L’entrada al domicili, finques o locals de negoci per la inspecció tributària en l’àmbit de les persones jurídiques

L’article 140 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT) atribueix als òrgans d’inspecció la facultat d’investigar i comprovar tots els elements amb transcendència tributària del subjecte passiu, considerant als funcionaris que realitzen aquestes tasques com a agents de l’autoritat. Així mateix, els articles 141 i 142 LGT atribueixen a la inspecció dels tributs la facultat d’entrar a finques, locals de negoci i altres establiments o llocs en els quals es desenvolupen activitats o explotacions sotmeses a gravamen. L’apartat segon de l’article 141 LGT estableix que quan el propietari de la finca o de l’edifici o la persona responsable del mateix s’oposi a l’entrada dels inspectors, no es podrà efectuar l’entrada sense la prèvia autorització de l’autoritat administrativa corresponent. Així mateix, quan en l’exercici de les actuacions inspectores sigui necessari entrar en el domicili constitucionalment protegit de l’obligat tributari, l’Administració Tributària haurà d’obtenir el consentiment del mateix o l’oportuna autorització judicial  (article 113 LGT) a càrrec dels jutjats contenciosos administratius. L’òrgan judicial valorarà les circumstàncies concretes de cada supòsit i apreciarà, si és precís, concedir el tràmit d’audiència previ a l’interessat. L’autorització judicial haurà de limitar el període de temps pel qual es concedeix.
L’autorització sol·licitada pels inspectors als propietaris és una autorització per a dur a terme la pràctica d’actuacions administratives centrades en l’examen de documentació amb transcendència tributària de les quals en resultaran una sèrie de circumstàncies quantitatives i subjectives.
Segons nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem en aquest estat del procediment, l’autorització d’entrada té per objecte una inspecció tributària que pot, o no, donar lloc a una posterior investigació penal; no obstant això, l’objectiu de l’entrada en el domicili i/o establiment no és altra que estudiar si el contribuent ha comès o no alguna infracció tributària.
Dit això, i fora els casos en què s’obté el consentiment exprés del propietari del domicili, establiment o local de negoci per a l’entrada i registre, hem d’entendre que el que distingeix i determina si és necessària l’obtenció de l’autorització judicial és l’àmbit espacial protegit de conformitat amb l’article 18 de la Constitució Espanyola (CE).
Es tracta d’un tema polèmic, tant pel que fa a la delimitació del que s’ha d’entendre com a domicili constitucionalment protegit com quan la protecció s’estén a les persones jurídiques.
El Tribunal Constitucional va determinar que la delimitació de l’àmbit espacial de protecció domiciliària no només és aplicable a les persones físiques sinó també a les persones jurídiques; per tant, aquestes últimes també són titulars del dret regulat en l’article 18 de la CE. En aquest sentit s’indica que hi ha determinats espais que com a conseqüència de l’activitat que es desenvolupa en els mateixos requereix d’una protecció enfront la intromissió aliena. Es considera, per tant, que aquest espai constitueix el centre de direcció de la societat o d’un establiment dependent de la mateixa o bé perquè serveix d’espai de custòdia dels documents o d’altres suports (informàtics, per exemple) de la vida diària de la societat.
En canvi, no són objecte de protecció els establiments oberts al públic o en els quals es porti a terme una activitat laboral o comercial per compte de la societat mercantil que no estigui vinculada amb la direcció de la societat, d’un establiment o bé no sigui espai de custòdia de la documentació. Seria el cas de magatzems, botigues, dipòsits o similars i fins i tot oficines en les quals només s’exhibeixin productes comercials.
En definitiva, el mateix Tribunal Constitucional estableix que respecte el concepte de domicili i dels titulars del dret a la seva inviolabilitat s’ha de tenir present que qualsevol local no disposa de la consideració de domicili constitucionalment protegit. La raó que impedeix aquesta extensió és que el dret fonamental esmentat no pot confondre’s amb la protecció de la propietat dels immobles ni d’altres titularitats reals o obligacionals relatives a aquests béns que puguin atorgar una facultat d’exclusió als tercers.
Cal destacar que la diferència principal en quant al domicili constitucionalment protegit per les persones físiques i jurídiques rau en què en les primeres el domicili abasta al nucli essencial de la intimitat personal i familiar. En canvi, en el cas de les persones jurídiques els espais no gaudeixen, en sentit estricte, d’una vinculació en l’àmbit de la intimitat en el sentit originari; és a dir, el que fa referència a la vida quotidiana, personal i familiar el qual només és aplicable a les persones físiques. Per tant, la protecció del domicili en el cas de les societats mercantils només s’estén als espais físics que són indispensables per tal que desenvolupin la seva activitat sense intromissions alienes, per constituir el centre de direcció de la societat o d’un establiment dependent de la mateixa o com espai de custòdia de documents essent totalment independent el fet que l’espai en qüestió es trobi en el domicili fiscal, en la seu principal o secundària.
De conformitat amb el que hem esmentat anteriorment, cal puntualitzar que quan els actuaris de la inspecció tributaria vulguin accedir a qualsevol domicili particular d’un ciutadà espanyol o estranger així com en qualsevol espai físic d’una persona jurídica que siguin considerats constitucionalment protegits, l’Administració Tributària haurà d’obtenir el consentiment de l’interessat o del seu representant i, davant la negativa de la inspecció o registre, haurà d’obtenir l’oportuna autorització judicial sense la qual no podrà actuar.
Aquesta situació és excepcional atès que la major part de les inspeccions es porten a terme en les oficines de l’Administració Tributària prèvia notificació de la comunicació d’inici les actuacions; assenyalant dia i hora en què l’obligat tributari ha de comparèixer. No obstant això, els òrgans d’inspecció tenen la potestat de decidir i actuar en les oficines o instal·lacions dels obligats tributaris objecte d’inspecció. Aquesta circumstància es produirà en aquells casos en què la mateixa Administració disposi d’indicis suficients per entendre que l’inspeccionat ha comès una o varies infraccions tributàries o fins i tot delicte fiscal i, per la magnitud del fet o per les circumstàncies cal actuar amb celeritat i discreció sense posar en antecedents a l’obligat tributari per evitar la destrucció de proves.
Amb l’entrada al domicili o instal·lacions, l’autoritat tributària pot precintar o confiscar aquelles proves documentals, sistemes informàtics o altres proves que puguin ajudar en les actuacions de comprovació i investigació.
La gestió correcta i controlada per assessors especialitzats pot ser un factor determinant pel bon desenvolupament de les inspeccions i per l’obtenció de resultats favorables pels interessats.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Novetats principals de la declaració de l’IRPF 2016

