L'entrada Nova pròrroga en la factura electrònica antifrau: més temps per adaptar-se, però sense abaixar la guàrdia ha aparegut primer a Ramió Assessors.

L'entrada L’entrada en vigor obligatòria del sistema Verifactu s’ajorna un any ha aparegut primer a Ramió Assessors.

L'entrada VeriFactu i facturació electrònica. I ara, què haig de fer? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

L'entrada VeriFactu i facturació electrònica ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Anàlisi de les novetats que afecten l’IRPF, IS i l’IVA.

IRPF

Límits exempts de declarar

Amb efectes de l’1 de gener de 2025 s’eleva a 2.500 euros la quantia total dels rendiments íntegres del treball procedents del segon i restants pagadors que obliguen a presentar la declaració de la renda, per la qual cosa no estaran obligats a presentar la declaració de renda aquells contribuents amb ingressos de fins a 22.000 euros que tinguin més d’un pagador sempre que la suma de les rendes del segon o restants pagadors no superin els 2.500 euros (fins ara eren 1.500 euros).

Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges

Recordem que aquesta deducció en l’IRPF té tres modalitats en funció de les obres que s’escometin:

• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025 la deducció del 20%, amb una base màxima de 5.000 €, per les obres fetes durant aquest període per a la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració del seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2026.
• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025 la deducció del 40%, amb un base màxima de 7.500 €, per les obres fetes durant aquest període per a la millora en el consum d’energia primària no renovable del seu habitatge habitual o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que, en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2026.
• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2026 la deducció del 60%, amb una base màxima de 5.000 €, per les obres de rehabilitació energètica en edificis residencials. La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 5.000 €. Les quantitats satisfetes no deduïdes per excedir de la base màxima anual de deducció es podran deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sense que en cap cas la base acumulada de la deducció pugui excedir de 15.000 €.

Deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i punts de recàrrega

• Es prorroga fins al 31 de desembre de 2025, la deducció del 15% (la base màxima de deducció és de 20.000 €) per al cas de l’adquisició d’un únic vehicle elèctric nou, no afecte a l’activitat econòmica, que compleixi amb els requisits previstos en l’apartat 2 de la disposició addicional cinquanta-vuitena de la Llei 35/2006 de l’IRPF que es practicarà en el període impositiu en el qual el vehicle sigui matriculat o s’instal·li el punt de recàrrega, en aquest últim cas es practicarà en el període impositiu en el qual finalitzi la instal·lació, que no podrà ser posterior a 2025.
• Es podrà aplicar la deducció del 15% de les quantitats satisfetes per a la instal·lació en un immoble de sistemes de recàrrega de bateries de vehicles elèctrics no afectes a una activitat econòmica (la base màxima anual de deducció és de 4.000 €), quan s’aboni fins al 31 de desembre de 2025, una quantitat a compte per a la futura adquisició del vehicle que representi, almenys, el 25% del seu valor d’adquisició.

Imputació de rendes immobiliàries

Amb efectes de l’1 de gener de 2024 s’aplicarà la imputació de rendes immobiliàries a l’1,1 % si els immobles estan localitzats en municipis amb valors cadastrals revisats, sempre que haguessin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012.

Estimació objectiva en IRPF i règim simplificat i règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA (“mòduls”)

• Amb efectes de l’1 de gener 2025 i vigència indefinida, es prorroguen durant 2025 els límits quantitatius que delimiten en l’IRPF l’àmbit d’aplicació del mètode d’estimació objectiva, llevat de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que tenen el seu propi límit quantitatiu per volum d’ingressos. També es prorroguen per al període impositiu 2025 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, en l’IVA.

En concret, els límits excloents seran els següents:

1. Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior: 250.000 €.
2. Límit màxim del volum de rendiments íntegres de l’any anterior corresponent a operacions per les quals existeixi obligació d’expedir factura: 125.000 €.
3. Límit màxim de volum de compres i serveis en l’exercici anterior: 250.000 €.

• El termini per a presentar les renúncies o revocacions del mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i dels règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’impost sobre el valor afegit, serà des del 25 de desembre de 2024 fins al 31 de gener de 2025. No obstant això, seran vàlides les renúncies i revocacions per a 2025 que s’haguessin presentat entre l’1 i el 24 de desembre de 2024; també es podran modificar les renúncies o revocacions sol·licitades en aquestes dates, fins al 31 de gener de 2025.

Nova reducció aplicable als rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional

S’estableix una nova reducció del 30% aplicable a rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional, amb efectes des de l’1 de gener de 2025.

La citada reducció podrà resultar d’aplicació als rendiments derivats de determinades activitats artístiques -qualificats de rendiments del treball o com a rendiments d’activitats econòmiques- la quantia de les quals sigui notablement superior a la mitjana dels tres exercicis anteriors. No obstant això, l’aplicació de la reducció esmentada requereix que el contribuent estigui inclòs dins de l’àmbit subjectiu que estableix la norma i que compleixi amb les condicions i el límit que estableix el precepte legal.

Respecte dels rendiments del treball, s’inclouen dins de l’àmbit subjectiu:

• Els rendiments derivats d’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques,
• Els rendiments derivats de la relació laboral especial dels artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i
• Els rendiments derivats de la realització d’activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament de l’activitat.

Així mateix, respecte dels rendiments d’activitats econòmiques s’inclouen dins de l’àmbit subjectiu:

• Els rendiments d’activitats que estiguin classificades a l’efecte de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en determinats epígrafs de la secció segona relativa a activitats professionals (grups 851, 852, 853, 861, 862, 864 i 869) -entre els quals s’inclouen activitats de pintors, escultors, ceramistes, artesans, gravadors, artistes fallers i artistes similars; escriptors i guionistes-,
• Els rendiments d’activitats que estiguin classificades en determinats epígrafs de la secció tercera relativa a activitats artístiques (agrupacions 01, 02, 03 i 05) -entre els quals s’inclouen d’activitats relacionades amb el cinema, teatre, circ, ball, música i espectacles taurins-,
• Els rendiments derivats de la prestació de serveis professionals que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com les persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per a l’activitat.

