional o estranger en què cotitzin. Així, s’estén a les institucions d’inversió col·lectiva cotitzades que cotitzin a la borsa estrangera el tractament de les que cotitzen a la borsa espanyola respecte a la no aplicabilitat del règim de diferiment.

La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, en relació amb l’impost sobre societats, va establir requisits addicionals perquè les societats d’inversió de capital variable (SICAV) puguin aplicar el tipus de gravamen de l’1 per 100. Aquesta modificació va acompanyada d’un règim transitori per a les SICAV que acordin la seva dissolució i liquidació, que té per finalitat permetre que els socis i les sòcies puguin traslladar la inversió a altres institucions d’inversió col·lectiva que compleixin els requisits per mantenir el tipus de gravamen de l’1 per cent a l’impost sobre societats.

No obstant això, la mateixa llei 11/2021 va afegir una nova disposició transitòria trenta-sisena de la Llei de l’IRPF per establir un règim transitori que permet a les adquirides en mercats estrangers abans de l’1 de gener de 2022 continuar aplicant el règim de diferiment, amb la llevat que la reinversió s’ha d’efectuar en altres institucions d’inversió col·lectiva diferents d’ETF.

-Percepció de les primes satisfetes per atorgar un contracte d’opció de compra:

A l’efecte de la declaració dels guanys i les pèrdues patrimonials s’ha de tenir en compte que les Sentències del Tribunal Suprem números: 803/2022 i 804/2022, totes dues del 21 de juny, han fixat com a criteri interpretatiu que la renda obtinguda pel propietari d’un bé immoble a canvi d’oferir el dret d’opció de compra sobre aquest (la prima del contracte) constitueix un guany patrimonial que s’ha d’integrar a la renda de l’estalvi (i no a la renda general) quan implica una transmissió, derivada del lliurament de facultats pròpies del dret de propietat a què temporalment renúncia el titular.

El propietari s’obliga a no disposar del bé durant el termini d’opció a canvi d’un preu i constitueix un dret real d’adquisició preferent a favor de l’optant, o implícit en el dret de propietat, del qual s’interpreta que suposa una transmissió i com a tal genera un guany que és independent del que, si escau, es pot produir posteriorment amb ocasió de la venda.

-Guanys o pèrdues patrimonials no derivades de transmissions lucratives

Ajuda de 200 euros a persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni: L’article 31 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de La Palma, va introduir, amb la finalitat de pal·liar l’efecte perjudicial en els preus ocasionat per la crisi energètica derivada de la invasió d’Ucraïna, una ajuda anomenada “Línia directa” d’ajudes a persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni que va consistir en un pagament únic de 200 euros, per a les persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni, que siguin assalariats, autònoms o aturats. Aquest ajut té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial.

Bo Cultural Jove: La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022 ( BOE  de 29 de desembre) va crear, amb efectes 1 de gener de 2022, el denominat “Bono Cultural Jove” destinat a facilitar l’accés de l’Estat públic jove a la cultura.

Es tracta d’una ajuda que es concedeix per una única vegada i els beneficiaris de la qual són aquells joves que compleixin 18 anys durant l’any 2022 i compleixin determinats requisits. El bo té un import màxim de 400 euros per beneficiari i l’ha d’utilitzar per a l’adquisició de productes i serveis culturals oferts per les entitats que s’adhereixin al programa, durant el termini màxim d’1 any des de la concessió: Transcorregut aquest termini el bo es cancel·la automàticament i el beneficiari ja no podrà disposar l’import no utilitzat. Aquest ajut té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial en l’import que hagi estat efectivament utilitzat pel beneficiari.

BASE LIQUIDABLE

–Reduccions de la base imposable general

Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social

Aportacions anuals màximes (excepte per a assegurances col·lectives de dependències) i límit màxim conjunt de reducció.

Com a conseqüència de les modificacions que ha introduït l’article 59 de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022, als límits de reducció per aportacions a sistemes de previsió social, el límit general passa de 2.000 a 1.500 euros, mentre que s’eleva de 8.000 a 8.500 euros l’increment addicional del límit esmentat i no només mitjançant la realització de contribucions empresarials, com ja va succeir el 2021, sinó també mitjançant aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social sempre que aquestes aportacions siguin del mateix o inferior import a la contribució empresarial respectiva.

A aquests efectes, es consideren aportacions del treballador les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador.

-Excés d’aportacions realitzades i no reduïdes als exercicis anteriors:

Quant a la forma d’aplicar els excessos d’aportacions i contribucions que no haguessin pogut ser objecte de reducció en exercicis anteriors, per a l’exercici 2022, com a conseqüència dels nous límits aplicables a les reduccions per aportacions i contribucions empresarials, s’ha procedit a modificar el Reglament de l’IRPF, amb la intenció de facilitar l’aplicació dels excessos pendents de reducció i mitigar-ne la complexitat. Per això, s’elimina l’aplicació proporcional dels excessos entre aportacions o contribucions, i es permet l’aplicació del límit màxim incrementat (1.500€+8.500€) amb independència de la procedència de les quantitats aportades, entenent que l’any en què s’haurien abonat respectant les aportacions anuals màximes (article 51.6 i disposició addicional setzena de la Llei de l’ IRPF ).

D’altra banda, els excessos corresponents a les primes d’assegurances col·lectives de dependències s’imputaran respectant els límits propis.

DEDUCCIONS DE LA QUOTA ÍNTEGRA

-Deduccions per incentius i estímuls a la inversió empresarial en activitats econòmiques en estimació directa:

Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles (art. 36.1 LIS ) i deducció per producció de determinats espectacles en viu (art. 36.3 LIS ):

La Llei 38/2022, de 27 de desembre, per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit i per la qual es crea l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, i es modifiquen determinades normes tributàries (BOE del 28 de desembre) ha modificat a la seva disposició final cinquena, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021, l’article 39.7 de la LIS introduint, en relació a l’aplicació de les deduccions  dels apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS per part dels contribuents que financin els costos de la producció (finançadors) de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics, de sèries audiovisuals i d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals, les novetats següents:

• El contribuent que participi en el finançament (d’ara endavant finançador) pot aplicar la deducció no només per les quantitats destinades a finançar la totalitat o part dels costos de la producció, sinó també per les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor fins al límit del 30 per 100 dels costos de producció.