Respecte a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents. La majoria d’elles són fruit de la última reforma fiscal de 2015. A continuació, et presentem les principals novetats per a la declaració de renda 2016:
 

Clàusules sòl

 

• Supòsits de no subjecció

1. No s’integrarà a la base imposable de l’I.R.P.F. la devolució derivada d’acords celebrats amb entitats financeres. Sigui en efectiu o a través d’altres mesures de compensació. Es farà amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, de les quantitats prèviament satisfetes a aquestes últimes en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules sòl.
 
2. En la mesura en que aquesta devolució no genera renda gravable a l’I.R.P.F. S’estableix el tractament fiscal de les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules sòl. El tractament comporta, segons els casos, la regularització d’autoliquidacions d’exercicis anteriors. Això passaria quan aquestes quantitats haguessin format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual. Així com de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma o haguessin tingut la consideració en exercicis anteriors de despesa deduïble.
 
3. Les regularitzacions que, en el seu cas, procedeixi dur a terme es limitaran únicament als exercicis en què no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació.
 
4. Aquest tractament fiscal és igualment aplicable quan la devolució de quantitats sigui conseqüència de l’execució o compliment de sentències judicials o laudes arbitrals.
 
 

Rendiments del treball en espècie exempts

En l’exempció per primes o quotes satisfetes per l’empresa a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia del propi treballador. Així com el seu cònjuge i descendents, sempre i quan aquestes siguin persones amb discapacitat. S’incrementa des de l’1 de gener de 2016 el límit d’exempció a 1.500 €.
 

