Què passa quan una empresa té deutes amb la Hisenda Pública i decideix dissoldre i liquidar la societat? Hi haurà qui assumirà el pagament del deute o es declararan els crèdits com incobrables?

La Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT) i els seus reglaments de desenvolupament estableixen diferents supòsits i procediments per evitar que la Hisenda Pública es trobi davant la impossibilitat de cobrar els seus crèdits.

En els supòsits de societats i entitats amb personalitat jurídica, la normativa tributària estableix dos règims diferents segons si es tracta de societats que limiten, o no, la responsabilitat dels socis o partícips.  

Concretament, el paràgraf primer de l’article 40.1 LGT estableix que les obligacions tributàries pendents de les societats i entitats amb personalitat jurídica dissoltes i liquidades en les que la Llei limita la responsabilitat patrimonial dels socis, partícips o cotitulars es transmetran a aquests, els quals quedaran obligats solidàriament fins el límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui. Així  mateix, s’estableix que també es valoraran aquelles percepcions patrimonials rebudes pels socis durant els dos anys anteriors a la data de dissolució que minorin el patrimoni social que hauria de respondre de les obligacions pendents.

De conformitat amb el que estableix la normativa citada hem d’entendre que la Hisenda Pública reclamarà els deutes de la mercantil dissolta i liquidada als socis, amb caràcter de solidaris però amb la limitació de la seva quota de liquidació, en qualitat de successors de la persona jurídica.

Aquest abast de la responsabilitat va estar ampliat per la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Aquesta normativa va incloure l’apartat cinquè de l’article 40 LGT el qual estableix que les sancions que procedeixin de les infraccions comeses per les societats i entitats a les quals es refereix el mateix precepte legal seran exigibles als successors de les mateixes, en el seu cas, fins el límit del valor determinat conforme el que estableix en l’apartat primer; és a dir, la quota de liquidació.

També cal destacar que davant el supòsit en què l’import recaptat enfront els successors sigui menor del crèdit pendent a favor de la Hisenda Pública, l’Administració haurà de valorar l’opció de derivar la responsabilitat als administradors i al liquidador de conformitat amb el que estableix l’article 42.1 a) i c) LGT. En ambdós casos es tracta de procediments a l’abast de l’Administració Tributària amb l’objectiu de fer efectiu el cobrament dels seus crèdits tributaris.

Com a diferència principal entre les societats en què es limita la responsabilitat dels socis o partícips i aquelles en què no es limita la responsabilitat, hem de destacar que en aquestes últimes, la successió abasta als socis, partícips o cotitulars amb caràcter solidari però no existeix limitació de la quota de liquidació. Per tant, l’Administració Pública tindrà la facultat d’exigir a qualsevol d’ells l’import íntegre de les obligacions tributàries de l’empresa.

En qualsevol cas, els successors hauran de respondre per les obligacions tributàries pendents de la mercantil, concepte que també abasta als deutes tributaris meritats  i no liquidats.

En aquest context, si us trobeu davant d’una imminent dissolució i liquidació societària, teniu l’obligació de complir amb la legalitat però també de vetllar pel vostre patrimoni personal i familiar. Assessoreu-vos amb professionals com Ramió Assessors; coneixedors de la normativa fiscal i amb dilatada experiència en la matèria.

Ramió Assessors, gestió comptable i d’empreses. Necessites ajuda? Contacta amb la nostra assessoria a Girona.