Segons ha comunicat l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF), l’Agència Tributària ha anunciat que la implantació obligatòria de Verifactu es posposarà fins a l’octubre de 2028, per coordinar-la amb l’entrada en vigor de la factura electrònica.

L’ajornament dona marge a empreses i autònoms, però també evidencia una planificació deficient: adaptar programes i reorganitzar la facturació té un cost que els canvis de calendari no retornen.

La pressió dels assessors fiscals

L’ajornament arriba després de les gestions d’AEDAF, que el juny de 2026 va presentar una proposta per coordinar Verifactu, la factura electrònica, el Subministrament Immediat d’Informació (SII) i el futur marc europeu ViDA. ViDA, és una reforma de la gestió de l’IVA a nivell europeu prevista per 2030.Els seus arguments són raonables: evitar enviaments duplicats de dades, reduir costos i impedir que les empreses hagin d’adaptar els seus sistemes diverses vegades en pocs anys.

Quines dates cal tenir presents?

La nova data anunciada per a la implantació obligatòria de Verifactu és l’octubre de 2028, tant per a les empreses com per als autònoms afectats. Aquest ajornament està pendent de formalització mitjançant la corresponent modificació normativa, que haurà de concretar-ne els termes i la data exacta d’aplicació.

La nostra experiència també reclama millores

A Ramió Assessors hem observat lentitud en les eines de facturació ja adaptades a Verifactu, possiblement vinculada a l’enviament dels registres a Hisenda. També tenim la impressió que alguns programes s’han comercialitzat abans d’estar prou desenvolupats i provats. Això fa que les mancances es detectin durant el treball diari dels clients, que n’assumeixen les molèsties mentre els proveïdors introdueixen correccions i millores. El compliment fiscal ha de ser compatible amb una facturació àgil, i els usuaris no haurien d’assumir les conseqüències d’un desenvolupament incomplet.

Què cal esperar d’aquest ajornament?

L’ajornament obre un nou període per coordinar el desenvolupament dels programes de facturació amb les exigències de Verifactu, la factura electrònica obligatòria i el marc europeu ViDA. Aquesta coordinació hauria de permetre avançar cap a un sistema coherent i evitar adaptacions successives a mesura que s’apliquin les diferents normatives. Però una cosa és clara: empreses, autònoms i assessories necessitem regles estables per planificar inversions i treballar amb seguretat. La digitalització ha de facilitar la gestió; no pot convertir-se en una successió de presses, sobre costos i rectificacions.

En qualsevol cas anota la nova data: octubre de 2028, si no hi ha més canvis…

Fa mesos us vam informar que el sistema VERIFACTU s’ajornava a l’1 de gener de 2027 (empreses) i  a l’1 de juliol de 2027 (autònoms). Doncs bé, aquestes dates continuen vigents i ja no queda tant de marge. A més, tot fa pensar que no hi haurà una nova pròrroga.

Si encara no us hi heu adaptat, ara és el moment

Moltes empreses ja s’han adaptat i altres negocis ho han ajornat pensant que encara queda temps. Considerem, que no és així i falten pocs mesos per a la primera data, l’1 de gener de 2027 per a les empreses.

Tot i que semblin llunyanes aquestes dates, l’experiència ens demostra que els proveïdors de programari es col·lapsen de peticions les setmanes prèvies al termini. Qui espera a l’últim moment sol quedar-se sense opcions bones.

Què passa si no compliu a temps

No és un tema menor, la legislació Tributària preveu sancions de 50.000 € per exercici si s’utilitza un sistema no certificat que hauria d’estar certificat, amb independència que hi hagi hagut frau o no (n’hi ha prou amb que el programari no compleixi els requisits que la llei estableix). També regula altres sancions, com comercialitzar un sistema de facturació sense la certificació exigida que comporta sancions de 1.000 € per cada sistema comercialitzat, o fabricar, produir o comercialitzar software de facturació que incompleixi els requisits legals que comporta sancions de 150.000 € per exercici econòmic i per tipus diferent de sistema de facturació.

Què heu de fer ara?

