En l’exercici de qualsevol activitat empresarial diària poden sorgir imprevistos que obliguin a l’empresari a modificar la factura emesa i com a conseqüència, sigui necessari modificar la base imposable i la quota d’IVA repercutida.  
D’acord amb la normativa aplicable, Llei 37/1992 de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) així com el seu reglament de desenvolupament, existeixen diferents supòsits, els quals detallem seguidament, pels quals es pot modificar la base imposable i la quota d’IVA repercutida:

• En l’import dels envasos i embalatges susceptibles de reutilització que hagin estat objecte de devolució
• En l’import corresponent als descomptes i bonificacions concedits amb posterioritat al moment en què la operació s’hagi realitzat sempre que estiguin degudament justificats.
• Quan per resolució ferma, judicial o administrativa o d’acord amb el dret, quedin totalment o parcialment sense efecte les operacions gravades o s’alteri el preu després d’efectuar-se l’operació.
• Quan el destinatari no hagi fet efectiu el pagament i amb posterioritat sigui declarat en concurs de creditors.
• Quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.  

D’altra banda, en quant a la repercussió regular de la quota d’IVA la llei estableix, a grans trets, que:

• Els subjectes passius han de repercutir íntegrament l’import de l’impost sobre aquell per a qui es realitzi l’operació gravada.  
• Mitjançant factura o document substitutiu en les condicions i amb els requisits determinats reglamentàriament.
• En el termini d’un any des de la data de la meritació.

La rectificació de les quotes repercutides quan es produeixin les causes de la rectificació assenyalades amb anterioritat s’ha d’efectuar quan s’adverteixi la causa, amb el límit de quatre anys des del moment en què es va reportar l’impost o, si escau, des que es van produir les circumstàncies al fet que es refereix la LIVA.
El Tribunal Suprem, en data de 5 de febrer de 2018, ha resolt el litigi suscitat per dues entitats que van signar una venda de parcel·les amb previsió de modificació del preu, a l’alça o a la baixa, en funció del futur dels plans urbanístics que les regien. En produir-se les circumstàncies que motiven una reducció del preu, existien dubtes dels terminis per emetre factura rectificativa.
Amb aquesta resolució judicial l’alt tribunal aclareix la confusió existent en relació als terminis que s’han de tenir en compte per a l’emissió de la factura rectificativa davant les circumstàncies que motiven una reducció de la base imposable i a conseqüència també, de la quota inicialment repercutida.

El termini per rectificar és d’un any o de quatre anys?

