Lletrat assessor: quines empreses requereixen els seus serveis?

Què és un lletrat assessor?

El lletrat assessor és un advocat col·legiat en exercici. Per llei, aquesta persona ha de ser present en certes empreses per tal que assessori l’administrador o el consell d’administració. Concretament la seva figura en les societats mercantils té cabuda en la normativa espanyola des de l’aprovació de la Llei 39/75 i del seu reglament de desenvolupament Reial decret 2288/1977. Aquesta llei ha de regular que els administradors rebin l’adequat assessorament jurídic. És a dir, vetllar perquè les decisions i acords adoptats pels òrgans socials, respectin la normativa legal i els estatuts socials. L’incompliment d’aquesta llei pot tenir conseqüències negatives.

Per què es penalitza no tenir aquesta figura?

En el cas que s’incompleixi l’obligació jurídica de tenir un lletrat assessor, les empreses mercantils rebran una sanció. Aquesta serà objecte d’expressa valoració en tot procés sobre responsabilitat derivada dels acords o decisions de l’òrgan administrador. Això pot tenir especial importància considerant l’increment de delictes societaris que actualment es pot constatar.
Deixant de banda les sancions i l’obligació de la llei, és molt important que els òrgans socials d’una empresa disposin d’un lletrat assessor. A la reforma del codi penal de l’any 2010 les persones jurídiques es van convertir en subjectes del dret penal susceptibles a cometre delictes. És a dir, que les persones físiques d’una societat poden ser condemnades a importants multes econòmiques i fins i tot a la dissolució.

En quins casos les empreses mercantils han de disposar d’un lletrat assessor?

• Quan el seu capital sigui igual o superior a tres-cents mil euros (300.000 euros).
• Quan el volum normal dels seus negocis, segons el balanç i la documentació comptable corresponent a l’últim exercici fiscal, arribi a la xifra de sis-cents mil euros (600.000 euros).
• Quan la plantilla del seu personal fix superi els cinquanta treballadors.

Les societats domiciliades a l’estranger:

• Quan el volum de les seves operacions o negocis en les sucursals o establiments que tinguin a Espanya sigui igual o superior a tres-cents mil euros (300.000 euros).
• Quan la seva plantilla de personal fix superi els cinquanta treballadors.

Quines són les funcions del lletrat assessor?

El lletrat que es designi a una empresa ha de formar part del col·legi d’advocats on la societat tingui el seu domicili (o on desenvolupi les seves activitats). Si en el lloc triat no existeix col·legi d’advocats, el lletrat haurà d’estar incorporat al col·legi que correspongui.
En aquest cas, el lletrat assessor haurà de desenvolupar les funcions del seu càrrec assignades pels estatuts de la societat. També haurà d’assessorar en dret sobre la legalitat dels acords i decisions que s’adoptin per l’òrgan que exerceixi l’administració. I si escau, sobre les deliberacions a les quals assisteixi. A més, en la documentació social de l’empresa haurà de constar la seva intervenció professional.
La figura i les funcions del lletrat assessor són diferents i independents a les pròpies del secretari del consell d’administració. El secretari és l’encarregat d’aixecar l’acta de les reunions del consell i no cal que sigui lletrat. No obstant això, la llei permet que si una empresa obligada tingui algun secretari o algun membre que sigui advocat en exercici, aquest podrà assumir les funcions atribuïdes al lletrat assessor.
Les seves principals funcions són:

• Control, assessorament i assistència. Si també és secretari, formalització, de les juntes generals de socis o accionistes de la societat i de les decisions d’administradors o de les sessions del consell d’administració.
• Redacció, revisió i assessorament sobre contractes mercantils i civils.
• Assessorament sobre l’estructura del capital social i gestió empresarial.
• Gestió del llibre registre de socis.
• Gestió del llibre d’actes.
• Formalització i inscripció d’acords en el Registre Mercantil.
• Control de dipòsit de comptes.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

El dret a cobrar dividends en societats no cotitzades

L’any 2011 la legislació mercantil (llei de societats de capital) va incorporar un dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividends. No obstant es va anar ajornant fins al 31 de desembre del 2016. Va ser així com a conseqüència de la situació de crisis i del risc o incertesa que la seva aplicació podia significar per  les societats no cotitzades. Aquelles societats en què les seves accions o participacions no es negocien en Borsa.
Si una societat no reparteix com a mínim un terç dels beneficis anuals obtinguts en l’exercici anterior, pot donar dret als socis minoritaris a demanar la separació de la societat. És a dir, deixar de ser soci traspassant les seves accions o participacions en la mateixa societat.
 

Els socis minoritaris tenen el dret de separar-se en aquells casos que no es reparteixin equilibradament els beneficis obtinguts

 
Des de l’1 de gener de 2017 la Llei de Societats de Capital estableix, tal com disposa l’article 348 bis, que els socis tenen l’opció de separar-se, en aquells casos que no es reparteixi equilibradament els beneficis obtinguts, amb  l’objectiu de protegir-lo d’un possible abús de dret dels socis majoritaris.
Perquè el soci o socis minoritaris puguin exercir el dret de separació previst a la llei de societats de capital, cal que es compleixin els següents requisits:

• Que la societat porti inscrita al registre mercantil cinc anys o més.
• Que la Junta General no hagi acordat la distribució de dividends d’un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social durant l’exercici anterior a l’acord, o més.
• Que no hi hagi impediment legal per repartir els dividends.
• Que el soci hagi votat a favor de la distribució dels dividends.
• El soci en qüestió haurà de manifestar la separació en un termini màxim d’un mes des de la data de celebració de la Junta.

 

Com ha de procedir el soci? 

En cas que es donin les circumstàncies per poder repartir dividends, el soci que hagi votat a favor del repartiment i la Junta no ho aprovi, podrà demanar la separació de la societat. Cal recordar que el dret a la separació que comentem en aquest article és renunciable. El soci pot no fer res si pensa que la separació pot resultar pitjor pels seus interessos que no cobrar dividends.
Aquest últim podria ser el cas per exemple que pensi que la seva participació en la societat augmentarà de valor en el futur respecte el valor actual i per tant podrà obtenir més benefici per una venda futura tot i no cobrar dividends.
En cas que decideixi la separació, ho haurà de posar en coneixement a la societat mitjançant comunicació per escrit.  Ramió Assessors recomanem un burofax o comunicació notarial, d’aquesta forma es deixa constància de la petició.
 

Com procedeix la societat?

Al rebre la petició de separació del soci i després d’un procés de valoració de les seves participacions que pot incloure la participació d’un expert independent i el pagament del preu determinat al soci que es separa.
 

Quins efectes pot tenir per la societat?

Com ja hem vist, la societat es pot veure obligada a adquirir les accions del soci que es vol separar (o bé a una reducció del capital social). El que implica una disminució de la tresoreria. Per tal que l’òrgan d’administració de la societat valori la conveniència del repartiment de dividends.
 

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.