Hem de recordar-li que la Llei General Tributària (LGT) estableix, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, que es procedirà a l’embargament dels béns i drets de l’obligat tributari en prou quantia per a cobrir:

1. L’import del deute no ingressat.
2. Els interessos que s’hagin reportat o es reportin fins a la data de l’ingrés en el Tresor.
3. Els recàrrecs del període executiu.
4. Les costes del procediment de constrenyiment.

La mateixa LGT assenyala com a béns embargables els sous, salaris i pensions, disposant que no s’embarguin els béns o drets declarats inembargables per les lleis. En aquest sentit, el Reglament General de Recaptació estableix que:

“L’embargament de sous, salaris i pensions s’efectuarà tenint en compte el que s’estableix en la llei d’enjudiciament civil (LEC).

La diligència d’embargament es presentarà al pagador. Aquest quedarà obligat a retenir les quantitats procedents en cada cas sobre les successives quanties satisfetes com a sou, salari o pensió i a ingressar en el Tresor l’import sostret fins al límit de la quantitat deguda”.

Quins són aquests límits d’embargabilitat que estableix la llei d’enjudiciament civil (LEC)?

La LEC declara embargables amb caràcter general els “salaris, sous, jornals, retribucions o pensions” que siguin superiors al salari mínim interprofessional (SMI), i això conforme a l’escala que estableix la mateixa norma, que es basa en una sèrie de trams atenent l’import en què els emoluments superen aquest SMI. 

• Atenció. Tingui en compte que, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, l’SMI s’ha incrementat a 1.184 euros per 14 pagues. En 2023 era de 1.134 euros.

Però ocorre que, malgrat l’aparent claredat d’aquest precepte, en la pràctica se susciten alguns dubtes sobre si determinats conceptes que integren els emoluments s’han de computar o no a l’efecte d’aplicar l’escala de retenció que estableix la norma o, per contra, si estarien exemptes, i serien inembargables. Això és el que ocorre precisament amb les dietes salarials, ja que solen integrar-se com un concepte més en les nòmines dels empleats, com a part de la seva retribució, la qual cosa suscita el corresponent dubte o interrogant a l’hora que l’empresa practiqui la retenció salarial ordenada pel jutjat o tribunal. 

La LEC en concret (article 607) assenyala que:

1. És inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional (SMI).

2. Els salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional s’embargaran conforme a aquesta escala:

• Per a la primera quantia addicional fins a la que suposi l’import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 per 100.
• Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l’anterior quantia, el 90 per 100.

Què passa amb les dietes? Són embargables sense límit?

La LEC estableix el que seran les quantitats inembargables, però en tot cas dels sous, salaris i pensions així com els límits de la seva embargabilitat, si bé, no estableix quin és el concepte de salari i quines quanties l’integren.

Ara bé, per saber el que cal considerar salari, la resposta legal l’obtenim de l’ordenament laboral, en concret l’Estatut dels Treballadors assenyala que:

1. Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, ja retribueixin el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball.

En cap cas, el salari en espècie podrà superar el 30 % de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional.

2. No tindran la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o bestretes per les despeses efectuades a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Sobre la base de l’anterior, s’arriba a la conclusió que les quantitats satisfetes en concepte de dietes que s’abonin en la nòmina no estarien incloses dins del concepte de salari a l’efecte de l’aplicació dels límits d’embargabilitat de la LEC, i, per tant, serien embargables sense límits, de conformitat amb les disposicions generals tributàries d’embargabilitat de béns i drets.

Per tant, a aquest efecte:

• Si un concepte no té la consideració de salari, no li aplica l’escala prevista amb caràcter general (aquesta escala només és aplicable si s’embarguen conceptes salarials).

Encara que les dietes apareguin en la nòmina, les haurà de separar- de la resta de salari a l’hora de calcular l’embargament.

L'entrada Com queden els embargaments salarials el 2025? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Calendari clau

2 d’abril: Inici de la campanya

25 de juny: darrer dia per domiciliar les declaracions amb resultat a ingressar.

30 de juny: finalitza el termini de presentació de les declaracions.

30 de juny: data en què hisenda carregarà el primer termini si s’ha fraccionat el pagament.

5 de novembre: data en què hisenda carregarà el segon termini si s’ha fraccionat el pagament

Enguany, com a novetat destacada, es podrà fer el pagament de la renda amb Bizum si la declaració surt a pagar.

Principals novetats fiscals de la renda 2024

Aquesta campanya incorpora diversos canvis tributaris que cal tenir molt en compte:

Canvis en els límits de declaració

• Obligació de declarar si es cobren més de 22.000 € d’un únic pagador.
• En cas de dos o més pagadors, el límit exempt puja fins als 15.876 €, sempre que el segon i posteriors superin els 2.500 €.
• No cal declarar si només s’ha cobrat l’SMI (salari mínim interprofessional).

Deduccions per habitatge

• Propietaris amb habitatges llogats en zones tensionades (només aplicable a Catalunya): reduccions sobre el rendiment net de fins al 90%, per contractes signats a partir del 26 de maig de 2023.
• Llogaters: deduccions autonòmiques per a joves menors de 32 anys, persones vídues, o aturats de llarga durada.

Ajudes a l’eficiència energètica

• Les subvencions com les del pla Moves tributen, mentre que les procedents dels fons europeus Next Generation no.
• Si s’ha rebut una ajuda, cal sumar-la a la base general. Això pot afectar el tram de tributació i fer augmentar l’import a pagar.
• En casos de comunitats de propietaris, pot caldre repartir proporcionalment la subvenció entre els veïns.

Pagaments amb Bizum, Wallapop i altres plataformes

• Els pagaments amb Bizum tributen si serveixen per pagar serveis o activitats professionals.
• Wallapop, Vinted…: només s’han de declarar si s’han venut objectes de valor (com rellotges o bosses de marca) i s’ha obtingut un guany.

Donatius

• Millora en les deduccions: es pot desgravar un 80% dels primers 250 € donats a entitats sense ànim de lucre (abans era fins a 150 €).
• Cal revisar possibles deduccions autonòmiques, com per naixement, estudis de postgrau o donatius a entitats catalanes.

Mutualistes

• Les persones que van tenir mútua entre 1967 i 1978 podran reclamar i rebre enguany els imports pagats de més.

Criptomonedes

• Obligació de declarar operacions amb criptos com a guanys o pèrdues patrimonials. Hisenda manté el focus en aquest àmbit.

Com podem ajudar-te des de RAMIÓ ASSESSORS?

T’oferim un servei integral i personalitzat per gestionar la teva declaració de renda i patrimoni, amb la màxima atenció i rigor. Et podem ajudar a:

• Recollir i revisar tota la documentació necessària.
• Aplicar les deduccions i bonificacions correctament.
• Presentar la declaració dins del termini establert.
• Atendre’t presencialment, per telèfon o per correu electrònic i esar la teva declaració a Virtualdoc.

L'entrada Arrenca la campanya de la renda i Patrimoni 2024: novetats i calendari ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Qui està obligat a presentar la declaració de patrimoni?

Han de presentar l’Impost sobre el Patrimoni totes aquelles persones físiques que compleixin qualsevol d’aquests dos criteris:

• Que el seu patrimoni net superi els 2.000.000 €, independentment de la quota a pagar.
• Que, un cop aplicades les exempcions i reduccions, la quota resultant sigui a ingressar, segons els llindars establerts per cada comunitat autònoma.

A Catalunya, el mínim exempt general se situa en 500.000 €, tot i que existeixen exempcions per habitatge habitual fins a 300.000 €, determinats béns empresarials, art i altres categories especials.

Béns i drets que s’han de declarar

Cal incloure en la declaració tots els béns i drets de contingut econòmic, com ara:

• Béns immobles (pisos, cases, solars…).
• Comptes bancaris, dipòsits i saldos.
• Accions, participacions i fons d’inversió.
• Vehicles de gamma alta, embarcacions, avions i altres béns de luxe.
• Obres d’art, antiguitats, joies i metalls preciosos.
• Drets reals (com us de fruit o nua propietat).
• Criptomonedes, que s’han d’incloure segons la seva valoració oficial a 31 de desembre.