Rendiments del capital mobiliari

Societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil. Quan haguessin dut a terme comptabilitat ajustada al Codi de Comerç durant els exercicis 2014 i 2015. I que passen a tenir la consideració de contribuents de l’Impost sobre Societats a partir de l’1 de gener de 2016. La distribució dels seus beneficis obtinguts en períodes impositius en què hagi sigut d’aplicació el règim d’atribució de rendes. No s’integren a la base imposable pel perceptor que sigui contribuent de l’I.R.P.F., ni estan subjectes a retenció o ingrés a compte.
 

Rendiments del capital immobiliari

Les quantitats que, per l’aplicació de les clàusules sòl, haguessin estat satisfetes pel contribuent l’any 2016. Quan s’aconsegueixi l’acord de devolució de les mateixes amb l’entitat financera o com a conseqüència de sentència. O com a laude arbitral abans de finalitzar el termini de presentació d’autoliquidació de l’I.R.P.F. per aquest exercici. No tindran la consideració de despesa deduïble en l’exercici 2016.
 

Rendiments d’activitats econòmiques

 

• Activitats econòmiques en estimació directa

S’eleva a 1.500 € la despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en estimació directa. Així com per les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent en la part corresponent a la seva pròpia cobertura. També a la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell. Sempre i quan es tracti de persones amb discapacitat.
A partir de l’1 de gener de 2016 desapareix la distinció entre immobilitzat intangible amb vida útil definida o indefinida. I tots els immobilitzats intangibles son amortitzables d’acord amb els criteris establerts la L.I.S.
L’amortització dels elements d’immobilitzat intangible quan la vida útil mateixa no pugui estimar-se de manera fiable així com del fons de comerç. Serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import (el 5%).
 

• Activitats econòmiques en estimació objectiva:

Ordre HAP/2430/2015, de 12 de novembre que desenvolupa el mètode d’estimació objectiva per al 2016. Exclou del seu àmbit d’aplicació les activitats incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques. Aquests estan subjectes a retenció de l’1% en l’exercici 2015.
Per als exercicis 2016 i 2017 s’eleva amb caràcter transitori. Això succeeix respecte a les previstes a l’article 31.1 de la llei de l’I.R.P.F. L’import de les determinades magnituds excloents del mètode d’estimació objectiva. Les relatives al volum de rendiments íntegres durant l’any anterior per al conjunt de les seves activitats econòmiques, a excepció de les agrícoles, ramaderes i forestals i al volum de compres.
En les magnituds màximes de les activitats de transport de mercaderies per carretera i de serveis de mudança. Es redueix de 5 a 4 el número de vehicles en qualsevol dia de l’any.
Es mantenen la reducció general del 5% i la reducció del 20% del rendiment net per a activitats econòmiques. Seran les desenvolupades en el terme municipal de Lorca (Murcia).
Es mantenen per a l’exercici 2016 els índex de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes. Excepte els aplicables al cultiu de patata i la ramaderia de boví de llet. Els índex d’aquests es redueixen.
Es redueixen els índex de rendiment net aplicables a l’activitat de servei de criança, guarda i engreixament de bestiar.
 

Guanys i pèrdues patrimonials

A partir del 30 de setembre de 2016 pot començar a aplicar-se l’exempció dels guanys patrimonials. Se centra en els que es posin de manifest amb motiu de la transmissió d’accions o participacions per les quals s’hagués practicat la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació. Sempre i quan l’import obtingut es reinverteixi en l’adquisició d’accions o participacions en una altra entitat de nova o recent creació.
 

Règims especials

• Les societats civils

Societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil a què se’ls aplicava el règim d’atribució de rendes de l’I.R.P.F. A partir de l’1 de gener de 2016 deixen de tributar per aquest règim i estan subjectes a l’Impost sobre Societats.
S’estableixen determinades regles especials en el cas de transmissió d’accions i participacions per socis de societats civils. Sempre i quan aquestes hagin passat a ser contribuents de l’Impost sobre Societats a partir de l’1 de gener de 2016. Es distingeix entre els socis de societats civils que haguessin dut a terme comptabilitat ajustada al Codi de Comerç en els exercicis 2014 i 2015 i els que no.
Per a les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil que a partir de l’1 de gener de 2016 compleixen els requisits per passar a ser contribuent de l’Impost sobre Societats i no desitgin tributar per aquest impost, s’estableix un règim transitori especial per a la seva dissolució i liquidació.
 
