L’EVASIÓ FISCAL, L’ELUSIÓ FISCAL, LA PLANIFICACIÓ FISCAL  I LES SOCIETATS OFFSHORE

La frontera entre els conceptes d’evasió fiscal i elusió fiscal és molt fina i difusa.
L’evasió fiscal vulnera la llei tributària mitjançant el frau o l’engany amagant ingressos o simulant despeses o amb altres instruments artificiosos per tal d’evitar o reduir la tributació.
L’elusió fiscal és una practica que no infringeix la llei tributària si no que intenta reduir o evitar la seva aplicació mitjançant actes i negocis jurídics vàlids.
En aquest àmbit entre l’evasió o l’elusió fiscals es troben les societats Offshore (allunyat de la costa, ultramar…), creades sota diverses formes jurídiques semblants a les societats limitades o anònimes.
Cal dir que una societat Offshore en si mateixa no és il·legal però raonablement s’ha de pensar que no s’ha fet amb una finalitat legal. Això és perquè si la societat, creada per exemple a la República de Panamà, realitza realment una activitat econòmica a aquell país, tributarà com qualsevol altra societat panamenya. Ara bé, si la societat no té activitat econòmica a Panamà i compleix els requisits per ser considerada Offshore, llavors gaudirà dels beneficis fiscals que països com Panamà atorguen a aquestes societats i que bàsicament són:

  • Baixa o nul·la tributació.
  • Secret bancari i mercantil.
  • Opacitat

Veiem en un exemple com pot operar una societat Offshore:
La societat americana FOXFILMUSA vol cedir els drets d’ús sobre determinades pel·lícules a una cadena de televisió privada espanyola. Segons l’article 12 del Conveni de Doble Imposició signat entre USA i Espanya, els pagaments que realitzi la societat espanyola a la societat nord-americana estaran subjectes a una retenció del 8%, és a dir, FOXFILMUSA pagarà un 8% a Espanya.
Per reduir el pagament de la retenció del 8%, FOXFILMUSA decideix que la cadena espanyola pagui els canons sobre les pel·lícules a una societat interposada (FOXFILMBUDAPEST) i constituïda en un país que admet les societats offshore. A més, segons el que disposa el conveni per evitar la doble imposició signat entre Espanya i aquest país tercer, el pagament dels canons resulta exempt de tributació en no ser l’empresa receptora la destinatària final dels canons, per tant el pagament dels canons que fa la cadena espanyola a FOXFILMBUDAPEST, no paguen impostos ni a Espanya ni al país de destí.
Finalment, en virtut d’una cessió de drets entre ambdues empreses FOXFILMBUDAPEST i FOXFILMUSA, aquesta última rep els canons suportant una tributació menor que la que hagués pagat (8%) a Espanya, per exemple el 3%, un estalvi considerable.[Hongria abans d’entrar a l’Unió Europea permetia les societats offshore a les que feia tributar només un 3%] Aquest és un cas de planificació fiscal que aprofitava la menor tributació d’un país concret i unes rendes determinades per reduir-ne la tributació, evasió o elusió?
Actualment tots els medis es fan ressò dels papers de Panamà. La república de Panamà va signar al 2010 un conveni amb Espanya que li permetia deixar de ser considerat com a paradís fiscal, el conveni, que segueix el model OCDE és de característiques semblants a la resta de convenis que espanya té signats amb 88 països del món. Vols saber com és el conveni entre Espanya i Panamà?