És important tenir en compte que els béns situats a l’estranger també s’han de declarar, si el contribuent resideix fiscalment a Espanya.

Principals novetats de la campanya 2024

Enguany, Hisenda manté el focus en els patrimonis complexos i digitals, així com en la col·laboració internacional per detectar béns ocults. Les novetats destacades són:

• Criptomonedes: s’han d’incloure de manera obligatòria. Es preveu més control sobre les operacions i la titularitat de moneders digitals, especialment aquells allotjats fora d’Espanya.
• Major intercanvi d’informació internacional: més pressió sobre béns no declarats a l’estranger.
• Ajustos autonòmics: algunes comunitats, com la Valenciana o les Balears, introdueixen nous trams impositius o bonificacions parcials que poden alterar l’import a pagar. A Catalunya es mantenen els trams progressius i l’escala autonòmica pròpia.
• Compatibilitat amb l’impost estatal temporal a les grans fortunes: les persones afectades per ambdós impostos hauran de coordinar les dues declaracions, per evitar duplicitats o incompliments.

Calendari clau

• 2 d’abril: inici oficial del termini de presentació.
• 25 de juny: darrer dia per presentar declaracions amb domiciliació bancària.
• 30 de juny: finalitza el termini general per presentar la declaració.
• 30 de juny: càrrec de l’import a pagar

 Com podem ajudar-te des de RAMIÓ ASSESSORS?

T’oferim un servei personalitzat i integral per garantir que compleixes amb totes les obligacions legals de manera òptima i sense riscos. Ens encarreguem de:

• Analitzar el teu patrimoni i verificar si estàs obligat a declarar.
• Valorar correctament els béns i drets segons la normativa vigent.
• Aplicar les exempcions i bonificacions que et corresponguin.
• Preparar i presentar la declaració dins termini.
• Atendre’t presencialment, per telèfon o correu electrònic, i desar la teva declaració a Virtualdoc.

A RAMIÓ ASSESSORS, estem compromesos amb la tranquil·litat i seguretat fiscal dels nostres clients. Deixa’t assessorar per experts!

L'entrada S’obre la campanya de l’Impost sobre el Patrimoni 2024: novetats i calendari ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Qui ha de presentar el Model 145?

El Model 145 ha de ser emplenat i lliurat per qualsevol treballador per compte d’altri quan inicia una relació laboral o quan es produeixen canvis en la seva situació personal que puguin afectar la retenció d’IRPF, com ara:

• Canvis en l’estat civil.
• Naixement o adopció de fills.
• Discapacitat del treballador o familiars a càrrec.
• Canvis en la residència fiscal.
• A l’inici d’un exercici en previsió de canvis en els darrers mesos.

L’empresa és responsable d’aplicar les retencions pertinents segons la informació facilitada pel treballador, per la qual cosa és essencial que aquestes dades estiguin actualitzades.

Com emplenar el Model 145?

El formulari està dividit en diverses seccions que cal emplenar amb informació específica:

1. Dades personals del treballador, com el nom, cognoms, NIF i situació familiar.
2. Situació familiar, indicant si el treballador està casat, té fills o altres persones a càrrec.
3. Discapacitats i deduccions aplicables, si és el cas, per exemple si poden aplicar deducció per adquisició d’habitatge.
4. Rendiments i altres ingressos, que poden influir en la retenció.
5. Signatura i data, confirmant la veracitat de la informació proporcionada.

Conseqüències de no presentar o d’aportar informació incorrecta

No presentar el Model 145 o proporcionar dades incorrectes pot comportar que l’empresa apliqui un percentatge de retenció més alt del que correspon o, en cas d’inspecció fiscal, sancions per part de l’AEAT. Per aquest motiu, és important revisar acuradament la informació abans de lliurar el document.

Pot un treballador demanar més retenció que la que es calculi amb les seves dades?

Si, el treballador, si ho considera oportú, pot demanar a la seva empresa que li retingui un percentatge superior en la seva nòmina, al que li correspondria. Ho haurà de demanar per escrit.

Conclusió

El Model 145 és un document essencial per assegurar que la retenció d’IRPF aplicada a la nòmina de cada treballador sigui la correcta i ajustada a la seva situació personal i familiar. Presentar-lo correctament permet evitar sorpreses en la declaració de la renda i garantir el compliment de les obligacions fiscals amb l’AEAT.

L'entrada Què és el Model 145 i per a què serveix? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Anàlisi de les novetats que afecten l’IRPF, IS i l’IVA.

IRPF

Límits exempts de declarar

Amb efectes de l’1 de gener de 2025 s’eleva a 2.500 euros la quantia total dels rendiments íntegres del treball procedents del segon i restants pagadors que obliguen a presentar la declaració de la renda, per la qual cosa no estaran obligats a presentar la declaració de renda aquells contribuents amb ingressos de fins a 22.000 euros que tinguin més d’un pagador sempre que la suma de les rendes del segon o restants pagadors no superin els 2.500 euros (fins ara eren 1.500 euros).

Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges

Recordem que aquesta deducció en l’IRPF té tres modalitats en funció de les obres que s’escometin:

• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025 la deducció del 20%, amb una base màxima de 5.000 €, per les obres fetes durant aquest període per a la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració del seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2026.
• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025 la deducció del 40%, amb un base màxima de 7.500 €, per les obres fetes durant aquest període per a la millora en el consum d’energia primària no renovable del seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2026.
• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2026 la deducció del 60%, amb una base màxima de 5.000 €, per les obres de rehabilitació energètica en edificis residencials. La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 5.000 €. Les quantitats satisfetes no deduïdes per excedir de la base màxima anual de deducció es podran deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sense que en cap cas la base acumulada de la deducció pugui excedir de 15.000 €.

Deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i punts de recàrrega

• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025, la deducció del 15% (la base màxima de deducció és de 20.000 €) per al cas de l’adquisició d’un únic vehicle elèctric nou, no afecte a l’activitat econòmica, que compleixi amb els requisits previstos en l’apartat 2 de la disposició addicional cinquanta-vuitena de la Llei 35/2006 de l’IRPF que es practicarà en el període impositiu en el qual el vehicle sigui matriculat o s’instal·li el punt de recàrrega, en aquest últim cas es practicarà en el període impositiu en el qual finalitzi la instal·lació, que no podrà ser posterior a 2025.
• Es podrà aplicar la deducció del 15% de les quantitats satisfetes per a la instal·lació en un immoble de sistemes de recàrrega de bateries de vehicles elèctrics no afectes a una activitat econòmica (la base màxima anual de deducció és de 4.000 €), quan s’aboni fins al 31 de desembre de 2025, una quantitat a compte per a la futura adquisició del vehicle que representi, almenys, el 25% del seu valor d’adquisició.

Imputació de rendes immobiliàries

Amb efectes de l’1 de gener de 2024 s’aplicarà la imputació de rendes immobiliàries a l’1,1 % si els immobles estan localitzats en municipis amb valors cadastrals revisats, sempre que haguessin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012.

Estimació objectiva en IRPF i règim simplificat i règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA (“mòduls”)

• Amb efectes de l’1 de gener 2025 i vigència indefinida, es prorroguen durant 2025 els límits quantitatius que delimiten en l’IRPF l’àmbit d’aplicació del mètode d’estimació objectiva, llevat de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que tenen el seu propi límit quantitatiu per volum d’ingressos. També es prorroguen per al període impositiu 2025 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, en l’IVA.

En concret, els límits excloents seran els següents:

1. Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior: 250.000 €.
2. Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior corresponent a operacions per les quals existeixi obligació d’expedir factura: 125.000 €.
3. Límit màxim de volum de compres i serveis en l’exercici anterior: 250.000 €.