• Les quantitats per finançar costos de producció que donen dret a l’aplicació de les deduccions de l’article 36, apartats 1 i 3 de la LIS, es poden aportar en qualsevol fase de la producció, amb caràcter previ o posterior al moment en què el productor incorri els costos de producció, eliminant la referència que indicava que l’inversor aplicaria anualment la deducció, en funció de les aportacions desemborsades a cada període impositiu.

• Com a conseqüència de poder aportar quantitats per al finançament en qualsevol fase de la producció, el contracte de finançament també es pot signar en qualsevol fase de la producció.

• El finançador podrà aplicar les deduccions previstes als apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS en les condicions i els termes assenyalats i determinant-ne l’import en les mateixes condicions que s’hagin aplicat al productor, sempre que hagin estat generades per aquest últim.

• S’introdueix la prohibició d’aplicar-ne la deducció quan el finançador està vinculat en el sentit de l’article 18 de la LIS amb el contribuent que generi el dret a la deducció.

• S’exigeix ​​que l’import de la deducció que apliqui el finançador s’ha de tenir en compte als efectes de l’aplicació del límit conjunt del 25 per 100 establert a l’apartat 1 de l’article 39 de la LIS . Això no obstant, aquest límit s’eleva al 50 per 100 quan l’import de la deducció que correspongui al finançador sigui igual o superior al 25 per 100 de la seva quota íntegra minorada en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

Règims especials de deduccions: Programes de suport a esdeveniments d’interès públic excepcional.

S’inclouen noves deduccions en l’àmbit empresarial vinculades a esdeveniments d’excepcional interès públic aprovats a la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 (BOE de 29 de desembre) .

Deduccions per donatius i altres aportacions: Donatius, donacions i aportacions per a activitats prioritàries de mecenatge.

La disposició addicional cinquanta-vuitena Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022 ( BOE  de 29 de desembre), estableix per al 2022 les activitats que es consideren activitats prioritàries de mecenatge i eleva en cinc punts percentuals els percentatges i els límits de la deducció per donatius de l’article 19 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, en relació amb aquestes activitats.

Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges: S’amplia un any més l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges d’acord amb el que disposa el Reial decret llei 18/2022, de 18 d’octubre, pel qual s’aproven mesures de reforç de la protecció dels consumidors d’energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural en aplicació del Pla + seguretat per a la teva energia (+SE), així com mesures en matèria de retribucions del personal al servei del sector públic i de protecció de les persones treballadores agràries eventuals afectades per la sequera.

ALTRES QÜESTIONS D’INTERÈS

-IPREM , interès legal, interessos de demora i salari mitjà anual del conjunt dels declarants de l’IRPF

L’import de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) per al 2022 queda fixat en 8.106,28 euros, d’acord amb el que estableix la disposició addicional centena primera de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 (BOE de 29 de desembre).

L’interès legal dels diners en l’exercici 2022 es manté al 3 per 100 i l’interès de demora a què fa referència l’article 26.6 de la Llei General Tributària al 3,75 per 100, d’acord amb el que estableix la disposició addicional quaranta-sisena de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2022 ( BOE de 29 de desembre).

Per al 2023, l’interès legal es fixa en el 3,25 per 100 i l’interès de demora en el 4,0625 per 100, segons el que estableix la disposició addicional quarantena segona de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023.

El salari mitjà anual del conjunt dels declarants de l’IRPF es manté a 22.100 euros per a l’exercici 2022.

NOVETATS DECLARACIÓ DE PATRIMONI

–Termini de presentació de declaracions:

El termini de presentació de les autoliquidacions de l’Impost sobre el Patrimoni de l’any 2022, és el comprés entre els dies 11 d’abril i 30 de juny de 2023, ambdós inclusivament.

No obstant això, si el resultat de la declaració és a ingressar i el seu pagament es domicilia en compte la presentació no podrà realitzar-se posteriorment al dia 27 de juny de 2023.

–Subjectes passius per obligació real

La disposició final tercera de la Llei 38/2022, de 27 de desembre (BOE de 28 de desembre) ha modificat, amb efectes des del 29 de desembre de 2022, l’apartat u de l’article 5 de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni, per a considerar situats en territori espanyol els valors representatius de la participació en fons propis de qualsevol tipus d’entitat, no negociats en mercats organitzats, l’actiu del qual estigui constituït en almenys el 50 per 100, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats en territori espanyol.

Amb això es pretén subjectar per obligació real a l’Impost sobre el Patrimoni a les persones físiques no residents titulars de participacions accionarials en entitats no residents amb actius immobiliaris subjacents establerts a Espanya, corregint així una discriminació injustificada respecte del resident, per tal com el no resident, pel fet d’interposar una persona jurídica no resident, eludia el gravamen de l’esmentat impost.

–Béns i drets exempts

La disposició final segona de la Llei 12/2022, de 30 de juny, de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE d’1 de juliol), ha afegit, amb efectes des del 2 de juliol de 2022, una lletra f) a l’article 4. Cinc de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni per a declarar exempts els drets de contingut econòmic derivats de les aportacions a productes paneuropeus de pensions individuals regulats al Reglament (UE) 2019/1238 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relatiu a un producte paneuropeu de pensions individuals.

-Model de l’Impost sobre el Patrimoni:

La principal novetat en l’emplenament del model de declaració de l’Impost sobre el Patrimoni és la introducció, en relació amb la identificació de valors estrangers negociats en mercats organitzats, d’un nou camp, denominat “Codi País”, amb la finalitat de permetre una millor identificació d’estos valors estrangers quan els mateixos no disposen d’ISIN ni tampoc es coneix el número d’identificació de l’entitat emissora al país de residència.

Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes:

La Llei 38/2022, de 27 de desembre (BOE de 28 de desembre), ha creat l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, que es configura com un impost complementari de l’Impost sobre el Patrimoni, de caràcter estatal, no susceptible de cessió a les Comunitats Autònomes, per a gravar amb una quota addicional els patrimonis de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros.

Per això, els subjectes passius de l’Impost sobre el Patrimoni quan el seu patrimoni net en superi 3.000.000 d’euros estaran obligats a presentar declaració per este nou impost.

Necessites ajuda amb la declaració de la renda o patrimoni de 2022? Contacta amb Ramió Assessors i t’assessorarem.

L'entrada Renda i Patrimoni 2022 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Amb l’entrada en vigor l’1 de gener de 2023 del nou sistema de cotització en el règim especial de treballadors autònoms (RETA) han sorgit molts dubtes, interpretacions, i preguntes sense resoldre, suscitades entre totes les persones que directament o indirecta estan relacionades amb el nou sistema de cotització dels autònoms.

Cal recordar que sota aquest nou sistema es cotitza pels rendiments anuals obtinguts en l’exercici de les activitats econòmiques, i un dels grans dubtes que tenen els autònoms (societaris o no) és conèixer quines obligacions fiscals o procediment haurien de realitzar, si una vegada finalitzat l’exercici econòmic, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a instàncies de la informació dels rendiments anuals facilitada per la mateixa Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) procedeix a regularitzar les seves quotes per haver ingressat un import més elevat que correspondria dels seus rendiments (resultant una quantitat a retornar) o haver cotitzat per una quantia menor que li equivaldria, segons les taules aprovades, pels rendiments percebuts (resultant una quantitat més gran a cotitzar).

Atenció

El rendiment computable de cadascuna de les activitats exercides per “l’autònom” es calcularà d’acord amb la normativa de l’IRPF per al càlcul del rendiment net.

En aquest sentit, caldria preguntar-se si per aquests imports a pagar o a retornar a conseqüència de la regularització suportada o gaudida per l’autònom, s’ha de fer una declaració complementària de la liquidació d’IRPF presentada entre abril i juny? O potser una rectificació?

Serà important distingir si aquests autònoms han imputat les quotes del RETA per les quals han cotitzat com una despesa deduïble en els rendiments qualificats com d’activitats econòmiques en estimació directa o com a despeses deduïbles de rendiments del treball, perquè serà en aquests apartats de la declaració de la renda on hagin d’actuar posteriorment.

Atenció

Les bases triades tindran caràcter provisional, fins que es procedeixi a la seva regularització en funció dels rendiments anuals obtinguts i comunicats per l’AEAT a partir de l’exercici següent respecte a cada treballador autònom.

Criteri de la DGT

La DGT amb la seva consulta vinculant de 7 de desembre de 2022, aclareix sense cap dubte com haurà d’actuar el treballador autònom en cada situació. Per a la DGT, amb el nou sistema de cotització al RETA,  en el cas que de la regularització efectuada en l’exercici posterior resultin imports diferents en funció dels rendiments reals assolits, els imports pagats en concepte de quotes del RETA l’any anterior, no es consideren com a quantitats incorrectament satisfetes, ja que corresponen a les exigides legalment, en establir-se en la Llei que s’efectuï un primer pagament en funció dels rendiments estimats, i que l’any següent es procedirà a fer un pagament addicional o una devolució en funció dels rendiments reals.

Així, entenent que aquestes cotitzacions provisionals estan legalment calculades per a l’any anterior, s’ha de concloure que “l’autònom”:

1. No haurà de presentar cap rectificació d’autoliquidació o d’una declaració complementària.
2. Si a conseqüència de la regularització ha d’ingressar un import addicional en l’exercici següent, s’imputarà com una despesa deduïble per cotitzacions a la Seguretat Social corresponent a aquest mateix exercici.
3. Si l’autònom rep una quantitat perquè la regularització resulta a retornar, s’imputarà com una minoració de la despesa de l’exercici per quotes satisfetes a la Seguretat Social. Si es donés el cas que l’import a retornar superés les quotes satisfetes a la Seguretat Social, l’import de l’excés de la quantitat a retornar sobre les quotes satisfetes s’haurà de reflectir com un rendiment més elevat (tant si les quotes van ser imputades com a despesa deduïble del rendiment net de l’activitat econòmica en estimació directa o dels rendiments del treball).

L'entrada Tractament en l’IRPF del nou sistema de regularització del pagament de les quotes d’autònoms en funció dels rendiments ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Al BOE del dia 24 de desembre de 2022, s’ha publicat la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023 (d’ara endavant, LPGE 2023), en vigor el dia 1 de gener de 2023, que inclou diverses mesures fiscals, alguna d’elles important.

En l’impost sobre la renda s’augmenta la reducció dels rendiments del treball i el límit inferior de l’obligació de declarar que s’aplica quan, entre altres casos, es perceben rendes del treball de més d’un pagador. També s’estableix una reducció del 10 per 100 del rendiment net, en 2023, per als contribuents que el determinen en estimació objectiva; s’augmenta el percentatge que s’aplica a les despeses de difícil justificació per als empresaris i professionals en estimació directa simplificada; es regulen nous límits a les aportacions als plans de pensions; i s’estableixen dos trams més en la tarifa de l’estalvi per a rendes superiors a 200.000 €. Tant en el règim d’estimació objectiva en l’IRPF, com en els règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, es prorroguen els límits establerts per a 2022.

Respecte a l’impost sobre societats, s’estableix un tipus reduït de gravamen del 23 per 100 per a les empreses que facturen menys d’1.000.000 € i no siguin entitats patrimonials, i l’amortització accelerada de determinats vehicles.

En l’IVA es produeix un assortiment de canvis, com la rebaixa del 10% al 4% del tipus aplicable als lliuraments de compreses, tampons i preservatius, la modificació de la regla especial de l’ús efectiu en relació amb la tributació dels serveis i la modificació del mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu en determinats supòsits.