El TS, en aquesta sentència, assenyala que la base imposable de l’IVA, sobre la qual s’ha determinat les quotes repercutides, ingressades i deduïdes, pot ser objecte de modificació i la rectificació s’ha de fer en el termini de quatre anys comptats des que es van produir les circumstàncies que porten a la modificació.
Una vegada rectificada la quota, i no abans ni simultàniament, el subjecte passiu ha de regularitzar la seva situació tributària, però en aquest punt es poden donar dues situacions: si la rectificació implica un augment de les quotes inicialment repercutides, i no hi ha hagut requeriment previ, ha de realitzar l’ingrés en la liquidació declaració del període en què s’hagi d’efectuar la rectificació.
En canvi, si es genera la reducció de les quotes, el subjecte passiu pot optar entre sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts o regularitzar la seva situació en el termini d’un any.
Sorgeixen llavors dos terminis successius: el primer, per rectificar les quotes impositives repercutides, de quatre anys, amb independència de si la rectificació és a l’alça o a la baixa, i un segon, perquè el subjecte passiu regularitzi la seva situació tributària, en aquest cas, si la rectificació implica una minoració de les quotes repercutides i opta per dur a terme la regularització mitjançant declaració-liquidació, disposa d’un any per obtenir la devolució de les quotes ingressades a l’excés.
Així doncs, no és correcta la tesi que defensa que als apartats u i cinc de l’article 89 LIVA es regula un mateix termini, el de rectificació de les quotes impositives repercutides, establert amb caràcter general en quatre anys, i un altre termini especial, quan la rectificació és a la baixa, d’un any. Es rebutja per tant el criteri administratiu que reflecteix la consulta de la DGT, de 27 d’abril de 2005 que, d’altra banda, no vincula a aquest Tribunal.
El Suprem resol la qüestió en el sentit d’entendre que la rectificació de les quotes de l’IVA, repercutides com a conseqüència de la modificació de la base imposable, s’ha d’efectuar en el termini de quatre anys i solament una vegada produïda la rectificació, si suposa una modificació de les quotes repercutides a la baixa, sorgeix el termini d’un any per regularitzar la situació tributària, sense perjudici que s’opti per instar un procediment de devolució d’ingressos indeguts.
A Ramió Assessors ens formem i actualitzem constantment per poder-vos assessorar amb rigor i treballar plegats pel millor desenvolupament de la vostra activitat.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Què passa quan una empresa té deutes amb la Hisenda Pública i decideix dissoldre i liquidar la societat? Hi haurà qui assumirà el pagament del deute o es declararan els crèdits com incobrables?
La Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT) i els seus reglaments de desenvolupament estableixen diferents supòsits i procediments per evitar que la Hisenda Pública es trobi davant la impossibilitat de cobrar els seus crèdits.
En els supòsits de societats i entitats amb personalitat jurídica, la normativa tributària estableix dos règims diferents segons si es tracta de societats que limiten, o no, la responsabilitat dels socis o partícips.  
Concretament, el paràgraf primer de l’article 40.1 LGT estableix que les obligacions tributàries pendents de les societats i entitats amb personalitat jurídica dissoltes i liquidades en les que la Llei limita la responsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars es transmetran a aquests, els quals quedaran obligats solidàriament fins el límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui. Així  mateix, s’estableix que també es valoraran aquelles percepcions patrimonials rebudes pels socis durant els dos anys anteriors a la data de dissolució que minorin el patrimoni social que hauria de respondre de les obligacions pendents.
De conformitat amb el que estableix la normativa citada hem d’entendre que la Hisenda Pública reclamarà els deutes de la mercantil dissolta i liquidada als socis, amb caràcter de solidaris però amb la limitació de la seva quota de liquidació, en qualitat de successors de la persona jurídica.
Aquest abast de la responsabilitat va estar ampliat per la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Aquesta normativa va incloure l’apartat cinquè de l’article 40 LGT el qual estableix que les sancions que procedeixin de les infraccions comeses per les societats i entitats a les quals es refereix el mateix precepte legal seran exigibles als successors de les mateixes, en el seu cas, fins el límit del valor determinat conforme el que estableix en l’apartat primer; és a dir, la quota de liquidació.
També cal destacar que davant el supòsit en què l’import recaptat enfront els successors sigui menor del crèdit pendent a favor de la Hisenda Pública, l’Administració haurà de valorar l’opció de derivar la responsabilitat als administradors i al liquidador de conformitat amb el que estableix l’article 42.1 a) i c) LGT. En ambdós casos es tracta de procediments a l’abast de l’Administració Tributària amb l’objectiu de fer efectiu el cobrament dels seus crèdits tributaris.
Com a diferència principal entre les societats en què es limita la responsabilitat dels socis o partícips i aquelles en què no es limita la responsabilitat, hem de destacar que en aquestes últimes, la successió abasta als socis, partícips o cotitulars amb caràcter solidari però no existeix limitació de la quota de liquidació. Per tant, l’Administració Pública tindrà la facultat d’exigir a qualsevol d’ells l’import íntegre de les obligacions tributàries de l’empresa.
En qualsevol cas, els successors hauran de respondre per les obligacions tributàries pendents de la mercantil, concepte que també abasta als deutes tributaris meritats  i no liquidats.
En aquest context, si us trobeu davant d’una imminent dissolució i liquidació societària, teniu l’obligació de complir amb la legalitat però també de vetllar pel vostre patrimoni personal i familiar. Assessoreu-vos amb professionals com Ramió Assessors; coneixedors de la normativa fiscal i amb dilatada experiència en la matèria.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Les cooperatives estan constituïdes per persones físiques o jurídiques que, de forma voluntària, s’uneixen per oferir serveis de qualitat i econòmics a la vegada que s’obtenen beneficis pels socis. Es tracta d’empreses de propietat conjunta en les quals els socis, la limitació s’haurà de determinar pels seus propis estatuts, dirigeixen de forma personal i amb el seu vot el destí de l’activitat; es caracteritza, per tant, per la gestió democràtica i la participació activa en l’activitat de la mateixa a través de la qual s’intenta assolir el benefici comú de tots els socis.
El desenvolupament de l’activitat parteix d’un desemborsament de capital equitatiu per part de tots els seus membres. Per tant, seran els mateixos socis qui assumiran els riscos econòmics i socials que puguin derivar-se de les decisions estratègiques que s’hagin adoptat.
La constitució d’una cooperativa parteix de la sol·licitud de la certificació de denominació social, la qual ha d’estar incorporada a l’escriptura de constitució en el termini de quatre mesos des de la data d’expedició. No obstant això, també hem de tenir present que la denominació social sol·licitada restarà reservada per un període de dotze mesos; en aquest termini s’haurà d’haver presentat la inscripció de l’entitat en el registre competent de cooperatives.
Per a poder dur a terme l’esmentada inscripció, com a pas previ, s’haurà de fer la reunió de socis i sòcies de la cooperativa la qual es denominarà assemblea constituent.
Aquesta reunió és l’inici de l’activitat assembleària perquè es prenen acords, els quals s’hauran de plasmar en una acta i serà signada per tots els socis assistents, i amb la indicació expressa del lloc i la data.
El contingut mínim dels acords de l’acta de constitució són:

• La declaració de la voluntat de constituir la cooperativa
• La designació dels representants dels socis. Aquests membres tindran les facultats necessàries per dur a terme la constitució efectiva de l’entitat fins a la seva efectiva inscripció al registre corresponent.
• L’aprovació dels estatuts socials en els quals es determina la forma de funcionament de la societat, l’objecte social, el domicili social i el capital social.
• El nomenament del primer Consell Rector.
• El nomenament d’interventors de comptes, només en el cas que estigui previst en els estatuts socials.

Amb posterioritat es formalitzarà, davant notari i amb l’assistència de tots els socis, l’escriptura pública de constitució i es farà efectiva la inscripció al Registre de Cooperatives.
Malgrat que les cooperatives tenen una fiscalitat clarament diferenciada de les societats mercantils habituals, cal recordar un punt comú: en ambdós casos la constitució de societats, i per tant també la constitució de cooperatives, està exempta de pagament en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). No obstant això, és inexcusable la presentació de la documentació pertinent juntament amb el model oficial de l’impost.
Les cooperatives estaran condicionades per alguna de les tres situacions següents:

• Cooperatives protegides: només gaudeixen d’aquesta situació aquelles que s’ajustin als principis i a les disposicions de la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya de 9 de juliol i els articles 2, 6 i 33 de la Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives.

• Cooperatives especialment protegides: regulades als articles 2, 7, 8 i 34 de la Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives. Els trets característics principals d’aquesta classe de cooperatives és que tributen al 20% pels resultats cooperatius; al tipus general per als extra cooperatius i redueixen la quota de l’impost sobre societats en el 50%.

• Cooperatives sense protecció fiscal: quan es troben afectades per alguna de les causes d’exclusió total del règim de protecció fiscal. En els comptes anuals aprovats per l’assemblea general, la cooperativa ha d’informar sobre el compliment de totes les condicions que permetin tenir la protecció aplicada o les causes que han donat lloc a la pèrdua de protecció fiscal de conformitat amb allò establert a l’article 13 de la Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives.

 

Beneficis fiscals de les cooperatives

Les cooperatives, de conformitat amb el que estableix la Llei 20/1990, de règim fiscal de cooperatives podran gaudir dels beneficis fiscals següents:
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: 
Exempció total en les operacions següents:

1. Constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.
2. Constitució i cancel·lació de préstecs.
3. Adquisicions de béns i de drets vinculats al compliment del que estableix l’objecte social. Aquest benefici és propi de les cooperatives de treball especialment protegides.