• El termini per a presentar les renúncies o revocacions del mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i dels règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’impost sobre el valor afegit, serà des del 25 de desembre de 2024 fins al 31 de gener de 2025. No obstant això, seran vàlides les renúncies i revocacions per a 2025 que s’haguessin presentat entre l’1 i el 24 de desembre de 2024; també es podran modificar les renúncies o revocacions sol·licitades en aquestes dates, fins al 31 de gener de 2025.

Nova reducció aplicable als rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional

S’estableix una nova reducció del 30% aplicable a rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional, amb efectes des de l’1 de gener de 2025.

La citada reducció podrà resultar d’aplicació als rendiments derivats de determinades activitats artístiques -qualificats de rendiments del treball o com a rendiments d’activitats econòmiques- la quantia de les quals sigui notablement superior a la mitjana dels tres exercicis anteriors. No obstant això, l’aplicació de la reducció esmentada requereix que el contribuent estigui inclòs dins de l’àmbit subjectiu que estableix la norma i que compleixi amb les condicions i el límit que estableix el precepte legal.

Respecte dels rendiments del treball, s’inclouen dins de l’àmbit subjectiu:

• Els rendiments derivats d’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques,
• Els rendiments derivats de la relació laboral especial dels artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i
• Els rendiments derivats de la realització d’activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament de l’activitat.

Així mateix, respecte dels rendiments d’activitats econòmiques s’inclouen dins de l’àmbit subjectiu:

• Els rendiments d’activitats que estiguin classificades a l’efecte de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en determinats epígrafs de la secció segona relativa a activitats professionals (grups 851, 852, 853, 861, 862, 864 i 869) -entre els quals s’inclouen activitats de pintors, escultors, ceramistes, artesans, gravadors, artistes fallers i artistes similars; escriptors i guionistes-,
• Els rendiments d’activitats que estiguin classificades en determinats epígrafs de la secció tercera relativa a activitats artístiques (agrupacions 01, 02, 03 i 05) -entre els quals s’inclouen d’activitats relacionades amb el cinema, teatre, circ, ball, música i espectacles taurins-,
• Els rendiments derivats de la prestació de serveis professionals que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com les persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per a l’activitat.

Perquè resulti d’aplicació la reducció s’exigeix que la quantia dels rendiments citats anteriorment sigui notablement superior a la mitjana dels tres exercicis anteriors. En concret, aquests rendiments han d’excedir del 130% de la quantia mitjana dels rendiments que, complint amb els requisits anteriorment assenyalats, han estat imputats en els tres exercicis anteriors.

Així mateix, s’estableix un límit màxim de 150.000 euros anuals respecte a la base de la reducció.

Nou increment del tipus marginal màxim aplicable a la base liquidable de l’estalvi

Es modifica amb efectes des de l’1 de gener de 2025 l’últim tram de la tarifa aplicable a la base liquidable de l’estalvi. En concret, s’incrementa el tipus marginal màxim en un 2% passant del 28% al 30%. Aquest últim tram de tarifa aplica per a la part de base liquidable de l’estalvi que excedeix de 300.000 €.

L’escala consolidada aplicable a la base liquidable de l’estalvi a partir de l’1 de gener de 2025 després de la modificació aprovada serà la següent:

Devolucions als mutualistes

Es regula un procediment per a la devolució a mutualistes, en aplicació del conclòs pel Tribunal Suprem en diverses sentències (entre altres, en la seva sentència del 25 d’abril de 2023).

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) podrà reconèixer les devolucions als mutualistes en relació amb els períodes impositius de 2019 a 2022, mitjançant l’inici del procediment de rectificació d’autoliquidació, o de devolució iniciat mitjançant autoliquidació. L’AEAT analitzarà la procedència dels procediments per a l’inici dels quals hagi rebut conformitat expressa a través del formulari d’apoderament que per a això posi a la disposició dels contribuents en la seva seu electrònica, dins del termini reglamentari de declaració de l’IRPF en la forma que s’estableixi en l’Ordre d’aprovació del corresponent model de declaració d’aquest impost.

Els citats apoderament i conformitat per part del contribuent, i la tramitació dels procediments, es presentaran, prestaran i realitzaran en funció de l’antiguitat del període impositiu al qual corresponen a raó d’un període impositiu per cada any natural iniciat a partir de 2025.

Les devolucions del període impositiu 2019 i dels períodes anteriors no prescrits seran exigibles a partir del primer de gener de 2025.

L’AEAT no admetrà qualsevol altra autoliquidació o, si és el cas, sol·licitud de rectificació d’autoliquidació que es presenti pels contribuents a fi d’obtenir les devolucions a les quals es refereix aquesta disposició, quan no s’ajustin al que s’hi disposa (d’aquesta manera es deixa sense efecte els apoderaments formulats amb anterioritat a la seva data d’entrada en vigor, així com les actuacions de l’AEAT realitzades a partir d’aquests, sempre que estiguessin pendents d’abonament les devolucions corresponents. Així mateix, quedaran sense efecte els procediments en curs de rectificació d’autoliquidació, o de devolució iniciat mitjançant autoliquidació, la devolució de la qual no s’hagués acordat a la data d’entrada en vigor).

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Reserva de capitalització

Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, s’augmenta el percentatge de reducció al 20% i, a més, augmenta el percentatge si l’empresa incrementa plantilla.

Els nous percentatges són:

• 23% si la plantilla mitjana en el període impositiu s’incrementa, respecte de la plantilla del període impositiu anterior, en un mínim d’un 2% sense superar un 5%.
• 26,5% si l’increment de la plantilla mitjana del període impositiu anterior es troba entre un 5 i un 10%.
• 30% si l’increment de plantilla és superior a un 10%.

L’increment de plantilla s’haurà de mantenir durant un termini de tres anys des del tancament del període impositiu al qual correspon la reducció.

L’import de la reducció no pot superar el 20% (abans 10%) de la base imposable o del 25% en el cas que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui inferior a 1.000.000 €. En cas d’insuficiència de base imposable les quantitats pendents es podran aplicar en els períodes impositius que finalitzin en els dos anys immediats i següents.

Tipus impositius per a micropimes

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2025. Per als contribuents amb INVN de l’any anterior inferior a 1.000.000 € (micropimes) i sempre que no tinguin la consideració d’entitat patrimonial, aplicaran els tipus de gravamen següents:

• Micropimes: 17% per la part de la base imposable compresa entre 0 i 50.000 €. Per l’excés el 20%.
• Entitats de reduïda dimensió (aquelles que el seu INVN de l’any anterior és inferior a 10.0000.000 €): 20% per a les entitats que tributin pel règim especial de reduïda dimensió (ERD) i que no tinguin la consideració d’entitat patrimonial.

Les societats cooperatives fiscalment protegides tributaran als tipus de gravamen resultants de minorar en 3 punts percentuals els tipus anteriors i del 12% si són de nova creació. En aquest últim cas en el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva i en el següent.

Règim transitori d’aplicació dels tipus de gravamen

Microempreses (entitats que el seu INVN sigui inferior a 1 milió d’euros)

Entitats de reduïda dimensió (aquelles que el seu INVN de l’any anterior és inferior a 10.0000.000 €)

També s’adapta la regla de tributació mínima als tipus impositius anteriors. La regla de tributació mínima imposa un gravamen del 15% sobre la base imposable, sense considerar reduccions, deduccions o incentius fiscals (amb algunes excepcions). El seu objectiu és assegurar una tributació efectiva mínima per a entitats amb un INVN igual o superior a 20 milions d’euros i per a les que tributin en règim de consolidació fiscal (amb independència del seu volum de negocis).

Per a adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Llibertat d’amortització en inversions que usin energia renovable

Es prorroga fins a l’any 2025 la llibertat d’amortització prevista per a les inversions efectuades en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que usessin energia procedent de fonts renovables i substituïssin instal·lacions que usessin energia procedent de fonts no renovables fòssils, tot això condicionat al compliment d’un requisit de manteniment de plantilla. La quantia màxima de la inversió que podrà beneficiar-se del règim de llibertat d’amortització serà de 500.000 €.