També s’adapten els coeficients d’actualització per a determinar la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i s’estableix un règim especial per a les Illes Balears.

I finalment podem destacar una nova regulació dels ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT.

A continuació veurem les principals mesures tributàries que conté la LPGE 2023.

1. IRPF

1.1 Reducció per obtenció de rendiments del treball (amb efectes des de l’1 de gener de 2023). 

S’incrementa de 16.825 a 19.747,5 euros la reducció per a contribuents amb rendiments del treball. Així mateix, s’incrementen les quanties que minoren el rendiment net.

Els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 19.747,50 € (abans 16.825 €) sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 €, minoraran el rendiment net del treball en les següents quanties:

• 6.498 € (abans 5.565 €) si els rendiments nets del treball són iguals o inferiors a 14.047,50 € (abans 13.115 €).
• 6.498 € (abans 5.5656 €) menys el resultat de multiplicar per 1,14 (abans 1,5) la diferència entre el rendiment del treball i 14.047,50 € si els rendiments nets del treball estan compresos entre 14.047,50 i 19.747,50 €.

1.2 Obligació de declarar: increment de la quantia de rendiments íntegres del treball a partir de la qual és obligatori declarar l’impost

S’eleva el llindar inferior de l’obligació per a no declarar respecte dels perceptors que tinguin rendiments del treball. En concret, no estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost els contribuents que percebin rendes del treball de més d’un pagador (i en altres supòsits molt concrets, com abans) si la suma d’aquests rendiments no superen els 15.000 € (abans 14.000 €).

1.3 Retenció dels rendiments del treball

Les retencions i ingressos a compte a practicar sobre els rendiments del treball que se satisfacin o abonin durant el mes de gener de 2023, corresponents a aquest mes, i als quals resulti d’aplicació el procediment general de retenció, s’hauran de realitzar segons la normativa vigent a 31 de desembre de 2022.

En els rendiments que es paguin a partir de l’1 de febrer de 2023, sempre que no es tracti de rendiments corresponents al mes de gener, el pagador haurà de calcular el tipus de retenció prenent en consideració la normativa vigent a partir d’1 de gener de 2023, practicant-ne la regularització, en els primers rendiments del treball que satisfaci o aboni.

1.4 Reducció per obtenció de rendiments en estimació directa simplificada (amb efectes des d’1 de gener de 2023)

S’eleva la reducció aplicable als treballadors autònoms econòmicament dependents:

Quan els rendiments nets d’activitats econòmiques siguin inferiors a 19.747,50 € (abans 14.450 €), sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques superiors a 6.500 €:

• 6.498 € (anteriorment 3.700 euros) si els rendiments nets d’activitats econòmiques són iguals o inferiors a 14.047,50 € (abans 11.250).
• 6.498 € (anteriorment 3.700 euros) menys el resultat de multiplicar per 1,14 (abans 1,15625) la diferència entre el rendiment d’activitats econòmiques i 14.047,50 € (abans 11.250 €) si els rendiments nets d’activitats econòmiques estan compresos entre 14.047,50 i 19.747,50 € (abans 11.250 i 14.450 €, respectivament).

1.5 Despeses de difícil justificació en estimació directa simplificada (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

El percentatge de deducció per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació serà del 7% (abans 5%). Recordem que la deducció no pot excedir dels 2.000 €, i aquest límit absolut queda igual (art. 30 del Reglament d’IRPF).

1.6 Contribuents en estimació objectiva (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

S’eleva al 10% la reducció general aplicable sobre el rendiment net de mòduls obtingut en el període impositiu 2023.

Els contribuents podran reduir el rendiment net de mòduls obtingut en 2023 en un 10%, en la forma que s’estableixi en l’Ordre per la qual s’aprovin els signes, índexs o mòduls per a aquest exercici.

Es prorroguen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva per als exercicis 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023. En concret, les magnituds de 150.000 i 75.000 € queden fixades en 250.000 i 125.000 €, respectivament. Així mateix, per a aquests exercicis, la magnitud de 150.000 € queda fixada en 250.000 €.

1.7 Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

El límit absolut d’aportació de 1.500 € s’augmentarà en 8.500 €, sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials, o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a les quantitats que resultin del següent quadre en funció de l’import anual de la contribució empresarial:

Per tant, només es modifica el càlcul de l’aportació màxima del treballador quan la contribució de l’empresa està entre 500,01 i 1.500 €.

No obstant això, en tot cas s’aplicarà el multiplicador 1 quan el treballador obtingui en l’exercici rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 € procedents de l’empresa que realitza la contribució, a l’efecte de la qual l’empresa haurà de comunicar a l’entitat gestora o asseguradora de l’instrument de previsió social que no concorre aquesta circumstància.

S’especifica que el límit de 4.250 € establert anteriorment per a les aportacions d’autònoms a plans simplificats d’ocupació i per a les aportacions de plans dels quals sigui promotor l’autònom s’aplica també a les aportacions de plans de pensions sectorials.

D’acord amb aquesta reducció es modifiquen els límits financers de les aportacions i contribucions als sistemes de previsió social.

1.8 Tipus de gravamen de l’estalvi (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

Es regulen nous tipus de gravamen, afegint dos trams a la base liquidable entre 200.000 i 300.000 € amb tipus del 27% (abans 26%) i a partir de 300.000 €, que s’aplica el tipus del 28% (abans 26%).

Les persones de nacionalitat espanyola que acreditin una nova residència en un país o territori considerat com a paradís fiscal, mantenen la seva condició de contribuents de l’impost durant cinc anys. Aquests contribuents, més els nacionals que tenen la seva residència habitual a l’estranger a causa de la seva condició de membres de missions diplomàtiques, oficines consulars, etc., apliquen aquesta mateixa tarifa de l’estalvi.