Perquè resulti d’aplicació la reducció s’exigeix que la quantia dels rendiments citats anteriorment sigui notablement superior a la mitjana dels tres exercicis anteriors. En concret, aquests rendiments han d’excedir del 130% de la quantia mitjana dels rendiments que, complint amb els requisits anteriorment assenyalats, han estat imputats en els tres exercicis anteriors.

Així mateix, s’estableix un límit màxim de 150.000 euros anuals respecte a la base de la reducció.

Nou increment del tipus marginal màxim aplicable a la base liquidable de l’estalvi

Es modifica amb efectes des de l’1 de gener de 2025 l’últim tram de la tarifa aplicable a la base liquidable de l’estalvi. En concret, s’incrementa el tipus marginal màxim en un 2% passant del 28% al 30%. Aquest últim tram de tarifa aplica per a la part de base liquidable de l’estalvi que excedeix de 300.000 €.

L’escala consolidada aplicable a la base liquidable de l’estalvi a partir de l’1 de gener de 2025 després de la modificació aprovada serà la següent:

Devolucions als mutualistes

Es regula un procediment per a la devolució a mutualistes, en aplicació del conclòs pel Tribunal Suprem en diverses sentències (entre altres, en la seva sentència del 25 d’abril de 2023).

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) podrà reconèixer les devolucions als mutualistes en relació amb els períodes impositius de 2019 a 2022, mitjançant l’inici del procediment de rectificació d’autoliquidació, o de devolució iniciat mitjançant autoliquidació. L’AEAT analitzarà la procedència dels procediments per a l’inici dels quals hagi rebut conformitat expressa a través del formulari d’apoderament que per a això posi a la disposició dels contribuents en la seva seu electrònica, dins del termini reglamentari de declaració de l’IRPF en la forma que s’estableixi en l’Ordre d’aprovació del corresponent model de declaració d’aquest impost.

Els citats apoderament i conformitat per part del contribuent, i la tramitació dels procediments, es presentaran, prestaran i realitzaran en funció de l’antiguitat del període impositiu al qual corresponen a raó d’un període impositiu per cada any natural iniciat a partir de 2025.

Les devolucions del període impositiu 2019 i dels períodes anteriors no prescrits seran exigibles a partir del primer de gener de 2025.

L’AEAT no admetrà qualsevol altra autoliquidació o, si és el cas, sol·licitud de rectificació d’autoliquidació que es presenti pels contribuents a fi d’obtenir les devolucions a les quals es refereix aquesta disposició, quan no s’ajustin al que s’hi disposa (d’aquesta manera es deixa sense efecte els apoderaments formulats amb anterioritat a la seva data d’entrada en vigor, així com les actuacions de l’AEAT realitzades a partir d’aquests, sempre que estiguessin pendents d’abonament les devolucions corresponents. Així mateix, quedaran sense efecte els procediments en curs de rectificació d’autoliquidació, o de devolució iniciat mitjançant autoliquidació, la devolució de la qual no s’hagués acordat a la data d’entrada en vigor).

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Reserva de capitalització

Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, s’augmenta el percentatge de reducció al 20% i, a més, augmenta el percentatge si l’empresa incrementa plantilla.

Els nous percentatges són:

• 23% si la plantilla mitjana en el període impositiu s’incrementa, respecte de la plantilla del període impositiu anterior, en un mínim d’un 2% sense superar un 5%.
• 26,5% si l’increment de la plantilla mitjana del període impositiu anterior es troba entre un 5 i un 10%.
• 30% si l’increment de plantilla és superior a un 10%.

L’increment de plantilla s’haurà de mantenir durant un termini de tres anys des del tancament del període impositiu al qual correspon la reducció.

L’import de la reducció no pot superar el 20% (abans 10%) de la base imposable o del 25% en el cas que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui inferior a 1.000.000 €. En cas d’insuficiència de base imposable les quantitats pendents es podran aplicar en els períodes impositius que finalitzin en els dos anys immediats i següents.

Tipus impositius per a micropimes

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2025. Per als contribuents amb INVN de l’any anterior inferior a 1.000.000 € (micropimes) i sempre que no tinguin la consideració d’entitat patrimonial, aplicaran els tipus de gravamen següents:

• Micropimes: 17% per la part de la base imposable compresa entre 0 i 50.000 €. Per l’excés el 20%.
• Entitats de reduïda dimensió (aquelles que el seu INVN de l’any anterior és inferior a 10.0000.000 €): 20% per a les entitats que tributin pel règim especial de reduïda dimensió (ERD) i que no tinguin la consideració d’entitat patrimonial.

Les societats cooperatives fiscalment protegides tributaran als tipus de gravamen resultants de minorar en 3 punts percentuals els tipus anteriors i del 12% si són de nova creació. En aquest últim cas en el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva i en el següent.

Règim transitori d’aplicació dels tipus de gravamen

Microempreses (entitats que el seu INVN sigui inferior a 1 milió d’euros)

Entitats de reduïda dimensió (aquelles que el seu INVN de l’any anterior és inferior a 10.0000.000 €)

També s’adapta la regla de tributació mínima als tipus impositius anteriors. La regla de tributació mínima imposa un gravamen del 15% sobre la base imposable, sense considerar reduccions, deduccions o incentius fiscals (amb algunes excepcions). El seu objectiu és assegurar una tributació efectiva mínima per a entitats amb un INVN igual o superior a 20 milions d’euros i per a les que tributin en règim de consolidació fiscal (amb independència del seu volum de negocis).

Per a adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Llibertat d’amortització en inversions que usin energia renovable

Es prorroga fins a l’any 2025 la llibertat d’amortització prevista per a les inversions efectuades en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que usessin energia procedent de fonts renovables i substituïssin instal·lacions que usessin energia procedent de fonts no renovables fòssils, tot això condicionat al compliment d’un requisit de manteniment de plantilla. La quantia màxima de la inversió que podrà beneficiar-se del règim de llibertat d’amortització serà de 500.000 €.

Reincorporació de les mesures fiscals del RDL 3/2016 declarades inconstitucionals

Es re-introdueixen les restriccions a la compensació de bases imposables negatives, deduccions internacionals i reversió de deterioracions de valors fiscalment deduïbles en períodes previs a 2013.

