PisEl passat 22 de desembre de 2014 la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Girona va dictar una sentència que crea precedent a l’estat espanyol, al paralitzar una execució hipotecar i retornar un pis, que ja s’havia subhastat, als seus antics propietaris. El supòsit de fet versa sobre una família de Salt que havia estat pagant durant 9 anys la quota hipotecaria mensual, si bé degut a la difícil situació econòmica van deixar d’abonar quatre mensualitats, motiu pel qual el banc va interposar la corresponent demanda d’execució hipotecària, la qual va ser estimada en primera instància, acordant la celebració de subhasta i arribant-se efectuar la cessió de l’habitatge a un tercer.Davant aquesta situació es presenta recurs apel·lació al·legant l’existència de clàusules abusives en la hipoteca, i en aquest sentit l’Audiència Provincial dictamina:

• En quant a la liquidació del deute, remarca la doctrina per la qual s’estableix que per tal que es consideri que la liquidació és correcte és necessària que la mateixa consti en document fefaent i acreditar haver-se practicat de la forma pactada entre les parts en el títol executiu, és a dir, en l’escriptura; així com el document que acrediti haver-se notificat, al deutor i fiador –en cas que hi hagués-, la quantia exigible. En aquest cas l’Audiència considera que la liquidació del deute realitzada pel banc no és suficientment clara ja que les quantitats que reclamava en la seva demanda no coincidien amb la liquidació practicada; arribant a la conclusió l’Audiència, de que o bé la liquidació no era correcta o bé s’estaven reclamant quantitats indegudes.

• En quant a la clàusula de venciment anticipat. La sentència recull la doctrina incorporada per la famosa sentència del Tribunal Justícia de la Unió Europea, de 14 de març de 2013 que va comportar la modificació d’algun dels articles de la Llei d’ Enjudiciament Civil i en aquest cas concret va comportar la reforma de l’art. 693 de la LEC. Amb aquesta reforma per tal que el banc pugui exercir aquest venciment anticipat i poder reclamar la totalitat del deute, és necessari que es produeixi un impagament de com a mínim 3 mensualitats (amb anterioritat no s’exigia aquest mínim, i amb una única mensualitat es podia exigir aquest venciment anticipat, si bé el TJUE ha declarat que es tracta d’una clàusula abusiva). Al marge d’aquest mínim de 3 mesos, el TJUE ha establert que cal analitzar cas per cas; i en aquest sentit cal que els jutges analitzin quan l’ incompliment (el fet de no pagar) té el caràcter de suficientment greu, tenint en compte la duració i quantia del préstec.

Aplicant aquesta normativa i doctrina, l’Audiència Provincial de Girona considera que tenint en compte que el venciment anticipat es va produir per l’ impagament de 4 quotes, després d’haver pagar 9 anys consecutius; i a més tenint en compte que un cop el deutor va rebre el requeriment va abonar la major part del que devia, segons el Tribunal resulta clar que no s’aprecia una voluntat deliberada d’incomplir i que el deutor estava travessant una situació difícil, sobretot per la crisi econòmica existent; am la qual cosa i aplicant la doctrina del TJUE, la bona fe contractual hagués exigit que el banc busques una solució davant l’ impagament i no interposar directament una demanda reclamant quantitats que no s’ajustaven a la liquidació practicada i amb un interès de demora del 19%, totalment abusiu.

Finalment, l’Audiència Provincial de Girona estima el recurs interposat per la família i ordena l’arxiu de l’execució, deixant sense efecte totes les actuacions, especialment la subhasta, l’adjudicació de la finca per part del banc i la cessió a un tercer; és a dir determina que la propietat de l’immoble ha de retornar a la família i que ha de quedar sense efecte la subhasta.