1.9 Deducció per maternitat (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 s’introdueixen les següents novetats en la deducció per maternitat:

Aquesta deducció no solament serà aplicable a aquelles dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents que realitzin una activitat per compte propi o d’altri donades d’alta en la Seguretat Social o mutualitat, sinó que s’amplia també a aquelles que:

• en el moment del naixement del menor percebin prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació, o
• que en aquest moment o en qualsevol moment posterior estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim, en aquest últim cas, de trenta dies cotitzats.

1.10 Reducció dels percentatges de retenció sobre rendiments procedents de la propietat intel·lectual (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida, els percentatges de retenció d’aquests rendiments queden establerts en els següents percentatges:

1.10.1 Rendiments del treball derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques en les quals se cedeix el dret a la seva explotació.

Es redueix del 15% al 7% el percentatge de retenció.

Requisits:

• Que el volum d’aquests rendiments íntegres corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros, i
• Representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici.
• Necessitat de comunicar al pagador la concurrència d’aquestes circumstàncies.

1.10.2 Rendiments procedents de la propietat intel·lectual, sigui quina sigui la seva qualificació

Es redueix del 19% al 15% el percentatge de retenció

11. Imputació de rendes immobiliàries (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida, es precisa que, durant el període impositiu 2023, el percentatge de quantificació de la renda de l’1,1% és aplicable a immobles de municipis els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general amb vigència a partir de l’1 de gener de 2012 (abans era quan haguessin estat revisats i entrat en vigor en els deu períodes impositius anteriors).

12. Nova deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma durant els períodes impositius 2022 i 2023

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida es crea una nova deducció per als contribuents amb residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma. La deducció és aplicable, en els períodes impositius 2022 i 2023, en els mateixos termes i condicions que la deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla per a contribuents residents a Ceuta o Melilla prevista en l’article 68.4.1 de la LIRPF.

2. IMPOST SOBRE SOCIETATS

2.1 Tipus de gravamen reduït (amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2023)

Es redueix del 25 al 23% el tipus de gravamen per a les entitats l’import net del volum de negocis (INVN) del període impositiu immediat anterior de les quals sigui inferior a 1.000.000 € i no tingui la consideració d’entitat patrimonial.

2.2 Amortització accelerada de determinats vehicles en l’impost sobre societats

Es permet amortitzar en funció del coeficient que resulti de multiplicar per 2 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en les taules d’amortització oficialment aprovades a les inversions en vehicles nous FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV (segons definició de l’annex II del Reglament general de vehicles), sempre que:

• Estiguin afectes a activitats econòmiques.
• Que entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2023, 2024 i 2025.

3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

3.1 Règim d’exempcions per a operacions realitzades per forces armades (efectes 1 de juliol de 2022)

S’estableix un règim d’exempcions similar al que ja estava previst per a les forces armades de qualsevol estat membre del Tractat de l’Atlàntic Nord. Així, s’inclouen com a operacions exemptes les adquisicions intracomunitàries de béns, exportacions, prestacions de serveis i importacions de béns realitzades per les forces armades de qualsevol estat membre per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa.

3.2 Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

Se suprimeix l’aplicació de la regla especial de l’ús efectiu en les prestacions de serveis entre empresaris en aquells sectors i activitats generadores del dret a la deducció, mentre que es manté la seva aplicació en sectors que no generen aquest dret, com el sector financer i el d’assegurances i s’estén la seva aplicació a la prestació de serveis intangibles a consumidors finals no establerts a la Unió Europea, quan es constati que el seu consum o explotació efectiva es fa en el territori d’aplicació de l’impost.

D’altra banda, per a evitar situacions de frau o elusió fiscal i garantir la competència d’aquest mercat, aquesta clàusula s’aplicarà als serveis d’arrendament de mitjans de transport.

3.3 Harmonització i adaptació de la normativa de l’IVA a la normativa duanera (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

S’actualitzen diversos preceptes de la Llei de l’impost amb l’objectiu d’harmonitzar i adaptar el seu contingut a la normativa duanera comunitària.

En concret, aquells referents al fet imposable importació de béns, les operacions assimilades a les importacions de béns, les exempcions en les exportacions de béns, les exempcions en les operacions assimilades a les exportacions, les exempcions relatives a les situacions de dipòsit temporal i altres situacions, les exempcions relatives als règims duaners i fiscals, la base imposable de les importacions de béns i la liquidació de l’impost en les importacions.

3.4 Inversió del subjecte passiu (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

Quan les operacions s’efectuïn per persones o entitats no establertes en el territori d’aplicació de l’impost, amb caràcter general, s’aplica el mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu. No obstant això, existeixen excepcions a l’aplicació d’aquest mecanisme especial. S’inclouen entre aquestes excepcions les prestacions de serveis d’arrendament d’immobles subjectes i no exemptes de l’impost, que siguin efectuades per persones o entitats no establertes en el territori d’aplicació de l’impost. D’aquesta manera, es facilita que es puguin acollir al règim general de deducció i devolució establert en la Llei de l’impost, atès que en determinades circumstàncies havien quedat exclosos del règim de devolució a no establerts. Així, es garanteix la neutralitat de l’impost i es redueixen les càrregues administratives per a l’obtenció de la devolució.

En el mateix sentit, s’exclou també de l’aplicació del mecanisme especial d’inversió del subjecte passiu a les prestacions de serveis d’intermediació en l’arrendament d’immobles efectuats per empresaris o professionals no establerts.

Addicionalment, s’introdueixen canvis en la regulació del mecanisme d’inversió del subjecte passiu estenent la seva aplicació als lliuraments de deixalles i rebuig de plàstic i de material tèxtil, i es modifiquen les regles referents al subjecte passiu perquè sigui aplicable la regla d’inversió als lliuraments d’aquests residus i materials de recuperació.