El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant la seva sentència 11/2024, de 18 de gener va declarar inconstitucionals i nuls alguns dels preceptes del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual es van adoptar mesures rellevants en l’IS i que han elevat significativament en els últims anys la quota de l’impost de moltes empreses i grups fiscals. Ara mitjançant la Llei 7/2024 es tornen a introduir en l’IS les mesures declarades inconstitucionals (esmenant així el vici d’inconstitucionalitat que va ser declarat). La reintroducció de les mesures es fa amb efectes per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024 i que no hagin conclòs el 22 de desembre de 2024 (data d’entrada en vigor de la Llei 7/2024). En concret:

1. Es restableixen límits més restrictius per a la compensació de bases imposables negatives (“BIN”) per grans empreses, en funció del seu import net del volum de negocis (“INVN”). En concret, (i) els contribuents amb un INVN inferior o igual a 20 milions d’euros mantindran el límit general de compensació del 70% de la base imposable positiva prèvia a la compensació; mentre que (ii) els contribuents amb un INVN superior a 20 milions d’euros i a 60 milions d’euros podran compensar les BIN fins al 50% o el 25% (respectivament) de la base imposable positiva prèvia. Es manté la possibilitat de compensar, en tot cas, un import de fins a 1 milió d’euros.
2. Es re-introdueix la limitació específica per a l’aplicació de deduccions per doble imposició, tant interna com internacional, que afecta els contribuents amb un INVN igual o superior a 20 milions d’euros. En concret, la deducció màxima en aquests casos serà del 50% de la quota íntegra del contribuent, afectant aquesta limitació tant a les deduccions generades en el mateix període impositiu com a les que estiguessin pendents d’exercicis anteriors. Les deduccions no aplicades per insuficiència de quota es podran deduir, com fins ara, en els períodes impositius següents.
3. Es restableix el règim de reversió obligatòria de les pèrdues per deterioració de valors representatius del capital o fons propis que haguessin estat fiscalment deduïbles amb anterioritat a 2013. Aquesta mesura afecta a tots els contribuents, amb independència del seu INVN. En concret, s’haurà d’integrar en la base imposable l’import total de les pèrdues per deterioració que van ser deduïbles abans de 2013 i que estiguin pendents de reversió l’1 de gener de 2024. La reversió s’haurà de fer, per parts iguals, en cadascun dels tres primers exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024. En cas de transmissió dels valors, les quantitats pendents de revertir s’integraran en la base imposable del període impositiu en què es produeixi la transmissió. Es permetrà compensar la renda positiva derivada d’aquesta reversió obligatòria amb BIN generades en exercicis anteriors a 2021, sense que resultin d’aplicació els límits del 25% i 50% esmentats anteriorment (encara que amb el límit general del 70%).

S’estén a 2024 i 2025 el límit a la compensació de BIN individuals en grups fiscals

Es prorroga als períodes impositius 2024 i 2025 la mesura que es va aprovar només per a 2023 que va consistir a no incloure en la base imposable consolidada del grup el 50% de les bases imposables individuals negatives.

Les quantitats no computades s’hauran d’integrar per desenes parts en els períodes successius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025 i l’1 de gener de 2026.

Aquesta limitació en els anys 2024 i 2025 no afectarà les fundacions que formin part d’un grup fiscal.

Impost complementari per a garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud

A través de la Llei 7/2024, es transposa a dret intern la Directiva Europea que garanteix una imposició mínima global del 15% per als grups multinacionals i nacionals de gran magnitud.

L’Impost complementari té com a objectiu assegurar que els grups multinacionals i nacionals de gran magnitud tributin almenys un 15% de les seves rendes en cada jurisdicció on operin, alineant-se amb els principis del Pilar 2 de l’OCDE. Aquest tribut s’estructura en tres modalitats:

• Impost nacional: grava a les entitats constitutives radicades a Espanya les rendes de les quals estiguin sotmeses a un tipus efectiu inferior al 15%.
• Impost primari: aplica a les rendes generades per entitats estrangeres del grup atribuïdes a la matriu espanyola, sempre que aquestes rendes no assoleixin el tipus mínim.
• Impost secundari: cobreix els beneficis insuficientment gravats a l’estranger quan la regla primària no resulta suficient.

Base imposable: es determina a partir del resultat comptable ajustat, segons normes internacionals de comptabilitat financera acceptades. Els ajustos inclouen l’exclusió de rendes relacionades amb la substància econòmica.

Exclusions: les jurisdiccions amb ingressos inferiors a 10 milions d’euros o beneficis menors a 1 milió d’euros estan exemptes.

Període transitori: les disposicions transitòries 1a i 3a estableixen regles per a impostos diferits i una implementació gradual fins a 2032.

IVA

Tipus reduïts: llet fermentada

Inclusió de la llet fermentada en el tipus reduït del 4%.

Dipòsits fiscals de gasolines, gasoils i altres carburants

S’incorporen mesures rellevants per frenar el frau que afecta el mercat de gasoils, gasolines i biocarburants destinats al seu ús com a carburant en vehicles automòbils.

Com a novetat, s’exigeix als últims dipositants d’aquests productes en un dipòsit fiscal (o al seu titular, si és propietari del producte) l’obligació de garantir l’ingrés de l’IVA corresponent als lliuraments posteriors a la sortida del dipòsit, mitjançant aval o pagament a compte. Aquesta obligació no afectarà els operadors que acreditin la seva condició d’operadors econòmics autoritzats conforme a la normativa duanera o operadors de confiança, nova figura el procediment d’obtenció de la qual està pendent d’un futur desenvolupament per ordre ministerial.

Es preveu un règim transitori d’un mes des de la publicació d’aquesta ordre perquè els operadors puguin obtenir aquest últim reconeixement; estant obligats, en cas contrari, a la presentació de les corresponents garanties. Quan sigui necessària una garantia, l’Administració haurà d’autoritzar de manera expressa la sortida, prèvia comprovació de la suficiència de la garantia o pagament.

