Arxius de AJD | Ramió Assessors

Canvis normatius recents en l’impost sobre actes jurídics documentats

Ramio — Thu, 28 Feb 2019 23:00:00 +0000

Canvis normatius recents en l’impost sobre actes jurídics documentats

Al llarg de l’últim mes, un seguit de canvis normatius han afectat l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD), un tribut de titularitat estatal cedit d’acord amb la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. Aquest article presenta una síntesi dels principals canvis produïts durant aquest període i fins al dia d’avui.

Els pronunciaments judicials del Tribunal Suprem

El passat 16 d’octubre de 2018, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar la Sentència 1505/2018, en què decidia que era l’entitat financera que concedeix el préstec amb garantia hipotecària qui havia d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats i no la persona que el rep. Així, modificava la seva jurisprudència anterior i, interpretant el Text refós de la Llei sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu Reglament, concloïa que el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària no era el prestatari sinó el prestador, atès que és l’interessat a elevar la hipoteca a escriptura pública i a registrar-la. La Sentència, en conseqüència, anul·la l’article 68.2 del Reglament de l’AJD, aprovat pel Reial decret 828/1995, de 29 de maig, que establia que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari.
No obstant això, al cap de pocs dies, el 19 d’octubre, el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem acordava avocar al Ple els casos pendents de resoldre sobre aquest tema per tal que decidís si el gir jurisprudencial que representava la Sentència 1505/2018 s’havia de confirmar o no, atès el canvi radical que significava en el criteri jurisprudencial mantingut fins al moment i per la gran repercussió econòmica i social que se’n podia derivar.
La decisió del Ple no s’anuncia fins al 6 de novembre. Per 15 vots a favor i 13 en contra, el Ple desestima els recursos plantejats i recupera la doctrina anterior a la Sentència 1505/2018, en relació amb el subjecte passiu de l’impost, de manera que diu que ha de ser el prestatari i no pas el prestador (l’entitat financera) qui assumeixi el pagament de l’impost AJD vinculat a la signatura dels préstecs hipotecaris. La sentència no s’ha publicat fins a finals d’aquest mes de novembre: Sentencia núm. 1670/2018, de 27 de novembre, del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

La modificació normativa del Govern de l’Estat

Dos dies després, el 9 de novembre, el Govern de l’Estat du a terme una modificació normativa, amb l’aprovació del Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
Aquesta modificació normativa afecta el subjecte passiu de l’impost AJD en les escriptures de préstec amb garantia hipotecària. Així, l’article únic del RDL 17/2018 estableix que, quan es tracta de préstecs amb garantia hipotecària formalitzats a partir del 10 de novembre del 2018 —data de l’entrada en vigor d’aquest RDL—, el subjecte passiu és el prestador (l’entitat financera). Aquesta norma no té efectes retroactius; en conseqüència, per als préstecs formalitzats fins al 9 de novembre del 2018 (inclòs) es considera que el subjecte passiu és la persona prestatària (qui rep els diners).

El Govern de la Generalitat aprova el Decret llei 6/2018, que suprimeix els tipus reduïts de l’AJD

El Govern de la Generalitat, amb la voluntat de dotar de seguretat jurídica el tribut i aclarir els tipus impositius que hi són aplicables, després de les diverses sentències del Tribunal Suprem i del canvi normatiu efectuat pel Govern de l’Estat, d’acord amb el qual són les entitats financeres i no les persones prestatàries els subjectes passius de l’AJD, aprova el Decret llei 6/2018, de 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l’atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, el qual entra en vigor a partir del 16/11/2018.
El Decret aprovat pel Govern de la Generalitat suprimeix les lletres a) i d) de l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, les quals fixaven uns tipus impositius reduïts de l’impost AJD, aplicables en la formalització de préstecs amb garantia hipotecària en determinats supòsits.
En aquest sentit, en l’exercici de la competència normativa de què disposa en matèria de tributs cedits per aprovar els tipus impositius, la Generalitat havia establert diferents tipus reduïts de gravamen: per formalitzar préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges declarats protegits (0,1%); i, en el cas de contribuents de 32 anys o menys (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%), per formalitzar préstecs hipotecaris per a la compra de l’habitatge habitual.
En tots aquests supòsits la voluntat del legislador era reduir la càrrega fiscal per a determinats contribuents, en atenció a la seva capacitat econòmica i per facilitar-los l’accés a l’habitatge. Ara, però, es considera que aquesta finalitat ha quedat desvirtuada des del moment en què ha esdevingut contribuent del tribut l’entitat prestadora.
A partir d’ara, després de la supressió d’aquests tipus impositius reduïts, tots els documents que formalitzin l’atorgament de préstecs amb garantia hipotecària estan subjectes al tipus general del gravamen —quota gradual, actes jurídics documentats—, que és de l’1,5%.

Contacta amb l’equip de Ramió Assessors per un assessorament més personalitzat.

L'entrada Canvis normatius recents en l’impost sobre actes jurídics documentats ha aparegut primer a Ramió Assessors.

Cambios normativos recientes sobre actos jurídicos documentados

Ramio — Thu, 28 Feb 2019 23:00:00 +0000

Cambios normativos recientes sobre actos jurídicos documentados

A lo largo del último mes, una serie de cambios normativos han afectado al impuesto sobre actos jurídicos documentados (AJD), un tributo de titularidad estatal cedido de acuerdo con la Ley orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, de financiación de las comunidades autónomas. Este artículo presenta una síntesis de los principales cambios producidos durante este periodo y hasta el día de hoy.