3.5 Comerç electrònic (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

Es duen a terme una sèrie d’ajustos tècnics per a, d’una banda, definir de forma més precisa les regles referents al lloc de realització de les vendes a distància intracomunitàries de béns i el càlcul del límit que permet continuar tributant en origen per aquestes operacions, quan es tracta d’empresaris o professionals que només de manera excepcional realitzen operacions de comerç electrònic, i, per una altra, en relació amb aquest límit, concretar que, per a l’aplicació del llindar corresponent, el proveïdor ha d’estar establert només en un estat membre i els béns s’han d’enviar exclusivament des d’aquest estat membre.

3.6 Recuperació de l’IVA meritat per crèdits incobrables (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

S’incorpora en la Llei de l’impost la doctrina administrativa que permet la modificació de la base imposable en cas de crèdits incobrables a conseqüència d’un procés d’insolvència declarada per un òrgan jurisdiccional d’un altre estat membre.

A més, es rebaixa l’import mínim de la base imposable de l’operació quan el destinatari morós tingui la condició de consumidor final (passa de 300 € a 50 €), es flexibilitza el procediment incorporant la possibilitat de substituir la reclamació judicial o requeriment notarial previ al deutor per qualsevol altre mitjà que acrediti fefaentment la reclamació del cobrament a aquest deutor, i s’estén a sis mesos el termini per a procedir a la recuperació de l’IVA des que el crèdit és declarat incobrable. Aquesta última mesura s’acompanya d’un règim transitori perquè puguin acollir-se al nou termini de sis mesos tots els subjectes passius de l’IVA el termini de modificació del qual no hagués caducat a la data d’entrada en vigor de la Llei.

3.7 Tipus impositius (efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos)

Determinats béns que fins ara tributen al tipus reduït del 10% passen a tributar al tipus reduït del 4%. Es tracta dels tampons, compreses i protectors íntims, productes de primera necessitat inherents a la condició femenina, així com els preservatius i altres anticonceptius no medicinals.

3.8 Límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2023 (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

Es prorroguen un any més els límits excloents per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, de tal manera que es manté el límit de 250.000 € de volum d’ingressos en l’exercici anterior i de l’import del conjunt d’adquisicions i importacions de béns i serveis l’any anterior.

4. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS (ITP I AJD)

4.1 Escala per transmissions i rehabilitacions de grandeses i títols nobiliaris 

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, s’actualitzen al 2% els imports de l’escala (regulades en l’article 43 del text refós de la Llei de l’ITP i AJD), que s’aplicaran des de l’entrada en vigor d’aquesta la llei.

4.2 Crèdits immobiliaris a persones amb un grau de dependència

Estaran exempts d’AJD els crèdits immobiliaris, concedits de conformitat amb la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, als qui tinguin declarat administrativament un grau de dependència d’acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Per a això s’han de complir els següents requisits de manera simultània:

Que els crèdits tinguin com a garantia un dret real d’anticresi, l’import del qual es destini, principalment, a finançar el cost de les cures d’una persona dependent.

Que l’habitatge garant vagi destinat al mercat de lloguer.

En l’escriptura haurà de constar el destí del crèdit i el compromís de l’acreditat de destinar els fons rebuts a satisfer principalment els costos d’estada en una residència d’ancians o altres costos assistencials domiciliaris, a més del compromís de destinar l’habitatge gravat amb anticresi al mercat de lloguer.

El mateix règim s’aplicarà a la cancel·lació dels crèdits amb garantia d’anticresi que reuneixin els requisits del paràgraf anterior.

5. TRIBUTS LOCALS

5.1 Impost sobre activitats econòmiques. IAE (amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2023)

Es modifica el grup 761 de l’agrupació 76 de la secció primera de les tarifes de l’impost “Serveis telefònics”:

• Quota mínima municipal de 62,20 € per cada 1.000 abonats o fracció o quota provincial de 137,48 € per cada 1.000 abonats o fracció.
• Quota nacional de 137,48 €: per cada 1.000 abonats o fracció.
• A l’efecte del càlcul d’abonats es consideraran tots els clients de cada operador de telefonia fixa o mòbil, respectivament.

S’afegeix un nou Grup 848. “Serveis d’oficina flexible, “cotreball” i centres de negocis”:

• Quota mínima municipal de 202 €.
• Quota provincial de 20.000 €.
• Quota nacional de 35.000 €.
• Aquest grup comprèn els serveis prestats per les oficines flexibles, “cotreball” i centres de negocis, que ofereixen als seus clients (empreses i professionals) la infraestructura necessària per a desenvolupar la seva activitat: espais de treball, oficines i sales de reunions, de formació o de conferències completament equipades, esdeveniments, llocs de treball flexibles o fixos, servei de comunicacions, videoconferència i connexió a Internet, oficines virtuals, gestió de documentacions i correspondència, serveis de secretariat, “servei d’àpats”, ofimàtica, etc.

Es modifica el títol de l’agrupació 86 de la secció segona de les tarifes passant-se a denominar: “Professions liberals, artístiques, literàries i culturals”.

S’afegeix un nou Grup 864. “Escriptors i guionistes” amb quota de: 115 €.

S’afegeix un nou Grup 869. “Altres professionals relacionats amb les activitats artístiques i culturals no classificades en la secció tercera” amb quota de: 115 €.

S’afegeix un nou Grup 889. “Guies de muntanya” amb quota de: 126 €.

S’afegeix un nou Grup 034. “Compositors, lletristes, arranjadors i adaptadors musicals” amb quota de: 100 €.

5.2 Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (amb efectes des de l’1 de gener de 2023)

S’actualitzen els imports dels coeficients màxims previstos aplicables sobre el valor dels terrenys en funció del període de generació de l’increment de valor, per a la determinació de la base imposable de l’impost.