1. Confirmeu amb el vostre proveïdor de programari si el vostre sistema de facturació (SIF) ja està adaptat al sistema VERIFACTU.
2. Si no ho està, exigiu-li un calendari concret d’adaptació i si no us el pot donar valoreu canviar de proveïdor.
3. Si factureu amb Excel, Word o plantilles manuals, heu de saber que aquestes eines no compliran la normativa i haureu de migrar a un programa certificat.

Si teniu dubtes sobre si el vostre sistema actual compleix els requisits, o necessiteu ajuda per adaptar-vos abans que arribi la data, contacteu amb el despatx com abans millor.

Els tribunals estan analitzant una qüestió que pot tenir conseqüències importants per a les empreses: què passa quan un dia festiu coincideix amb un dia en què el treballador ja descansava?

En els darrers anys, diverses resolucions judicials han considerat que el descans setmanal i els dies festius tenen una finalitat diferent. Això ha portat els tribunals a reconèixer, en determinats casos, que la coincidència d’un festiu amb un dia de descans no ha de comportar automàticament la pèrdua del festiu.

Què ha passat fins ara?

Inicialment, bona part dels conflictes analitzats afectaven sectors amb sistemes particulars de distribució de la jornada, com ara el treball a torns i els descansos rotatius. Durant el 2026, però, l’Audiència Nacional ha continuat pronunciant-se sobre aquesta qüestió i el debat ha arribat també a situacions més habituals de jornada laboral.

Concretament, la sentència de l’Audiència Nacional 128/2026, de 10 de juliol, analitza el cas d’una empresa del sector tecnològic. En aquest cas, els treballadors afectats tenien una jornada ordinària de dilluns a divendres, amb descans els dissabtes i diumenges. El conflicte sorgia perquè, quan un dia festiu coincidia en dissabte, els treballadors no podien gaudir efectivament del festiu, ja que aquell dia ja formava part del seu descans setmanal.

Davant d’aquesta situació, l’Audiència Nacional reconeix el dret a un dia de descans compensatori pels festius que coincideixin en dissabte.

A més, la sentència analitza un altre argument plantejat per l’empresa: els treballadors realitzaven una jornada anual inferior al màxim d’hores previst en el conveni. Tot i això, l’Audiència Nacional considera que aquesta circumstància no és suficient, per si sola, per entendre compensats els festius que coincideixen amb el descans setmanal

Què implica per a les empreses?

El més rellevant d’aquesta sentència és que tracta una situació que es dona habitualment en moltes empreses: un festiu que cau en dissabte quan la jornada és de dilluns a divendres.. Per tant, s’obre ara una qüestió especialment important per a les empreses: aquest criteri s’acabarà estenent a la resta de sectors?

Al nostre entendre, existeixen arguments jurídics per defensar aquesta possibilitat, ja que les resolucions no es fonamenten únicament en les particularitats del conveni col·lectiu, sinó també en la regulació general de l’Estatut dels Treballadors, aplicable a tots els treballadors.

En qualsevol cas, caldrà seguir de prop l’evolució d’aquesta qüestió i, especialment, el criteri que acabi fixant el Tribunal Suprem sobre la seva aplicació a altres sectors. De moment, cal esperar la reacció del Suprem ja doncs la Sentència de l’Audiència Nacional 128/2026 no és ferma.

Un any més als contribuents se’ns acosta l’hora de retre comptes amb Hisenda de les nostres obligacions fiscals respecte a la renda i el patrimoni respecte a l’exercici 2025, que inclou algunes novetats com la supressió de l’obligació de presentar declaració als beneficiaris de la prestació per desocupació, i deducció per obtenció de rendiments del treball per a contribuents els rendiments íntegres del treball dels quals siguin inferiors a 18.276 euros. Deduccions per eficiència energètica i mobilitat, exempció per catàstrofes i modificació del tram més alt dels beneficis obtinguts per rendes derivades de l’estalvi (fons d’inversió, accions, etc.). A més, com l’any passat, es podrà efectuar el pagament mitjançant targeta de crèdit en condicions de comerç electrònic segur o mitjançant Bizum.