En relació amb l’anterior, es regula una nova responsabilitat solidària per als titulars de dipòsits fiscals que permetin que els carburants surtin del dipòsit sense acreditar l’autorització expressa de la seva sortida o els requisits que exoneren de l’obligació de prestar garantia. En concret, el titular del dipòsit fiscal és responsable solidari de l’IVA si permet l’extracció sense justificar les condicions necessàries, presumint-se una quota del 110% de l’IVA corresponent.

Finalment, s’estableix l’obligació de presentar declaracions-liquidacions mensuals per als titulars dels dipòsits fiscals d’aquesta mena de productes, així com per als empresaris o professionals que els extreguin dels dipòsits fiscals.

Règim especial simplificat (“mòduls”)

A semblança de la pròrroga dels límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’impost sobre la renda, es prorroguen per al període impositiu 2025 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

El termini per fer la renúncia, així com la revocació a aquests règims especials s’amplia fins al 31 de gener de 2025. No obstant això, les renúncies i revocacions presentades, per a l’any 2025, durant el mes de desembre de 2024, s’entendran presentades en període hàbil, tret que optin a la renúncia citada anteriorment.

Solució pública de facturació electrònica

S’introdueix una disposició addicional vint-i-unena en la Llei 56/2007, de mesures d’impuls de la societat de la informació, per regular uns certs aspectes relatius a la protecció de dades per part de la solució pública de facturació.

• Es regulen alguns requisits de la solució pública de facturació electrònica, com és l’obligació per part de les plataformes privades de remetre simultàniament a la seva emissió una còpia electrònica fidel de cada factura a la solució pública.
• S’obliga als destinataris, empresaris o professionals de comunicar a la solució pública el pagament efectiu complet de les factures o, bé, el seu rebuig.
• I també es regulen els requisits de conservació i accés de les dades emmagatzemades en la solució pública.

Arrendaments d’habitatge de curta durada

S’impulsarà la modificació de la Directiva harmonitzada de l’IVA en l’àmbit de la Unió Europea per a permetre als estats membres gravar els arrendaments d’habitatges de curta durada, en aquelles zones on aquest tipus d’allotjament dificulta l’accés a l’habitatge a la ciutadania o promou la saturació turística del territori.

La transposició de la Directiva es farà amb caràcter d’urgència, implicant les plataformes digitals que faciliten aquests arrendaments perquè s’ocupin de la repercussió i ingrés de l’IVA.

L'entrada Principals novetats en l’IRPF, impost sobre societats i l’IVA per a 2025 ha aparegut primer a Ramió Assessors.

La factura electrònica serà obligatòria per totes les empreses en un termini de dos anys a partir de l’aprovació del reglament  (RD pel que es desenvolupa la llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses en allò que es refereix a la factura electrònica entre empreses i professionals) i d’un any per les empreses que facturin més de 8 milions d’euros.

Això vol dir que totes les empreses i autònoms s’han de preparar disposant de programes que incorporin el sistema per emetre factures electròniques. No cal esperar al moment de la implantació obligatòria, ja que possiblement cal un període d’adaptació que dependrà del contingut definitiu del reglament pendent d’aprovació  i que ja porta un any de retard.

VERIFACTU

El sistema Verifactu afecta directament tots els programes de facturació electrònica. Els desenvolupadors han de fer una declaració responsable que implica que el programari reuneix una sèrie de característiques.

Són les següents:

Garantia de la conservació, integritat, accessibilitat, traçabilitat, llegibilitat i inalterabilitat dels registres.

Generació immediata d’un registre de facturació d’alta per a cada factura emesa que en faciliti la traçabilitat.

Enviament de la informació a l’AEAT de manera segura, correcta, automàtica, íntegra, continuada, consecutiva, fefaent i instantània.

Encadenament de factures per facilitar-ne la verificació.

Garantia de generació de registres de facturació exactes i autèntics.

Possibilitat de generar un registre de facturació d’anul·lació amb contingut similar al del registre d’alta en cas d’emissió d’una factura errònia.

Integració d’una eina per afegir una empremta o hash i la signatura electrònica.

En definitiva, Verifactu és el sistema que incorporaran els programes de gestió i que permetrà complir amb l’obligació d’emetre factures electròniques entre empreses i professionals.

EL MEU PROGRAMA INCORPORA VERIFACTU?

Cal assegurar-se que el proveïdor de software de la nostra empresa o negoci compleixi amb els requisits obligatoris del sistema Verifactu. Així, programes com Excel o Word que sovint són utilitzats per autònoms o petits empresaris no serviran per fer factures a professionals o altres empreses. No es podran fer factures si no és amb un programa verificat per l’AEAT. Els fabricants de software estan obligats a fer que els seus programes compleixin les condicions imposades pel sistema de facturació electrònica a partir del mes de juliol de 2025.

Mentrestant (fins al mes de juliol de 2025) puc fer factures en qualsevol format? Sí, encara són vàlides les factures en PDF o paper.

I a partir de juliol de 2025, hauré de fer obligatòriament les factures en format electrònic?, no encara, fins a la data que estipula el reglament (un any o dos a partir de la seva publicació en funció de la facturació).

FINS ON ARRIBARAN LES OBLIGACIONS DE FACTURACIÓ ELECTRÒNICA

Les factures seran enviades a una plataforma de l’AEAT. Aquest procés l’haurà de fer el programa de gestió que tingui cada empresa. També es podrà utilitzar una plataforma pública que posarà l’AEAT a disposició dels usuaris. A més, els programes de facturació han de permetre la connexió amb les plataformes d’intercanvi de factures. Amb aquesta finalitat, les empreses que rebin factures electròniques han de fer públic el seu punt d’entrada de factures electròniques a totes les comunicacions amb empreses i professionals i a la seva pàgina web.   

Posteriorment, un any després de l’obligació d’emetre factures electròniques, també caldrà informar l’AEAT de l’acceptació comercial de la factura o del moment de pagament.

ESTARÉ OBLIGAT A EMETRE FACTURES ELECTRÒNIQUES?