Los pronunciamientos judiciales del Tribunal Supremo

El pasado 16 de octubre de 2018, la Sala Tercera del Tribunal Supremo dictó la Sentencia 1505/2018, en la que decidía que era la entidad financiera que concede el préstamo con garantía hipotecaria quien debía abonar el impuesto sobre actos jurídicos documentados y no la persona que lo recibe. Así, modificaba su jurisprudencia anterior y, interpretando el Texto refundido de la Ley sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y su Reglamento, concluía que el sujeto pasivo del impuesto AJD en las escrituras notariales de préstamo con garantía hipotecaria no era el prestatario sino la entidad prestamista, puesto que es la interesada a elevar la hipoteca a escritura pública y a registrarla. La Sentencia, en consecuencia, anula el artículo 68.2 del Reglamento del AJD, aprobado por el Real decreto 828/1995, de 29 de mayo, que establecía que el sujeto pasivo del impuesto era el prestatario.
No obstante, al cabo de pocos días, el 19 de octubre, el presidente de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo acordaba avocar al Pleno los casos pendientes de resolver sobre este tema a fin de que decidiera si el giro jurisprudencial que representaba la Sentencia 1505/2018 debía confirmarse o no, visto el cambio radical que significaba en el criterio jurisprudencial mantenido hasta el momento y por la gran repercusión económica y social que se podía derivar de ello.
La decisión del Pleno se anuncia el 6 de noviembre. Por 15 votos a favor y 13 en contra, el Pleno desestima los recursos planteados y recupera la doctrina anterior a la Sentencia 1505/2018, en relación con el sujeto pasivo del impuesto, de manera que dictamina que debe ser el prestatario y no la entidad prestamista quien asuma el pago del impuesto AJD vinculado a la firma de los préstamos hipotecarios. La sentencia, finalmente, se ha publicado a finales de este mes de noviembre: Sentencia 1670/2018, de 27 de noviembre, del Pleno de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo.

La modificación normativa del Gobierno del Estado

Dos días después, el 9 de noviembre, el Gobierno del Estado lleva a cabo una modificación normativa, con la aprobación del Real Decreto-ley 17/2018, de 8 de noviembre, por el que se modifica el Texto refundido de la Ley del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre.
Esta modificación normativa afecta al sujeto pasivo del impuesto AJD en las escrituras de préstamo con garantía hipotecaria. Así, el artículo único del RDL 17/2018 establece que, cuando se trata de préstamos con garantía hipotecaria formalizados a partir del 10 de noviembre de 2018 —fecha de la entrada en vigor de este RDL—, el sujeto pasivo es el prestamista (la entidad financiera). Esta norma no tiene efectos retroactivos; en consecuencia, para los préstamos formalizados hasta el 9 de noviembre de 2018 (incluido) se considera que el sujeto pasivo es la persona prestataria (quien recibe el dinero).

El Gobierno de la Generalitat aprueba el Decreto-ley 6/2018, que suprime los tipos reducidos del AJD

El Gobierno de la Generalitat, con la voluntad de dotar de seguridad jurídica el tributo y aclarar los tipos impositivos aplicables, después de las diversas sentencias del Tribunal Supremo y del cambio normativo efectuado por el Gobierno del Estado, de acuerdo con el cual son las entidades financieras y no las personas prestatarias los sujetos pasivos del AJD, aprueba el Decreto-ley 6/2018, de 13 de noviembre, relativo al tipo de gravamen aplicable a las escrituras públicas que documentan el otorgamiento de préstamos o créditos con garantía hipotecaria, el cual entra en vigor a partir del 16/11/2018.
El Decreto aprobado por el Gobierno de la Generalitat suprime las letras a) y d) del artículo 7 de la Ley 21/2001, de 28 de diciembre, de medidas fiscales y administrativas, las cuales fijaban unos tipos impositivos reducidos del impuesto AJD, aplicables en la formalización de préstamos con garantía hipotecaria en determinados supuestos.
En este sentido, en el ejercicio de la competencia normativa de que dispone en materia de tributos cedidos para aprobar los tipos impositivos, la Generalitat había establecido diferentes tipos reducidos de gravamen: para formalizar préstamos hipotecarios para la adquisición de viviendas declaradas protegidas (0,1%); y, en el caso de contribuyentes de 32 años o menos (0,5%) o con una discapacidad acreditada igual o superior al 33% (0,5%), para formalizar préstamos hipotecarios para la compra de vivienda habitual.
En todos estos supuestos la voluntad del legislador era reducir la carga fiscal para determinados contribuyentes, en atención a su capacidad económica y para facilitar su acceso a la vivienda. Ahora, sin embargo, se considera que esta finalidad ha quedado desvirtuada desde el momento en que se ha convertido en contribuyente del tributo la entidad prestamista.
A partir de ahora, después de la supresión de estos tipos impositivos reducidos, todos los documentos que formalicen el otorgamiento de préstamos con garantía hipotecaria están sujetos al tipo general del gravamen —cuota gradual, actos jurídicos documentados—, que es del 1,5%.

Contacta con el equipo de Ramió Assessors para un asesoramiento más personalizado.

L'entrada Cambios normativos recientes sobre actos jurídicos documentados ha aparegut primer a Ramió Assessors.