 

Integració i compensació de rendes

• Per al 2016, el saldo negatiu dels rendiments de capital mobiliari de la base imposable de l’estalvi de l’exercici es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials integrants de la base imposable de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15% d’aquest saldo positiu. De la mateixa manera, el saldo negatiu dels guanys i pèrdues patrimonials de la base imposable de l’estalvi es compensarà amb el saldo positiu dels rendiments de capital mobiliari de la base de l’estalvi, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 15% d’aquest saldo positiu.

• Es manté el procediment especial per a la compensació de rendes negatives. Sempre i quan siguin derivades de deute subordinat o de participacions preferents generades abans de l’1 de gener de 2015.

 

Però aquestes no són les úniques novetats. Al següent article n’expliquem més!

Novetats principals de la declaració de l’IRPF 2016. 1ª part

Respecte a les novetats a la declaració de l’IRPF podem destacar les següents. La majoria d’elles són fruit de la última reforma fiscal de 2015. A continuació, et presentem les principals novetats per a la declaració de renda 2016:
 

Determinació de les quotes íntegres (càlcul de l’Impost)

• Gravamen de les bases liquidables

Escales i tipus de gravamen. Al 2016 són aplicables noves escales per a la determinació de la quota íntegra estatal. És la de la base liquidable general i la de la base liquidable de l’estalvi. Així com els tipus de gravamen de l’estalvi autonòmic.
Totes les Comunitats Autonòmiques tenen aprovades les seves corresponents escales aplicables a la base liquidable general.
 

S’inclouen noves deduccions en l’àmbit empresarial vinculades a determinats esdeveniments d’excepcional interès públic

 

Deduccions en la quota íntegra

• Deduccions per inversió empresarial

Es manté la possibilitat d’aplicar al 2016 la deducció per inversions de l’antic article 37 del T.R.L.I.S. Seran als contribuents que inverteixin en aquest exercici els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu 2014. En elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries. Hauran de complir els requisits previstos en el citat article, d’acord amb el que disposa la Disposició Transitòria 24a de la L.I.S.
Contribuents de l’I.R.P.F., socis de societats civils a les que hagués resultat d’aplicació el règim d’atribució de rendes i adquireixin la condició de contribuents de l’Impost de Societats. Podran seguir aplicant a la seva quota íntegra les deduccions per inversió en activitats econòmiques de la Llei de l’I.R.P.F. que estiguessin pendents d’aplicació a 1 de gener de 2016. Sempre que es compleixin les condicions i requisits establerts en la Llei de l’Impost sobre Societats.
S’inclouen noves deduccions en l’àmbit empresarial vinculades a determinats esdeveniments d’excepcional interès públic.
 

• Deduccions per donatius i altres aportacions

S’eleven els percentatges aplicables durant el període impositiu 2016 a la base del conjunt dels donatius i donacions. Aquestes han de ser a Entitats beneficiàries del mecenatge (que no pot superar el 10% de la base liquidable de l’exercici). I amb un tipus incrementat per reiteració de les donacions a una mateixa entitat.
Els percentatges d’escala i el tipus incrementat s’eleven 5 punts percentuals. Ho fan en el cas de donatius, donacions i aportacions a les activitats prioritàries de mecenatge.
 

• Deduccions per obres de millora en l’habitatge

Aquesta deducció únicament resulta aplicable a la declaració de l’I.R.P.F. de 2016 a les quantitats satisfetes el 2012. Aquestes han de ser per obres realitzades entre el 7 de maig de 2011 i el 31 de desembre de 2012. I en qualsevol habitatge propietat del contribuent (excepte que es tracti d’habitatges afectes a activitats econòmiques). O a l’edifici en la que aquesta es trobi, que no van poder ser deduïdes en les declaracions dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015 per excedir de la base màxima anual de deducció.
 
