Nova sentència del Tribunal Suprem sobre la plusvàlua municipal 

La plusvàlua municipal és l’impost sobre l’increment del valor d’uns terrenys urbans. Es tracta d’un impost que reben els Ajuntaments i que s’aplica quan es ven o es dona un immoble.
Durant el darrer any la plusvàlua municipal ha estat objecte de discussió i anàlisi per les administracions locals. També hi ha hagut el debat en Jutjats i Tribunals arrel de la Sentència 59/2017 d’onze de maig dictada pel Tribunal Constitucional (TC). L’esmentada sentència va declarar la nul·litat dels articles 107.1, 107.2a i 110.4a) de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). Aquests articles parlaven de les transmissions de terreny en les que no s’hagués especificat l’increment de valor. Aquest fet va comportar una allau de impugnacions davant les administracions locals. En moltes ocasions aquestes impugnacions han arribat als jutjats ordinaris i fins i tot davant el Tribunal Suprem.

Què ha dictat el Tribunal Suprem sobre la plusvàlua municipal?

El Tribunal Suprem ja ha resolt diverses de les causes de la plusvàlua municipal que han estat impugnades en cassació. No obstant això, és necessari que el legislador sempre configuri la nova regulació legal després de les resolucions.
La primera resolució va ser la Sentència 1163/2018. Va ser publicada el 9 de juliol i determinava l’abast de la declaració d’inconstitucionalitat que establia la sentència del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, la sentència estableix que els articles 107.1 i 107.2 TRLRHL són inconstitucionals i nuls amb caràcter parcial. Aquests articles s’aplicaven en els tributaris que no haguessin comunicat l’increment del valor del terreny.
En contrapartida, el TS ha considerat la inconstitucionalitat i nul·litat absoluta de l’article 110.4 TRLRHL. Segons el tribunal, l’article no permet acreditar un resultat diferent de les regles de valoració que conté. És a dir, que impedeix a les persones que puguin acreditar l’existència d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica. Aquesta nul·litat absoluta fa que els obligats tributaris pugin provar que el canvi de la propietat del terreny no ha comportat un increment de valor. Així doncs, en aquest cas les persones no hauran de pagar la plusvàlua municipal.
El Tribunal Suprem també ha aclarit que és la persona la que triarà la prova per comprovar el no increment del valor. Sorprenentment, una prova podrà ser els valors determinats a les escriptures de adquisició i venda. Això provarà la diferència entre el preu d’adquisició i de transmissió del terreny.

Quins canvis hi haurà en la plusvàlua municipal?

Seguint la sentència, si una persona acredita la inexpressió econòmica de la transmissió del terreny no haurà de pagar. Concretament, serà l’Ajuntament qui declararà la no tributació d’aquest canvi de propietat.
Per altra banda, si l’Ajuntament considera que la transmissió ha fet incrementar el valor del terreny haurà de portar eines per provar-ho. En cap cas, però, podrà aplicar els preceptes legals 107.1 i 107.2 TRLRHL.
Cal indicar que la sentència 1163/2018, de 9 de juliol ha retornat la força a aquest impost potestatiu. No obstant això, els canvis en l’impost poden provocar noves incerteses. S’haurà d’esperar, doncs, a l’aplicació pràctica de la nova regulació.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.

La recent sentència del Tribunal Constitucional diu que no existeix plusvàlua en els casos en què l’immoble o el terreny transmès hagi perdut valor. Aquells supòsits en què la suposada capacitat econòmica gravada pel tribut (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, IIVTNU) no és potencial sinó inexistent, virtual o fictícia. Per tant, no es pot cobrar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU). La sentència deixa oberta la porta a les reclamacions dels que s’hagin vist afectats per aquest impost.

Com ja han difós els mitjans de comunicació, la configuració actual de l’IIVTNU -més conegut com l’impost de “plusvàlua municipal”- pot tenir els dies comptats. Aquest tribut de caràcter local i que recapten els ajuntaments grava, teòricament, l’increment de valor dels immobles o terrenys  al moment de la venda -basant-se en el valor del terreny-. No obstant això, la seva fórmula de càlcul provoca que s’exigeixi el seu pagament fins i tot quan es registren pèrdues. Precisament per agafar com a referència el valor del terreny segons consta al rebut de l’IBI i no el preu de transmissió o d’adquisició.

 

La norma foral de Guipúscoa disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant el valor del terreny

 

El Tribunal Constitucional es va pronunciar el passat 16 de febrer de 2017 sobre la inconstitucional de determinats articles de la norma foral de Guipúscoa, 16/1989. Disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant al valor del terreny -agafat del rebut de l’IBI-. Un percentatge que, alhora, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment. És a dir, una fórmula que no té res a veure amb el potencial increment o decrement real del seu valor. Tot i referir-se al règim foral de Guipúscoa, la normativa segueix les mateixes regles que la comuna i les altres comunitats autònomes.