Si, totes les empreses estaran obligades a l’emissió de factures electròniques amb les excepcions següents:

• Quan el destinatari no estigui establert en territori espanyol.
• Quan no calgui emetre una factura completa i sigui suficient una factura simplificada que són els casos següents:
  • Quan l’import de la factura (IVA inclòs) no superi els 400 €
  • Quan s’hagi d’emetre una factura rectificativa.
  • En les vendes al detall (el destinatari no és empresari o professional), fins i tot les que facin els fabricants.
  • Serveis d’ambulància.
  • Vendes a domicili del consumidor.
  • Transport de persones i els seus equipatges.
  • Serveis d’hostaleria i restauració.
  • Serveis de sales de ball o discoteques.
  • Serveis de telefonia en cabines o amb targetes que no identifiquen el portador.
  • Serveis de perruqueria i instituts de bellesa.
  • Ús d’instal·lacions esportives.
  • Serveis prestats per estudis fotogràfics.
  • Aparcament de vehicles.
  • Lloguer de pel·lícules.
  • Serveis de rentat de roba.
  • Ús d’autopistes de peatge.
• Quan el destinatari no sigui empresari ni professional.

FORMAT DE LA FACTURA ELECTRÒNICA

La factura electrònica podrà tenir els següents formats:

• XML
• UBL
• EDIFACT
• FACTURAE

Són les empreses que desenvolupen el software les que procuraran que els seus programes compleixin les condicions dels diferents formats de factura electrònica i la transformació de les factures a tots els formats.

Les factures electròniques sempre aniran signades digitalment per l’emissor i s’hauran d’emetre en el format acordat per les dues parts: emissor i receptor. En absència d’acord entre les parts, el format en què s’emetrà la factura electrònica serà el mateix que es requereixi per l’enviament a la plataforma pública de l’administració.

Les factures s’identificaran amb un codi únic que contindrà el NIF de l’emissor, número i sèrie de la factura i data d’expedició. Com a exemple, el codi podria ser: B599995551024B04102024.

L’emissor i el receptor de la factura electrònica podran acordar que a la factura s’inclogui determinada informació que sol·liciti el destinatari.

LES PLATAFORMES D’INTERCONNEXIÓ

Els operadors de les plataformes de facturació electrònica privada estaran obligats a interconnectar-se amb qualsevol altra plataforma de connexió privada que formi part del sistema espanyol de factura electrònica. Acceptaran qualsevol sol·licitud d’interconnexió i l’hauran de resoldre en el termini màxim d’un mes de forma gratuïta.

Mentre no es resolgui una interconnexió, l’operador de la plataforma electrònica que hagi demanat la interconnexió, haurà de dipositar les factures a la solució pública.

ESTATS DE LA FACTURA ELECTRÒNICA

El destinatari de la factura electrònica haurà d’informar a l’emissor els següents estats de la factura en un termini  màxim de 4 dies (no compten dissabtes, diumenges i festius nacionals).

• Acceptació o rebuig comercial de la factura i la seva data.
• Pagament efectiu de la factura i data.

També podrà informar opcionalment de:

• Acceptació o rebuig parcial de la factura i la seva data.
• Pagament parcial de la factura, import pagat i data.
• Cessió a un tercer de la factura pel seu cobrament o pagament  amb identificació del cessionari i la data de cessió.

Informat a RAMIÓ ASSESSORS de les teves obligacions en matèria de facturació electrònica.

L'entrada La facturació electrònica i la seva implementació ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Una d’elles és la facturació electrònica per la qual el legislador ha fet desenvolupar un sistema de facturació electrònica amb uns paràmetres estàndards que garanteix els requisits legals d’integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat.

El funcionament d’aquest sistema permet que en el moment d’emetre la factura, automàticament la rep el client i l’administració. Aquest sistema està pensat per evitar el frau i l’evasió fiscal, a més de millorar el flux d’informació amb l’administració tributària. També permetrà millorar la seguretat, ja que s’hi poden incloure elements com la firma electrònica per assegurar que els documents no puguin ser modificats després de l’enviament. Per comprovar la veracitat de les dades, els clients podran comprovar les factures a la seu de l’agència tributària.

Els clients en el moment de rebre la factura hauran de confirmar la seva recepció, acceptació o rebuig de la factura, a més d’informar la forma i termini de pagament. Aquest procés s’haurà de fer en un termini màxim de 4 dies naturals exceptuant caps de setmana i festius.

Hi ha territoris com Vicaya, Guipúzcoa i Alava, que des de fa un temps ja treballen amb un sistema similar anomenat “Ticket Bai”.

La norma s’aplicarà a tots els empresaris i per totes les seves operacions, exceptuant aquells que estan sotmesos al Subministre Immediat d’Informació (SII) o els que no tenen l’obligació de facturar.

Totes les empreses i autònoms obligats, hauran d’adaptar-se a la norma de facturació electrònica abans de l’1 de juliol del 2025.

L’adaptació a aquest nou sistema en molts casos suposa un cost econòmic. Per això, l’estat va crear el programa d’ajudes del kit digital del pla de recuperació, transformació i resiliència en el finançament de les modificacions en els programes informàtics que siguin necessaris per adaptar-se a la nova reglamentació.

Aquest programa es pot utilitzar amb altres finalitats com la creació de pàgines web, e-comerç, xarxes socials entre altres. Des de la creació d’aquest programa ja han proporcionat ajudes per més de 350.000 solucions informàtiques.

TERMINIS

Actualment, la factura electrònica ja és obligatòria per les societats que facturen a administracions públiques.

Serà obligatori per tots els empresaris que facturin a altres empresaris:

• Si la facturació és superior a 8 milions d’euros a finals de 2024 o principis del 2025.
• Si la facturació és inferior a 8 milions d’euros a finals del 2025 o principis del 2026.

La resposta de l’estat de la factura (recepció, acceptació, rebuig, forma de pagament i termini) serà obligatori:

• Per empreses a finals del 2024 o principis del 2025.
• Per autònoms a finals de 2026 o principis del 2027.

NORMATIVA

La llei 18/2022 del 28 de setembre del 2022, a  l’article 12 parla sobre la factura electrònica en el sector privat. Amb aquest, pretenen estipular la normativa de les factures electròniques per unificar el sistema a tot l’estat.