Reincorporació de les mesures fiscals del RDL 3/2016 declarades inconstitucionals

Es re-introdueixen les restriccions a la compensació de bases imposables negatives, deduccions internacionals i reversió de deterioracions de valors fiscalment deduïbles en períodes previs a 2013.

El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant la seva sentència 11/2024, de 18 de gener va declarar inconstitucionals i nuls alguns dels preceptes del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual es van adoptar mesures rellevants en l’IS i que han elevat significativament en els últims anys la quota de l’impost de moltes empreses i grups fiscals. Ara mitjançant la Llei 7/2024 es tornen a introduir en l’IS les mesures declarades inconstitucionals (esmenant així el vici d’inconstitucionalitat que va ser declarat). La reintroducció de les mesures es fa amb efectes per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024 i que no hagin conclòs el 22 de desembre de 2024 (data d’entrada en vigor de la Llei 7/2024). En concret:

1. Es restableixen límits més restrictius per a la compensació de bases imposables negatives (“BIN”) per grans empreses, en funció del seu import net del volum de negocis (“INVN”). En concret, (i) els contribuents amb un INVN inferior o igual a 20 milions d’euros mantindran el límit general de compensació del 70% de la base imposable positiva prèvia a la compensació; mentre que (ii) els contribuents amb un INVN superior a 20 milions d’euros i a 60 milions d’euros podran compensar les BIN fins al 50% o el 25% (respectivament) de la base imposable positiva prèvia. Es manté la possibilitat de compensar, en tot cas, un import de fins a 1 milió d’euros.
2. Es re-introdueix la limitació específica per a l’aplicació de deduccions per doble imposició, tant interna com internacional, que afecta els contribuents amb un INVN igual o superior a 20 milions d’euros. En concret, la deducció màxima en aquests casos serà del 50% de la quota íntegra del contribuent, afectant aquesta limitació tant a les deduccions generades en el mateix període impositiu com a les que estiguessin pendents d’exercicis anteriors. Les deduccions no aplicades per insuficiència de quota es podran deduir, com fins ara, en els períodes impositius següents.
3. Es restableix el règim de reversió obligatòria de les pèrdues per deterioració de valors representatius del capital o fons propis que haguessin estat fiscalment deduïbles amb anterioritat a 2013. Aquesta mesura afecta a tots els contribuents, amb independència del seu INVN. En concret, s’haurà d’integrar en la base imposable l’import total de les pèrdues per deterioració que van ser deduïbles abans de 2013 i que estiguin pendents de reversió l’1 de gener de 2024. La reversió s’haurà de fer, per parts iguals, en cadascun dels tres primers exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024. En cas de transmissió dels valors, les quantitats pendents de revertir s’integraran en la base imposable del període impositiu en què es produeixi la transmissió. Es permetrà compensar la renda positiva derivada d’aquesta reversió obligatòria amb BIN generades en exercicis anteriors a 2021, sense que resultin d’aplicació els límits del 25% i 50% esmentats anteriorment (encara que amb el límit general del 70%).

S’estén a 2024 i 2025 el límit a la compensació de BIN individuals en grups fiscals

Es prorroga als períodes impositius 2024 i 2025 la mesura que es va aprovar només per a 2023 que va consistir a no incloure en la base imposable consolidada del grup el 50% de les bases imposables individuals negatives.

Les quantitats no computades s’hauran d’integrar per desenes parts en els períodes successius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025 i l’1 de gener de 2026.

Aquesta limitació en els anys 2024 i 2025 no afectarà les fundacions que formin part d’un grup fiscal.

Impost complementari per a garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud

A través de la Llei 7/2024, es transposa a dret intern la Directiva Europea que garanteix una imposició mínima global del 15% per als grups multinacionals i nacionals de gran magnitud.

L’Impost complementari té com a objectiu assegurar que els grups multinacionals i nacionals de gran magnitud tributin almenys un 15% de les seves rendes en cada jurisdicció on operin, alineant-se amb els principis del Pilar 2 de l’OCDE. Aquest tribut s’estructura en tres modalitats:

• Impost nacional: grava a les entitats constitutives radicades a Espanya les rendes de les quals estiguin sotmeses a un tipus efectiu inferior al 15%.
• Impost primari: aplica a les rendes generades per entitats estrangeres del grup atribuïdes a la matriu espanyola, sempre que aquestes rendes no assoleixin el tipus mínim.
• Impost secundari: cobreix els beneficis insuficientment gravats a l’estranger quan la regla primària no resulta suficient.

Base imposable: es determina a partir del resultat comptable ajustat, segons normes internacionals de comptabilitat financera acceptades. Els ajustos inclouen l’exclusió de rendes relacionades amb la substància econòmica.

Exclusions: les jurisdiccions amb ingressos inferiors a 10 milions d’euros o beneficis menors a 1 milió d’euros estan exemptes.

Període transitori: les disposicions transitòries 1a i 3a estableixen regles per a impostos diferits i una implementació gradual fins a 2032.

IVA

Tipus reduïts: llet fermentada

Inclusió de la llet fermentada en el tipus reduït del 4%.

Dipòsits fiscals de gasolines, gasoils i altres carburants

S’incorporen mesures rellevants per frenar el frau que afecta el mercat de gasoils, gasolines i biocarburants destinats al seu ús com a carburant en vehicles automòbils.

Com a novetat, s’exigeix als últims dipositants d’aquests productes en un dipòsit fiscal (o al seu titular, si és propietari del producte) l’obligació de garantir l’ingrés de l’IVA corresponent als lliuraments posteriors a la sortida del dipòsit, mitjançant aval o pagament a compte. Aquesta obligació no afectarà els operadors que acreditin la seva condició d’operadors econòmics autoritzats conforme a la normativa duanera o operadors de confiança, nova figura el procediment d’obtenció de la qual està pendent d’un futur desenvolupament per ordre ministerial.

Es preveu un règim transitori d’un mes des de la publicació d’aquesta ordre perquè els operadors puguin obtenir aquest últim reconeixement; estant obligats, en cas contrari, a la presentació de les corresponents garanties. Quan sigui necessària una garantia, l’Administració haurà d’autoritzar de manera expressa la sortida, prèvia comprovació de la suficiència de la garantia o pagament.

En relació amb l’anterior, es regula una nova responsabilitat solidària per als titulars de dipòsits fiscals que permetin que els carburants surtin del dipòsit sense acreditar l’autorització expressa de la seva sortida o els requisits que exoneren de l’obligació de prestar garantia. En concret, el titular del dipòsit fiscal és responsable solidari de l’IVA si permet l’extracció sense justificar les condicions necessàries, presumint-se una quota del 110% de l’IVA corresponent.

Finalment, s’estableix l’obligació de presentar declaracions-liquidacions mensuals per als titulars dels dipòsits fiscals d’aquesta mena de productes, així com per als empresaris o professionals que els extreguin dels dipòsits fiscals.

Règim especial simplificat (“mòduls”)

A semblança de la pròrroga dels límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’impost sobre la renda, es prorroguen per al període impositiu 2025 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

El termini per fer la renúncia, així com la revocació a aquests règims especials s’amplia fins al 31 de gener de 2025. No obstant això, les renúncies i revocacions presentades, per a l’any 2025, durant el mes de desembre de 2024, s’entendran presentades en període hàbil, tret que optin a la renúncia citada anteriorment.

Solució pública de facturació electrònica

S’introdueix una disposició addicional vint-i-unena en la Llei 56/2007, de mesures d’impuls de la societat de la informació, per regular uns certs aspectes relatius a la protecció de dades per part de la solució pública de facturació.

• Es regulen alguns requisits de la solució pública de facturació electrònica, com és l’obligació per part de les plataformes privades de remetre simultàniament a la seva emissió una còpia electrònica fidel de cada factura a la solució pública.
• S’obliga als destinataris, empresaris o professionals de comunicar a la solució pública el pagament efectiu complet de les factures o, bé, el seu rebuig.
• I també es regulen els requisits de conservació i accés de les dades emmagatzemades en la solució pública.