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, els imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de meritació, segons el període de generació de l’increment de valor, seran els següents (article 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals):

6. IMPOSTOS ESPECIALS

6.1 Exempcions (amb efectes des de l’1 de juliol de 2022)

Igual que en l’IVA, amb efectes des de l’1 de juliol de 2022, es modifica la Llei d’impostos especials per transposar la Directiva (UE) 2019/2235 del Consell de 16 de desembre de 2019, pel que fa a l’esforç de defensa en el marc de la Unió, i en concret:

• Es declara exempta la fabricació i importació de productes objecte dels impostos especials de fabricació que es destinin a les forces armades de qualsevol estat membre diferent d’Espanya, per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, o per al proveïment dels seus menjadors o cantines, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa.
• Es declara exempta l’energia elèctrica, de l’impost sobre l’electricitat, la subministrada a les forces armades de qualsevol estat membre diferent d’Espanya, per a ús d’aquestes forces o del personal civil al seu servei, o per al proveïment dels seus menjadors o cantines, sempre que aquestes forces estiguin afectades a un esforç de defensa realitzat per a dur a terme una activitat de la Unió en l’àmbit de la política comuna de seguretat i defensa.

7. LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA

7.1 Col·laboració social en l’aplicació dels tributs: caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida i, en relació amb les dades, informes, o antecedents obtinguts per l’administració que poden ser cedits per tenir objecte la col·laboració amb les administracions públiques per a la lluita contra el delicte fiscal i contra el frau en l’obtenció o percepció d’ajuts o subvencions a càrrec de fons públics o de la Unió Europea es matisa amb la modificació que s’introdueix per la LPGE 2023 que també s’inclouen les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos que afectin els interessos financers de la Unió Europea.

7.2 Ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida es tornen a regular (sense haver entrat en vigor la seva redacció anterior) els ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris per l’AEAT continguts en la disposició addicional onzena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei concursal, per a incloure les sancions juntament amb els deutes que podran ser objecte d’aquests concrets ajornaments o fraccionaments i delimitar la seva aplicació a situacions preconcursals.

1. Deutes i sancions que es poden ajornar o fraccionar

Ara s’estableix que es poden ajornar o fraccionar, d’acord amb l’article 65 de la LGT i prèvia sol·licitud de l’obligat tributari, els deutes i sancions tributàries estatals que es trobin en període voluntari o executiu i per a la gestió recaptatòria del qual sigui competent l’AEAT, sempre que el deutor:

• Tingui una situació economicofinancera que li impedeixi de manera transitòria efectuar el pagament en els terminis establerts.
• Hagi comunicat al jutjat competent l’obertura de negociacions amb els seus creditors (arts. 585 o 690 TR de la Llei concursal), i sempre que no s’hagi formalitzat en instrument públic el pla de reestructuració, ni aprovat el pla de continuació, ni declarat el concurs, ni obert el procediment especial per a microempreses.

2. Terminis per als acords de concessió

Els acords de concessió que es dictin tindran terminis amb quotes iguals i venciment mensual, sense que en cap cas puguin excedir dels regulats a continuació:

A) Termini màxim de sis mesos, per a aquells supòsits en els quals es donin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.a) de la LGT això és:

• Que no és possible obtenir aval solidari d’entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució o que la seva aportació compromet greument la viabilitat de l’activitat econòmica.
• Que la garantia oferta sigui suficient.

I es tracti d’herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, sense personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d’imposició (art. 35.4 LGT).

B) Termini màxim de dotze mesos, per a aquells supòsits en els quals es donin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.b) de la LGT, això és:

• Que no tingui prou béns per a garantir el deute
• L’execució del seu patrimoni pot afectar substancialment el manteniment de la capacitat productiva i del nivell d’ús de l’activitat econòmica respectiva, o bé pogués produir greus crebants per als interessos de la Hisenda Pública.

O quan es tracti de persones físiques i concorrin les circumstàncies previstes en l’article 82.2.a) de la LGT, això és, les circumstàncies que s’han descrit en el que es preveu per al termini de sis mesos.

C) Termini màxim de vint-i-quatre mesos, per a aquells supòsits en què els ajornaments i fraccionaments es garanteixin mitjançant hipoteca, peça, fiança personal i solidària. Admetent-se també altres garanties sempre que s’estimin suficients (art. 82.1, paràgrafs segon i tercer LGT).

D) Termini màxim de trenta-sis mesos par als supòsits en què els ajornaments i fraccionaments es garanteixin amb aval solidari d’entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució (art. 82.1, paràgraf primer LGT).

La resta de contingut de la disposició addicional onzena (s’eleva a rang legal l’exempció de l’obligació d’aportar garanties en determinats ajornaments i fraccionaments, que fins ara la regulava l’Ordre HAP/2178/2015, de 9 d’octubre, per la qual s’eleva el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a 30.000 euros i s’estableix que és aplicable el que es disposa en la LGT i la seva normativa de desenvolupament en tot el no regulat expressament en aquesta disposició) no sofreix cap canvi en el text de la Llei de PGE 2023 respecte a la seva redacció originària, però referides és clar a ajornaments i fraccionaments de deutes i sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT.

L'entrada Novetats tributàries a partir del primer de gener de 2023 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha posat en funcionament un simulador informatiu perquè els treballadors autònoms calculin la quota que els pot correspondre amb el nou sistema de cotització per rendiments nets que entra en funcionament el gener de 2023.

Es pot accedir a aquesta calculadora a través del portal Importass, en l’àrea pública, on també hi ha informació sobre el nou sistema, les claus sobre com calcular els rendiments i els passos a seguir en els pròxims mesos. Per a estimar la quota s’ha d’indicar el tram en el qual es troben els rendiments que s’espera obtenir. El simulador mostra la quota mínima i màxima per cada tram corresponent. A més, es detalla el desglossament de les cotitzacions (contingències comunes, contingències professionals, cessament d’activitat i formació professional) i la base de cotització.

Vegeu el vídeo explicatiu:

També es poden conèixer les prestacions a les quals es té dret, quantia vinculada a la base de cotització de cada treballador.

A partir de gener, Importass incorporarà noves funcionalitats per a gestionar els tràmits conforme al nou sistema. Així, els autònoms podran comunicar els rendiments esperats, triar de manera senzilla la seva base de cotització o sol·licitar i modificar els beneficis aplicables (deduccions, bonificacions, quota reduïda per inici d’activitat). A més, està previst el desenvolupament d’un altre simulador, ja personalitzat.