Et resumim la llei:

1.- Tots els empresaris i professionals han d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris o professionals. L’emissor i el destinatari de la factura han de proporcionar informació sobre l’estat de la factura.

2.- Els proveïdors dels programes informàtics han de garantir la interconnexió i interoperabilitat gratuïta amb la resta de solucions de facturació electrònica.

3.- Durant un termini de quatre anys des de la emissió de la factura electrònica, el destinatari podrà sol·licitar duplicats de les mateixes sense costos addicionals.

 4.- Les empreses hauran d’emetre factures electròniques als particulars que acceptin aquest medi o les sol·licitin expressament.

5.- El Govern podrà ampliar l’àmbit d’aplicació de la facturació electrònica a empreses o entitats que no prestin al públic serveis d’especial transcendència econòmica en el cas que es consideri que han de tenir una interlocució telemàtica amb els seus clients o usuaris per la naturalesa dels serveis prestats i emetin un número elevat de factures.

6.- Les factures electròniques han de complir la normativa específica sobre facturació segons l’article 29.2.j de la llei 58/2003 (aquest article afecta els desenvolupadors de programes)

7.- Les empreses proveïdores de sistemes informàtics que gestionen els processos de facturació han de facilitar l’accés als programes o actualitzacions necessàries per llegir, copiar, descarregar i imprimir les factures de forma gratuïta. Hauran d’habilitar procediments senzills i gratuïts perquè els usuaris puguin revocar el consentiment per les factures electròniques en qualsevol moment.

8.- El client podrà consultar les factures durant el període establert a l’article 2.1.b  de la llei 56/2007 tot i que hagi finalitzat la relació comercial o hagi revocat el consentiment.

9.- Les empreses obligades a emetre factures electròniques que no ofereixin aquest servei als seus clients, podran ser sancionades amb una multa de fins a 10.000€.

10.- El procediment d’acreditació de la interconnexió i la interoperabilitat de les plataformes es determina en el reglament VeriFactu.

El reglament esmentat exigeix els següents requisits:

• S’han d’emetre a través d’un programa de facturació de l’agència tributària o un software certificat.
• Han d’incloure un codi alfanumèric identificatiu i un codi QR.
• Han de ser emeses en un format accessible pels destinataris.
• Han d’incloure la frase “Factura verificable en la seu electrònica de l’AEAT o VeriFactu”, això garanteix que es compleixen totes les obligacions tributàries.

Si estàs interessat a sol·licitar la subvenció del kit digital o vols més informació relativa a la factura electrònica i la seva implementació et podem ajudar, contacta amb el nostre despatx…

L'entrada Factura electrònica ha aparegut primer a Ramió Assessors.

T’informem que l’1 de gener de 2023 ha entrat en vigor el denominat mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI), una nova cotització d’aplicació tant per a l’empresa com per als seus treballadors que ja preveia la Llei 21/2021, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, i que ara recull la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2023.

T’expliquem tot el que cal saber d’aquest nou impost: de què es tracta i com afectarà cada treballador.  

Mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI)

El mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI) és un sistema que substitueix el factor de sostenibilitat aprovat en la reforma de les pensions de 2013 per a garantir el finançament de les pensions. 

Seguint el mandat de la disposició final 4a de la Llei 21/2021 de garantia del poder adquisitiu de les pensions regula que, a partir de l’1 de gener de 2023 (i fins a 2032), empreses i treballadors hauran d’ingressar a la TGSS una cotització extra del 0,6% (0,5% a càrrec de l’empresa i 0,1% a càrrec del treballador), corresponent al denominat MEI, aplicable sobre la base de cotització per contingències comunes en totes les situacions d’alta o assimilades a la d’alta en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social i que únicament no s’aplicarà a aquells col·lectius de treballadors exclosos de cotitzar per la contingència de jubilació (per exemple, jubilats actius o els qui desenvolupin programes de formació i pràctiques no laborals i acadèmiques).

Atenció. La llei assenyala que aquesta nova cotització començarà en 2023 i s’aplicarà durant un període de deu anys.

A qui no s’aplica?

El Butlletí de Notícies RED de la Seguretat Social de 28 de desembre de 2022 assenyala que no s’aplicarà a aquells col·lectius de treballadors exclosos de cotitzar per la contingència de jubilació, i no és aplicable, per tant, entre altres supòsits, en els següents casos:

• Treballadors obligats a cotitzar exclusivament per incapacitat temporal derivada de contingències comunes, contingències professionals i cotització per solidaritat (per exemple, jubilats actius).
• Col·lectius obligats a cotitzar exclusivament per contingències professionals.
• Alumnes de nou ingrés Ministeri de Defensa RDL 13/2010.
• Tampoc s’aplicarà als treballadors que desenvolupen programes de formació i pràctiques no laborals i acadèmiques.

Actuacions en l’àmbit de afiliació

Des de la Seguretat Social informen que no cal fer cap mena d’actuació específica per a la cotització al MEI.

Modificacions en l’àmbit de cotització

En relació amb el càlcul d’aquesta cotització s’ha decidit crear dos nous conceptes econòmics:

• 555- Mecanisme d’equitat inter-generacional MEI: quan existeix aportació obrera i empresarial.
• 557- Mecanisme d’equitat inter-generacional MEI empresarial: quan existeix únicament aportació empresarial.

Tal com indiquen des de la Seguretat Social, aquests conceptes es totalitzaran en el concepte 598 “Líquid de contingències comunes”, que es reflectirà en tots els rebuts.

El cost addicional per a l’empresa del 0,5% en la cotització (que suposaria uns 5 euros al mes per a un treballador que estigués cobrant l’actual SMI) podrà ser deduïble com a despesa de personal a l’efecte de l’impost sobre societats.

A manera de conclusió, l’aprovació del MEI suposa un intent que les pensions no es vegin minorades per les previsions d’increment de pensionistes i la reducció de treballadors.

El factor de sostenibilitat derogat suposava una reducció percentual de la pensió per l’augment de l’esperança de vida mentre que el MEI incrementa la pressió als qui cotitzen (empreses i treballadors) per a fer front a les pensions futures.