 

Regularització de situacions tributàries

• Increment de les quotes líquides, estatal i autonòmica, per pèrdua del dret a deduccions d’exercicis anteriors

Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en aplicació de les clàusules sòl objecte de la devolució. S’hauran de regularitzar incrementant les quotes líquides estatal i autonòmica en els termes de l’article 59 del Reglament de l’I.R.P.F. Però sense incloure interessos de demora. I quan aquestes quantitats haguessin format part, en exercicis anteriors, de la base de deducció per inversió en habitatge habitual. O de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma i la devolució de les mateixes es realitzi en efectiu. Aquesta regularització afectarà exclusivament a les quantitats indegudament deduïdes en els exercicis respecte dels que no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació.
 

En el model d’autoliquidació de 2016 s’ha incorporat un apartat específic per sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació

 
Declaracions complementàries. Les quantitats prèviament satisfetes pel contribuent en aplicació de les clàusules sòl objecte de la devolució que van tenir la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors. S’hauran de regularitzar respecte els exercicis pels quals no hagués prescrit el dret de l’Administració per determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació a través de la presentació d’autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora, ni cap mena de recàrrec per la presentació de les mateixes.
Rectificació d’autoliquidacions de l’I.R.P.F. En el model d’autoliquidació de 2016 s’ha incorporat un apartat específic per sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació. S’ha fet de forma que si el contribuent marca la casella 127 de sol·licitud de rectificació, la presentació d’autoliquidació fa les funcions d’escrit d’aquesta sol·licitud. D’acord amb el que disposa l’article 126 del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs. Tot això aprovat mitjançant Real Decret 1065/2007, de 27 de juliol.
 
 

Autoliquidació de l’impost

 
El termini de presentació de la declaració de la renda de l’exercici 2016, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:
Si la declaració es presenta per via telemàtica, des del dia 5 d’abril al dia 30 de juny. No obstant això, si es domicilia el pagament, només es podrà presentar fins el dia 26 de juny de 2017.
S’ha de tenir especial compte amb el fet que, si es confecciona i es presenta la declaració de la renda a partir del dia 26 de juny, per a poder fer el pagament mitjançant el banc, serà necessari obtenir un codi NRC de l’entitat bancària.
 

Possibilitats de pagament de l’import de la declaració

• Si es paga tot l’import a un venciment la data de cobrament serà el dia 30/06/2017.
• Si es paga l’import en dos terminis, el primer cobrament serà del 60% el dia 30/06/2017 i el 40% restant el dia 6/11/2016.
• Si es vol sol·licitar l’ajornament de tot l’import s’ha de sol·licitar abans del dia 30/06/2017.

 
El cobrament de la devolució l’ha de fer Hisenda abans del dia 31 de desembre de 2017. Sempre i quan la quantia sigui a retornar.
 
 

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Estaran obligats a presentar declaració per aquest Impost els subjectes passius la quota tributària.  Estiguin per obligació personal o per obligació real. I dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’Impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar. O quan el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros. Sempre i quan no es doni la circumstància anteriorment esmentada.
 

La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la Comunitat Autònoma

 

Declaració de l’Impost sobre el Patrimoni 2016

Pel que fa a la declaració de l’Impost sobre el Patrimoni per aquest exercici 2016, hem de tenir present les següents qüestions:
Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar. O quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000€.
La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la Comunitat Autònoma. En el cas de Catalunya està fixat en 500.000 euros.
 

Autoliquidació de l’impost

La presentació, i en el seu cas, ingrés de l’impost sobre el patrimoni s’haurà de realitzar a partir del dia 5 d’abril fins el dia 30 de juny d’enguany. Ara bé, si es domicilia el pagament, es podrà presentar des del 6 d’abril  fins el dia 26 de juny de 2017.
La presentació d’aquest impost només es podrà fer per via electrònica.
 
 

Tens dubtes sobre els documents que has de presentar a l’hora de fer la declaració de la renda? Te’ls expliquem en el següent article.