Arrendaments d’habitatge de curta durada

S’impulsarà la modificació de la Directiva harmonitzada de l’IVA en l’àmbit de la Unió Europea per a permetre als estats membres gravar els arrendaments d’habitatges de curta durada, en aquelles zones on aquest tipus d’allotjament dificulta l’accés a l’habitatge a la ciutadania o promou la saturació turística del territori.

La transposició de la Directiva es farà amb caràcter d’urgència, implicant les plataformes digitals que faciliten aquests arrendaments perquè s’ocupin de la repercussió i ingrés de l’IVA.

L'entrada Principals novetats en l’IRPF, impost sobre societats i l’IVA per a 2025 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger”, es va implementar a conseqüència de la Llei 11/2021, de mesures antifrau, i va ser aprovat i desenvolupat per l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació.

Aquesta regulació va convertir en obligatòria la declaració de les criptomonedes dipositades en intercanvis o plataformes situades fora d’Espanya, amb la finalitat de prevenir el frau i l’evasió fiscal. La seva entrada en vigor s’ha anat posposant, però finalment, enguany tots els ciutadans que hagin tingut criptodivises a l’estranger en l’exercici 2023 han de revisar si han de presentar aquesta declaració.

Els contribuents que posseeixin criptomonedes a l’estranger han de presentar cada any el nou model 721. Aquesta nova declaració és molt semblant en el seu contingut al model 720 (que ja s’usa per a declarar altres actius situats a l’estranger):

• Han de presentar el model 721 aquells que a 31 de desembre de l’any anterior hagin estat titulars, autoritzats o beneficiaris de criptomonedes a l’estranger per més de 50.000 euros en total.
• La presentació del model en els anys següents només és necessària si el saldo de criptomonedes augmenta en més de 20.000 euros.

Qui estan obligats a presentar el model 721?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (herències jacents, comunitats de béns, etc.), que siguin titulars de monedes virtuals a l’estranger, o respecte de les quals tinguin la condició de beneficiaris, autoritzats o d’alguna altra forma ostentin poder de disposició, o de les que en siguin titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, a 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars, autoritzats, o beneficiaris de les citades monedes virtuals, o hagin tingut poders de disposició sobre aquestes, o hagin estat titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració i que haguessin perdut aquesta condició a 31 de desembre d’aquest any. En aquests supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Respecte de quines monedes virtuals no és d’aplicació aquesta obligació d’informació?

Aquesta obligació d’informació no és d’aplicació respecte de les següents monedes virtuals:

1. Aquelles de les quals siguin titulars les entitats a què es refereix l’article 9.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
2. Aquelles de les quals siguin titulars persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, així com establiments permanents a Espanya de no residents, registrades en la seva comptabilitat de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
3. Aquelles de les quals siguin titulars les persones físiques residents en territori espanyol que desenvolupin una activitat econòmica i portin la seva comptabilitat d’acord amb el que es disposa en el Codi de comerç, registrades en aquesta documentació comptable de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
4. No hi ha obligació d’informar sobre cap moneda virtual quan els saldos a 31 de desembre de cada tipus de moneda virtual a l’estranger valorats en euros no superin, conjuntament, els 50.000 euros. En cas de superar-se aquest límit conjunt s’ha d’informar sobre totes les monedes virtuals.

Què s’entén per “moneda virtual”?

S’entén per moneda virtual aquella representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament.

Quan s’entén una moneda virtual situada a l’estranger?

Les monedes virtuals s’entenen situades a l’estranger quan la persona o entitat o establiment permanent que les custodiï proporcionant serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir aquestes monedes no estigui obligat a presentar l’obligació d’informació a què es refereix l’apartat 6 de la disposició addicional tretzena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’IRPF.

En la següent consulta interactiva del Banc d’Espanya, es pot consultar la localització dels proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per fiduciària o custòdia de moneders electrònics registrats en el Banc d’Espanya:

Termini de presentació del model 721

El model 721 s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.

Enguany és el primer any en què s’ha de presentar aquest formulari. Així, qualsevol persona o entitat que hagi tingut criptoactius al 2023, ha de presentar el model 721 entre l’1 de gener i el 31 de març de 2024 (enguany, com que el dia 31 de març és en diumenge, el termini és fins l’1 d’abril).

Quina informació s’ha de subministrar en el model 721?

Els obligats a presentar el model 721 estan obligats a subministrar la informació continguda en l’annex de l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’aprova aquest model.

Així, la informació a subministrar a l’Administració Tributària comprendrà:

1. El nom i cognoms o la raó social o denominació completa i, si és el cas, número d’identificació fiscal del país de residència fiscal de la persona o entitat que proporciona serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir les monedes virtuals, així com el seu domicili o adreça del seu lloc web.
2. La identificació completa de cada tipus de moneda virtual.
3. Els saldos de cada tipus de moneda virtual a 31 de desembre expressats en unitats de moneda virtual i la seva valoració en euros.

Si la condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans del 31 de desembre, la informació a subministrar és la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Per a més informació pot consultar:

Quines són les sancions si no es presenta el model 721?

No presentar el model 721 comporta una multa de 300 €, si és requerit per l’administració, i 150 € per presentar-lo de manera incorrecta.

També es pot sancionar 20 € per registre no declarat/requerit o 10 € per fer-ho erròniament.

Us podeu posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment.

L'entrada L’1 d’abril s’acaba el termini per a presentar el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger” ha aparegut primer a Ramió Assessors.

La declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger té els següents objectius:

• Informar sobre els comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
• Informar sobre valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionades o obtingudes a l’estranger. 
• Informar sobre béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger.

No hi ha obligació d’informar cap bé d’aquells grups en què la suma dels béns que l’integren no superi els 50.000 euros. En els grups en què la suma superi aquest import hi ha l’obligació d’informar tots els béns que l’integren. Pel que fa al grup de comptes en entitats financeres n’hi haurà prou que sobrepassi el saldo a 31 de desembre de l’exercici corresponent o que l’import del saldo mitjà arribi a aquest valor.

Estan obligats a presentar el model 720 aquelles persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en el territori esmentat de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003.

Règim sancionador

El règim sancionador anterior que era exagerat va ser modificat a conseqüència de la sentència del TJUE de 27 de gener de 2022. Se segueixen sancionant la manca de presentació del model o la seva presentació extemporània, incompleta, inexacta o amb dades falses.

Termini de presentació

La declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger es presentarà a l’Agència Tributària entre l’1 de gener i el 31 de març de l’exercici següent a aquell que es refereixi la informació del model 720. Per tant, la presentació del model 720 corresponent a l’exercici 2023 es presentarà durant els mesos de gener, febrer i març de 2024 (fins al dia 1 d’abril en ser el 31 de març un diumenge).

L'entrada Declaració de béns i drets situats a l’estranger ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Què són les retencions i els ingressos a compte?

Són les quantitats que el pagador d’una renda, dinerària o en espècie, treu de la renda i l’ingressa al Tresor Públic.

Aquests ingressos són un avançament de la quota de l’impost que haurà de pagar el perceptor de les rendes.

El pagador d’una renda en espècie ha d’efectuar l’ingrés a compte i pot repercutir-lo o no al perceptor de la renda.

Ha de retenir o ingressar a compte quan compleixi els següents requisits:

• Sigui un pagador obligat a retenir o ingressar a compte i
• La renda que aboni, en diners o en espècie, estigui subjecta a retenció o ingrés a compte.

Suportarà (o li practicaran) una retenció quan percebi una renda subjecta a retenció pagada per qui estigui obligat a retenir.

Rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte

Entre altres:

• Rendiments del treball
• Rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament de béns immobles urbans, amb excepcions
• Rendiments d’activitats professionals
• Rendiments d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals
• Rendiments de les següents activitats empresarials en estimació objectiva: “Transport de mercaderies per carretera” (IAE 722) i “Servei de mudança” (IAE 757)
• Determinats guanys patrimonials com els derivats de la transmissió d’accions
• Rendiments del capital mobiliari
• Els premis que es lliurin a conseqüència de la participació en concursos, rifes
• Els procedents de la propietat industrial, intel·lectual, de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines i de la cessió del dret a l’explotació del dret d’imatge

Rendes no sotmeses a retenció o ingrés a compte

Entre altres:

• Les rendes exemptes i les dietes i despeses de viatge exceptuades de gravamen
• Els rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans en els següents casos:                   
  • Quan la renda satisfeta per l’arrendatari al mateix arrendador no superi els 900 € anuals
  • Quan es tracti d’arrendaments d’habitatge d’empreses per als seus empleats
  • Quan l’arrendador dugui a terme una activitat del grup 861 de l’IAE o d’un altre que el faculti per a l’arrendament o subarrendament i aplicant al valor cadastral, la quota establerta per al grup 861 no resulti zero.

La quota serà zero si el valor cadastral que tenen els immobles arrendats o subarrendats a l’efecte de l’IBI multiplicat per 0,1% dona un resultat inferior a 601,01 €.

• Els rendiments de les Lletres de Tresor
• Les primes de conversió d’obligacions en accions

Persones o entitats obligades a retenir o a efectuar ingressos a compte

Amb caràcter general, tenen l’obligació de retenir quan abonin rendes sotmeses a retenció, entre altres:

• Les persones físiques que exerceixin una activitat econòmica (empresaris, professionals, agricultors, etc.) per les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici de l’activitat.
• Les entitats en règim d’atribució de rendes que abonin o satisfacin rendes subjectes a l’IRPF.
• Les persones jurídiques i altres entitats, contribuents de l’impost sobre societats que abonin o satisfacin rendes subjectes a aquest impost.
• Els contribuents de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) que operin a Espanya mitjançant establiment permanent o sense establiment permanent en determinats supòsits.

En quin moment haig de fer la retenció o ingrés a compte

Amb caràcter general, l’obligació neix en el moment en què se satisfaci o aboni les rendes.

En els rendiments de capital mobiliari l’obligació neix:

• En el moment en el qual són exigibles o en el del seu pagament o lliurament, si és anterior.
• En el moment de la transmissió, amortització o reemborsament, si els rendiments deriven de la transmissió, amortització o reemborsament d’actius financers.

En els guanys patrimonials l’obligació de retenir i ingressar a compte neix: si el guany deriva de la transmissió o reemborsament d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, quan es formalitza la transmissió o reemborsament de les accions o participacions.

Avançament de la deducció per habitatge habitual

Si és un treballador per compte d’altri, pot sol·licitar una reducció en dos enters en el tipus de retenció aplicable a les seves rendes del treball, sempre que:

• La quantia total de les seves retribucions íntegres per rendiments del treball procedents de tots els teus pagadors sigui inferior a 33.007,20 € anuals;
• Efectuï pagaments per préstecs destinats a l’adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual (no es contempla l’ampliació ni la construcció);
• Tingui dret a la deducció per inversió en habitatge habitual;
• Comuniqui aquesta situació al seu pagador (pot utilitzar el model 145);
• I, el tipus de retenció no resulti negatiu a conseqüència de la reducció.

Si és el pagador de les rendes del treball, haurà de tenir-ho en compte per a calcular la retenció que ha de practicar als seus empleats.

Terminis de presentació i efectes

Pot efectuar la comunicació des del moment en què destini quantitats a l’adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual.

La regularització del tipus de retenció tindrà efectes des de la data en què és comunicat i, sempre que faltin almenys cinc dies per a confeccionar la nòmina.

No ha de reiterar aquesta comunicació en cada exercici tret que es produeixin variacions en les dades que inicialment ha comunicat.

Obligacions com a retenidor

1. Realitzar mensualment o trimestralment la declaració i ingrés de les quantitats retingudes utilitzant els models aprovats per als diferents tipus de renda.

Aquests models són, entre altres, el model 111 per a les Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinades imputacions de renda i, el model 115 per a les Retencions per arrendament de béns immobles.

• Declaracions trimestrals: tret que domiciliï el pagament, en els vint primers dies naturals d’abril, juliol, octubre i gener per les quantitats retingudes en el trimestre anterior.
• Declaracions mensuals: entre altres casos, quan el volum de les seves operacions l’any immediat anterior és més gran de 6.010.121,04 €. El termini, tret que domiciliï el pagament, és en els vint primers dies naturals del mes per les quantitats retingudes el mes anterior.

Haurà de presentar declaracions negatives, en els terminis anteriors i amb els mateixos models, quan satisfaci rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte i per la quantia de les mateixes no és procedent practicar-les.

Si el venciment dels terminis de presentació coincideix amb un dia inhàbil el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent.

Excepcionalment, en 2020 les retencions el venciment de les quals es va produir a partir del 15 d’abril i fins al 20 de maig es podien presentar i ingressar fins a aquesta data si el volum d’operacions en 2019 no va superar els 600.000 €.

1. Presentar una declaració informativa anual amb els models aprovats per a cada tipus de renda.

Haurà de presentar el model 190 si va presentar el model 111 i, el model 180 si va presentar el model 115.

1. El termini, amb caràcter general, és entre l’1 de gener i el 31 de gener de l’any següent al qual correspon la declaració anual. Emetre a favor del perceptor de la renda els certificats que acreditin les retencions i ingressos a compte efectuats. Haurà de posar-los a la seva disposició abans de l’inici de la declaració d’IRPF.  Pot utilitzar aquest model: Certificat
2. Comunicar al perceptor de la renda, en el moment del seu abonament, la retenció o ingrés a compte practicat i el percentatge aplicat.

L'entrada Quadre resum sobre tipus de retencions IRPF 2024 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Volem informar-los que el Govern ha aprovat el Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, pel qual s’adopten mesures per a afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i Pròxim Orient, així com per a pal·liar els efectes de la sequera, en el qual s’inclouen diverses mesures tributàries que afecten diverses matèries.

En concret, les mesures afecten l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (ITSGF), a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), a l’impost sobre societats (IS), a l’impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) o plusvàlua municipal, a l’impost sobre el valor afegit (IVA), a l’impost especial sobre l’electricitat (IEE) i a l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE).

Les mesures aprovades entren en vigor amb efectes des de l’1 de gener de 2024, excepte una modificació rellevant per als no residents a Espanya en l’ITSGF que entra en vigor amb efectes retroactius i amb efectes per a l’impost reportat a 31 de desembre de 2022.

PRINCIPALS NOVETATS TRIBUTÀRIES

1. IRPF

1.1. Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva per a 2024

Es prorroguen per a l’exercici 2024 (disposició transitòria trenta-dosena de la Llei de l’IRPF) els límits quantitatius que delimiten l’àmbit d’aplicació del mètode d’estimació objectiva, amb excepció de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que tenen el seu propi límit quantitatiu per volum d’ingressos. En concret, els límits excloents seran els següents:

• Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior: 250.000 €.
• Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior corresponent a operacions per les quals existeixi obligació d’expedir factura: 125.000 €.
• Límit màxim de volum de compres i serveis en l’exercici anterior: 250.000 €.

1.2. Terminis de renúncies i revocacions al mètode d’estimació objectiva

El termini de renúncies al mètode d’estimació objectiva així com la seva revocació, que han de fer efecte per a l’any 2024, serà des del dia 29 de desembre de 2023 i fins al 31 de gener de 2024.

Les renúncies i revocacions presentades, per a l’any 2024, durant el mes de desembre de 2023 (amb anterioritat al 29 de desembre de 2023) s’entendran presentades en període hàbil. S’habilita als contribuents a modificar la seva opció en el mateix termini que per a renunciar o revocar les renúncies (des del 29 de desembre de 2023 i fins al 31 de gener de 2024).