L'entrada Què és el nou mecanisme d’equitat inter-generacional (MEI) que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2023 i quant incrementarà la cotització de la seva empresa? ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Com ja hem estat informant, amb l’aprovació de la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empresa, s’estableix la regla general de l’obligació de tots els empresaris i professionals d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. L’obligació s’exigeix a totes les seves operacions amb independència del sector en el qual desenvolupin la seva activitat.

Atenció. Totes les empreses i professionals -amb independència de la seva mida o plantilla- hauran d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals.

Fins ara, aquesta obligació només existia en uns casos concrets en els quals el destinatari era una administració pública. Si es tractava d’un empresari, era voluntari i calia obtenir primer l’autorització del destinatari.

Particulars. Així mateix, s’ha aprovat que les empreses que prestin serveis d’especial transcendència econòmica el destinatari dels quals sigui el públic en general (serveis bancaris, assegurances, subministraments, transports, comerç al detall, etc.) també estaran subjectes a aquesta obligació quan el client sigui un particular i aquest accepti el format electrònic o el sol·liciti expressament. En el cas de les agències de viatge, transport i comerç al detall, només existirà aquesta formalitat si la contractació es duu a terme per mitjans electrònics.

Entrada en vigor

Encara es desconeix quan entrarà en vigor aquesta norma. Abans s’ha d’aprovar el desenvolupament reglamentari de la nova obligació i, una vegada això es produeixi:

• En el cas de les empreses i professionals que facturen més de vuit milions d’euros anuals, ha de transcórrer un any des que s’aprovi aquest reglament.
• Per a la resta, aquesta nova obligació els serà exigible transcorregut un termini de dos anys.

No obstant això, l’entrada en vigor d’aquesta novetat està supeditada a l’obtenció de l’excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’IVA.

És a dir, perquè aquesta norma sigui aplicable, també cal que la Unió Europea accepti la seva implementació (tal com s’ha sol·licitat), ja que contravé el reglament europeu que permet emetre les factures en paper, així com la normativa que supedita l’enviament de factures electròniques a la seva prèvia acceptació pel destinatari.

Requisits de les factures electròniques

Les factures electròniques s’hauran d’emetre a través de solucions tecnològiques i plataformes d’empreses especialitzades. Entre altres aspectes, aquestes solucions ha de garantir la interconnexió i la inalterabilitat, a més de proporcionar informació sobre l’estat de les factures i permetre descarregar-les, copiar-les o imprimir-les. Ja no n’hi haurà amb remetre-les en PDF per correu electrònic.

• Hauran de complir, en tot cas, el que es disposa en la normativa específica sobre facturació.
• Tant el destinatari com l’emissor de les factures han d’informar sobre els estats de les factures.
• Els destinataris podran sol·licitar-ne, durant un termini de quatre anys des de l’emissió de les factures electròniques, còpia sense incórrer en costos addicionals.
• El receptor de la factura no podrà obligar al seu emissor a la utilització d’una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat.

Requisits de les solucions i plataformes de facturació electrònica

• Les solucions tecnològiques i plataformes ofertes per empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica als empresaris i professionals hauran de garantir la seva interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.
• Les solucions i plataformes de facturació electrònica pròpies de les empreses emissores i receptores hauran de complir els mateixos criteris d’interconnexió i interoperabilitat gratuïta amb la resta de solucions de facturació electrònica.
• Els sistemes i programes informàtics o electrònics que gestionin els processos de facturació i conservin les factures electròniques hauran de respectar els requisits als quals es refereix l’article 29.2.j) de la LGT i el seu desenvolupament reglamentari, això és, hauran de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els seus sistemes.

Termini per a consultar les factures electròniques

En cas de resolució de contracte amb l’empresa o de revocar el consentiment per a rebre factures electròniques, el període dels últims tres anys que el client pot consultar les seves factures per mitjans electrònics no sofreix alteració. Tampoc caduca per aquesta causa el seu dret a accedir a les factures emeses amb anterioritat.

Règim sancionador

Seran sancionades amb advertiment o una multa de fins a 10.000 euros:

• Les empreses que, obligades a això, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés a les seves factures als qui han deixat de ser clients. La determinació i graduació de la sanció seguirà els criteris establerts en l’article 2.2. de la Llei reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança.
• Les empreses que prestin serveis al públic en general d’especial transcendència econòmica que no compleixin les altres obligacions previstes en l’article 2.1. El titular de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial és el competent per a imposar aquesta sanció.

Procediment d’acreditació de la interconnexió i la interoperabilitat de les plataformes

S’estableix que es determinarà reglamentàriament. D’acord amb el que diu la llei, el Reglament s’ha de publicar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la publicació d’aquesta Llei (BOE, 29 de setembre de 2022).

Recomanació

És recomanable que vagis adaptant la facturació de la teva empresa per a complir amb aquestes exigències. A l’espera del desenvolupament reglamentari, si l’empresa no disposa d’un programa per a generar factures electròniques, pots contactar amb el nostre i t’informarem.

L'entrada La factura electrònica serà obligatòria per a les pimes i autònoms ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Com cotitzen ara els autònoms?

Fins a finals de 2022 el sistema de cotització a la seguretat social dels autònoms es basa en que l’autònom tria voluntàriament la base de cotització que vol amb independència dels seus ingressos o rendiments,  entre una base mínima i una base màxima que estableix la llei per cada any.

Com cotitzaràn els autònoms a partir de 2023?

A partir de l’1 de gener de 2023 l’autònom cotitzarà a la seguretat social en funció dels seus rendiments nets. Per tant, si un autònom té uns rendiments nets baixos tindrà una base de cotització baixa i pagarà menys i si els seus rendiments nets són més elevats la base de cotització serà més elevada i pagarà més.

Aquest nou sistema tindrà un període de transició de 9 anys i durant els tres primers (de 2023 a 2025) els valors aplicables a cadascun dels 15 trams anirà variant. A partir del proper mes de gener la quota mínima serà de 230€ i la màxima de 500€

Per la determinació del que ha de pagar un autònom, la llei estableix 15 trams de quotes (230€ de quota  pel primer tram i 500€ de quota pel darrer). A cada autònom li correspondrà un tram en funció del rendiment net del conjunt de les seves activitats.