Impost sobre societats:
S’apliquen els tipus impositius següents:

1. A la base positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius: el tipus del 20%.
2. Llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix nous amortitzables adquirits en el termini de 3 anys des de la inscripció de la cooperativa en el Registre.
3. A la quota íntegra, una reducció del 50%. Aquest benefici és propi de les cooperatives de treball especialment protegides.

 

Impost sobre activitats econòmiques

Les cooperatives tenen una bonificació permanent del 95% de la quota de l’IAE i els seus recàrrecs. L’alta de l’activitat econòmica és obligatòria per a totes les persones físiques o jurídiques que duen a terme alguna activitat econòmica, encara que les que tenen una facturació anual inferior a 1 milió d’euros estan exemptes del pagament de l’impost de conformitat amb el TRLRHL.
Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic atès que creen ocupació estable i, en moltes ocasions, són l’alternativa desconeguda per a molts emprenedors.
Nosaltres podem oferir-te els coneixements obtinguts per la dilatada experiència en creació i assessorament de cooperatives així com per la formació constant de la normativa en la matèria.
 
 

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Els impostos es paguen en terminis determinats, de forma general, les obligacions trimestrals -IVA, pagaments a compte de l’IRPF, retencions d’arrendaments, de professionals de préstecs, etc.- es presenten i els liquiden de l’1 al 20 de gener, abril, juliol i octubre. Fins al dia 15 es pot escollir l’opció de domiciliar-ho en compte i del 15 al 20 demanant l’NRC a l’entitat bancaria. Hi ha altres impostos com ara: la renda, l’Impost de societats, etc., que es presenten en terminis diferents.

I si no tenim liquiditat per fer front als impostos?

Com hem d’actuar si preveiem que en el venciment de l’impost no tindrem prou líquid per pagar-lo?
Els autònoms i les empreses tenen diferents possibilitats pel pagament dels impostos, a excepció de les retencions que no es poden ajornar.
Opció 1: sol·licitar ajornament a Hisenda
Imports fins a 30.000 euros

	SOCIETATS	PERSONES FÍSIQUES
Interessos	3,75%	3,75%
Garanties	No calen garanties	No calen garanties
Màxim nombre de terminis	6 terminis mensuals	12 terminis mensuals

Imports superiors a 30.000 euros
En aquest cas l’administració exigeix justificació i garanties havent d’aportar:
Garanties: Aval personal, hipoteca Inmobiliària o hipoteca mobiliària, etc.
Pla de viabilitat o similar: S’ha d’aportar documentació per tal que hisenda valori la seva   situació econòmica.
Relació de factures emeses no cobrades (i justificació de que no han estat cobrades)
Relació de factures rebudes acreditant el seu pagament i els mitjans utilitzats per fer-ho.
Còpia de les reclamacions de les factures impagades.
En aquest cas es pot obtenir un termini màxim de l’ajornament entre 12 i 36 mensualitats.
Opció 2: sol·licitar un préstec especial per impostos a l’entitat bancaria
El préstec especial pel pagament d’impostos, es un préstec a curt termini destinat a finançar els impostos derivats de l’activitat empresarial. Es troben disponibles dins dels períodes de pagament estipulats (gener, abril, juliol i octubre) els avantatges són: Poder pagar les obligacions tributàries sense necessitat d’utilitzar recursos propis, planificar amb temps els fluxos de tresoreria i reduir la càrrega financera.
Quines conseqüències puc tenir si no pago els impostos, però tampoc demano ajornament?

• Sancions
• Diligències d’embargament de crèdit: es poden embargar els saldos pendents de cobrament de clients o devolucions tributàries pendents.
• Embargaments d’immobles, comptes bancaris, accions… etc.

Quines conseqüències puc tenir si no pago l’ajornament o una part d’ell?
Si no es compleixen els terminis de pagament, hisenda ens notificarà donant-nos un nou termini per liquidar la quota impagada, el deute avançarà per via executiva de la següent manera:
1) Recàrrec executiu, abans no arribi la notificació de providència de constrenyiment: 5%
2) Recàrrec de constrenyiment reduït, quan ja ha arribat la primera notificació i fem el pagament quan aquesta ens indica: 10%
3) Recàrrec de constrenyiment ordinari: Quan es realitza el pagament fora de termini: 20% més els interessos de demora que corresponguin.
En cada situació cal demanar assessorament d’experts per poder optar per la millor de les opcions reduint el cost al mínim possible.
 