1.3. Pròrroga de la deducció per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges

Es modifica, amb efectes des d’1 de gener de 2024, la disposició addicional cinquantena de la Llei de l’IRPF, relativa a la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, per a ampliar un any més el seu àmbit d’aplicació.

• La deducció per les obres de reducció de la demanda de calefacció i refrigeració es podrà aplicar per quantitats satisfetes per obres fetes fins al 31 de desembre de 2024 en l’habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2025.
• La deducció per obres per a la millora en el consum d’energia primària no renovable es podrà aplicar per les quantitats satisfetes per obres fetes fins al 31 de desembre de 2024 en l’habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2025.
• La deducció per les obres fetes en edificis d’ús predominantment residencial es podrà aplicar per les quantitats satisfetes per aquestes obres fins al 31 de desembre de 2025.

Aquesta última deducció es practicarà en els períodes impositius 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025 en relació amb les quantitats satisfetes en cadascun d’ells.

1.4. Establiment dels mitjans electrònics com a única via per a la presentació de la declaració de l’IRPF

Es modifica l’article 96 de la Llei de l’IRPF afegint-hi en l’apartat 5 que es podrà establir l’obligació de presentació per mitjans electrònics sempre que l’Administració Tributària asseguri l’atenció personalitzada als contribuents que els calgui l’assistència per a l’emplenament de l’obligació.

1.5. Avaluació de l’obligació de declarar per mitjans electrònics

Es regula l’avaluació de declarar per mitjans electrònics, on s’indica que finalitzada la primera campanya de presentació de la declaració de l’IRPF des del 29 de desembre de 2023, l’AEAT farà la valoració de la suficiència de les mesures d’assistència en l’emplenament de la declaració de l’impost. La valoració es podrà fer mitjançant enquestes o informes dels membres del Fòrum d’Associacions i Col·legis Professionals Tributaris, així com de les plataformes i associacions de determinats col·lectius de contribuents que hagin estat especialment assistits en la campanya. Els resultats es traslladaran al Consell per a la Defensa del Contribuent perquè presenti un informe de conclusions i propostes en el qual es valorin els resultats assolits, les incidències produïdes, les queixes i recomanacions rebudes i es proposin les accions a realitzar en la següent campanya de declaració abans de la publicació de l’Ordre que aprovi els models de declaració de l’exercici 2023 i se’n determinin la forma i terminis de presentació.

2. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

2.1. Obligació de declaració a través de mitjans electrònics

Igual que en l’IRPF, es recull legalment a través de la modificació de l’article 38 de la Llei de l’IP, que es podrà establir l’obligació de presentació per mitjans electrònics.

3. IMPOST SOBRE SOCIETATS

3.1. Pròrroga de la llibertat d’amortització en inversions que facin servir energia procedent de fonts renovables

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional dissetena de la Llei 27/2014 per l’article 18 del Reial decret llei 8/2023, amb la finalitat de prorrogar en 2024 la possibilitat que els contribuents puguin amortitzar lliurement les inversions que s’efectuïn en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que faci servir energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que facin servir energia procedent de fonts no renovables fòssils.

L’entrada en funcionament de les noves instal·lacions haurà de ser l’any 2024. En tal supòsit, les noves inversions podran ser amortitzades lliurement en els períodes impositius que s’iniciïn o concloguin en 2024.

En tot cas, l’aplicació de la llibertat d’amortització, en els termes prèviament assenyalats, estarà condicionada al fet que durant els 24 mesos següents a la data d’inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament, la plantilla mitjana total de l’entitat es mantingui respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors.

La quantia màxima de la inversió que es podrà beneficiar del règim de llibertat d’amortització serà de 500.000 euros.

No es podran acollir a la llibertat d’amortització a què es refereix aquesta disposició els edificis ni aquelles instal·lacions que tinguin caràcter obligatori en virtut de la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, tret que la instal·lació tingui una potència nominal superior a la mínima exigida, i en aquest cas podrà ser objecte de la llibertat d’amortització aquella part del cost de la instal·lació proporcional a la potència instal·lada per sobre d’aquest mínim exigit.

Per a l’aplicació de la llibertat d’amortització regulada en aquesta disposició, els contribuents hauran d’estar en possessió de la documentació que acrediti que la inversió fa servir energia procedent de fonts renovables.

3.2. Reserva per a inversions a Canàries i Zona Especial Canària

Es modifiquen l’apartat 11 de l’article 27, relatiu a les inversions anticipades que es consideren materialització de la reserva per a inversions a Canàries, i els apartats 1 i 2 de l’article 29, relatiu a la vigència de la Zona Especial Canària, de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, eliminant de la seva redacció les referències temporals que s’hi contenien.

Aquestes referències temporals porten causa i estan vinculades amb el Reglament (UE) 651/2014 de la Comissió de 17 de juny de 2014 pel qual es declaren determinades categories d’ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, també conegut com a Reglament general d’exempció per categories (RGEC), s’ha procedit a substituir-les per referències directes a les corresponents normes de la Unió Europea o derivades dels documents de la Comissió Europea que els donen suport jurídic, amb la finalitat d’eliminar aquesta obligació de revisió periòdica.

En aquest sentit, cal destacar la modificació de la referència temporal de l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, que expressa per primera vegada en la norma nacional el termini reconegut per la Comissió Europea, en dues ocasions, l’última de les quals a través de carta de 8 de juny de 2023, sobre el gaudi dels beneficis fiscals del règim de la Zona Especial Canària, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 15 i una altra normativa aplicable del referit Reglament (UE) 651/2014 de la Comissió de 17 de juny de 2014.

Addicionalment, s’adequa la seva terminologia al procediment actualment establert per a aquesta classe d’ajuts d’Estat que no requereixen del permís previ de la Comissió Europea.

4. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

4.1. Pròrroga dels límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2024

A semblança de la pròrroga dels límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF, es prorroguen per al període impositiu 2024 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

El termini per fer la renúncia a aquests règims especials s’amplia fins a 31 de gener de 2024.

4.2. Pròrroga del tipus impositiu aplicable temporalment a determinats lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries d’aliments

Es modifica l’article 72 del Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre (mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de la Palma), per a prorrogar fins al 30 de juny de 2024, els diferents tipus impositius del 5 i 0% de determinats lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries d’aliments.

Així, les pastes i els olis d’oliva i de llavors seguiran amb l’IVA reduït del 5% (El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions també serà del 0,62%). A més, els considerats com a aliments de primera necessitat mantindran un tipus d’IVA del 0%. Això afecta als següents:

• El pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració del pa comú.
• Les farines panificables.
• Els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols.
• Els formatges.
• Els ous.
• Les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d’acord amb el codi alimentari i les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0%

4.3. Manteniment del tipus impositiu reduït aplicable temporalment a determinats lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de productes energètics

Des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2024 s’aplicarà el tipus reduït del 10 per 100 a la factura d’electricitat -en lloc del tipus del 5% aplicable fins a 31 de desembre de 2023- als següents consumidors:

• Titulars de contractes de subministrament d’electricitat la potència contractada dels quals (terme fix de potència) sigui inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, quan el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 euros/Mwh.
• Titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social d’electricitat i tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o en risc d’exclusió social.

També serà aplicable el tipus reduït del 10% als lliuraments de gas natural des de l’1 de gener fins al 31 de març de 2024.

La pròrroga en la reducció impositiva també s’aplicarà a pèl·lets, briquetes i llenya, substitutius ecològics del gas natural procedents de biomassa i destinats a sistemes de calefacció, que passen a tributar al tipus reduït del 10%, en aquest cas, des de l’1 de gener fins al 30 de juny de 2024.

5. IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

5.1. Reducció del tipus impositiu

Des de l’1 de gener fins al 31 de març de 2024 el tipus de gravamen es fixa en el 2,5%, i, des de l’1 d’abril fins al 30 de juny de 2024 el tipus serà del 3,8% (en 2021, fins a 31 de desembre de 2023, es va reduir del 5,11% al 0,5%).