Dins del portal d’internet Importass, que es va posar en marxa l’abril de 2021, els autònoms actualment ja poden donar-se d’alta o baixa, modificar les seves dades, obtenir l’informe de la seva vida laboral, consultar els seus rebuts o adjuntar documentació, entre altres serveis.

Nou sistema de cotització d’autònoms

Aquesta reforma estableix que en els pròxims tres anys es desplegui de manera progressiva un sistema de 15 trams que determina les bases de cotització i les quotes en funció dels rendiments nets de l’autònom, com a transició al model definitiu de cotitzacions per ingressos reals que es produirà com a més tard en nou anys.

A més, es defineix el concepte de rendiments nets, fonamental per a la posada en marxa del nou sistema. D’aquesta manera, els rendiments nets es calcularan deduint dels ingressos totes les despeses produïdes en exercici de l’activitat i necessàries per a l’obtenció d’ingressos de l’autònom. Sobre aquesta quantitat, s’aplica addicionalment una deducció per despeses genèriques del 7% (3% per als autònoms societaris). El resultat serà la xifra que determinarà la base de cotització i la quota corresponent.

S’habilita així un sistema que permet als autònoms canviar la seva quota en funció de la seva previsió d’ingressos nets (descomptant els costos de desenvolupar la seva activitat) fins a sis vegades a l’any. Al final de l’exercici fiscal i una vegada coneguts els rendiments nets anuals, es regularitzaran les cotitzacions, retornant-se o reclamant-se quotes en cas que el tram de rendiments nets definitius estigui per sota o per sobre de l’indicat per les previsions durant l’any.

Pots consultar totes les dates clau per a 2023 d’aquest desplegament, clicant aquí.

Més informació sobre el nou sistema en aquest enllaç i en la guia de preguntes i respostes.

Pots posar-te en contacte amb el nostre despatx per qualsevol dubte o aclariment que puguis tenir sobre aquesta qüestió.

L'entrada Nou simulador per a calcular la quota d’autònoms en 2023 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Una de les causes per a extingir la relació laboral és la jubilació de l’empresari, però les conseqüències que es produeixen depenen de quin tipus d’empresari era, si un empresari individual, o una societat.

La jubilació d’un empresari individual

Quan l’empresari individual (una persona física) és el qui executa l’activitat en nom propi i contracta els treballadors, en jubilar-se i posar fi a l’activitat, s’acaba la relació laboral.

Enguany, els autònoms poden accedir a la jubilació ordinària sempre que:

• Hagin complert seixanta-sis anys i dos mesos, o seixanta-cinc anys quan acreditin trenta-set anys i sis mesos o més cotitzats.
• Hagin cotitzat un període mínim de quinze anys, dels quals almenys dos han d’estar compresos dins dels quinze anys immediatament anteriors a la sol·licitud.

En aquests casos, la jubilació és ordinària i vostè pot extingir el contracte dels seus empleats de manera vàlida. La mateixa solució es donaria en cas de defunció o incapacitat permanent de l’empresari.

Indemnització

Tot i que no cal acreditar altres causes per a l’extinció, ha d’abonar als treballadors afectats una mensualitat de salari. A més, tenen dret a la prestació per desocupació (sempre que compleixin amb els requisits legals de cotitzacions prèvies). No es requereix seguir els tràmits de l’acomiadament col·lectiu (amb independència del nombre de treballadors afectats).

En els casos d’empreses familiars, si l’empresari individual es jubila, els familiars no tenen obligació de continuar amb el negoci. En el cas que ho facin, s’està en el cas que segueix l’activitat.

I si malgrat la jubilació de l’empresari, l’activitat de l’empresa continua?

Una de les claus és veure si amb la jubilació s’acaba o no l’activitat del negoci. Tant si l’empresari és individual com si és a través d’una empresa, és fonamental veure si l’activitat del negoci segueix després de la jubilació. No només cal comprovar si l’empresari diu si continua o no, sinó que moltes vegades és necessari acudir al lloc on es treballava per a veure si de veritat s’ha parat l’activitat o si continua.

El negoci pot continuar de moltes maneres: ja sigui perquè els hereus segueixen amb el negoci, perquè abans de jubilar-se es va vendre l’empresa a una altra, perquè l’empresari es va jubilar, però l’empresa no es va dissoldre… És igual que es produeixi un canvi de nom, l’important és que es continuï desenvolupant la mateixa activitat.

En aquests casos, com que no cessa l’activitat, la jubilació no és una causa per a extingir el contracte laboral.

En aquests casos hi hauria d’haver una successió d’empreses, és a dir, que el nou empresari ha de quedar subrogat en els drets i obligacions laborals i de la Seguretat Social de l’anterior empresari, per la qual cosa els contractes han de seguir, i els treballadors han de continuar prestant els seus serveis a aquest nou empresari.

• Atenció. Si l’empresari jubilat ha venut la seva empresa a un tercer, el contracte no s’extingeix i el nou empresari ha de mantenir en l’ocupació els treballadors, responent solidàriament el primer dels deutes amb la Seguretat Social previs a la transmissió. En aquest cas, l’empresari entrant ha de mantenir les condicions laborals que gaudien els treballadors en l’anterior empresa i continuar aplicant el conveni col·lectiu d’origen -si és diferent del de la pròpia empresa- fins a la seva expiració o fins que n’entri en vigor un de nou. Això, excepte pacte en contra amb els representants dels treballadors.

Jubilació anticipada

En cas de jubilació anticipada de l’empresari, no és procedent l’extinció de contractes dels treballadors i ha d’acreditar una causa objectiva (econòmica, organitzativa, tècnica o productiva) i abonar una indemnització de vint dies de salari per any treballat. Si els treballadors afectats són varis, és possible que hagi de seguir els tràmits legals per a l’acomiadament col·lectiu.

L'entrada Extinció del contracte per jubilació de l’empresari individual ha aparegut primer a Ramió Assessors.