A qui s’aplica aquesta reforma?

A tots els autònoms, per tant els que cotitzen al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms), inclosos els societaris (aquells que treballant en una societat tinguin el control efectiu).

Què pretén la reforma?

La reforma introduïda al RDL13/2022 pretén acostar la cotització dels autònoms als ingressos reals. Actualment un 80% dels autònoms cotitzen per la base mínima. A partir de 2023, la cotització dependrà dels rendiments nets. D’aquesta forma es pretén una aproximació entre les cotitzacions (i en conseqüència les prestacions) entre els treballadors que cotitzen al RG (Règim General) i el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms). Actualment les prestacions dels  autònoms estan un 43% per sota de les prestacions d’aquells que cotitzen al règim general.

Des del nostre despatx sempre hem aconsellat als nostres clients autònoms que les seves bases de cotització no fossin inferiors a les dels seus treballadors pel que aquests percentatges entre els nostres clients són diferents.

Quins són els trams que determinaran la base de cotització durant els tres primers anys (2023 a 2025)?

A les tres taules següents s’indiquen les bases de cotització que correspondran per cadascun dels tres propers anys (2023, 2024 i 2025) a cada tram de rendiments nets. 

Dins de cada tram es podrà escollir entre la base mínima indicada al tram que li pertoca i la  base màxima.

Això vol dir que un autònom que al 2023 obtingui uns rendiments nets pel conjunt de totes les seves activitats entre 1.700€ i 1.850€ mensuals de mitjana, li correspon una base de cotització mínima de 1.013,07€ mensuals i màxima de 1.850€ mensuals.

A aquesta base (sigui la mínima o la màxima o qualsevol entre les dues) se li aplicarà els percentatges de cotització per contingències comunes i professionals, atur i cessament d’activitat que li correspongui, determinant així la quota a pagar.

Com es determinarà el rendiment net?

Tal com disposa l’article 308 de la llei general de la seguretat social, el rendiment net que s’utilitzarà per la determinació de la base de cotització es calcularà d ela forma següent:

Una vegada l’autònom hagi comunicat a l’AEAT (Agència estatal de l’Administració Tributària) el rendiment net del conjunt de les seves activitats, aquesta ho comunicarà a la TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social). Els rendiments nets inclouran tant els obtinguts per compte pròpia pel desenvolupament d’una activitat professional o empresarial com els obtinguts mitjançant societats, com autònom societari.

El rendiment net s’haurà calculat segons les normes de l’IRPF i amb les especialitats següents:

• Autònom que determini el rendiment en el règim d’estimació directa (normal o simplificada): és la diferència entre els ingressos computables menys les despeses deduïbles en cada règim  més l’import de les quotes de la seguretat social i aportacions a mutualitats alternatives del titular.
• Autònom que determini el rendiment en el règim d’estimació objectiva: serà el rendiment net previ minorat en cas d’activitats agràries, forestals i ramaderes. En la resta d’activitats serà el rendiment net previ.
• Autònom que percep els seus rendiments procedents d’una entitat en règim d’atribució de rendes (per exemple una societat civil professional o una comunitat de béns), el rendiment serà el rendiment net que li atribueix l’entitat i en el cas d’activitats en règim d’estimació objectiva el rendiment previ minorat per les activitats agràries, forestals i ramaderes i el rendiment net previ per la resta.
• Als autònoms societaris se’ls aplicarà la mateixa norma, determinant el rendiment net de la forma següent:  es computaran la totalitat de rendiments íntegres (dineraris o en especies) derivats de la participació en els fons pròpies de l’entitat així com els rendiments del treball procedents de l’entitat.
• Socis treballadors de les cooperatives de treball associat inclosos al RETA: als rendiments obtinguts per la seva activitat econòmica hi hauran de sumar els rendiments íntegres del treball o del capital mobiliari (dineraris o en especies) derivats de la seva condició de socis. També aplicable als socis industrials de societats regulars col·lectives o comanditàries, comuners de comunitats de béns, socis de societats civils irregulars i socis de societats laborals.

Una vegada determinat el rendiment segons el que s’indica als paràgrafs anteriors es deduiran els imports següents en concepte de despeses generals:

• 7% en general.
• 3% per autònoms societaris (de societats de capital o laborals).

Quan es podrà canviar la base de cotització?

Es podrà demanar fins a 6 vegades durant l’any un canvi de base de cotització en les dates següents:

En el moment de demanar el canvi de base de cotització caldrà fer una declaració de l’estimació dels rendiments nets mensuals que s’esperen obtenir.

Cal regularitzar les quotes si els rendiments canvien?

L’autònom ha de demanar el canvi de base de cotització en funció de l’estimació d’ingressos que tindrà. Ho pot fer fins a 6 vegades l’any. A més, la Seguretat Social regularitzarà d’ofici anualment les quotes ingressades, liquidant o tornant les diferències quan hagi rebut la informació de l’administració tributària per cada treballador autònom.

Aplicació transitòria

Tant pels autònoms com pels treballadors del grup 1 del règim especial de treballadors del mar a 31 de desembre de 2022, mentre no optin pel nou sistema seguiran cotitzant a partir de 2023 per la base que els correspondria amb les modificacions que plantegi la llei de pressupostos generals per l’Estat.

Què passa amb els autònoms que actualment paguen per la base màxima?

A la disposició transitòria sisena de la llei s’estableix que aquells autònoms que a 31 de desembre de 2022 estiguin cotitzant per una base superior a la que els correspondria segons els seus rendiments nets podran mantenir aquella base o una inferior, encara que per aplicació del nou sistema els correspongui una base inferior.

Quota reduida per inici d’activitat:

L’inici d’activitat com a treballador per compte propi tindrà un ajut en forma de quota reduïda. Amb una durada inicial de dotze mesos la nova norma contempla una quota de 80 euros mensuals. Aquesta durada es pot ampliar per un altre any, si l’autònom registra ingressos inferiors a l’SMI durant el primer any d’activitat com a treballador per compte propi

L'entrada El nou sistema de cotització dels autònoms ha aparegut primer a Ramió Assessors.