6. IMPOST SOBRE EL VALOR DE LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

6.1. Determinació de la base imposable i de l’import dels pagaments fraccionats durant l’exercici 2024

Des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2024 la base imposable de l’impost estarà constituïda per l’import total que correspongui percebre al contribuent per la producció i incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica, mesurada en barres de central, per cada instal·lació, en el període impositiu, minorada en la meitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural, i minorada en una quarta part de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural. Des de mitjan 2021 fins a 31 de desembre de 2023 s’havia suprimit l’exempció d’aquest tribut.

Respecte als pagaments fraccionats s’estableix:

• El pagament fraccionat del primer trimestre es calcularà en funció de la meitat del valor de la producció d’energia elèctrica, mesurada en barres de central, i incorporada al sistema elèctric, des de l’inici del període impositiu fins a la finalització dels tres primers mesos de l’any, aplicant-se el tipus impositiu del 7%.
• El pagament fraccionat del segon trimestre es calcularà en funció del valor de la producció d’energia elèctrica, mesurada en barres de central, i incorporada al sistema elèctric des de l’inici del període impositiu fins a la finalització dels sis primers mesos de l’any, minorat en la meitat de l’import de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural i en la quarta part de l’import de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural, aplicant-se el tipus impositiu del 7%, i deduint l’import dels pagaments fraccionats prèviament realitzats a compte de l’exercici 2024.
• Els pagaments fraccionats del tercer i quart trimestres es calcularan en funció del valor de la producció d’energia elèctrica, mesurada en barres de central, i incorporada al sistema elèctric des de l’inici del període impositiu fins a la finalització, respectivament, dels nou o dotze mesos de l’any, minorat en la meitat de l’import de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural i en la quarta part de l’import de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural, aplicant-se el tipus impositiu del 7%, i deduint l’import dels pagaments fraccionats prèviament fets a compte de l’exercici 2024.

7. IMPOST TEMPORAL DE SOLIDARITAT DE LES GRANS FORTUNES

7.1. Base liquidable

Es modifica la regulació de la base liquidable de l’impost continguda en l’apartat nou de l’article 3 de la Llei 38/2022, de 27 de desembre, a fi d’estendre el mínim exempt de 700.000 euros a tots els subjectes passius de l’impost, amb independència que siguin residents a Espanya o no, suprimint-se per a això l’expressió “En el supòsit d’obligació personal”.

7.2. Obligació de declaració de l’impost per mitjans electrònics

Igual que en l’IRPF i en l’IP, es preveu legalment l’obligació de declaració de l’impost per mitjans electrònics, modificant per a això l’apartat vint (presentació de la declaració) de l’article 3 de la Llei 38/2022, de 27 de desembre.

7.3. Pròrroga de l’aplicació de l’impost

Es prorroga l’aplicació de l’Impost en tant no es produeixi la revisió de la tributació patrimonial en el context de la reforma del sistema de finançament autonòmic.

8. GRAVÀMENS TEMPORALS ENERGÈTIC I D’ENTITATS DE CRÈDIT I ESTABLIMENTS FINANCERS DE CRÈDIT

8.1. Pròrroga dels gravàmens temporals energètic i bancari

Es prorroga a 2024 l’aplicació d’aquests gravàmens, sense perjudici de l’establiment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2024 d’un incentiu que resultarà d’aplicació en el sector energètic per a les inversions estratègiques fetes des de l’1 de gener de 2024 i de la revisió de la configuració de tots dos gravàmens per a la seva integració en el sistema tributari en el mateix exercici fiscal 2024 i es concertaran o es farà un conveni, respectivament, amb la comunitat autònoma del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra.

9. IMPOST SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (“Plusvàlua municipal”)

9.1 Nous coeficients per al càlcul del mètode objectiu de càlcul de la base imposable

Amb efectes des del dia 1 de gener de 2024, els imports màxims dels coeficients a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de la meritació, segons el període de generació de l’increment de valor, seran els següents:

L'entrada Novetats fiscals 2024 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que s’acaba de conèixer la sentència del Tribunal Suprem, núm. 24/2023, de 12 de gener de 2023, en la qual el tribunal fixa una nova doctrina en considerar que els interessos de demora abonats per l’AEAT, en efectuar una devolució d’ingressos indeguts, es troben subjectes i no exempts de l’IRPF constituint un guany patrimonial que tributa en la renda general. Aquests interessos produeixen una alteració en el valor del patrimoni del perceptor i la norma de l’impost no els eximeix de tributació.

Aquesta nova interpretació suposa un canvi de criteri a l’establert en la sentència de 3 de desembre de 2020 en la qual es va entendre que els interessos de demora, que un contribuent cobra quan l’Administració Tributària li retorna ingressos indeguts, no estaven subjectes a l’IRPF.

Els interessos de demora són la indemnització que l’Agència Tributària acaba pagant a un contribuent quan, per exemple, li practica una liquidació tributària excessiva que els tribunals acaben anul·lant a fi de compensar l’afectat pel temps durant el qual li ha privat d’aquests diners. La Llei General Tributària el fixa com l’interès legal dels diners incrementats un 25% o el que dicti el pressupost general de l’Estat. Per a 2023 s’acaba d’elevar del 3,75% al 4,0625% per cada any de retard a retornar.

Tradicionalment, Hisenda havia considerat que el contribuent havia de tributar en l’IRPF pels interessos que li abonava, integrant-los com a guanys patrimonials en la base imposable de l’estalvi. La pràctica, no obstant això, va començar a ser recorreguda en els tribunals, en una batalla judicial que va concloure en el Suprem. El desembre de 2020, els seus magistrats van dictaminar que “els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF”. “Quan es retornen al contribuent uns interessos suportats indegudament, compensant-los, no existeix tal guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua soferta anteriorment”, deia la sentència. No és que els interessos de demora estiguin exempts d’IRPF, matisava, és que directament queden fora de l’abast del tribut.

Però aquell criteri acaba de fer un gir. Una nova majoria de la Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, capitanejada per l’únic dels vuit magistrats que es va oposar a la sentència de 2020 acaba de dictaminar a favor d’Hisenda exigint que els interessos de demora que aboni siguin gravats. La sentència de fa dos anys esmentada, al·lega el ponent, “no es va adoptar per unanimitat. Un nou examen de la problemàtica que ens ocupa condueix a aquesta sala a canviar, expressament, de criteri”.

La sentència ha comptat amb el vot particular en contra de dos dels cinc magistrats, els qui carreguen contra el canvi de criteri. El nou criteri, addueixen, “pot estimular a les Administracions a actuar d’una manera irresponsable i contrària a la llei, sabent que part dels interessos de demora que la llei els obliga a retornar al seu legítim propietari seran gravats”. Paradoxalment, denuncien, la sentència suposa que “l’Administració que va cometre l’il·lícit se’n lucri després”.

El radical canvi de criteri del Tribunal Suprem entorn de la tributació de les indemnitzacions pagades per Hisenda, advocant ara per gravar-les després de deixar-les lliures d’impostos el desembre de 2020, no és només un pas enrere als usos i costums de fa dos anys, sinó que suposa una passada de rosca que endurirà la seva imposició. És més, suposa que l’Agència Tributària podria acabar reingressant fins al 54% de les compensacions abonades.

Recordem que la Direcció General de Tributs, en consulta V1195-2022, va acollir el criteri del Tribunal Suprem, de 3 de desembre de 2020, establint com a doctrina que aquests interessos de demora no s’han d’incloure en la declaració de l’IRPF.

En definitiva, una mostra més de la inseguretat jurídica en la que els contribuents han d’intentar navegar, per tant, cal assessorar-se correctament per no caure en errors que puguin significar una sanció.

L'entrada El Tribunal Suprem canvia de criteri: els interessos de demora per ingressos indeguts d’Hisenda estan subjectes a l’IRPF ha aparegut primer a Ramió Assessors.