A qui correspon la càrrega de provar la realitat dels desplaçaments i despeses de manutenció?

El Tribunal Suprem ha dictat sentencia nº 96/2020, de 29 de gener de 2020, amb número de recurs 4258/2018, com a conseqüència de l’Acte de 3 d’octubre de 2018, en què s’admetia el recurs de cassació per establir a qui correspon la càrrega de provar la realitat dels desplaçaments i despeses de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d’hostaleria, si a l’empresa o a l’empleat, respecte de l’exempció relativa a aquests conceptes en relació amb la determinació dels rendiments íntegres del treball.

El Tribunal només es pronuncia pel el que està en qüestió en el cas concret, és a dir, les despeses de manutenció (les quantitats fixes exceptuades de gravamen amb quanties que varien en funció de si es produeix el desplaçament amb pernocta o no).

Es tracta de discernir si la càrrega de la prova incumbeix al treballador o a l’Administració, amb la peculiaritat que, en aquest cas, i segons s’estableix en la norma reglamentària, l’empresa té l’obligació d’acreditar el dia i lloc del desplaçament, així com la raó o motiu.

En segon lloc, la sentència sembla que acaba amb el problema que s’estava plantejant en algunes regularitzacions, com és el de que l’Administració pretenia que l’empleat hagués de justificar que efectivament ha gastat (aportant justificant de la despesa), i això no és així, ja que pot cobrar la mitja dieta de 26,67€ en un desplaçament sense pernocta i no haver satisfet cap import.

En tercer lloc, pel principi de disponibilitat i facilitat probatòria, es desplaça la càrrega de la prova de les despeses de manutenció a l’Administració. Per tant, si l’Administració, amb les dades de què disposa i amb el certificat de l’empresa que aporti el treballador, necessita més proves per admetre la no tributació d’aquests imports, haurà de dirigir-se a l’empresa i, si aconsegueix la justificació (de la correlació del que s’ha pagat amb les despeses necessàries per als desplaçaments, és a dir, dia, lloc i relació amb l’activitat), ha d’admetre les dietes. En cas contrari, l’empleat tindrà l’oportunitat d’intentar aportar les proves.