 

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.

Tipus de finançament per empreses

La cerca de recursos financers és un dels grans reptes amb el que han de comptar aquells empresaris i emprenedors que estan pensant posar en marxa un projecte empresarial. Alguns disposen de recursos propis per iniciar un negoci, però la majoria han de buscar altres fórmules i mecanismes per a obtenir el finançament necessari.
Possiblement, el més habitual és acudir a tercers, com ara bancs, o buscar ajudes en administracions públiques o societats d’inversió. Tot i això, cada projecte és diferent i haurà de cercar  les fonts de finançament que millor s’adaptin a les seves necessitats i característiques.
 

Tipus de finançament 

El finançament d’una empresa són els recursos amb els que ha de comptar per fer front a les despeses d’activitat (despeses corrents) i inversió.
Com ja s’ha plantejat, una empresa compte amb dues alternatives per a obtenir els seus recursos econòmics:

• Fonts de finançament propi o intern. És el que realitza l’empresari directament a través dels seus recursos o capital propi. Quan l’empresa està en funcionament correspon als recursos que genera l’empresa a través de la seva activitat (autofinançament) o de les aportacions dels socis.

• Fonts de finançament aliè o extern. Són els recursos que l’empresa obté de tercers, ja siguin accionistes, proveïdors, clients, entitats de crèdit, etc.

Ambdues fonts permeten obtenir tresoreria que generi liquiditat suficient per a desenvolupar l’activitat empresarial i permetre el seu creixement.

Fonts de finançament extern 

Aquest tipus de font de finançament, coneguda també com finançament intern, aglutina els recursos aportats pels socis a l’inici de l’activitat, per exemple al capital social,  més els generats per la pròpia empresa.
Es caracteritzen per la seva estabilitat o permanència, però comporten un elevat risc en cas de fallida de l’empresa , per ser els socis els últims en rebre les liquidacions si finalment l’empresa es liquida.  
Des del punt de vista comptable i financer, les font de finançament internes es concentren en dos:

Capital Social Autofinançament:   Amortitzacions Provisions

 

Fonts de finançament extern

També és conegut com Finançament de tercers o aliè. És el complement financer necessari pel desenvolupament de qualsevol activitat empresarial, ja que generalment els recursos propis no són sempre suficients per atendre les seves necessitats.
A continuació es presenta un esquema general de les fonts de finançament aliè disponibles per les empreses en el mercat nacional:
 

Taula de fonts de finançament extern 

	Productes a Llarg Termini	Productes a Curt Termini
Finançament Via Entitats de Crèdit	Préstec bancari Crèdit bancari: Pòlissa de crèdit Lísing Rènting	Descompte comercial bancari Crèdit bancari a CT: Línia de crèdit Crèdit comercial Descobert en CC Avançament de crèdit Factoring Confirming Crèdit documentari
Finançament Via Mercats Organitzats	Pagarés d’empresa (venciment a Curt Termini) Bons i obligacions (venciment a Llarg Termini
Altres Vies de Finançament	Préstec dels accionistes Capital – risc (ECR) Societats de Garantia Recíproca (SGR)
Entitats i Organismes Públics	Ajuts i  subvencions

Les opcions disponibles, per tant, segons el que s’observa en la taula són:

• Mercat de crèdit: és el finançament a llarg termini disponible via entitats de crèdit (préstecs o crèdits, Leasing, rènting…).

• Emissió de deute: és el finançament a curt termini disponible via entitats de crèdit o a curt o llarg termini via mercats organitzats (pagarés, obligacions, bons…).

• Altres vies de finançament (capital – risc, Societats de Garantia Reciproca, etc.).

 
Si vols conèixer més detalls sobre els tipus de finançament per una empresa, consulta el següent document.
 

A Ramió Assessors comptem amb 30 anys d’experiència en gestió comptable d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria de Girona.