Nova sentència del Tribunal Suprem sobre la plusvàlua municipal 

La plusvàlua municipal és l’impost sobre l’increment del valor d’uns terrenys urbans. Es tracta d’un impost que reben els Ajuntaments i que s’aplica quan es ven o es dona un immoble.

Durant el darrer any la plusvàlua municipal ha estat objecte de discussió i anàlisi per les administracions locals. També hi ha hagut el debat en Jutjats i Tribunals arrel de la Sentència 59/2017 d’onze de maig dictada pel Tribunal Constitucional (TC). L’esmentada sentència va declarar la nul·litat dels articles 107.1, 107.2a i 110.4a) de la llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). Aquests articles parlaven de les transmissions de terreny en les que no s’hagués especificat l’increment de valor. Aquest fet va comportar una allau de impugnacions davant les administracions locals. En moltes ocasions aquestes impugnacions han arribat als jutjats ordinaris i fins i tot davant el Tribunal Suprem.

Què ha dictat el Tribunal Suprem sobre la plusvàlua municipal?

El Tribunal Suprem ja ha resolt diverses de les causes de la plusvàlua municipal que han estat impugnades en cassació. No obstant això, és necessari que el legislador sempre configuri la nova regulació legal després de les resolucions.

La primera resolució va ser la Sentència 1163/2018. Va ser publicada el 9 de juliol i determinava l’abast de la declaració d’inconstitucionalitat que establia la sentència del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, la sentència estableix que els articles 107.1 i 107.2 TRLRHL són inconstitucionals i nuls amb caràcter parcial. Aquests articles s’aplicaven en els tributaris que no haguessin comunicat l’increment del valor del terreny.

En contrapartida, el TS ha considerat la inconstitucionalitat i nul·litat absoluta de l’article 110.4 TRLRHL. Segons el tribunal, l’article no permet acreditar un resultat diferent de les regles de valoració que conté. És a dir, que impedeix a les persones que puguin acreditar l’existència d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica. Aquesta nul·litat absoluta fa que els obligats tributaris pugin provar que el canvi de la propietat del terreny no ha comportat un increment de valor. Així doncs, en aquest cas les persones no hauran de pagar la plusvàlua municipal.

El Tribunal Suprem també ha aclarit que és la persona la que triarà la prova per comprovar el no increment del valor. Sorprenentment, una prova podrà ser els valors determinats a les escriptures de adquisició i venda. Això provarà la diferència entre el preu d’adquisició i de transmissió del terreny.

Quins canvis hi haurà en la plusvàlua municipal?

Seguint la sentència, si una persona acredita la inexpressió econòmica de la transmissió del terreny no haurà de pagar. Concretament, serà l’Ajuntament qui declararà la no tributació d’aquest canvi de propietat.

Per altra banda, si l’Ajuntament considera que la transmissió ha fet incrementar el valor del terreny haurà de portar eines per provar-ho. En cap cas, però, podrà aplicar els preceptes legals 107.1 i 107.2 TRLRHL.

Cal indicar que la sentència 1163/2018, de 9 de juliol ha retornat la força a aquest impost potestatiu. No obstant això, els canvis en l’impost poden provocar noves incerteses. S’haurà d’esperar, doncs, a l’aplicació pràctica de la nova regulació.

Si tens dubtes, contacta amb la nostra assessoria a Girona i t’assessorarem.