Es pot donar la circumstància que el propietari d’un terreny o immoble el vengui a un preu inferior al de compra.  Però que, tot i així, hagi d’abonar l’IIVTNU no havent-se produït cap increment de valor del terreny. Casos així han succeït en els anys de crisi econòmica i immobiliària

El Tribunal deixa clar que l’IIVTNU no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució en la seva configuració actual. I, per tant, valida que gravi la capacitat econòmica derivada de la venda d’un terreny o immoble amb guanys.  Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica. Aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió. Operacions en les quals el terreny o immoble transmès ha generat una pèrdua de valor en el patrimoni del transmitent.

 

Quins contribuents poden reclamar? Només els contribuents de Guipúscoa o els afectats de qualsevol part del territori espanyol?

Encara que Hisenda especifica que aquesta sentència es limita a la normativa de Guipúscoa -i si bé la sentència fa referència a una norma foral- l’efecte de la seva decisió serà generalitzat. I és que la mateixa norma que ara ha tombat el TC apareix en la Llei d’hisendes locals, com a normativa estatal.

Atenció. La sentència del Tribunal Constitucional només afecta els residents al territori foral guipuscoà, però no a la resta dels contribuents espanyols. Tot i que els articles anul·lats són exactament iguals que els inclosos en la Llei d’hisendes locals.

El Tribunal Constitucional insta al legislador, a partir de la publicació de la sentència, per dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost. Totes les que permetin no sotmetre a tributació aquestes situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Per tant, el Govern estatal haurà d’abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal perquè no actuï en operacions en què s’hagin produït pèrdues. Haurà de decidir si modifica la normativa estatal a la vista d’aquesta doctrina constitucional o espera al fet que el Tribunal torni a dictaminar. Aquesta vegada ho farà sobre la legislació de règim comú.

 

Com s’ha de reclamar?

La sentència del Tribunal Constitucional no aclareix com s’ha d’acreditar la inexistència d’aquest increment de valor. Tampoc defineix l’horitzó temporal per a la reclamació. Si només poden iniciar el tràmit els contribuents que hagin abonat l’impost en els últims quatre anys -període general de reclamació per ingressos indeguts- o si aquest període s’estén més enllà.

Actualment, els Ajuntaments es poden enfrontar a una allau de sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts. Aquestes les faran aquells que els vulguin reclamar la devolució dels diners pagats per l’impost de plusvàlua. Això passarà en els casos en què, en aquests anys de crisi, van vendre per sota del preu de compra. Així com els que van perdre un immoble per no poder pagar la seva hipoteca, ja que aquesta sentència del Tribunal Constitucional suposarà un important suport als qui encara no ho hagin fet.

 

Una vegada s’ha efectuat el pagament de l’impost, el primer pas és reclamar davant l’Ajuntament recaptador, fent constar l’import satisfet

 

La corporació haurà de concedir un termini per recórrer. Després es podrà reclamar al Tribunal Econòmic Administratiu corresponent, esgotant la via administrativa. Si no s’ha aconseguit la devolució dels diners, s’obre la via judicial, en la qual els jutges hauran de valorar la inconstitucionalitat decretada pel TC en el cas concret.

 

Poden reclamar també els qui es van veure obligats a pagar una plusvàlua després de
perdre la seva casa per no haver pogut fer front al pagament d’una hipoteca?

Un decret llei del 2014 va establir una exempció del pagament de l’impost per a aquells que van perdre el seu habitatge perquè no havien pogut fer front al pagament d’una hipoteca -bé en una execució hipotecària o en una dació en pagament-. Ara bé, aquesta exempció només afecta als casos en els quals l’immoble fos l’habitatge habitual i no es disposés de més béns. I no a les segones residències o als locals i oficines. En aquests casos, els amos sí que havien de pagar l’impost i, si no ho feien, incorrien en un deute amb l’ajuntament. En el segon supòsit, els afectats podrien presentar una reclamació.

 

Pot tenir conseqüències fiscals la reclamació?

La declaració de renda dels contribuents afectats per l’import pagat en concepte d’IIVTNU haurà incrementat la pèrdua. Sempre aquesta pèrdua hagi compensat guanys posteriors. En la nostra opinió afecta de forma que la compensació dels guanys posteriors s’haurà de reduir en la mesura de l’import de la devolució de l’impost pagat prèviament (IIVTNU). Ens podem trobar també que, en el moment de rebre l’import pagat de forma inconstitucional, els exercicis en què s’hagués compensat aquesta pèrdua ja estiguin prescrits. Per tant no caldrà aplicar cap modificació.

S’hauran de veure les característiques particulars de cada cas per saber com actuar.

 

A Ramió Assessors et podem ajudar a recuperar el pagat per la plusvàlua en casos de transmissió amb pèrdua. Contacta’ns!