El dia 8 d’abril de 2026 arrenca la campanya de renda i patrimoni, una campanya en la qual, encara que no tenim gaires novetats, sí que hi ha alguns punts que convé tenir en compte, com la supressió de l’obligació de presentar la declaració als beneficiaris de la prestació per desocupació, i deducció per obtenció de rendiments del treball per a contribuents els rendiments íntegres del treball dels quals siguin inferiors a 18.276 euros. Deduccions per eficiència energètica i mobilitat, exempció per catàstrofes i modificació del tram més alt dels beneficis obtinguts per rendes derivades de l’estalvi (fons d’inversió, accions, etc.). A més, com l’any passat, es podrà efectuar el pagament mitjançant targeta de crèdit en condicions de comerç electrònic segur o mitjançant Bizum.

• Atenció. La campanya de la declaració de la renda i patrimoni corresponent a l’exercici 2025 arrenca el 8 d’abril i s’estendrà fins al 30 de juny de 2026, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 8 d’abril fins al 25 de juny de 2026, tots dos inclusivament.
• Fraccionament del pagament: els contribuents podran fraccionar, sense interès ni cap recàrrec, l’import del deute tributari resultant de la seva declaració de l’IRPF, en dues parts: la primera, del 60% del seu import, en el moment de presentar la declaració, i la segona, del 40% restant, fins al 5 de novembre de 2026, inclusivament. La falta de pagament en termini de la primera fracció, això és, del 60% de l’import del deute tributari resultant de l’autoliquidació, determina l’inici del període executiu per la totalitat de l’import a ingressar resultant de l’autoliquidació.

Abans de fer les declaracions de renda i patrimoni de l’exercici 2025 s’han de recopilar tots els documents que necessitarem i que ja us demanarem.

Principals novetats IRPF 2025

1. Exempcions

Entre les novetats en matèria de rendes exemptes destaca l’exempció aplicable a les ajudes concedides per danys personals derivats dels incendis forestals i altres emergències de protecció civil ocorreguts entre el 23 de juny i el 25 d’agost de 2025. Aquestes ajudes, reconegudes després de l’Acord del Consell de Ministres de 26 d’agost de 2025 i en el marc del Reial decret llei 16/2025, queden exemptes en l’IRPF des del 26 d’agost de 2025. La finalitat és clara: evitar que els afectats tributin per ajudes de caràcter reparador.

2. Rendiments del treball

Una de les novetats més destacades és la introducció, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, d’una nova reducció aplicable als rendiments íntegres del treball obtinguts de manera excepcional per activitats artístiques. Aquesta reducció s’aplica quan no procedeixi la reducció per irregularitat de l’article 18.2 de la Llei de l’IRPF i afecta tant els qui elaboren obres literàries, artístiques o científiques com els qui mantenen la relació laboral especial pròpia de l’àmbit escènic, audiovisual i musical, incloses també activitats tècniques o auxiliars necessàries per a aquestes arts.

A més, s’incorpora una nova deducció per obtenció de rendiments del treball per a contribuents amb rendiments íntegres inferiors a 18.276 euros anuals, sempre que no obtinguin altres rendes no exemptes superiors a 6.500 euros. La mesura pretén neutralitzar o reduir la càrrega tributària sobre les rendes salarials més baixes, especialment després de l’elevació del salari mínim interprofessional (SMI) el 2025 a 16.576 euros anuals.

3. Activitats econòmiques en estimació directa

En estimació directa, es mantenen algunes regles ja conegudes, però també apareixen matisos rellevants.

En matèria de despeses deduïbles, cal tenir en compte el límit aplicable a les aportacions a mutualitats alternatives al RETA. Per a 2025, la quantia màxima deduïble per contingències comunes se situa en 16.672,66 euros.

D’altra banda, en estimació directa simplificada es manté durant 2025 el percentatge del 5% per despeses de difícil justificació i provisions deduïbles.

