És durant aquests mesos en què ens trobem immersos en plena campanya de la RENDA i PATRIMONI 2017 quan hem d’aclarir quins són els criteris legals a tenir en compte per confeccionar les declaracions de conformitat amb la llei, la jurisprudència i la doctrina administrativa. És aquest el moment en què ens hem de preguntar: els pagaments de FOGASA, en quin exercici els hem de declarar?

Quan una empresa deu salaris i el treballador cobra del FOGASA, es pot plantejar el dubte sobre a quin període impositiu s’hauran d’imputar en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) els rendiments del treball percebuts com a conseqüència de pagaments satisfets pel FOGASA, reportats en períodes anteriors.

Doncs bé, tant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en una recent Resolució per a unificació de criteri en l’àmbit administratiu, de 2 de novembre de 2017, com la Direcció General de Tributs en diverses consultes (com per exemple, la CV3191-17 de 13-12-2017), han aclarit que s’han de respectar les següents regles:

  • En general, s’han d’imputar a l’any en què les rendes impagades van ser exigibles. Per tant, els pagaments s’hauran d’imputar al corresponent període de la seva exigibilitat, mitjançant la presentació de la corresponent autoliquidació complementària, i es té de termini per a la presentació fins al final del període que correspongui a les declaracions d’IRPF de l’any fiscal en el qual es percep el rendiment del treball.
  • Però si el retard en el cobrament es deu a l’existència d’un procés judicial (per exemple, si es discutia si l’afectat tenia dret al cobrament), en cas de guanyar, els salaris s’imputen en l’IRPF de l’any en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

En cap dels dos supòsits anteriors s’aplicarà sanció, recàrrec ni interessos de demora.

Cal tenir present que en el cas que l’import percebut del FOGASA s’hagués d’imputar a diversos exercicis, i, en el cas que l’import satisfet per FOGASA en concepte de salaris va ser, per aplicació dels límits previstos en la normativa, inferior al que es deu als treballadors per la seva empresa, sense especificar-se les quantitats que corresponen a cadascun dels exercicis fiscals, el treballador, en les seves autoliquidacions, haurà d’imputar els rendiments percebuts a cada exercici segons la quantitat que proporcionalment correspongui a la quantitat deguda en cada any respecte al seu total.

Necessites assessorament en la declaració de pagaments FOGASA? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.