Quant a amortitzacions, es prorroga per a 2025 la llibertat d’amortització en inversions lligades a l’ús d’energies renovables, aplicable a instal·lacions d’autoconsum elèctric i a instal·lacions tèrmiques que substitueixin sistemes basats en combustibles fòssils. L’incentiu afecta inversions l’entrada en funcionament de les quals s’hagi produït en 2023, 2024 o 2025.

També, des de l’1 de gener de 2025, s’introdueix una reducció específica per als rendiments nets d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional, sempre que no resulti aplicable la reducció per irregularitat de l’article 32.1 de la Llei de l’IRPF.

4. Activitats econòmiques en estimació objectiva (mòduls)

En primer lloc, s’estableixen regles especials per a la renúncia i revocació de la renúncia al mètode d’estimació objectiva. Per a 2025 va haver-hi un termini entre l’1 i el 31 de desembre de 2024, però a més s’habilita un altre nou termini, des del 25 de desembre de 2025 fins al 31 de gener de 2026, per a renunciar o revocar de cara a 2026. Al costat d’això, s’elimina en determinats casos la vinculació obligatòria de tres anys per als qui van renunciar i desitgin tornar al sistema, especialment en activitats afectades per la DANA en municipis inclosos en el Reial decret llei 6/2024.

En segon lloc, es prorroguen per a 2025 els límits quantitatius excloents del règim de mòduls que ja s’havien aplicat en exercicis anteriors:

• 250.000 euros de rendiments íntegres per al conjunt d’activitats, excepte agrícoles, ramaderes i forestals.
• 125.000 euros per a operacions en les quals existeixi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari.
• 250.000 euros de compres en béns i serveis, exclòs l’immobilitzat.

En la determinació del rendiment net previ, es mantenen els índexs aplicables a determinats productes agrícoles:

• Raïm de taula: 0,32
• Flors i plantes ornamentals: 0,32
• Tabac: 0,26

També continua vigent el criteri sobre tributació de les ajudes desacoblades de la PAC.

Ara bé, el 2025 s’eliminen dues reduccions que havien tingut rellevància en exercicis anteriors:

• La reducció del 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola
• La reducció del 15% del preu d’adquisició de fertilitzants

Sí que es manté, en canvi, la llibertat d’amortització per a determinats vehicles i noves infraestructures de recàrrega, també per als qui tributin en estimació objectiva.

Així mateix, continuen vigents el 2025:

• l’índex corrector per pinsos adquirits a tercers, fixat en el 0,50
• l’índex per cultius en terres de regadiu que utilitzin energia elèctrica, fixat en el 0,75

I es conserva, a més, la reducció general del 5% sobre el rendiment net de mòduls.

5. Imputació de rendes immobiliàries

Es manté per a 2025 el criteri d’imputació a l’1,1% en municipis els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant procediment de valoració col·lectiva general, sempre que aquests valors hagin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012.

6. Reduccions de base imposable i previsió social

Des de l’1 de gener de 2025 es pot disposar anticipadament dels drets consolidats de plans de pensions i sistemes anàlegs respecte d’aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat. Es tracta d’una novetat rellevant per als qui tenen estalvi acumulat en instruments de previsió social i contemplen rescats parcials o totals.

7. Base liquidable de l’estalvi

Amb efectes des de l’1 de gener de 2025 es modifica l’escala aplicable a la base liquidable de l’estalvi per a determinar tant la quota íntegra estatal com l’autonòmica. També s’ajusta l’escala aplicable a contribuents amb residència habitual a l’estranger en determinats supòsits. És, per tant, una novetat important per a contribuents amb dividends, interessos, guanys patrimonials o rendes de l’estalvi rellevants.

Així, per a rendes superiors a 300.000 euros el tipus aplicable passa del 28% al 30%. Els trams inferiors es mantenen igual.

8. Deduccions per inversió i estímuls empresarials

En l’àmbit d’activitats econòmiques en estimació directa, s’incorporen noves deduccions lligades a esdeveniments d’excepcional interès públic, aprovades pel Reial decret llei 8/2025.

9. Deduccions personals i territorials destacades

Es prorroga igualment un any més la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, de manera que:

• En habitatges habituals, podran computar-se quantitats satisfetes fins al 31 de desembre de 2026
• En edificis residencials, fins al 31 de desembre de 2027

També continuen vigents fins al 31 de desembre de 2025 les dues deduccions per mobilitat elèctrica:

• Adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible
• Instal·lació de punts de recàrrega

10. Retencions i ingressos a compte

En relació amb els rendiments del treball que generen dret a la deducció aplicable a la Palma, el percentatge de retenció es redueix en un 60% durant 2025. No obstant això, aquesta reducció només resulta aplicable a rendiments satisfets a partir del 27 de novembre de 2025, amb possibilitat de regularització en nòmina posterior.

També afecta el tipus de pagament fraccionat d’activitats econòmiques amb dret a aquesta mateixa reducció, sempre que el termini de presentació no s’hagués iniciat en aquesta data.

11. Deducció per maternitat i despeses de custòdia

Es modifica el reglament per a ampliar l’obligació de presentar la declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats, model 233. Des d’ara no sols queden compreses les guarderies, sinó també els centres d’educació infantil autoritzats. El canvi afecta la informació corresponent a 2025.

12. Altres dades d’interès per a 2025

Es mantenen sense canvis alguns paràmetres generals rellevants:

• IPREM: 8.400 euros
• Interès legal dels diners: 3,25%
• Interès de demora: 4,0625%
• Salari mitjà anual del conjunt de declarants de l’IRPF: 22.100 euros

El nostre despatx us demanarà tot el que cal per poder confeccionar la declaració de renda i patrimoni.

El sistema tributari aplicat al sector turístic a Catalunya torna a experimentar canvis rellevants. Les darreres modificacions afecten tant l’impost sobre les estades en establiments turístics com la gestió del recàrrec municipal, incorporant una nova taxa que impacta directament en els operadors del sector.

Aquest escenari obliga empreses i professionals a revisar processos i a entendre bé quines noves obligacions entren en joc.

Un impost clau per al sector turístic

L’impost sobre les estades en establiments turístics grava les pernoctacions en allotjaments com hotels, apartaments turístics, càmpings o habitatges d’ús turístic.

A aquest impost autonòmic s’hi pot afegir un recàrrec municipal, que cada ajuntament pot aplicar en funció de la seva política turística.

En resum: hi ha més marge, però l’obligació continua intacta.

Quins canvis s’han introduït?

La reforma recent no és només tècnica: té conseqüències reals en la gestió diària dels establiments.

Modificacions en la regulació de l’impost

S’han ajustat diversos aspectes de l’impost, que poden incloure:

• Actualització dels imports aplicables

• Revisions en la classificació dels establiments

• Canvis en els criteris d’aplicació o exempció

A la pràctica, això significa que moltes empreses hauran de validar si estan aplicant correctament el tribut i si els seus sistemes estan alineats amb la normativa actual.

Nova taxa per la gestió del recàrrec municipal

Un dels punts més rellevants és la creació d’una taxa específica vinculada al servei de gestió i recaptació del recàrrec municipal.

Això es tradueix en:

• Un nou cost associat a la gestió de l’impost

• Major intervenció administrativa

• Increment de les obligacions de control i seguiment

I aquí convé no endolcir-ho: aquesta mesura pot suposar una càrrega afegida per a les empreses sense aportar una millora directa en la seva operativa.

Qui n’ha de prendre nota?

Els canvis afecten tot el conjunt del sector turístic, especialment:

• Establiments hotelers

• Gestors d’habitatges turístics

• Empreses d’allotjament en general

• Plataformes que intermedien en reserves

Els petits operadors són, probablement, els més exposats, ja que sovint disposen de menys recursos per adaptar-se ràpidament a canvis normatius.

Impacte en la gestió empresarial

Amb aquesta nova regulació, és recomanable actuar amb certa previsió:

• Revisar com s’està calculant i repercutint l’impost

• Assegurar la correcta aplicació del recàrrec municipal

• Analitzar l’efecte econòmic de la nova taxa

• Adaptar processos administratius i comptables

No fer aquests ajustos pot comportar errors en les declaracions o possibles sancions.